Per les serres d'Onil 27/11/2021

Per a hui ens tenia reservada Toni una ruta inèdita en part, perquè encara que la zona la tenim bastant trepitjada (Camp de Tir d'Onil, Coto Tauenca, etc), es tractava de fer una variant desconeguda.

Feia un matí fresquita, amb 3,5°, però amb un cel buid i clar que augurava un bon estar a l'aire lliure.

Hem deixat el cotxe al costat del lloc on estava la Font de l'Arcà, ara tristament enterrada. Des d'allí hem pujat pel camí de l'Arcà, passant pel punt on estava un vell pont de pedra, també desaparegut.

Ens hem desviat per la dreta per una senda que passa al costat de la Capona i voreja la Solana de Montbari per a anar a parar al Barranc del Canalis, un salvatge racó de pins i carrasques pel qual remuntem fins a arribar a la carretera CV-803.

A dreta i esquerra de la senda abunden els pins partits per la meitad o tombats per les famoses tempestes Gloria i Filomena, però també mates de petorrera en flor, sabines, bellotes i bolets.

Eixim immediatament de la carretera per la dreta per a prendre una senda que ens condueix en ascens a una cresta, amb la Ombría del Puig a l'esquerra, amb vistes a la Creu de la Fenososa, i en direcció a Lloma Chover, encara que abans d'arribar torcem de nou a la dreta i descendim de nou al Barranc del Canalís.

Des de la part de dalt sorprenen les vistes, perquè observem la Penya Migjorn, el Maigmó, el Carche, el Reconco de Biar, Montcabrer, la Valleta de Polop, la Teixereta i, molt més lluny, s'albiren clarament La Serreta, la Serrella i el Puig Campana. 

Hi ha hagut un moment en el qual hem escoltat sons d'ocells i es tractava d'un esbart de gruids (grulla?) que ens han sobrevolat en el seu camí al sud.

Pràcticament pel mateix traçat que a l'anada, tornem fins on hem deixat el cotxe i ens pugem al Camp de Tir d'Onil, on ens esperava un bon plat d'orella adobada a la planxa i altres delicatessens.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 

 

 

Per fi ... Barranc de l'Encantada 13/11/2021

Des que Sento Berna va proposar per primera vegada anar al Barranc de l'Encantada, fins hui, han sigut diversos els plans i els intents fallits, cadascun per una causa més o menys inesperada. Però ja tocava.

Hem eixit d'Ibi Rafa, Sento i Basseta, en direcció a Planes, on hem pres el café de rigor abans de baixar a aparcar el cotxe prop del safareig.

La ruta arranca per un camí asfaltat, a la dreta de l'Ermita, que ascendeix entre bancals d'oliveres fins al Collado, un punt elevat que suposa la part que més esforç requereix.

A partir d'allí, descendim també pel Assagador de Benicapsell fins a quasi tocar la carretera CV-700, però girant a l'esquerra pel camí que discorre paral·lel al Barranc de l'Encantada.

En passar pel Gorg del Salt ens devisamos per a baixar les escales i contemplar el preciós espectacle de la cascada i el llac que es forma, encara que baixava poca aigua.

Per la mateixa pista seguim en direcció al Toll de Pau, parant per a esmorzar en un bancal on tocava el sol. Al costat de nosaltres hi havia unes mates de ginesta amb diversos nusos. Vaig pensar que havia de tindre un sentit i el vaig buscar en Internet: és un mitjà perquè es complisquen els nostres desitjos.

Després de l'esmorzar, hem seguit la senda que porta fins al Molí de l'Encantada, al costat del Toll de l'Estret, un punt en el qual el riu salva un fort desnivell entre impressionants parets de pedra.

A partir d'aquest punt, la senda contínua en sentit ascendent, entre pins, carrasques, arboços, llentiscles,  cirerers de pastor, tapaculs, petorrera i una llarga sèrie d'espècies pròpies d'aquesta temporada de tardor.

Cal dir que ens ha fet un dia molt bo. Es notava que havia plogut, perquè hi havia fang en la senda, però hem gaudit d'un matí assolellat i molt agradable.

Deixant el Barranc de l'Encantada a la dreta, la senda ens condueix fins a una casa de camp en un paratge anomenat Tormos, desembocant en una pista asfaltada des d'on comencem a contemplar unes extraordinàries vistes al pantà de Beniarrés, al Benicadell, al Montcabrer i al castell de Cocentaina.

Aquesta pista descendeix entre camps de cirerers, ametlers i oliveres fins a Planes, amb unes precioses vistes per la dreta al pantà, a Gaianes i a Beniarrés.

Arribats a Planes, encara hem tingut temps per a tornar a parar en el mateix bar i prendre una cervesa mentre xarràvem amigablement de tot el diví i l'humà.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (on Sento afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

.