Comiat de la temporada en Rabosa 19/12/2015

S'aproximen les festes de Nadal i el personal té molts compromisos que atendre, així que Toni i jo hem fet un nou "mà a mà" a Rabosa, obrint noves rutes.

Hem improvisat una circular des de Xorret de Catí, donant la volta per Rasos de Catí i baixant fins al barranc que puja del Rincón Bello fins a Rabosa, on ens hem pegat un esmorzar d'antologia.

La volta ens la hem pres amb calma, gaudint d'un dia magnífic, fins i tot calorós en algun tram. Ens ha sorprès trobar un ametler en flor prop del Xorret de Catí, testimoniatge indiscutible del canvi climàtic.

El millor de tot: la companyia. La conclusió després de tot un matí de caminar i parlar: la felicitat està més prop de nosaltres del que ens pensem.

Deixe el perfil de la ruta i algunes fotos en Google+ i Flickr.

Bon Nadal!

Font dels Patos (12/12/2015)

La ruta d'avui ha sigut magnífica per moltes i variades raons. En primer lloc, hem fet quasi ple (Toni, Pastu, Pablo, Ramón i Basseta). En segon lloc, hem cobert de tiratge la ruta des d'Ibi fins a la Font dels Patos. En tercer lloc, en la destinació ens esperaven nostres estimades esposes per a menjar i celebrar el comiat abans de Nadal.

Ens hem concentrat a les 8 en l'Ajuntament i hem pujat pel Barranc dels Molins, en direcció al Serrallo. Hem esmorzat en el vessant de la Font Roja i, abans d'arribar al Santuari, ens hem desviat per a baixar per la senda del Barranc de l'Infern. Ha sigut una meravellosa experiència gaudir d'aquesta baixada entre la boira.

Després d'enllaçar amb la carretera que puja al Santuari, hem tornat a desviar-nos a l'esquerra per a descendir en direcció al paratge dels Canalons, en el Riu Polop. Després de creuar el llit, hem pres la senda que ascendeix per l'esquerra fins a arribar al Castell de Barxell, molt a prop ja del restaurant de la Font dels Patos.

Us deixe el mapa de la ruta en Wikiloc i una selecció de fotos en Flickr (originals) i en Google+ (retocades).

La Serrella 5/12/2015

Pastu havia proposat pujar al Pla de la Casa. Jo vaig suggerir fer una ruta circular, deixant un cotxe a Fageca i arrancant des de Famorca. Però arribat el moment, el nostre Presi va decidir que havíem de pujar a un cim inèdit: La Serrella, eixint des de Quatretondeta i pujant per "Els Frares", i açò és el que hem fet (the boss is the boss).

Avui ens hem ajuntat un bon grup (8) i hem hagut d'agafar dos cotxes. Eixida d'Ibi a les 8 en direcció a Benilloba, Gorga i Quatretondeta. Hem apartat al costat d'un dipòsit d'aigua i hem iniciat l'ascens per un camí que condueix a la Font dels Frares i a la Font Roja (o Font del Cirer).

En el nostre ascens ens endinsem per uns barrancs impressionants, amb uns vessants de pedra solta que donen vertigen, esguitades de aurons amb la fulla ataronjada encara en les seues branques i amb unes vistes sobre la vall cada vegada més espectaculars.

Arribem al cim de La Serrella i trobem un xicotet prat ideal per a esmorzar. No ens ho hem pensat dues vegades, hem desplegat la nostra intendència i hem donat bon compte de gran quantitat de menjar i beguda, com sol ser costum en la Penya.

Després de l'esmorzar, hem ascendit els pocs metres que ens quedaven fins al vèrtex geodèsic de La Serrella, des d'on hi ha 360º de vistes precioses i indescriptibles.

El més dur ha sigut la baixada. Són quasi 700 metres de desnivell en amb prou faenes 7 km, així que un es pot fer una idea del que pateixen les cames. Hem tingut la sort que ens ha fet un dia estupend, poc fred, cel buidat, sol suau, temperatura ideal i atmosfera neta, no es pot demanar més!

Com sempre, us deixe la ruta en Wikiloc i puge les fotos originals a Flickr i en Google+ les retocades (que són les que apareixen en el "pase de diapostives" d'a baix).

Masies de Polop Alt

La senyora dentista que em va traure els queixals del judici el dilluns em va dir que no havia de fer esforços, així que vaig proposar a la Penya fer una ruta suau que havia vist en Internet. Toni i Ramón es van apuntar (Pastu i Pablo tenien altres quefers).

Hem eixit a les 8 del matí d'Ibi en direcció a Banyeres de Mariola, per a deixar el cotxe en l'ermita de Polop (en la CV 795 que uneix Alcoi amb Banyeres de Mariola i a escassos metres de l'encreuament amb la CV 801). Des d'allí, trepitjant abundant gebre, ens hem dirigit al Barranc del Troncal fins a entrar en una preciosa chopada i caminar en adreça Oest.

