sábado, 11 de mayo de 2019

Pantà d'Elx 11/05/2019

El normal és que el dia del Avís no hi haja caminada, Pastu i Ramón estan complint amb el Capità Mossàrab i Toni de banys a Montanejos. Però a última hora encara muntem una eixida Rafa i Basseta, per a visitar el Pantà d'Elx.

Quedem a les 8 en la rotonda dels Bombers i ens vam anar a Elx. Enfilar pel camí que porta al Pantà sol va ser possible gràcies al GPS, doncs cal travessar l'autovia.

Aparquem al costat d'un dels trams d'arcades de la conducció que es va construir en el seu moment per a portar aigua a una Central Elèctrica una mica més a baix del Pantà. Seguíem una ruta que deixava arrere el Pantà per a dirigir-se primer a la serra del Ferriol, una zona de muntanya en la qual hi ha una vella pedrera d'on es recollia pedra per a la reconstrucció de l'Església de Santa María.

Allí hi ha un curiós lloc anomenat "El Cau", on trobem nombroses figures esculpides que representen els monuments més emblemàtics de la ciutat d'Elx. Aquestes figures i moltes altres han sigut creades per Mariano Ros, un antic sabater aficionat a la muntanya. Mariano, en companyia dels seus tres amics Cándido, Vicente i Pere van esculpir figures des de l'any 2000 fins al 2008.


En una taula de pedra, amb una bona ombra, ens asseiem a esmorzar. Després seguim la ruta, baixant fins a una zona de cases de camp i seguint per una pista asfaltada fins a arribar a una zona d'aparcament de cotxes.

Des d'allí, per senda, arribem a la part de baix del Pantà, on està l'edifici que albergava la Central Elèctrica i hi ha una vista completa de la paret desbordant aigua en una espectacular cascada.

Com en el Pantà de Tibi, hi ha una escala de pedra i barana que permet pujar a la part alta, on hi ha col·locat un pantalán que permet passejar al costat de l'aigua i el mar de joncs. Més endavant, el camí segueix al costat d'alguns trams de la conducció que voreja el llit del pantà i al costat de la qual tenim el cotxe.

Ha sigut una excursió divertida i senzilla, sense grans alts i baixos, però amb un sol de justícia.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos
.



Powered by Wikiloc







sábado, 4 de mayo de 2019

Alcalà de la Jovada 4/05/2019

Teníem una assignatura pendent amb la Vall d'Alcalà, terreny totalment inexplorat per a nostra Penya però que prometia molt. 

Però només estàvem Toni i Basseta disposats per a la caminada, així que quedem amb el nostre amic Jorge García Polop, bon coneixedor de la zona, perquè ens acompanyara en aquesta primera incursió. 

Després de prendre un café a Planes, encara ocult entre la boira, a les 9 estàvem en el punt de trobada acordada amb Jorge. Li acompanyava el seu amic Javier Pellicer, persona encantadora on n'hi haja. 

El pla era fer 5-6 km per senda des dels Saleretes fins a Alcalà de la Jovada i esmorzar en el bar Vicent de la Tona, on ens han atés de meravella i ens han fet molt bon preu. 

Després del tast de herbero i pacharán, hem représ la marxa, passant pel Palau d'Al-Azraq, pel lloc on es va signar el "Tractat del pouet" i per les ruïnes del Corral de Saltes

Jorge tenia especial interés a passar per les Cases de Capaimona, un lloc que inspira llegendes romàntiques i successos tenebrosos ocorreguts quan allò era un poblat morisc. 

En tot moment hem caminat per pista forestal de terra, més o menys pedregosa, però molt còmoda en general. A més, feia un dia esplèndid, amb sol brillant però sense excessiva calor. 

Tots els trams de pista estaven sent netejats de pins i mala herba, trobant molts troncs tallats i alguna que una altra màquina.

El Camí de la Retura i de la Font del Pouet ens portava fins a la font del mateix nom, on chorraba un fil d'aigua fresca que convidava a prendre's un descans al costat d'una albercoquer preciós

Pel llit del Barranc del Pouet hem représ la pista al costat del Corral de la Retura i enllaçant amb el Camí de Saltes que puja fins a arribar a un depòsit d'aigua que hi ha al costat d'una pista d'aterratge d'avionetes. 

Caminant per la pista hem pogut veure la Nevera de Dalt i, més endavant, la Cova de Bartolo, en plena Serra de la Jovada. 

Després de passar pel Corral dels Conills i el Tossal del Ros, hem arribat al lloc on teníem aparcat el cotxe. 

La serra estava plagada de flors de tota mena, des de l'abundant estepa blanca fins a l'Herba de Sant Jordi, passant per una extensa gamma d'espècies, alguna molt cridaneres. 

La veritat és que hem gaudit moltíssim durant aquesta caminada i una cosa tenim clara: tornarem!

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un bon grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual possiblement Jorge afig unes quantes).



Powered by Wikiloc





miércoles, 1 de mayo de 2019

Sardinada en Mariola 1/05/2019

Tal com fem des de fa anys, una vegada més hem celebrat l'1 de maig a la nostra manera: amb una "sardinada" en Mariola. 

Hem arribat de bon matí a la zona de pic-nic, per a prendre possessió d'una bona taula, en la zona de semisombra de la pineda i deixar els cotxes aparcats (amb tot el menjar i la beguda que vam comprar el dia anterior). 

Hem plantejat fer una excursió curta, perquè els nostres convidats i convidades conegueren la Cova Bolumini. 

Després del conegut reportatge de rigor, hem pujat a la zona superior, on hem trobat a un grup de xavals excavant alguns trams de les antigues muralles que envoltaven la fortificació de l'època dels ibers. 

