BENICADELL ? - NO COVA ALTA - ALBAIDA 30-12-2020

Bueno, al no poder vindre el Cronista, hui també faré la cronica de la ixida en Iberut.

Haviem desidit fe hui la ruta del Benicadell, pero no saviem quí podiem anar, per lo que vam posar en el wasap que a las huit en la Tartana y una volta allí ya voriem. Al final els unics que han pugut ixir hui, han segut El Presi, Rafa y Pastu.

 Bueno ya estem en la Tartana, que fem? Per una part mos apetia pugar el Benicadell, inclus a Toni. Pos nada,  cap al Benicadell.  Pero mentres anaem cap alla, eu hem pensat millor y em dit, pa que volem fer patí al President y hem recordat que en el any 2018, vam fer una ruta propet de allí. Aixina que lem buscat en el Wikiloc y em trobat la Ruta de la Cova Alta.

Hem anat seguit la ruta que escomensa en una area recreativa ubica en una antiga Casa de Forestals,  que ara esta  reabilita per un us didactic, La ruta va per una pista forestal que, segun les indicasions,  aplega hasta Ontinyent, pero aplega un moment que tens que desviarte per una senda que puga a la "Solana de la Cova Alta". Senda maravillosa y ben cuida que va portamos poc a poc casi fins al cap amun.

Mo sa fet hora de almorsar y com diu Rafa "El wikiloc propone y el Presi dispone". Pues vamos por esta pista y a ver que pasa, pos nada por esa Pista.  Hem arriban a un mas mol xulo que es diu "La Foieta Els carros".

Despues hem seguit per la nova pista que mos portaba a la que vam fer en el año 2018, pero cuan anaem a pugar a la creu, novament el "Wikiloc propone y El Presi dispone",....., para qué queremos subir, si vamos por aqui y luego por alla, vamos llaneando. Llaneando...., de achavo costeres iavien, pero es veu que El Presi té un sexto sentido, pues al final hem conectat de nou en la Ruta marcá y hem aplegat sense problemes aon teniem el coche.

Fins el any que ve. Que tingau una bona entrá de any noy 2021.

fotos caminata

Acomiadant l'any en Catamarruc i Beniaia 19/12/2020

Volíem acomiadar-nos per a Nadal i, com sol ser tradició, organitzar un dinar. No obstant això, per les limitacions imposades a conseqüència de la pandèmia de COVID-19, decidim fer el dinar sense les nostres benvolgudes esposes.

Intentem reservar taula en Ca Vicent de la Tona, a Alcalá de la Jovada, però ho tenien complet. Contactem amb El Llogaret de Beniaia i ens van donar taula. Així que busquem una ruta pròxima i Basseta va triar una que semblava tindre bona pinta i no era molt llarga.

Eixim d'Ibi més tard del normal, confiats que ens sobrava temps i aparquem en Catamarruc, un poble amb un únic carrer, per a iniciar la ruta, però errem d'entrada i comencem al revés (el que a la rematada va ser la nostra sort), remuntant a poc a poc per camí entre camps d'oliveres i ametlers.

Feia un matí preciós, amb un cel lliure de núvols i una temperatura agradable. A mesura que ascendíem, les vistes a Catamarruc i Planes, a Margarida, a la Plana de Muro, anaven guanyant en bellesa i ens unflem a fer fotografies.

Vam fer un breu alt en el camí per a esmorzar, però de manera lleugera, i reprenem la marxa, observant que la ruta marcava ficar-nos camp a través per una zona boscosa i amb molta mala herba, sense senda traçada. A la vista de que se'ns complicava la duració prevista de la ruta, optem per seguir només per pista, renunciant a pujar molt més.

Va ser una decisió encertada, perquè la tornada a Catamarruc discorre per un camí amb forta pendent de baixada (ací ens vam adonar de la sort que havíem tingut començant la ruta al revés).

Així les coses, ens va donar temps a fer un volt al xicotet grup de cases de poble i arribar al restaurant de Beniaia a temps d'asseure'ns a la taula.

El menjar i el servei en la taberna El Llogaret, a càrrec del nostre amic David, va ser excel·lent, com sempre que hem anat. Degustem diverses especialitats de la casa i gaudim d'una animada sobretaula, arriscant-nos a parlar de política (encara que no va arribar la sang al riu).

Acaba així, de manera oficial, l'exercici 2020, any que no oblidarem en tota la nostra pròxima vida. Esperem i desitgem que el 2021 ens permeta fer tot el que ens ha privat aquesta maleïda pandèmia. 

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

Sant Antoni, el Puig i els túnels 12/12/2020

No és habitual que ens ajuntem un grup nombrós com hui, que érem 6 (al límit del permés per la normativa antiCovid-19).

Hem aparcat en la zona de la Venda Saltera amb intenció d'entrar pel barranc de la Batalla, pujar al Puig i tornar per l'ermita de Sant Antoni. Feia un parell de setmanes que volíem fer aquesta ruta que havia seleccionat Rafa d'entre les que Pepe Roca té penjades en el seu Wikiloc.

No obstant això, hem decidit fer alguns canvis sobre la marxa, invertint l'ordre i pujant en primer lloc a l'ermita per una senda empinada que ens ha deixat sense aire.

