domingo, 10 de marzo de 2024

Esmorzar en La Safranera 9/03/2024

Per a ahir dissabte s'anunciava pluja i era qüestió de buscar una ruta que ens permetera ficar-nos a cobert arribat el moment. Pensem a anar a la Font dels Patos, deixar el cotxe i, a la vista del oratge, decidir.

Arribem i, encara que estava ennuvolat, ens dirigim per el Castell de Barxell amb intenció d'arribar fins a La Safranera i esmorzar allí.

Baixem per la llarga costera pedregosa que ens condueix fins al llit del riu Polop, prop de la zona dels Canalons, el creuem i comencem a pujar en direcció al Mas del Gelat, al costat de la carretera de les LLacunes, que creuem.

Les indicacions del camí marquen la ruta fins a la Font Roja, però nosaltres volíem desviar-nos a la dreta i, per intuïció, anar buscant algun camí o senda que ens acostara a La Safranera. Era qüestió d'improvisar, però ens va eixir bé.

La ruta ens va portar per una zona que teníem totalment desconeguda, amb bancals d'ametlers i oliveres que porten temps sense cuidar-se i, molt a prop, la falda muntanyenca amb les pinedes que ens separen del Santuari de la Font Roja, que albirem en alt de tros en tros.

Mentres buscàvem la forma de creuar el Barranc de l'Infern, trobarem algunes mates de Marfull en flor i alguns arços blancs les primeres fulles dels quals verds comencen a apuntar. Alguns camps estan acabats de sembrar i esperen ansiosos que ploga alguna cosa.

Arribem a La Safranera i érem els únics clients, així que vam poder triar taula. Optem per asseure'ns a la vora d'una ximenera amb un bon foc, al costat de les velles botes del que sens dubte va ser un celler.

I a l'hora de tornar va començar la pluja. Al principi no era molta quantitat, però vam traure els impermeables i paraigües per a fer la ruta de retorn pel mateix traçat.

Arribem a Baxell amb les botes plenes d'eixe fang que tant odia Rafa, però amb temps per a arribar a Ibi abans de l'hora de menjar.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc





domingo, 3 de marzo de 2024

Passeig per Les Traveseres i Les Barraques 2/02/2024

El divendres algú va preguntar si teníem algun destí per a la caminada setmanal i Basseta va proposar recórrer la zona del sud d'Ibi, per les masies entre les carreteres d'Alacant i Tibi.

Ens ajuntem 5 components (només va faltar Pastu) i aparquem al costat del Safareig Nou, per a agafar un camí asfaltat que voreja alguns camps de cultiu (Les Traveseres) i vinyes fins a l'hivernacle de roses, per on dobleguem a l'esquerra. 

Passem per uns bancals amb un tipus d'arbre plantat que no sabem identificar, però que segons Rafa són per a producció de flors ornamentals.

Seguim per un camí de terra travessant camps d'ametlers que encara mantenen la floració, per a arribar a la CV-816, que creuem. Anem mirant els bancals i identificant algun dels llocs on està previst instal·lar una planta fotovoltaica.

Seguim per camí de terra amb vista a Castalla i a Castalla Internacional, però no entrem a La Ballestera, perquè per a això cal travessar un camp sense camí i se'ns va passar l'entroncament.

El camí arriba fins a la CV-805. just a l'entrada de la masia "El Forcall". En estar el reixat tancat, voregem la tanca i entrem per un lateral, com hem fet en altres ocasions. Allí decidim esmorzar.

La casa presenta el mateix aspecte descurat i ruïnós que té des de fa anys, encara que s'aprecia el que va poder ser en el seu moment un esplèndid lloc de retir i descans (barbacoa, piscina, saló d'esdeveniments, ...).

Després de l'esmorzar, seguim per un lateral del Barranc d'Ibi, en direcció Nord, fins a arribar a un gual pel qual creuem (no sense la corresponent relliscada i refita de Basseta), per a seguir per una camí de terra en direcció a Sarganella, trobant algunes pomeres en flor.

El camí de terra contínua en direcció a un altre gual pel qual creuem per a acostar-nos a Les Barraques, on saludem a un dels quals habita allí durant tot l'any, que ens ensenya el seu hort i ens obsequia amb unes faves tendres.

