sábado, 31 de octubre de 2020

Vía verda del Serpis des de L'Orxa 31/10/2020


Poques rutes són més atractives a la tardor que la via del tren Xitxarra des de L'Orxa en direcció a Gandia. No volíem deixar passar l'ocasió de passejar al costat del riu Serpis i gaudir dels colors ocres i grocs de l'abundant repobla.

Però a més, s'han apuntat tres de les xiques i hem reservat taula per a menjar en un restaurant, però d'això parlarem més endavant.

Hem eixit a les 8 d'Ibi amb intenció de parar a L'Orxa i prendre un café, encara que algun no s'ha aclarit molt amb les diferències entre "desdejuni" i "esmorzar".

El cas és que, entre unes coses i altres, arrancàvem la marxa des de l'antiga estació de tren a les 9,30 passades.

El descens és agradable, malgrat la pista tan pedregosa. Feia molt bon dia, amb sol i temperatura agradable. Hem passat per l'Assut de l'Infern fins a arribar a la fàbrica de llum del Racó del Duc. El que vulga conéixer més sobre la història d'aquestes centrals de llum pot seguir aquest enllaç.

Hem fet un esmorzar curt i ràpid, en contra del costum, ja que després anàvem a menjar al poble. Immediatament hem desfet la mateixa ruta, aquesta vegada ascendint i amb bastant sol.

Una vegada al poble, ens hem acostat a la carnisseria de Víctor, on hem comprat algunes viandes mentre xarràvem contant anècdotes.

En el restaurant
Les Columnes hem menjat de meravella: tant les tapes, com els plats combinats i, especialment, l'arròs al forn, estaven per a xuplar-se els dits. I a un preu molt raonable. Tornarem.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc
 
 


sábado, 24 de octubre de 2020

Racó de Sant Bonaventura i Canalons 24/10/2020


L'obstinació de Basseta a fer rutes "de tardor" ens ha portat als Canalons d'Alcoi, un passeig amb diverses parts diferenciades. 

 La primera part arranca en Batoi, on deixem el cotxe, baixant fins al llit del riu i entrant en sentit contrari a l'aigua a través d'una senda jalonada de xops preciosos, amb tota la seua fulla groga, passant per davall del Pont de les 7 Llunes, fins a arribar al paratge conegut com a Rincón de Sant Bonaventura., una àrea de pícnic molt ben condicionada on hem esmorzat. 

Allí, el llit del riu salta per una sèrie de cascades al costat de dos antics molins que rebien l'aigua a través de sengles séquies. Els raigs del sol a penes arriben i s'agraeix la mànega llarga. 

La segona part de la ruta és la transcorre riu amunt a través del paratge que coneixem com Els Canalons. Allí la senda va serpentejant al costat del llit del riu i no sempre és fàcil superar-lo, d'aquí ve que existeixen punts on hi ha fixades unes cadenes que ajuden al caminant. 

Quan portem aproximadament la meitat del recorregut, abandonem el llit del riu i girem a la dreta per a pujar per un pedregós camí en direcció al Castell de Barxell, que no visitem. Ja fa calor i tenim ganes d'arribar.

Des de la zona de la Venteta dels Patos, per una senda paral·lela a la carretera, ens dirigim al Racó Paià, que en el seu moment va ser una caserna militar i ara s'ha convertit en gossera. Després passem per les cases del Salt. 

Amb un pronunciat descens, la senda ens condueix fins al traçat de l'antic ferrocarril, seguint per un viaducte des del qual s'albira tot el barranc i la muntanya, i per un túnel que ens aboca a l'aparcament en Batoi. 

Hui us puc deixar el perfil de la ruta en Wikiloc, però les fotos les pujarà Berna a un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc
 
 

sábado, 17 de octubre de 2020

Hui si, la Buitrera 17/10/2020

 

Hui buscàvem una ruta tardorenca, una ruta en la qual gaudir dels colors grocs i ocres que van apareixent en l'arbreda de fulla caduca. A més, havíem d'estar a Ibi a una hora prudencial i optem per tornar a intentar la Buitrera. 

A les 8,30 arribem a l'aparcament al costat del Preventorio d'Alcoi i immediatament hem iniciat la pujada a l'ermita de Sant Cristóbal, on pensàvem esmorzar. Ens han acompanyat Xeli i Mariu (a lo millor ens deixen de parlar una temporada).

Era una mica prompte, però la taula de pedra habitual baix l'ermita estava lliure i ens hem assegut a gaudir de les viandes, incloent la pericana i la saginosa de Berna (ens està viciant). 

Durant l'esmorzar hem començat a albirar esbarts de voltors que volaven sobre el Barranc del Cint i passaven enfront de nosaltres. Un espectacle. 

La ruta ha continuat ascendint en direcció a la Buitrera, amb el Barranc del Cint a la dreta. En un moment donat, hem proposat a Berna que ens portara per la senda de l'interior del Barranc, ja que ell va estar fa uns dies recorrent-la. 

Per a això hem hagut d'arribar fins al final de la senda i començar a baixar per l'altre vessant de la muntanya, per una sendera empinada, pedregosa i molesta per a alguns i algunes. 