Des de l'ermita, per la pista, hem baixat fins a arribar al carril de servei de l'autovia, creuant-la per un passatge i girant en direcció a la boca dels túnels de l'antic traçat del ferrocarril. 

Allí hem esmorzat passant una mica de fred, ja que feia vent i el sol no es decidia a eixir del tot.

Després de l'esmorzar ens hem dirigit a l'entrada de la Urbanització del Estepar, ascendint per una pista asfaltada en direcció al Puig.

La visita a les restes del poblat iber ha sigut molt interessant, però el més impressionant són les vistes que s'albiren (360 graus, d'esquerra a dreta: Barranc del Cint, Montcabrer, castell de Cocentaina, Benicadell, la Serreta, la Serrella, l'Aitana, la Serra dels Plans, la Carrasqueta, el Maigmó i el Menejador).

Hem desfet camí fins a tornar a la boca dels túnels, recorrent tres d'ells, entre el traçat de l'antiga carretera a la dreta i el de l'autovia a l'esquerra, fins a enllaçar amb la senda que ens ha retornat a l'aparcament.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 

 

 

Passeig per les sendes de Villalobos 6/12/2020

El temporal de fred no ens ha impedit fer una passejada per algunes de les nostres sendes pròximes. El pla era pegar una volteta i estar a les 11 a casa de Monchi per a esmorzar.

Tere tenia previst preparar unes coquetes fregides per a tots. A més, s'apuntaven també les nostres parelles. Estàvem tots excepte Rafa i Maje.

El cas és que a les 8 del matí, amb una temperatura de 3°, hem deixat els cotxes a Villalobos i ens hem anat a la recerca d'una senda que Toni assegura que ens portarà fins al Refugi dels Esbarzerets.

No ha sigut complicat trobar la senda que ens ha dut primer pel pou d'aigua i després travessant un espectacular barranc superpoblat de pins. Hem trobat una calera bastant ben conservada, en la qual ha niat un bell pi.

Hem ascendit per una torrentera fins a guanyar altura, fins a acabar en el camí d'entrada a les cases de fusta que hi ha al costat de les ruïnes del Mes de Concha Sello, amb visita obligada al monumental pi que vigila el paratge.

En vista de l'hora i que arribar al Refugi era missió impossible (si volíem estar a l'hora prevista per a esmorzar), hem decidit baixar per la pista de la Boquera, torçant a l'esquerra pel Pla de Bornay i tornar a la mateixa senda de l'inici.

És cert que feia fred i un vent bastant molest a vegades, però a canvi teníem un cel buidat i sol que compensava. En definitiva, un matí perfecte per a estar en el camp.

Quan hem arribat, Rosario, Tere, Mariu i Mari ja havien preparat les taules. Hem esmorzat per separat, per a complir amb la normativa COVID-19, donant bon compte de les exquisides "coquetes".

Us deixe el perfil de la ruta de Wikiloc i unes quantes fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 

 

 

 

Fuset, Font del Nano i Font de Gamellons 21/11/2020

Aquest dissabte havíem d'estar de tornada a Ibi a les 14,00 hores, però Basseta havia proposat fer una ruta el punt d'inici de la qual està a una hora amb cotxe. A la vista de la situació, hem optat per fer la ruta prevista, però en una variant una mica més curta (a penes 10 km) i hem aconseguit arribar a Ibi a temps. 

Hem eixit a les 8 de casa del Presi en direcció a Ontinyent, per a després buscar una carretera que ens porta direcció a Fontanars dels Alforins, per a desviar-nos per un camí a l'esquerra que puja fins al Camp de Tir del Fuset, en l'aparcament del qual deixem el cotxe. 

Per una distracció inicial, hem començat la ruta al revés de com estava previst, però no ha suposat cap problema. La primera part de la ruta ha sigut quasi tota per bosc i ombría, per sendes plenes de mates de pebrella i petorrera en flor, per barrancs amb arboços monumentals, amb amb un ambient bastant fresc malgrat que el cel estava descobert. 

Després de creuar el Barranc dels Caragols, el primer punt d'interés ho trobem, després de la Casa de la Seix, a la Font del Nano, de la qual raja un abundant cabal d'aigua que alimenta un reducte d'arbres de fulla caduca i joncs. 

La ruta continua ascendint entre llentiscles i ginebres, fins a arribar a la Font de Gamellons i la seua àrea recreativa, on hem parat per a esmorzar en una de les taules de pedra. Encara no tocava el sol i feia fresc, però ens hem abrigat i hem donat compte (amb moderació, com va demanar Berna) de les nostres viandes. 

Després de l'esmorzar reprenem la ruta, no sense abans fer-nos unes fotos davant de la Font de Gamellons, amb dos preciosos dolls d'aigua que salen d'un mur de pedra calcària que sembla artificial. Una mica més amunt ens sorprén trobar la Casa de Gamellons o Casa dels Enginyers, paratge conegut per la Penya per haver fet diverses caminades des del Refugi de Rita i altres paratges més pròxims a Beneixama, a l'altre vessant de la muntanya. 

Amb un agradable sol i bona temperatura, amb vistes al llunyà Benicadell, seguim la ruta pel Camí de Gamellons, una pista que travessa unes zones forestals de bosc baix (fa l'efecte que fa anys hi haguera un incendi), abandonant-la per a agafar una senda que passa pel Corral de Lluch i contínua fins a enllaçar de nou amb una altra pista de terra que arriba fins al Camp de Tir del Fuset. 