Després de saludar a la imatge de La Nostra Senyora, eixim de Les Barraques i arribem a l'encreuament entre les dues carreteres (la CV-816 amb la CV-805) i recorrem un tram pel voral fins a tornar a torçar a la dreta pel mateix camí de l'anada.

Arribem de nou al Safareig, al lloc on havíem aparcat, amb temps per a anar-nos a prendre una cervesa abans d'acabar el matí.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.


Powered by Wikiloc





sábado, 17 de febrero de 2024

 CAMINADA  i ESMORZAR A LA FONT ROJA - 17/02/2024

Rafa ens va deixar ben clar que fins que, la setmana que ve, no passe la boda del seu fill Javi, les seues eixides es limitaran a caminades per pista o camí sense perill, que no es pot arriscar a tindre qualsevol xicotet contratemps que enterbolisca el bon desenvolupament d'eixe esdeveniment. Tota la penya ho vam entendre a la perfecció així que preparem, amb el seu vistiplau, una caminada a la Font Roja. Este és un lloc que, sempre ho diem, mai defrauda (ni encara no havent-hi bar-restaurant des de fa quasi dos anys).

Amb les faltes conegudes per endavant de Basseta, Pastu i Mariu totes per motius personals; Rafa, Ramón, Toni i Sento ens hem trobat a les 7.30 h prenent café en el Bar Colón.

Després de decidir si començàvem la caminada per l'Av. Joaquín Vilanova o per la pujada al safareig, el fem per este segon recorregut.

Com hem dit al principi, teníem ja prevista la pujada pel barranc per la pista fins a Foiaderetes i des d'allí al Mas del Serrallo. Aconseguida este cim ens deixem caure (és un dir) costa avall fins al santuari, on hem triat una de les taules -en la qual més sol donava- i hem tret les viandes per a reposar forces-. Una baixada que ha permès que Toni s'adonara que als pantalons de Rafa li faltaven mig pam per a arribar a les sabatilles, la qual cosa ha sigut motiu de broma per part nostra i d'aclariment de Rafa en el sentit que som uns carques i no ens assabentem que ara és moda portar els pantalons com si anàrem a regar l'horta (alguna cosa així com unes bermudes llargues).

Mentres en la pujada fins al Serrallo no hem trobat més que a una parella d'iberuts que ens ha avançat, en la baixada des d'allí al santuari ens hem creuat amb nombroses persones que, quasi totes, anaven acompanyades de la seua mascota canina.

Hem esmorzat tranquil·lament sota un sol que s'agraïa, acabant l'avituallament amb uns dolços com ara unes oblies yeclanes farcides de mel, unes galetes napolitanes i xocolatines farcides de menta (after-eight) i uns trossets de saginosa -maleïda la falta que ens feia tot això-.

Mancant bar, el café ho ha sigut de la màquina que hi ha en l'entrada del Centre d'Interpretació de la Font Roja que, dit siga de pas, no té res a envejar al que haguérem pres d'estar obert el restaurant.

Després de l'esmorzar, hem tret el cap a la passarel·la, hem gaudit del paisatge que des d'allí s'albira i tornada a casa.

El temps ens ha acompanyat i la volta no ha sigut massa “pesada”. Entre riures i bromes hem arribat a Ibi, hem pres un refrigeri en el Bar Pirates mentres esperàvem el pas de les ciclistes participants en la Volta Ciclista Femenina a la Comunitat Valenciana, la meta de la qual estava situada en l'Alt de Catí. Les hem vistes passar amb la impressió que hi havia més motos -incloent les de la Guàrdia Civil- i cotxes de l'organització, que ciclistes pròpiament dites.

Bé, si m'aclarisc us deixe l'enllaç a l'àlbum de Google Fotos així com  el perfil de la ruta en Wikiloc.

La setmana que ve serà molt diferent i, de segur, més divertida.












domingo, 11 de febrero de 2024

Circular pel Puigcampana 10/92/2024

Feia molt de temps que no ens acostàvem al Puigcampana i Pastu va proposar fer la ruta circular, sense pujar al cim (no estem per a eixos trots), ja que per a Berna era una ruta desconeguda.