A poc a poc hem anat baixant de tornada, sense presses però amb el cap en les "Coronitas" fresques que ens esperaven. 

El menu, com sempre, a base de sardines salades fregides, bajoques, ous i gambes. I per a postres, una "saginosa" que ens ha preparat Mariu. 

Cadascun ha triat una forma de passar la sobretaula: la migdiada, la partida de cartes o el debat postelectoral. 

Us deixe l'enllaç a l'àlbum de fotos de Google, al qual Pastu afegirà les seues. 

Ha sigut un dia espectacular!



domingo, 28 de abril de 2019

Montcabrer per les Huit Piletes 27/04/2019

Ramón de baixa, Pastu ocupat amb la vinya, Toni amb compromisos, ... el cas és que hem quedat Rafa i jo per a fer una eixida, encara que a última hora es va apuntar l'amic Santi. 

Vam proposar fer una circular que puja al Montcabrer per la senda dels Huit Piletes (que ja la coneixíem) i torna per les Penyes Monteses i el Pic Negre, és a dir, per la cresta de la muntanya (i això no ho sabíem). 

El cas és que arribem optimistes a Sant Cristòfol, iniciant la pujada per la Sendera Ecològica, trobant nombrosos exemplars d'arç albar en flor i multitud de xicotetes flors (estepa, roser silvestre, coronetes, coixinet de monja, asfodelos, una orquídea blanca i altra rosa, romer mascle, lli blau, ...), amb unes boniques vistes al Benicadell.

La primera font que trobem és la Font de Borrás, que està seca. Però totes les altres tenia aigua en abundància, la Font del Racó de la Malacabra, la Font de la Penya Banyada, la dels Huit Piletes, la Font de l’Esquererola, la Font de Sanxo, la Font del Mes de Llopis i la Font del Pouet. 

Hem parat per a l'esmorzar en plena ascensió, en una taula de fusta que hem trobat al costat d'un abric de roca, per la qual es lliscava aigua. Un lloc fresc i agradable, ideal per a reposar forces. 

Una mica més endavant hem passat per la Font de l'Esquerola i al costat de la penya s'escoltava el soroll de l'aigua en el seu interior (ací us enllace al vídeo). Més endavant hem passat pel Mas de Llopis, un lloc preciós i amb unes vistes extraordinàries.

Quan hem arribat a la falda del cim, conscients que ens quedava un bon tros de tornada, hem optat per no pujar fins al vèrtex i continuar per a buscar la ruta de tornada. No sabíem en aqueix moment el que ens esperava. 

Va arribar un moment en el qual la senda es va anar esborrant i teníem dubtes respecte a la direcció a seguir. El Wikiloc no té la precisió necessària i ens ajudàvem de les fites de pedra que havia de tros en tros. El cas és que la baixada havia de salvar els quasi 800 metres de desnivell i ho feia per la penya viva, amb un sol de justícia, sense tot just provisió d'aigua i amb les cames cada vegada més fluixes. 

I a sobre, els corbs i alguns rapinyaires volaven sobre nosaltres (potser a l'espera que algun de nosaltres els podia servir de menjar). Encara que d'altra banda cal reconéixer que les vistes eren impressionants, des del Pantà de Beniarrés a la Font Roja passant pel Castell de Cocentaina.

En arribar finalment a la pista que condueix al Castell de Cocentaina, Rafa besava el sòl. Ens hem aprovisionat d'aigua en una caseta de camp al costat del camí i això ens va salvar la vida. Santi, encara ranquejant de la seua lesió a la cama, al saber que es podia subiir amb cotxe fins a l'aparcament del Castell, va optar per esperar-nos. Rafa i jo baixem fins a Sant Cristòfol, agafem el cotxe i pugem a recollir-lo. 

En fi, sembla ser que hi ha un consens general que aquesta ruta no la tornarem ha recórrer. És molt més interessant pujar i baixar per la mateixa senda, sense necessitat de jugar-se el tipus. 

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.






sábado, 13 de abril de 2019

Venteta, Menora Nova, Capona y Palomaret 13/04/2019

El nostre amic Ramón està lesioneu (una altra vegada!), així que ens hem ajuntat Pastu, Toni, Rafa i Basseta, convidant a Toni a exercir de guia.

Toni ha decidit portar-nos per eixes muntanyes en els quals trota de quan quan i que es coneix com el palmell de la mà (cada senda, cada encreuament, ...).

Deixem el cotxe al costat de la "Venteta dels Cuernos" i prenem una sendera per la dreta de la carretera, per a creuar-la una mica més endavant, pel "Barranc de l'Aigüeta Amarga"  i començar la pujada fins al "Serrat de la Torre Redona", creuant zones amb bancals que els seus sembrats esperen l'aigua del cel.

Les poques gotes caigudes dies arrere han animat la floració del romer i del timó, però no ha sigut suficient per a donar beure a tanta planta.

Passant al costat de la "Casa del Xocolater", i deixant les vistes al Castell de Banyeres a la dreta, ens hem encaminat en direcció a la "Menora Nova", per a esmorzar en aqueixes taules que tan bona vista tenen sobre la Valleta de Polop.

Per a la volta, Toni ens tenia reservada una bona volta, primer en direcció a la zona que
nosaltres coneixem com "Coto Tauenga" (y que es la "Casa del Fondo de Dalt" i la "Casa del Fondo de Baix"), pujada i baixada de la "Solana de la Sabatera" en direcció a "La Capona" i "Montvari", per a acabar, un llarg i penós ascens fins al "Mas del Palomaret".

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i unes quantes fotos en un àlbum de Google Fotos
.



Powered by Wikiloc