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos. Ademés, tenim un altre àlbum amb les fotos de Sento Berna.

 

Powered by Wikiloc

 

 

Ombría del Benicadell 14/11/2020

Hui només ha faltat Pastu per a fer ple. Hem eixit a les 8 d'Ibi en direcció a Adzaneta d'Albaida i hem aparcat en el camp de futbol "El Regit", disposats a fer una caminada per la Ombría del Benicadell.

El primer tram és sobre asfalt, però prompte es converteix en pista per a acabar sent un camí pedregós bastant desbaratat.

L'inici de la ruta és ascendent durant pràcticament 6 km, passant per la Font del Pla en Roda, el Corral de Penalva, amb el seu colomar i el seu pou de neu.

També passem, alguna cosa més endavant, pel Corral de Diego i el seu pou de neu, una cosa més xicoteta. Feia un dia ennuvolat i queia un plugim bastant molest, però que no ens ha obligat a suspendre la marxa.  

Per una pista molt ben pavimentada arribem a una Creu de ferro des de la qual s'albira el Benicadell a la dreta i tota la Vall d'Albaida a la dreta, podent, malgrat la boira, distingir alguns pobles (Otos, Bèlgida, Baniatjar, ...).

Una mica més endavant arribem a l'àrea recreativa de la Font Freda, on sabíem que hi havia taules i pensàvem esmorzar. El problema era la pluja, però hem trobat un xicotet ràfec ensostrat que ens ha permés desplegar tota la parafernàlia gastronòmica (no us faig la llista del que hem menjat perquè seria massa llarga).

Després de l'esmorzar hem iniciat el descens per una senda que passa per un espectacular mirador i va en zigzaguejant fins a entroncar amb una nova pista de terra.

La pista ens condueix, en sentit ascendent, fins al castell de Carrícola i des de dalt arribem a apreciar algunes de les escultures que jalonen la senda que va des de Carrícola al castell (molt recomanable).

La pluja no cessava i hem estret el pas per a arribar com més prompte millor al cotxe. Han sigut quasi 16 km de vertader gaudi.

Val la pena destacar la quantitat i varietat de plantes i arbres que hem trobat pel camí, algunes d'elles en flor, com la pebrella, l'arbocer, la petorrera, el romer, el safrà bord, l'argilaga o les garroferes, ...

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 

CAMINADA DEL MOLINAR Al POBLAT IBER PUJANT LA SERRETA 7/11/2020

Hui, per diferents motius, només hem pogut realitzar la ruta la meitat de la quadrilla. Es tractava d'un itinerari que Sento havia vist en Wikiloc i que, en principi, semblava interessant perquè prevéiem tornar prompte a casa (11 Km), finalment i després d'alguns “tropesóns” han resultat una mica més de 13 Km. i una volta a Ibi passades les 4 de la vesprada. 

A l'hora prevista (7.45) estàvem Toni i Sento a casa del Presi i hem passat per Rafa. Poc abans de l'eixida d'Ibi estava plovisquejant, i abans ho havia fet amb major intensitat amb el que les sendes i camins estaven mullats i amb algunes zones de fang esvarós. A conseqüència d'això hem hagut de “besar sòl” Rafa en una ocasió i Sento en altres dues. La veritat és que ha sigut una llàstima que Basseta, Pastu i Ramón no hagen pogut vindre, perquè la ruta és realment bonica i el oratge del dia convidava a aquesta interessant eixida. La penya ja havia realitzat part de l'itinerari encara que amb eixida i meta diferents. 

Hem deixat el cotxe enfront de la Venta Saltera i pel voral de la carretera en sentit a Ibi hem caminat uns 100 m. agafant el camí que baixa directament a l'aqüífer del Molinar. Uns metres més a baix hem agafat una senda a la dreta (enfront d'un pont de fusta) i, vorejant en elevació el cau del riu hem anat desplaçant-nos cap a l'encreuament de la carretera a Benilloba per a deixar-la per una senda a l'esquerra passant per la porta d’un conegut restaurant alcoià. Hem vorejat la carretera passant un pont i, desviant-nos poc després per un camí a la dreta, iniciem una pujada per senda i arribant a la Font de la Salut. 

Després de visitar aquesta zona d'esplai i recreo seguim senda a dalt fins a travessar la carretera de Benilloba i endinsar-nos en el camí i sendes de la Serreta que ens portaràn a uns paisatges indescriptibles plagats de xicotets pobles de la muntanya alacantina. Amplis horitzons sol interromputs per les altes muntanyes de la llunyania. Des de la cresta aquesta Serreta es pot veure la mar al lluny. 

Arribada l'hora de l'esmorzar, hem muntat la taula i les cadires en un replà assolellat que hi havia al costat de la senda i hem donat bon compte de les viandes transportades en les motxilles, si bé és cert que no hem tingut ni “pastisets de moniato” ni “herbero casolà”; no obstant això no han faltat –per a rematar l'esmorzar- ni la saginosa ni el “carajillo” de rom. Hem estat envoltats de les muntanyes d'Aitana, el Montcabrer, Pas de la Casa…fins al Puig Campana benidormí. 

