Feia uns quants mesos que no teníem una eixida en grup, però sembla que els compromisos socials ens van permetent recuperar la marxa habitual. No obstant açò, ens ha faltat Rafa, que segueix convalescent de la seua lesió i esperant rebre l'alta.
L'estació tardorenca convidava a un passeig per alguna zona amb arbres de fulla caduca i gens millor que acostar-nos a la Font Roja. La decisió ha sigut la correcta, doncs hem pogut gaudir d'un paisatge amb abundància de colors grocs, ocres i vermells en la seua àmplia gamma de matisos.
El temps anava regirat i, ara i adés, ens queia una feble pluja, però no hem necessitat proteccions especials.
Ens ha cridat molt l'atenció la quantitat de bolets que hi havia a un costat i un altre del camí. Bolets de totes classes, colors i grandàries. Sorprenent naturalesa efímera.
L'esmorzar ha estat genial. Ens han preparat una parrillada de carn i embotit, amb creïlles i ous fregits. I per a acabar, unes postres excel·lents. Crec que repetirem.
Però en acabar i preparar-nos per a la volta, queia una copiosa pluja. Hem pensat que el millor era cridar a Rafa perquè vinguera a per nosaltres. En arribar ens ha confessat que era el seu primer rescat i que se sentia com si anara de la UME. 😜
Us deixe el perfil de la ruta d'anada en Wikiloc i un enllaç a l'àlbum de Google Fotos.
Les noces i els esdeveniments socials varis estan fent estralls en la Penya. Portem massa dissabtes sense fer una eixida de grup, de les que fan afició.
Avui Toni i Basseta han mantingut el pavelló amb una caminada de quasi 13 quilòmetres a Rabosa, a manera d'estrena oficiosa de la temporada.
No per conegut el paratge deixa de ser encantador, es notava que les últimes pluges havien netejat l'aire i els pins brillaven de forma especial.
Com sempre, hem esmorzat en Rabosa, on la nova adreça va agafant experiència i ens han atès de meravella.
Per al camí de tornada hem optat per agafar la ruta del Barranc de Badallet, que discorre paral·lel a la Crestería fins a arribar a la Casa de l'Administrador (que ha sigut derruïda i no existeix ja ni rastre).
Ens hem passat tot el camí parlant del diví i de l'humà. De la vida i de la mort. De pares, fills i néts. De germans, cunyades, gendres i nores. Del nacionalisme català i de l'espanyol, d'economia i fiscalitat. D'on ens agradaria viure i morir. De tantes coses hem parlat que ja no me'n recorde.
Per cert, que del Xorret eixia un xicotet fil d'aigua i de vida.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i algunes fotos en Google.
