Res més eixir d'Alcalá hem trobat a un grup d'agricultors ja majors, que estaven comprovant el lamentable estat de les poques cireres que hi havia en els arbres: totalment rebentades a causa de la pluja.
La primera sorpresa agradable del dia ha sigut trobar una orquídia piramidal (Basseta ja pensava que enguany no anava a veure cap). Altres fruiters, com la prunera, sembla que donaran fruit més endavant.
El camí abandona els bancals de fruiters per a descendir a un primer barranc entre vessants de pins totalment negres a causa del paorós incendi de l'estiu passat. Malgrat tot, i gràcies a la pluja d'aquests dies, el verd comença a lluir pel sòl com a senyal d'esperança.
Pel camí anem trobant algunes flors que la setmana passada encara no havien aparegut: Campanula, Catananche, Silene, Jurinea, ... però ha començat a ploure i hem accelerat el pas.
Arribem a Beniaia i ens acostem a la Taverna del Llogaret, on ens espera l'amic David per a oferir-nos els seus serveis. Mentre esmorzàvem, la pluja referma, però en reprendre la marxa ja ha escampat i ens tornem pel mateix camí mentre va apareixent el sol a poc a poc.
Ens hem unflat a prendre fotos pel camí (Porró, Viborera, Rpsella, ... i una monumental figuera), encara que de tant en tant tornava a aparéixer el negre dels barrancs calcinats.
Abans d'arribar a Alcalà, ens hem enredat parlant de política (sense ser realment conscients que era el dia de reflexió), però no hem arribat a les mans. Demà diumenge Eleccions ... que guanye el millor!
Us deixe el perfil de la "ruteta" en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Sento, sens dubte, afegirà les seues).