Fins al poblat iber hem pogut seguir la ruta senyalada en Wikiloc però just en aqueix moment se li ha acabat la bateria al mòbil de Sento i, casualment, és on es perd la senda entre roques de la torre d'albirament de la guerra civil i el punt geodèsic. No trobàvem la baixada. Hem vist a unes persones en el punt geodèsic i ens hem acostat a preguntar-los si sabien per on seguia la senda de baixada. Afortunadament es tractava de tres iberuts als quals coneixíem i que coneixien el paratge, que ens han aconsellat tornar sobre els nostres passos perquè la baixada tenía trams d'una certa dificultat màximament si es té fòbia a les altures com és el cas d'un dels quals formàvem l'expedició. No obstant això ens han indicat una variant per a la nostra tornada per una senda que travessa un espés bosc de pins que és realment sensacional. 

En definitiva, una ruta que sorprén molt gratament, que discorre en plena naturalesa ascendint amb vista espectaculars i que a pesar de no seguir l’itinerari previst, el bonic descens per el desviament que ens han aconsellat aquests paisans, completa un molt grat matí de senderisme. La ruta no la podem incloure perquè, com ja he dit, es va esgotar la bateria del mòbil i ens va deixar tirats a la meitat sense poder gravar la volta i l'extens reportatge fotogràfic el podeu veure clicant en el següent enllaç

Vía verda del Serpis des de L'Orxa 31/10/2020

Poques rutes són més atractives a la tardor que la via del tren Xitxarra des de L'Orxa en direcció a Gandia. No volíem deixar passar l'ocasió de passejar al costat del riu Serpis i gaudir dels colors ocres i grocs de l'abundant repobla.

Però a més, s'han apuntat tres de les xiques i hem reservat taula per a menjar en un restaurant, però d'això parlarem més endavant.

Hem eixit a les 8 d'Ibi amb intenció de parar a L'Orxa i prendre un café, encara que algun no s'ha aclarit molt amb les diferències entre "desdejuni" i "esmorzar".

El cas és que, entre unes coses i altres, arrancàvem la marxa des de l'antiga estació de tren a les 9,30 passades.

El descens és agradable, malgrat la pista tan pedregosa. Feia molt bon dia, amb sol i temperatura agradable. Hem passat per l'Assut de l'Infern fins a arribar a la fàbrica de llum del Racó del Duc. El que vulga conéixer més sobre la història d'aquestes centrals de llum pot seguir aquest enllaç.

Hem fet un esmorzar curt i ràpid, en contra del costum, ja que després anàvem a menjar al poble. Immediatament hem desfet la mateixa ruta, aquesta vegada ascendint i amb bastant sol.

Una vegada al poble, ens hem acostat a la carnisseria de Víctor, on hem comprat algunes viandes mentre xarràvem contant anècdotes.

En el restaurant Les Columnes hem menjat de meravella: tant les tapes, com els plats combinats i, especialment, l'arròs al forn, estaven per a xuplar-se els dits. I a un preu molt raonable. Tornarem.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 

 

Racó de Sant Bonaventura i Canalons 24/10/2020

L'obstinació de Basseta a fer rutes "de tardor" ens ha portat als Canalons d'Alcoi, un passeig amb diverses parts diferenciades. 

 La primera part arranca en Batoi, on deixem el cotxe, baixant fins al llit del riu i entrant en sentit contrari a l'aigua a través d'una senda jalonada de xops preciosos, amb tota la seua fulla groga, passant per davall del Pont de les 7 Llunes, fins a arribar al paratge conegut com a Rincón de Sant Bonaventura., una àrea de pícnic molt ben condicionada on hem esmorzat. 

Allí, el llit del riu salta per una sèrie de cascades al costat de dos antics molins que rebien l'aigua a través de sengles séquies. Els raigs del sol a penes arriben i s'agraeix la mànega llarga. 

La segona part de la ruta és la transcorre riu amunt a través del paratge que coneixem com Els Canalons. Allí la senda va serpentejant al costat del llit del riu i no sempre és fàcil superar-lo, d'aquí ve que existeixen punts on hi ha fixades unes cadenes que ajuden al caminant. 

Quan portem aproximadament la meitat del recorregut, abandonem el llit del riu i girem a la dreta per a pujar per un pedregós camí en direcció al Castell de Barxell, que no visitem. Ja fa calor i tenim ganes d'arribar.

Des de la zona de la Venteta dels Patos, per una senda paral·lela a la carretera, ens dirigim al Racó Paià, que en el seu moment va ser una caserna militar i ara s'ha convertit en gossera. Després passem per les cases del Salt. 

Amb un pronunciat descens, la senda ens condueix fins al traçat de l'antic ferrocarril, seguint per un viaducte des del qual s'albira tot el barranc i la muntanya, i per un túnel que ens aboca a l'aparcament en Batoi. 

Hui us puc deixar el perfil de la ruta en Wikiloc, però les fotos les pujarà Berna a un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 

Hui si, la Buitrera 17/10/2020

 

Hui buscàvem una ruta tardorenca, una ruta en la qual gaudir dels colors grocs i ocres que van apareixent en l'arbreda de fulla caduca. A més, havíem d'estar a Ibi a una hora prudencial i optem per tornar a intentar la Buitrera. 

