Caminata Alcalà-Beniaia 26/02/2022

Pastu tenia il·lusió de convidar-nos a tots a esmorzar i celebrar així la seua pròxima jubilació. A més, volia que fora en Beniaia. Com a bons amics seus no podíem portar-li la contrària. La pena és que Sento tenia les noces de la seua neboda i no ens ha pogut acompanyar.

Aparquem a Alcalá de la Jovada, al costat de la piscina. Travessem el poble per a eixir pel Camí de Saltes, una costera que ens porta fins a l'altura del depòsit d'aigua i després a les ruïnes del Corral de Saltes, típica construcció morisca abandonada.

El cel estava encapotat i queia un plugim que ens ha obligat a traure els paraigues.

Un poquet més endavant ens desviem a la dreta pel camí de Capaimona, que atravisa un bell bosc amb carrasques centenàries i ens condueix fins a les cases de Capaimona, un altre despoblat morisc amb ruïnes que permeten imaginar-se com seria la vida fa uns segles en aquells llocs tan recòndits. Crida l'atenció la impressionant figuera amb el tronc partit per la meitat. 

El camí contínua entre flors de romers i argilagues fins a enllaçar amb una ampla pista forestal i torcem a la dreta de nou, a l'altura d'un lloc anomenat El Cocó. Més endavant arribem a la carretera CV-713 que porta des de Beniaia fins a Tollos i recorrem un tram per ella.

En lloc de seguir per l'asfalt fins a Beniaia, optem per desviar-nos a l'esquerra per a passar per un altre desploblat: La Cairola, des d'on una senda ens condueix fins a la Font de Beniaia, decorada amb impressionants mates de marfull, per on accedim al poble.

En la Taverna El Llogaret, com sempre, ens han atés d'allò més bé i hem celebrat la jubilació de Pastu com es mereix. Eren les 13,15 quan ens alçàvem de la taula.

No obstant això, la volta fins a Alcalá ja no ens preocupava, no hi havia grans desnivells, encara que si alguns repits que, amb la panxa plena, es fan eterns. Però res que no es puga superar amb bona companyia i animada xarrada. El tema del dia era la guerra d'Ucraïna.

El recorregut és pel Camí dels Benialins, una pista asfaltada només a trams, sense trànsit, que passa al costat del Despoblat de Benialí. La pista enllaça amb el Camí de Benialí que desemboca finalment en Alcalà de la Jovada, vigilada per La Foradada.

Les temperatures que tenim són més càlides que les habituals i això provoca que moltes flors comencen a apuntar, com els abundants cirerers que trobem al nostre pas i alguna estepa.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (on espere que Pastu puge les seues).

Powered by Wikiloc

CAMINATA A RABOSA i RINCON BELLO

Per diferents motius personals, Pastu i Basseta no ens han pogut acompanyar hui en una ruta que, pensàvem, estava clara; i així ha resultat.

El que, arribat el moment, no teníem tan definit era el lloc de l'esmorzar, i això ha sigut per l'hora en què hem arribat a Rabosa. Amb motiu que Sento volia tornar a una hora primerenca, també per motius familiars.

Després d'un canvi d'opinions, i a pesar que tots portàvem els esmorzars en les corresponents motxilles, no ens hem resistit a un dels esmorzars típics del bar de Rabosa. Bon “condumio”, bon “bebercio” i bona atenció per part de la xica que ens ha atés en la taula.

Fins a hem pogut comparar els carajillos del Presi i “de la casa”. Tots dos amb bona puntuació, clar.

Després de l'esmorzar, crec que massa copiós, hem seguit fins a Rincón Bello. La ruta, tota ella -des de Xorret de Catí-, és espectacular; amb unes vistes impressionants, anant per les altures per a després anar baixant fins a Rincón Bello.

Hem tornat pel mateix itinerari que hem fet en anar, encara que amb les motxilles i els estómacs plens, se'ns feia una mica més costa amunt del que havíem pensat.

Volent respectar en la mesura del possible un horari de tornada “decent” potser, en tornar, hem forçat la marxa una mica més del desitjable.

Les serres i el camp estan secs i, a part dels ametlers -per avançats-, poques flors ens mostren els camins i sendes.

Com sempre, un matí espectacular, una mica fresca a l'inici del matí, però agradable a la fi i fet i fet.

A continuació us deixem l'enllaç al albúm defotos així com la ruta gravada en wikiloc.

Pujada al Benicadell 12/02/2022

Li tocava triar ruta a Ramón i ens va dir que volia pujar al Benicadell. Fins a Toni, sorprenentment, va estar d'acord, així que no va haver-hi discussió.

A les 8 eixíem en direcció a Beniatjar, encara que no parem. Seguim la carretera i ens desviem a la dreta per a agafar la pista que puja fins a la Casa Forestal.

En aqueix moment, res més veure l'imponent cim, Toni va dir que no pujava. Tampoc va haver-hi discussió, ens va deixar el termo amb el "carajillo" i ens acomiadem en la pista que recorre tota la ombría del Benicadell.

La senda que puja al cim és una senda en zig-zag, bastant còmoda de fer. Té trams més pedregosos que uns altres, però amb un pendent sostingut que en poc més de 90 minuts ens permet arribar quasi al cim.