Eixim mitja hora abans del normal, ja que cal desplaçar-se fins a la Vila, des d'on vam agafar un camí rural que ens va portar fins a Finestrat (és a dir, no va fer falta arribar fins a Benidorm, com una altra vegades hem fet. Coses del Google Maps). Aparquem on sempre, al aparcament de la Font del Molí.

Feia un matí fresc, però el pitjor era el fort vent que ens va acompanyar durant tota la ruta. Gaudim d'unes magnífiques vistes a la mar i a les muntanyes, albirant al lluny les antenes de la base d'Aitana. Més prop per la dreta nostra, l'imponent Puigcampana, una muntanya mítica. 

Vam ascendir durant els primers quilòmetres fins a arribar al refugi de José Vera, que és un calaix de xapa a mode de contenidor, però en el seu interior trobem una taula de fusta perfecta per a esmorzar. Donat el vent que feia fora, pensem que no trobaríem millor lloc per a esmorzar ben abrigats.

Després de l'esmorzar encara quedava un bon tros fins al Coll del Pouet que és on hem errat i, en lloc de seguir la ruta prevista, hem iniciat un descens molt pronunciat que no semblava normal, fins que ens hem adonat de l'error i hem hagut de desfer la costa amb la llengua fora.

Des del Coll del Pouet encara queda un tram fins a arribar a la Font de la Solsida, des d'on la ruta ja es torna descendent. En la font, per descomptat, ni una gota d'aigua.

Conforme la senda va girant a la dreta, comencen a aparéixer les vistes a la mar, distingint-se perfectament el Penyal d'Ifac, Altea, la Serra Gelada de Benidorm i els torres de l'edifici Tempo, la Serra de Bernia. Arribem a albirar en l'horitzó l'illa d'Eivissa. Pel sud, la vista arriba fins a Múrcia.

Els últims quilòmetres són una autèntica tortura, una senda pedregosa, esvarosa, escalonada, empinada, ... en fi, una tortura fins que, al final, trobem l'últim tram de pista que ens condueix fins a l'aparcament.

Ens fem unes fotos en la Font de Moli i ens tornem per a casa, convençuts que, potser, no repetirem aquesta ruta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (Sento i Pastu afegiran les seues).

Powered by Wikiloc





domingo, 4 de febrero de 2024

Passeig per Almudaina i Catamarruc 3/02/2024

El dissabte vam tornar a recórrer una ruta que ja coneixem i que ens agrada especialment: Almudaina i els pobles veïns (Planes, Benialfaquí i Catamarruc).

Eixim d'Ibi després de prendre un café en El Retrato i arribem prompte a Planes. Sabent que hi havia una prova ciclista, vam anar amb compte de deixar el cotxe aparcat en un lloc del qual poguérem eixir sense problemes.

Des d'allí fins a Almudaina van ser a penes 4 km per una pista recentment asfaltada. Teníem guardada una taula en el bar de costum (l'únic del poble) que ens esperava amb l'estufa de llenya encesa.

L'esmorzar va ser a càrrec de Sento, que volia celebrar el seu 65 aniversari i fins va tindre els seus ciris i tot.

Després de l'esmorzar iniciem el recorregut pels camins que, eixint d'Almudaina i amb unes vistes precioses a la vall i al Benicadell, vam anar acostant-nos a Benialfaquí, però en lloc de travessar-los, prenem un altre camí a la dreta, per a anar en direcció a Catamarruc.

Conforme anem caminant, les vistes a aquest xicotet poble es fan més espectaculars. Tots pensem el plaent que pot ser viure en un lloc com aquest.

Els esforçats habitants d'aquestes terres malden per podar els abundants cirerers, amb l'esperança d'una bona collita. No obstant això, alguns opinen que aquests arbres necessiten moltes més hores de fred.

A més, hem tingut sort amb el temps, a primera hora feia fred i hi havia gebre, però després hem gaudit d'un dia assolellat i una temperatura primaveral.

Des de Catamarruc prenem un camí que ens porta fins a Planes. No veiem ni rastre dels ciclistes, per la qual cosa no tenim cap problema per a eixir d'allí i tornar a casa.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos, a l'espera que Pastura afija alguna de les seues).

Powered by Wikiloc