A les 8,30 arribem a l'aparcament al costat del Preventorio d'Alcoi i immediatament hem iniciat la pujada a l'ermita de Sant Cristóbal, on pensàvem esmorzar. Ens han acompanyat Xeli i Mariu (a lo millor ens deixen de parlar una temporada).

Era una mica prompte, però la taula de pedra habitual baix l'ermita estava lliure i ens hem assegut a gaudir de les viandes, incloent la pericana i la saginosa de Berna (ens està viciant). 

Durant l'esmorzar hem començat a albirar esbarts de voltors que volaven sobre el Barranc del Cint i passaven enfront de nosaltres. Un espectacle. 

La ruta ha continuat ascendint en direcció a la Buitrera, amb el Barranc del Cint a la dreta. En un moment donat, hem proposat a Berna que ens portara per la senda de l'interior del Barranc, ja que ell va estar fa uns dies recorrent-la. 

Per a això hem hagut d'arribar fins al final de la senda i començar a baixar per l'altre vessant de la muntanya, per una sendera empinada, pedregosa i molesta per a alguns i algunes. 

La sendera continua per l'interior del Barranc, a través de masses de vegetació típica d'aquestes ombríes, alguna font, alguna séquia i molts bancals abandonats. 

En arribar a la carretera, els conductors hem hagut de pujar al Preventorio a recollir els cotxes i baixar per la resta de la quadrilla, amb el temps just per a arribar a menjar amb la família. 

Ningú ha gravat la ruta en Wikiloc, per la qual cosa no hi ha perfil. Fotos hi ha un bon grapat en aquest àlbum de Google Fotos. 

 

 

"LA BUITRERA......" SI, SI A LA BUITRERA

 Com diu el Titol de la marcha "LA BUITRERA"......., pero numes el títul, per que  no se com, hem aparegut en La Cava de Agres.

Enserio creieu que anaem anar a la buitrera?, Que si por ahi hay una senda, que si por aqui hay otra, Toni que pone una aspa en los árboles..... y queee?, quien dice que no se puede ir.? Total que al final com sempre, mos ha portat el hort. 😔😔. i em aparegut en la Cava de Agres y damun el pobre de Sento, sense vore un Buitre. 😄.

Ara xarran en serio, hui teniem mitja Penya sense podé vindre de ruta  y hem anat Berna, Toni y Pastu. Era una ruta que es va quedar penden la setmana pasa y voliem enseñarlila a Berna, pero cuan hem arribat al preventori, iavia una boira que no es veia "dos damunt de un burro", per lo que hem dit, ya que estem propet podriem anar a vore la CAVA D'AGRES. Ia que reconeixe que hem pres una bona desisio, pues veiem que la boira estaba consentrá per el barranc del Sint, y no agueren pugut vore res.

Per alli fea un dia meravillos, i com ya haviem perdut algo de temps, hem dit, anem a pujar a la Cava, per el cami normal.

  Hem pugut aguatar al "Presi" sense ixisen de la Ruta, casi hasta al final, pero com sempre, mos ha guiat mol be y hem pugut vore  tambe "La Cava El Buitre".

Hui no ha iavien "pastissets", ni "saginosa", pero Berna mos ha sorpres en una "Coca de Flare" cafe y una  pastilla de xocolate, que no mon han recordat dels altres dolsos.

Cuan hem acabat de almorsar, li em enseñat a Berna la "Curva Basseta" que ia en la circuit i mos ha confirmat que menos mal que el peralte estaba allí, per que un poc mes i sen aguera ixit del del circuit.

Fea un dia explendit i avia un moiment de gent impresionan de bicis y caminans i em inisiat la torná, per la senda que baixa hasta el Mas aon estan estan les cavalls i de ahí a la "Font del Abre" aon teniem el coche.

Com la baixa ha segut  rapida,  hem parat en  la "Venta als Patos" i mos hem fet una servesseta y a les dos y mitga en Ibi.

Com sempre, ha segut  una ruta on em arreglat "El Ayuntament", "Els politics", "Els metges", "Els funsionaris", "El no funsionaris", chi tot..... Lo fotut es que numes dura una semana, la semana que ve, ya esta tot fet un desastre.

Fotos en ian, pero no se com pugarles, a vore si Berna pot y vos dixem el reportage.

Actualizació: Ací estàn les fotos.

Arrancaora en el Camp de Tir d'Onil 3/10/2020

La nostra idea era celebrar hui l'assemblea general que marca el començament de la temporada 2020-21, i fer-ho en el lloc de costum: Rabosa.

A última hora, Sento es va despenjar de la caminada per qüestions personals, però quedem els restants 5 components. El dubte era si Rabosa estaria obert o no, perquè no havíem pogut contactar per telèfon.

A les 8 hem eixit en direcció a Catí i quan estàvem aparcant, hem preguntant a un grup d'excursionistes, que ens han confirmat que el bar de Rabosa estava tancat. El nostre goig en un pou!

Hem decidit anar-nos al Camp de Tir d'Onil, verificar que està obert, deixar allí els vehicles i fer un volt per a fer alguna cosa de fam.

En poc més de 2 hores hem recorregut 8 quilòmetres, pujant per la senda que ve des del Canalís, visitant una cova que ja havíem vist en anteriors ocasions i tornant al Camp de Tir. 

Hem demanat un plat d'orella, perquè sabem que la preparen molt saborosa i, a més, el nostre plat combinat en el qual no han faltat creïlles a pilot (o un pilot de creïlles, que ve a ser el mateix).

