Ni Sento ni Rafa havien pujat a la Serrella i Basseta els va proposar aquesta ruta, que és una de les de major desnivell de totes les que hem fet. Van acceptar .... però potser perquè no sabien bé on es ficaven.
Eixim més primerenc que de costum, prenem un café a Gorga i deixem el cotxe en l'aparcament que hi ha a l'entrada de Quatretondeta (mala idea). Iniciem la pujada i ens adonem que anem mal i que per a agafar la ruta cal grimpar per un terraplé, però res ni ningú ens anava a parar en la nostra obstinació.
L'inici de la pujada discorre per camins de terra que a poc a poc es converteixen en sendes i més endavant en pedreres, fent que l'ascens siga lent i esgotador. Passem per la Font del Espinar, però a penes cauen unes gotes de la seua canella.
Sorprén la gran quantitat de plantes i arbres que trobem pel camí (ginebre, cireres de pastor, tapaculs, matapoll i l'omnipresent timó en flor). Conforme pugem trobem aurons, llentiscles i aladern).
El desnivell de la senda se suavitza conforme ens acostem a la Font Roja, amb el seu abeurador a vessar i una aixeta lateral que serveix per a omplir les botelles d'aigua. Després de la breu parada continuem pujant, encara que ja per pista forestal que ens acosta a la falda del cim, encara que per a arribar encara cal passar un tram de pista de ciment que es fa etern.
Hem guanyat tanta altura que ja s'albira sense problemes la Serra d'Aitana i el Puig Campana. La sàlvia, la estepa i el safrà bord jalonen la senda que condueix fins a la base de La Serrella. Decidim pujar fins a la casa del vigilant forestal abans d'esmorzar.
Després de les fotos de rigor en el cim, ens baixem per a esmorzar en un clar al costat de la pista que puja des de Benasau. Ens prenem el nostre temps i iniciem el descens. Ja sabem que una de les Lleis Fonamentals de la Penya és: “Tot el que es puja cal baixar-ho (i viceversa)”, i ho constatem en el descens.
Amb les cames tremolant anem fent parades, de nou a la Font Roja i més endavant a la Font del Espinar. Els trams de pedrera ens donen més d'un esglai i a Rafa li costa un pal. Però no portem pressa i anem gaudint de les vistes, dels roures, de les sabines, del marfull, de les figueres, de les oliveres, de les nogueres, de les carrasques i, sobretot, de les vista als Frares.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
