Fuset, Font del Nano i Font de Gamellons 21/11/2020

Aquest dissabte havíem d'estar de tornada a Ibi a les 14,00 hores, però Basseta havia proposat fer una ruta el punt d'inici de la qual està a una hora amb cotxe. A la vista de la situació, hem optat per fer la ruta prevista, però en una variant una mica més curta (a penes 10 km) i hem aconseguit arribar a Ibi a temps. 

Hem eixit a les 8 de casa del Presi en direcció a Ontinyent, per a després buscar una carretera que ens porta direcció a Fontanars dels Alforins, per a desviar-nos per un camí a l'esquerra que puja fins al Camp de Tir del Fuset, en l'aparcament del qual deixem el cotxe. 

Per una distracció inicial, hem començat la ruta al revés de com estava previst, però no ha suposat cap problema. La primera part de la ruta ha sigut quasi tota per bosc i ombría, per sendes plenes de mates de pebrella i petorrera en flor, per barrancs amb arboços monumentals, amb amb un ambient bastant fresc malgrat que el cel estava descobert. 

Després de creuar el Barranc dels Caragols, el primer punt d'interés ho trobem, després de la Casa de la Seix, a la Font del Nano, de la qual raja un abundant cabal d'aigua que alimenta un reducte d'arbres de fulla caduca i joncs. 

La ruta continua ascendint entre llentiscles i ginebres, fins a arribar a la Font de Gamellons i la seua àrea recreativa, on hem parat per a esmorzar en una de les taules de pedra. Encara no tocava el sol i feia fresc, però ens hem abrigat i hem donat compte (amb moderació, com va demanar Berna) de les nostres viandes. 

Després de l'esmorzar reprenem la ruta, no sense abans fer-nos unes fotos davant de la Font de Gamellons, amb dos preciosos dolls d'aigua que salen d'un mur de pedra calcària que sembla artificial. Una mica més amunt ens sorprén trobar la Casa de Gamellons o Casa dels Enginyers, paratge conegut per la Penya per haver fet diverses caminades des del Refugi de Rita i altres paratges més pròxims a Beneixama, a l'altre vessant de la muntanya. 

Amb un agradable sol i bona temperatura, amb vistes al llunyà Benicadell, seguim la ruta pel Camí de Gamellons, una pista que travessa unes zones forestals de bosc baix (fa l'efecte que fa anys hi haguera un incendi), abandonant-la per a agafar una senda que passa pel Corral de Lluch i contínua fins a enllaçar de nou amb una altra pista de terra que arriba fins al Camp de Tir del Fuset. 

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos. Ademés, tenim un altre àlbum amb les fotos de Sento Berna.

 

Powered by Wikiloc

 

 

Ombría del Benicadell 14/11/2020

Hui només ha faltat Pastu per a fer ple. Hem eixit a les 8 d'Ibi en direcció a Adzaneta d'Albaida i hem aparcat en el camp de futbol "El Regit", disposats a fer una caminada per la Ombría del Benicadell.

El primer tram és sobre asfalt, però prompte es converteix en pista per a acabar sent un camí pedregós bastant desbaratat.

L'inici de la ruta és ascendent durant pràcticament 6 km, passant per la Font del Pla en Roda, el Corral de Penalva, amb el seu colomar i el seu pou de neu.

També passem, alguna cosa més endavant, pel Corral de Diego i el seu pou de neu, una cosa més xicoteta. Feia un dia ennuvolat i queia un plugim bastant molest, però que no ens ha obligat a suspendre la marxa.  

Per una pista molt ben pavimentada arribem a una Creu de ferro des de la qual s'albira el Benicadell a la dreta i tota la Vall d'Albaida a la dreta, podent, malgrat la boira, distingir alguns pobles (Otos, Bèlgida, Baniatjar, ...).

Una mica més endavant arribem a l'àrea recreativa de la Font Freda, on sabíem que hi havia taules i pensàvem esmorzar. El problema era la pluja, però hem trobat un xicotet ràfec ensostrat que ens ha permés desplegar tota la parafernàlia gastronòmica (no us faig la llista del que hem menjat perquè seria massa llarga).

Després de l'esmorzar hem iniciat el descens per una senda que passa per un espectacular mirador i va en zigzaguejant fins a entroncar amb una nova pista de terra.

La pista ens condueix, en sentit ascendent, fins al castell de Carrícola i des de dalt arribem a apreciar algunes de les escultures que jalonen la senda que va des de Carrícola al castell (molt recomanable).