Estàvem tan a gust que se'ns ha oblidat celebrar l'assemblea i estendre acta, així que encara està per decidir si Sento ha superat el període de prova i se li pot admetre com a membre de la Penya amb la categoria d'aprenent.

Pastu ha fet algunes fotos que espere que puge a l'àlbum de Google Fotos que he creat amb les que he pres amb el mòbil.

Us deixe el perfil de la meitat de la ruta (la volta) en Wikiloc.

What do you want to do ?

New mail

Powered by Wikiloc

CAMINADA NOCTURNA A L’ALT DE LA MARTINA 2/09/2020

Amb l'objectiu de passar una bona estona i repetir l'experiència del passat mes d'agost en El Serrallo, aprofitant que hi havia lluna plena, decidirem realitzar una caminada nocturna a L'Alt de La Martina per a gaudir d'un agradable sopar amb els amics i albirant la costa i poblacions alacantines a la llum d'aquesta lluna plena.

Enguany està resultant difícil alhora que estrany. Aquest COVID-19 ens està marcant el calendari i distorsionant les agendes. Basseta no va poder acompanyar-nos per mera precaució i Rafa per lesió al peu, segurament arran d'un dels partits de futbol -en aquesta ocasió telemàtic- que tant li agraden.

La resta, des de les antenes de Villalobos, a l'hora prevista iniciem l'ascens.

Per unes causes o per unes altres, quasi gens del que es preveu es va poder realitzar.

En aqueixes altures (1.035 m.) i a aqueixes hores (21:40h) feia molta humitat i hi havia tanta nuvolositat que ens quedarem sense vistes costaneres i casi sense la llum de la lluna.

 

Fugint del fred que passarem en aquella primera ocasió de El Serrallo, aquesta vegada vam ser proveïts de roba suficient (incloent plumífers i polars).

Si a tot això unim la demostrada poca experiència nocturna del fotògraf, ens quedem amb la bona estona de conversa, rialles i, naturalment, sopar amb els seus dolços per a postres.

 

Per a rematada, en arribar de nou al cotxe, Sento va vorer que el Wikiloc només li va gravar l'anada, mentre que l'itinerari de la volta, per algun error provocat per un dels “duendecillos” tecnològics, no va ser gravat.

Tot això significa que si volem completar l'experiència de la caminada nocturna, caldrà buscar nova ocasió i, a poder ser, amb tots els components de la Penya L'Estepec al complet.

Fins a la pròxima.

Enllaç de fotos:   https://photos.app.goo.gl/C4JRx7Cc5PfRczBM7

Esmorzar en Beniaia 11/07/2020

L'eixida de hui ha sigut especial per diversos motius. En primer lloc, perquè hem decidit que cal suspendre les caminades fins que passe l'estiu, fa molta calor i tenim altres compromisos. En segon lloc, perquè Sento volia convidar-nos a esmorzar, per a celebrar la seua recent jubilació. I finalment, perquè el lloc triat cada dia ens agrada més: Beniaia.

Hem eixit d'Ibi d'hora, amb idea de fer una ruta curta abans d'esmorzar. Hem passat per Plans i ens hem pres un café, abans de continuar i arribar a Beniaia, on hem deixat el cotxe a l'inici de la ruta.

Ha sigut un trajecte íntegrament per pista forestal, primer ascendint fins al port de Tollos, però sense coronar l'alt, per a després descendir de tornada al cotxe. El just per a arribar al bar a temps. 

La sort és que el cel estava completament encapotat i a penes hem tingut alguna amenaça de sol, alguna cosa que hem agraït.

Encara que ja han arribat les calors estivals, la serra conserva tot la seua esplendor i l'abundància de flors silvestres ens ha acompanyat tot el matí.

Abans d'esmorzar, mentre ens preparaven les taules, ens hem acostat a la Font de Beniaia, on ens hem refrescat.

En la Taverna El Llogaret, com en anteriors ocasions, ens han atés com a reis. Hem provat una varietat de plats, tots exquisits. Davall de les ombrel·les no véiem l'hora d'alçar-nos, xarra que et xarra.

Com deia, ens hem acomiadat fins a passar Festes de Setembre. Us desitgem a tots i a totes un feliç estiu.

Ací us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i unes quantes fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

A la Font Roja pel Barranc de l'Infern 27/06/2020

A la vista dels dies de calor que arriben, havíem previst deixar de fer rutes llargues i caminar únicament abans de l'esmorzar. Per a això, pensàvem que la millor fórmula era anar als llocs on hi ha bar o restaurant.

Però l'home proposa, Déu disposa i el Presi descomponsa. Després d'una seqüència de missatges una miqueta contradictoris (crec que cadascun de nosaltres tenia un pla diferent), decidim anar a la Font Roja. Però el bar està tancat, així que calia emportar-se el "avío".

Rafa va decidir a última hora no vindre i Basseta probablement hauria fet el mateix si arriba a endevinar els plans de Toni per a aquesta caminada.

Hem deixat el cotxe en la Venteta i ens hem endinsat pel camí que condueix al Pou del Barber i des d'allí ens hem desviat a l'esquerra per a arribar a la Penya Foradà, per a baixar per la senda i desviar-nos per bancals fins a arribar a Pardinetes.