Travessem zones boscoses repletes de mates de marfull en flor, mentre les vistes es feien cada vegada més espectaculars malgrat que l'aire estava una mica polsós.

No arribem al vèrtex geodèsic. Muntem la taula i les cadires per a esmorzar en la zona de costum, mirant al pantà de Beniarrés i a l'Albufera de Gaianes, mentre no paraven de passar caminantes i corredors que anaven i venien per diferents rutes.

Després de l'esmorzar, Basseta va decidir pujar al cim i pel camí es va trobar amb el seu nebot David (el món és un mocador!). També va trobar els mateixos grups de narcisos blancs diminuts d'anys arrere.

Amb la panxa plena, baixar es fa molt suportable. Cal anar amb compte amb les relliscades i no córrer molt. Ens desviem per a visitar la nevera del Benicadell, un pou de neu que encara conserva la volta de pedra.

A poc a poc el sol brillava més i l'aire estava més net, la qual cosa ens permetia gaudir de les meravelloses vistes a la Vall d'Albaida, al pantà de Bellús, ..., mentre anàvem trobant molsa, romer, esparraguera, falagueres, marfull i brots de vareta de Sant Josep a destre i sinistre.

Eren les 14 hores quan arribem a la Casa Forestal, on ens esperava Toni per a explicar-nos el seu meravellós passeig per la ombría del Benicadell i el castell de Carbonera,

De tornada, Ramón Climent volia celebrar el seu 64 aniversari i hem parat a prendre una cervesa en Atzaneta. Que siga per molts anys!

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

Cova de les Finestres 5/02/2022

Rafa volia convidar-nos a esmorzar a Alfafara, però també volia anar a la Cova de les Finestres, així que calia combinar tots dos desitjos. Decidim aparcar en l'Ermita de la Mare de Déu de la Llum i de Sant Antoni i fer una primera part de ruta envoltant Alfafara.

Iniciem la marxa pel camí del Pla dels Forques, entre almerlers, vinyes i oliveres, pràcticament en línia recta ascendent en direcció a la CV-700, que travessem. Al següent encreuament, dobleguem a la dreta i recorrem una pista que deriva en senda i que ens acosta a la Bassa de la Cova de la Font, creuem el barranc del mateix nom i reprenem la pista, deixant mates de marfull i argilagues a un costat i altre.

Creuem una zona de pinedes i arribem a l'àrea recreativa de la Font de Tarragó, en la part alta d'Alfafara, un lloc ideal per a esmorzar o passar el dia a l'ombra dels pins.

El cel estava ennuvolat, hi havia poca visibilitat i l'ambient era gris. Queien algunes gotes de pluja, però pensàvem que no aniria a més. Ara bé, la llum perfecta per a prendre fotos d'algunes flors i plantes.

Baixem per un carrer asfaltat, per l'Ermita del Calvarí, fins a arribar a l'Almassera, el bar on teníem previst esmorzar. Ens van atendre molt bé i esmorzem molt a gust. Prenem nota per a tornar un altre dia.

Després de l'esmorzar, la segona part de la ruta va consistir a dirigir-nos a la Cova dels Finestres. Per a això travessem Alfafara, veiem alguna de les seues fonts i el safareig, i pel Camí dels Bassetes arribem al Pont Assolat, un magnífic pont de pedra que creua un profund barranc.

Basseta va decidir traure el paraigues, perquè la pluja era persistent i molesta.

El camí contínua fins a enllaçar amb el Camí Real, al costat del Barranc de Falces, des d'on fem una curta incursió per a entrar pel Barranc del Pantanet i visitar el molí rupestre que hi ha al costat del Toll de la Cacaut. Crida l'atenció la pedra de moldre redona que jau en la cova.

Tornem sobre els nostres passos fins al camí i iniciem el prolongat ascens a la Solana per la Senda de Carbonell, fins a arribar al Cabeçó de Maó, on hi ha un mirador amb unes boniques vistes a la muntanya i els barrancs. A l'esquerra es veuen uns grans abrigs de roca i per tot romer, petorrera, coronetes de frare i, fins i tot, una flor de estepa blanca.

Des del Cabeçó, la senda inicia el descens, bastant empinat a vegades, per a arribar fins a la Bassa del Bancal Redó, al costat de la qual floreix un salze. Des d'allí, creuem el riuet i ens acostem al traçat de la via del tren Alcoi-València, en un punt en el qual existeixen un pont de ferro i les ruïnes d'un baixador.

Una mica més endavant, tornem a creuar el riuet, que porta poca aigua, i amb cura de no trepitjar a un gripau molt mimetitzat, arribem a la Cova de les Finestres. Han reparat l'escala de fusta i podem pujar a les coves i els buits i fer unes quantes fotos.

Per a seguir la ruta cal tornar a remuntar per una empinada senda. La pluja refermava i a penes podíem gaudir de les vistes. Finalment arribem al camí que condueix a la Font de Carbonell i després a l'Ermita on tenim els cotxes. Veiem pasar el tren camí de València.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i l'enllaç a l'àlbum de fotos que ha posat Sento en Google Fotos i al qual Pastu i jo hem afegit les nostres.

Powered by Wikiloc