La sendera continua per l'interior del Barranc, a través de masses de vegetació típica d'aquestes ombríes, alguna font, alguna séquia i molts bancals abandonats. 

En arribar a la carretera, els conductors hem hagut de pujar al Preventorio a recollir els cotxes i baixar per la resta de la quadrilla, amb el temps just per a arribar a menjar amb la família. 

Ningú ha gravat la ruta en Wikiloc, per la qual cosa no hi ha perfil. Fotos hi ha un bon grapat en aquest àlbum de Google Fotos

 

 

sábado, 10 de octubre de 2020

"LA BUITRERA......" SI, SI A LA BUITRERA

 Com diu el Titol de la marcha "LA BUITRERA"......., pero numes el títul, per que  no se com, hem aparegut en La Cava de Agres.

Enserio creieu que anaem anar a la buitrera?, Que si por ahi hay una senda, que si por aqui hay otra, Toni que pone una aspa en los árboles..... y queee?, quien dice que no se puede ir.? Total que al final com sempre, mos ha portat el hort. 😔😔. i em aparegut en la Cava de Agres y damun el pobre de Sento, sense vore un Buitre. 😄.


Ara xarran en serio, hui teniem mitja Penya sense podé vindre de ruta  y hem anat Berna, Toni y Pastu. Era una ruta que es va quedar penden la setmana pasa y voliem enseñarlila a Berna, pero cuan hem arribat al preventori, iavia una boira que no es veia "dos damunt de un burro", per lo que hem dit, ya que estem propet podriem anar a vore la CAVA D'AGRES. Ia que reconeixe que hem pres una bona desisio, pues veiem que la boira estaba consentrá per el barranc del Sint, y no agueren pugut vore res.


Per alli fea un dia meravillos, i com ya haviem perdut algo de temps, hem dit, anem a pujar a la Cava, per el cami normal.

  Hem pugut aguatar al "Presi" sense ixisen de la Ruta, casi hasta al final, pero com sempre, mos ha guiat mol be y hem pugut vore  tambe "La Cava El Buitre".

Hui no ha iavien "pastissets", ni "saginosa", pero Berna mos ha sorpres en una "Coca de Flare" cafe y una  pastilla de xocolate, que no mon han recordat dels altres dolsos.

Cuan hem acabat de almorsar, li em enseñat a Berna la "Curva Basseta" que ia en la circuit i mos ha confirmat que menos mal que el peralte estaba allí, per que un poc mes i sen aguera ixit del del circuit.

Fea un dia explendit i avia un moiment de gent impresionan de bicis y caminans i em inisiat la torná, per la senda que baixa hasta el Mas aon estan estan les cavalls i de ahí a la "Font del Abre" aon teniem el coche.

Com la baixa ha segut  rapida,  hem parat en  la "Venta als Patos" i mos hem fet una servesseta y a les dos y mitga en Ibi.

Com sempre, ha segut  una ruta on em arreglat "El Ayuntament", "Els politics", "Els metges", "Els funsionaris", "El no funsionaris", chi tot..... Lo fotut es que numes dura una semana, la semana que ve, ya esta tot fet un desastre.

Fotos en ian, pero no se com pugarles, a vore si Berna pot y vos dixem el reportage.

Actualizació: Ací estàn les fotos.

sábado, 3 de octubre de 2020

Arrancaora en el Camp de Tir d'Onil 3/10/2020


La nostra idea era celebrar hui l'assemblea general que marca el començament de la temporada 2020-21, i fer-ho en el lloc de costum: Rabosa.

A última hora, Sento es va despenjar de la caminada per qüestions personals, però quedem els restants 5 components. El dubte era si Rabosa estaria obert o no, perquè no havíem pogut contactar per telèfon.

A les 8 hem eixit en direcció a Catí i quan estàvem aparcant, hem preguntant a un grup d'excursionistes, que ens han confirmat que el bar de Rabosa estava tancat. El nostre goig en un pou!

Hem decidit anar-nos al Camp de Tir d'Onil, verificar que està obert, deixar allí els vehicles i fer un volt per a fer alguna cosa de fam.

En poc més de 2 hores hem recorregut 8 quilòmetres, pujant per la senda que ve des del Canalís, visitant una cova que ja havíem vist en anteriors ocasions i tornant al Camp de Tir. 

Hem demanat un plat d'orella, perquè sabem que la preparen molt saborosa i, a més, el nostre plat combinat en el qual no han faltat creïlles a pilot (o un pilot de creïlles, que ve a ser el mateix).

Estàvem tan a gust que se'ns ha oblidat celebrar l'assemblea i estendre acta, així que encara està per decidir si Sento ha superat el període de prova i se li pot admetre com a membre de la Penya amb la categoria d'aprenent.

Pastu ha fet algunes fotos que espere que puge a l'àlbum de Google Fotos que he creat amb les que he pres amb el mòbil.

Us deixe el perfil de la meitat de la ruta (la volta) en Wikiloc.


Powered by Wikiloc