Des d'allí, per les costes que pugen i baixen en direcció a les faldes de la Font Roja, hem arribat a l'encreuament pel qual pugem fins a prendre la senda del Barranc del Infern, que ens condueix fins a la Font del Rossinyol i, una mica més amunt, a la Font Roja.

Allí hem esmorzat en una de les taules de fusta, a l'ombra d'uns magnífics castanyers i gaudint d'un clima perfecte, perquè feia sol però corria un aire fresc que ens ha anat refrigerant tot el matí.

La part menys agradable ve després, quan cal eixir d'allí costa amunt, sota el sol. Ens hem desviat a la dreta per a prendre el camí que baixa a la Font del Merlenchero i des d'allí, per la senda de l'esquerra de la Mamella, hem anat baixant fins al cotxe. Total, més de 14 km i casi 600 metres de desnivell!

Deixaré el perfil de la ruta que ha gravat Sento, que està complet. I us deixe un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Bocairent, Font del Teular i Ermites de Mariola 20/06/2020

Hui hem eixit un grup reduït. Toni tenia ganes de tornar a la Font del Teular i Rafa i Basseta han volgut acompanyar-li.

En lloc d'anar a la Font de Mariola, com vam fer fa uns anys, hem anat a Bocairent i hem seguit una ruta de Wikiloc que ens prometia visitar alguns paratges singulars.

Deixem el cotxe en l'aparcament de l'Hotel de l'Estació de Bocairent i iniciem una pujada fins a l'Ermita de Sant Jaume, una àrea recreativa amb molt bona pinta. Més amunt ens esperava l'abundant aigua rajant de la Font del Teular, amb aqueixes magnífiques vistes a Bocairent que tant ens van agradar.

Seguim en direcció a la masia del mateix nom i la ruta ens dirigeix a l'Alt de Sant Jaume, on hi ha una gran creu de ferro dominant l'horitzó. Alguna cosa més endavant iniciem una baixada a través de pista i posterior senda que ens condueix fins a l'Ermita de Santa Bàrbara, on parim per a esmorzar.

Poc després de ser allí ha arribat Pepi, la sagristana de l'ermita, una dona nascuda en plena Sierra de Mariola i que ha passat mitja vida pasturant cabres i ovelles per aquells paratges. Ens ha explicat que el primer diumenge de desembre se celebra allí la festa de Santa Bàrbara i que acudeix gent de tots els pobles.

Seguim la ruta a través d'una pista entre cases de camp i algun gorg d'aigua, per a prendre després una senda per la qual intentem arribar a l'Oratori de Sant Blas, una xicoteta ermita antiga i molt desbaratada, però que ha resultada bastant impactant.

La pujada fins a la senda ha sigut dura, però hem enfilat la baixada fins a Bocairent, fent l'últim tram pel traçat de l'antic ferrocarril, fins a arribar a l'Estació, on ens hem refrescat abans de tornar a Ibi.

Hui he aconseguit gravar la ruta en Wikiloc i us deixe el perfil a baix. He pres moltes fotos i un grapat les he pujades a un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en Coto Tauenga 13/06/2020

Se suposava que hui seria una ruta curta, amb esmorzar reduït, per a estar de tornada a Ibi abans del que sol ser habitual. El motiu era que Pastu i Mariu ens volien convidar a gaspatxos en la seua caseta de camp.

Hui ens ha acompanyat Ramón, que s'ha deslliurat d'un expedient sancionador per les seues reiterades faltes amb un argument inapel·lable, com més a baix comptaré. No obstant això, ens ha fallat Sento, que té a la seua mare delicada i ha optat per quedar-se amb ella.

Hem deixat el cotxe en la Venteta i hem agafat el camí que passa per Montbari, per a torçar per la senda de la dreta en direcció a Tauenga. Ens ha cridat l'atenció la gran quantitat de pins trencats i secs, que obstaculitzen el camí.

Hem arribat a Tauenga i hem buscat un lloc per a esmorzar en el que no donara el molest vent que s'havia alçat. Com a postres, Ramón ens ha donat una madalena casolana a cadascun i hem acordat, per unanimitat, arxivar el seu expedient sancionador.

Toni ha proposat allargar una mica la tornada i hem arribat fins a la carretera del Canalís, per a prendre un camí que ens ha portat a la Menora Baixa i després a la Menora Alta. Des d'allí, entre sembrats, hem arribat a la Casa del Xocolater.

La idea era tornar pel Serrat de la Torre Redona, però una distracció ens ha obligat a desfer part del caminat, per la qual cosa la ruta, a la rematada, ha sigut més llarga del normal.

Però hem arribat a temps de prendre'ns unes bones cerveses fredes i degustar uns magnífics caragols preparats per Mari. A més dels gaspatxos de Mariu, Sento ens ha manat vi i una caixa de cireres. Tere ha fet una saginosa impressionant. Basseta ha posat el patxaràn i el herbero. I Rafa ha comprat gelat de mantecao. No es pot demanar més.

Cap de nosaltres ha gravat la ruta en Wikiloc, però us deixe algunes fotos en un àlbum de Google Fotos.

Cova Negra de Biar i Serra de la Fontanella 6/06/2020

La ruta de de hui ha sigut una proposta de Rafa Palacios, que la va trobar en Wikiloc i li va semblar interessant i assequible. No estava equivocat. 