La temàtica d'aquesta ruta són les nombroses masies i cases pairals que esguiten tota la zona de Polop Alt. Hem passat per l'Alquerieta, l'Alquería Vella, l'Alquería Nova i Don Pedro.

A meitat de ruta, en la part alta del bosc, hem trobat el Mas de la Menora, una casona des de la que hi ha unes vistes impressionants. Hem esmorzat allí, aprofitant una taula de pedra que hi ha entre els pins.

Després de l'esmorzar, hem descendit per a tornar per la Casa Xocolater, Servereta Baixa, Torre Redona i Maset Nou, fins a arribar a l'encreuament de la carretera i arreplegar el cotxe per a la volta.

Us deixe la ruta de Wikiloc. Quant a les fotos, m'ha sigut difícil fer una selecció, però us les deixe en Google+ (amb retocs) i en Flickr (originals).

Tardor en la Font Roja 21/11/2015

Una vegada passada la marató de València, el Presi torna a estar disponible els dissabtes al matí. El que no podia era Pastu (tenia quadrilla per a arreplegar olives i no era qüestió de escaquearse). Així que Toni, Ramón i Basseta ens hem ajuntat per a fer un volt per la Font Roja.

No ens cansem de recórrer aquest camí, la senda, la pujada a "La Mamella", les costeres per la faldilla de la ombría del Menejador, ... i menys en aquests dies de tardor, quan els arbres de fulla caduca estan decorant el bosc amb pinzellades de grocs, rojos i ocres en totes les seues tonalitats.

L'esmorzar en el bar (que cada vegada obri més tard) no ha estat malament, sobretot les postres. Ens ha cridat l'atenció els fruits del teix que hi ha a la porta, amb els seus fruits de color roig virolat.

De les fotos que he pres, una selecció estan en Flickr (originals) i Google+ (amb algun retoc). També us deixe la ruta en Wikiloc i una presentació de diapositives. Espere que us agraden.

Esmorzar en el Refugi dels Esbarzerets

L'anunciada creuá dels Mozàrabs i el desig de Ramón i de Pastu d'arribar en condicions a la mateixa, suggeria fer una ruta suau, que donara temps a tornar a Ibi a una hora prudent. L'horari es va complir, però a costa d'anar cagalló per senda i esmorzar en temps rècord.

Bé, bromes aparte, ha sigut un matí esplèndid, pel bon temps que feia, per la bona companyia (han vingut Paula i Marta juntament amb Sergio i Oscar) i per la ruta tan bonica, que no per coneguda deixa de sorprendre.

La pujada al Refugi l'hem fet pel lloc de costum, és a dir, Camí de la Boquera. Però per a la volta hem optat per crestejar fins a la base del Alt de Corbó i baixar pel tallafocs (amb algunes caigudes). Com era d'esperar, Sergio amb el seu olfacte ens ha ajudat a localitzar abundants bolets de diverses classes.

A continuació està el perfil de la ruta en Wikiloc. He deixat una selecció de les meues fotos en els llocs habituals: Flickr (originals), Google+ (amb algun retoc), i al final està el reproductor de diapositives.

Mariola i Cava Arquejada d'Agres

La predicció del temps era bona i la penya s'ha animat. Quasi fem ple, però al final ens ha fallat Ramón. A canvi, hem tingut a Paula i a Sergio d'acompanyants.

Hem anat amb cotxe fins a la Font de Mariola, aparcant en el lloc de costum (per cert, no érem els primers, els cercadors de bolets se'ns havien avançat). Res més començar a caminar, Sergio s'ha adonat que hi havia abundants bolets i el seu instint de cercador s'ha engegat. Mentre anàvem pujant anava mirant, sorprenent-se a cada pas de la varietat de bolets que trobàvem.

Hem esmorzat en el Refugi de Montcabrer, amb unes vistes precioses. Just al costat del refugi hi ha un pou de neu bastant ben conservat, però el que està quedant preciós és la Cava Arquejada, després del procés de restauració que s'està duent a terme. Encara hem tingut temps de veure un tercer, el Pou del Buitre, poc abans de reprendre la pista de descens.

Sorprenents els colors de la tardor i la quantitat de vida que es desenvolupa davant els nostres ulls.

La ruta gravada en Wikiloc segueix a continuació. De les fotos, he fet una selecció que he deixat en Google+ (retocades) i en Flickr (originals), però es poden veure en la presentació que hi ha al final d'aquesta entrada.

Pel naiximent del riu Vinalopó

Els diferents compromisos dels espetequeros ens van deixar al Presi i a mi davant la tesitura de
quedar-nos a casa o fer una caminada rage a mà, sense grans pretensions (ell preparant la marató de València i jo encara mitjà convalescent del meu còlic).

La meua proposta de passejar pel llit del naixement del Vinalopó va rebre bon acolliment. A més, el Presi recordava una caminada seua fa anys que li va portar per aquests paratges.

Entrem amb el cotxe fins a la zona de la fàbrica de Blanes. Aparquem i ens endinsem per la senda que porta fins a la Font de la Coveta, on se sol situar el naixement del riu Vinalopó. Tenint a la vista la silueta del castell, optem per ascendir fins a la mateixa, gaudint d'unes vistes sensacionals de tota la vall.