La pluja no cessava i hem estret el pas per a arribar com més prompte millor al cotxe. Han sigut quasi 16 km de vertader gaudi.

Val la pena destacar la quantitat i varietat de plantes i arbres que hem trobat pel camí, algunes d'elles en flor, com la pebrella, l'arbocer, la petorrera, el romer, el safrà bord, l'argilaga o les garroferes, ...

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 

CAMINADA DEL MOLINAR Al POBLAT IBER PUJANT LA SERRETA 7/11/2020

Hui, per diferents motius, només hem pogut realitzar la ruta la meitat de la quadrilla. Es tractava d'un itinerari que Sento havia vist en Wikiloc i que, en principi, semblava interessant perquè prevéiem tornar prompte a casa (11 Km), finalment i després d'alguns “tropesóns” han resultat una mica més de 13 Km. i una volta a Ibi passades les 4 de la vesprada. 

A l'hora prevista (7.45) estàvem Toni i Sento a casa del Presi i hem passat per Rafa. Poc abans de l'eixida d'Ibi estava plovisquejant, i abans ho havia fet amb major intensitat amb el que les sendes i camins estaven mullats i amb algunes zones de fang esvarós. A conseqüència d'això hem hagut de “besar sòl” Rafa en una ocasió i Sento en altres dues. La veritat és que ha sigut una llàstima que Basseta, Pastu i Ramón no hagen pogut vindre, perquè la ruta és realment bonica i el oratge del dia convidava a aquesta interessant eixida. La penya ja havia realitzat part de l'itinerari encara que amb eixida i meta diferents. 

Hem deixat el cotxe enfront de la Venta Saltera i pel voral de la carretera en sentit a Ibi hem caminat uns 100 m. agafant el camí que baixa directament a l'aqüífer del Molinar. Uns metres més a baix hem agafat una senda a la dreta (enfront d'un pont de fusta) i, vorejant en elevació el cau del riu hem anat desplaçant-nos cap a l'encreuament de la carretera a Benilloba per a deixar-la per una senda a l'esquerra passant per la porta d’un conegut restaurant alcoià. Hem vorejat la carretera passant un pont i, desviant-nos poc després per un camí a la dreta, iniciem una pujada per senda i arribant a la Font de la Salut. 

Després de visitar aquesta zona d'esplai i recreo seguim senda a dalt fins a travessar la carretera de Benilloba i endinsar-nos en el camí i sendes de la Serreta que ens portaràn a uns paisatges indescriptibles plagats de xicotets pobles de la muntanya alacantina. Amplis horitzons sol interromputs per les altes muntanyes de la llunyania. Des de la cresta aquesta Serreta es pot veure la mar al lluny. 

Arribada l'hora de l'esmorzar, hem muntat la taula i les cadires en un replà assolellat que hi havia al costat de la senda i hem donat bon compte de les viandes transportades en les motxilles, si bé és cert que no hem tingut ni “pastisets de moniato” ni “herbero casolà”; no obstant això no han faltat –per a rematar l'esmorzar- ni la saginosa ni el “carajillo” de rom. Hem estat envoltats de les muntanyes d'Aitana, el Montcabrer, Pas de la Casa…fins al Puig Campana benidormí. 

Fins al poblat iber hem pogut seguir la ruta senyalada en Wikiloc però just en aqueix moment se li ha acabat la bateria al mòbil de Sento i, casualment, és on es perd la senda entre roques de la torre d'albirament de la guerra civil i el punt geodèsic. No trobàvem la baixada. Hem vist a unes persones en el punt geodèsic i ens hem acostat a preguntar-los si sabien per on seguia la senda de baixada. Afortunadament es tractava de tres iberuts als quals coneixíem i que coneixien el paratge, que ens han aconsellat tornar sobre els nostres passos perquè la baixada tenía trams d'una certa dificultat màximament si es té fòbia a les altures com és el cas d'un dels quals formàvem l'expedició. No obstant això ens han indicat una variant per a la nostra tornada per una senda que travessa un espés bosc de pins que és realment sensacional. 

En definitiva, una ruta que sorprén molt gratament, que discorre en plena naturalesa ascendint amb vista espectaculars i que a pesar de no seguir l’itinerari previst, el bonic descens per el desviament que ens han aconsellat aquests paisans, completa un molt grat matí de senderisme. La ruta no la podem incloure perquè, com ja he dit, es va esgotar la bateria del mòbil i ens va deixar tirats a la meitat sense poder gravar la volta i l'extens reportatge fotogràfic el podeu veure clicant en el següent enllaç