A les 7 del matí estàvem tots a casa de Toni (excepte Ramón, que tenia tasques de desinfecció) i hem eixit en direcció a Biar, encara que una mica abans d'arribar ens hem desviat a la dreta per a anar directes al Santuari de la Mare de Deu de Gràcia, on hem aparcat. 

La ruta s'inicia pel PRCV-55 Biar-Fontanella-Onil-Biar, prenent el camí asfaltat de Benassat cap al Barranc de la Pineda de Camús , amb vistes al Castell de Biar i passant per les ruïnes del Molí de Comaro. 

Creuem el barranc a l'esquerra per a pujar al Area Recreativa de "Lomas de Jara", temporalment tancada. 

Pugem per senda fins a enllaçar amb el PRV-55 i ens desviem per a visitar la Cova Negra. 

Tornem a la sendera i continuem pujant fins a coronar la Serra de la Fontanella i localitzem un lloc en semisombra ideal per a posar les taules i les cadires per a l'esmorzar. Berna ens te viciads a la pericana i a la saginosa, pero tampoc han faltat els pastissets de boniato de Pastu, ni el carajillo de Toni ni l'herbero de Basseta.

Després pràcticament tot és descens pel Barranc de Casa Marco, el Barranc de la Sàlvia i el Camí de Cosí. Ens despistem una mica, però tornem a la ruta després de trobar a un gos amb aspecte d'haver-se perdut. 

Més endavant, en un barranc, ens aconsegueix Angelita, una simpàtica biaruda que ve la Font del Xorro i ens acompanya per la Senda del Herberet fins a reprendre el Corriol dels Molins, on apreciem les ruïnes de diversos molins d'aigua.  La xica s'adelanta i el gos s'en va darrere d'ella.

Després d'una xicoteta costera per la pista asfaltada inicial arribem de nou al Santuari, satisfets per l'entretingut de la ruta, els preciosos paisatges i el bon dia que hem tingut. Caldrà tornar. 

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos al qual Berna afegirà alguna de les seues.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en La Menora 30/05/2020

Seguim en Fase 1 i amb horari limitat, de 7 a 10, per a passejar. Monchi ens diu que esperarà a la Fase 2, però a la resta ens abelleix trepitjar el camp abans que acabe la primavera.

Acordem anar a La Menora i ensenyar-li a Sento Berna un dels nostres llocs preferits per a esmorzar i sense necessitat d'implicar taules i cadires.

Hem anat amb cotxe fins a la zona de l'ermita de Polop, per a començar la ruta ja pel camí que s'endinsa en direcció a Onil. Era primerenc i els bancals sembrats tenien una llum especial.

En passar pel camí que puja per l'esquerra a la Torre Redona, hem decidit pujar a donar una ullada. No obstant això, ens ha avançat un cotxe que ha obert el reixat i hem pensat que podia no ser bona idea ficar-nos dins del recinte tancat, així que ho deixarem per a un altre dia.

De tornada al camí principal, hem arribat a la Casa del Xocolater, amb els seus dos retaules dedicats a Sant Vicent. Hem buscat una planta de hierbaluisa que un dia trobem al costat de la casa, però sembla que ha desaparegut.

Des d'allí hem seguit per un camí que no teníem explorat, que ens ha conduït fins a una casa anomenada Servereta Alta, des de la qual hem començat a ascendir en direcció a la Menora.

Cal destacar que en tot moment hem caminat envoltats de camps de labor sembrats de cereal, que ja comença a esgrogueir. Els ribassos i les senderes estan amb un tall d'herba i de flors com a poques vegades hem vist.

L'esmorzar, com sempre, genial. Sento Berna ha agafat la rutina de portar pericana i saginosa, tot un luxe asiàtic que s'uneix al carajillo de Toni, el herbero de Basseta, els pastissets de Pastu (que hui no hi havia) i la coca de molletes feta per Majo, l'esposa de Rafa. No es pot demanar més.

La nostra intenció era tornar per una senda que condueix fins a la Casa Don Pedro, però ens hem despistat agafant pebrella i quan ens hem adonat estàvem al costat de la carretera de Banyeres, a l'altura de Buixcarró. Però Toni coneixia la zona i no hem arribat a trepitjar asfalt, prenent una senda per la dreta de la carretera que ens ha portat a Don Pedro igualment.

Pastu tenia pressa per tornar a Ibi, però als altres ens abellia allargar la ruta, així que ens hem acomiadat i hem seguit a visitar altres cases, com L'Alqueria, preparada per a esdeveniments socials, L'Alqueria Vella i la Alquerieta. Basseta ha aprofitat per a recollir un ram de l'abundant hipèric que encontrabamos i elaborar el famós "oli de perico".

L'últim tram ha sigut per una senda que recorre el barranquet que té l'espessa chopada que arriba fins al pont de la carretera. Just abans de tocar-la hem doblegat a l'esquerra per a aconseguir l'altura del Maset Nou. Hem recorregut el camí d'entrada (per cridar-li d'alguna forma) que discorre entre nogueres i hem arribat a l'encreuament de la carretera que ve d'Alcoi a Banyeres, arribant fins al cotxe sans i estalvis.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna afegirà alguna de les seues).

Powered by Wikiloc