Decidim seguir en adreça nord, fins a la Casa Congregat i les instal·lacions de "Bodegas Guilella", envoltades de bancals i vinyers preciosos. Seguint les indicacions, i acompanyats per una gata molt simpàtica, arribem fins a la Font Freda, on esmorzem. Vam tornar per la mateixa ruta, excepte en l'últim tram, que ho vam fer per camí en lloc de la senda.

Ací us deixe les fotos en Google+ (amb algun retoc de color) i Flickr (arxius originals), així com el perfil de la ruta en Wikiloc i una selecció de fotos.

17-10-2015 - ESMORSAR EN LA TORRE

Este disapte a caminar numes hem anat "Romel" y el "Remu", i hem fet lo SENDERO pero a la hora de cumplir en lo GASTRONOMIC, han acudit "El Presi" y "El Cronista", pero el del Bar mos diu que estem perden facultats, pues numes mos hem mengat un bocadillo y mich, cuan la mitga estaba en dos u tres bocadillos. Tendrem que posa medides correctores

Com sempre, avans de arribar, mos han donat la benvinguda estos ....

Divendres a la vesprada també val

Tal com pintava la cosa, estava clar que el dissabte no hi hauria caminada, així que quan Pastu va proposar eixir divendres a la vesprada vam veure el cel obert. Toni també es va animar a última hora i fins i tot Sergio ens ha acompanyat durant un primer tram pel Barranc dels Molins.

Hem arribat fins al Serrallo, però només hem parat un moment, ja que el sol començava a baixar i corríem el risc que se'ns fera de nit, com així ha sigut al final de la ruta.


Per cert, al llarg de la ruta hem vist gran quantitat de bolets, tant blanques com a marrons, de les quals segurament no són comestibles però que, segons diuen, assenyalen que més endavant haurà de les bones.

Us deixe algunes fotos en Google+ i Flickr, així com la ruta en Wikiloc

Explorant la ruta des de La Serreta a Penella

En vista de que aquest dissabte no hi hauria caminada, vaig pensar a emprar la vesprada del divendres per a pujar a La Serreta i intentar arribar fins a la Venda Nadal camp (serra) a través. La pujada al poblat iber de La Serreta és una ruta molt assequible, una senda que no té pèrdua, amb un pendent llarg però assequible. Una vegada a dalt, les vistes són impressionants.

Tenint a la vista, al lluny, el Castell de Penella, em vaig aventurar a arribar fins a la carretera. El que al principi era senda i camí es va acabar desdibuixant i vaig haver de creuar un barranc alguna cosa complicat. Més tard, mirant la imagen del satèl·lit, crec que cap una altra alternativa més assequible.

Vaig visitar l'Ermita de Sant Tomás, el safareig que hi ha al costat i la gegantesca figuera de la qual a voltes us he parlat. Però no he posat fotos per a mantenir l'interès a visitar la zona. Com a anècdota us diré que la volta des de la Venda Nadal fins a on tenia apartat el cotxe la vaig fer en auto-stop.

Arrancaora del curs 2015-2016

L'amic Pastu s'hi havia currat una convocatòria en tota regla per a celebrar la XXVIII Assemblea de la Penya en la Venda Nadal, però a última hora li van canviar els plans i no va poder acompanyar-nos. Així que, per unanimitat de la resta, ajornem la celebració d'aquest magne esdeveniment per a una altra ocasió.

El que si ens va acompanyar, amb vocació de permanència, és César. De moment li hem dit que està en període de prova i no li podem fer ni contracte ni res.

Decidimrem que per a anar a la Venda Nadal havíem d'estar tots, així que vam optar per seguir la tradició i fer la primera eixida a Rabosa, deixant el cotxe al costat de l'hotel de Catí. L'esmorzar, com sempre, de categoria. La volta, com sempre, pesada.

Mentre ningú diga res o suggerisca una altra forma d'actuar, jo puge la selecció de les meues fotos a Google+ i a Flickr. Quant al mapa, i a la vista que Endomondo falla a l'hora d'inserir la ruta, vaig a treballar amb Wikiloc, pujant allí també algunes fotos (i mate dos pardals d'un tir).

A por las endrinas para el patxarán

Escuché decir que los calores del verano habían adelantado la maduración de muchas plantas y decidí que hoy era un buen día para subir a Mariola a recoger las endrinas, antes de que fuese demasiado tarde.

La invitación a la Penya fue aceptada por Toni y ambos, mano a mano, hemos subido al pozo de nieve del Portín, cerca de la Cueva Bolumini. La verdad es que no hubiera hecho falta llegar hasta allí, pues por el camino y muy cerca de la zona de la Font de Mariola hemos encontrado abundantes árboles cargados de endrinas.

Ahora solo toca esperar a que pasen 3-4 meses y catar el resultado.

Las fotos se pueden descargar en formato original desde nuestra cuenta en Flickr

un buen chanchullo

Quien pudiera

al caloret