sábado, 17 de noviembre de 2018

Esmorzar al Camp de Tir d'Onil 17/11/2018

Avui ha sigut un dia rar. Ha clarejat plovent. Havíem quedat tres i un s'ha dormit, així que hem començat malament. 

Però ho hem arreglat i ben arreglat. Hem anat amb cotxe fins a l'Arcaeta i ens hem ajuntat a esmorzar en el Camp de Tir d'Onil. 

Cal reconèixer l'excel·lent tracte que ens han dispensat i la qualitat de tot el que ens han posat en la taula. I tot açò a un preu més que acceptable. 

A les 12 del matí, amb la panxa plena hem pensat tornar a peu a Ibi, per a arreplegar els cotxes després. Pensat i fet!

Ens hem ficat pel barranc de l'Arcada, que baixa des de l'Arcaeta, on hem trobat gran quantitat de bolets a dreta i esquerra. En lloc de seguir pel barranc fins a trobar el camí vell d'Onil, ens hem desviat a l'esquerra per a intentar anar en línia recta a Ibi. 

Però en un moment donat Toni ens ha proposat desviar-nos encara més a l'esquerra i visitar el Mas del Pla d'Onil, una casa abandonada en la qual hi ha un pi monumental, al costat d'una era de batre, com en molts masets antics. 

A través de la Lloma del Barber, d'una zona de pinedes i bancals de secà, hem anat descendint, amb la Penya Migjorn enfront, fins a econtrar el camí vell d'Onil a l'altura de l'embassament d'aigua de La Donzella. Ja per asfalt hem arribat a Ibi. 

Avui no hem gravat la ruta, així que solament tenim un grapat de fotos que us deixe en aquest àlbum de Google.





sábado, 10 de noviembre de 2018

A Rabosa per la Rambla de la Pusa 10/11/2018

Avui ha sigut un dia especial per molts motius. Hem eixit el grup en ple, amb el nostre amic Rafa Palacios ja recuperat de la seua lesió i, per si no fos poc, hem anat a Rabosa, on sempre ens atenen esplèndidament. 

Rafa tenia ganes de repetir la ruta que vam fer fa mesos, des de Petrer fins a Rabosa, per a tornar per la Rambla de la Pusa. El desnivell fort ho salvem al principi, però l'avantatge és que després d'esmorzar, amb l'estómac ple, quasi tot el trajecte és de baixada. 

Malgrat que no hi havia cap avís de pluja, gens més començar ens han caigut algunes gotes i el cel estava totalment gris i encapotat. Conforme avançava el matí, el sol anava fent aparició i podem dir que hem gaudit d'un matí estupend. 


Una vegada més, l'exuberant naturalesa ens ha oferit estampes inoblidables: la ginesta, amb fruits de diverses tonalitats; els diversos "quercus", amb gles de tota forma i grandària; els bolets, la petorrera, els arboços ... 

Contràriament al que va ocórrer fa mesos, avui no hi ha hagut contratemps i podem dir amb orgull que el 100% de l'expedició ha tornat a casa sana i estàlvia. 

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i les fotos en un àlbum de Google Fotos (al que espere que Toni afija les seues).



Powered by Wikiloc






sábado, 3 de noviembre de 2018

Vall de Gallinera 3/11/2018

Intentant aprofitar la tardor per a visitar paisatges amb arbres canviant de color, se'ns va ocórrer que tornar a la Vall de Gallinera podia ser una bona opció. No vam caure en el compte que els Mossàrabs celebraven la seua creuà i calia estar a Ibi a una hora prudencial.

L'amic Ramón es va lesionar el divendres i no podia acompanyar-nos, però va prometre acudir al bar i esmorzar amb nosaltres, tot un detall.

Arribàvem a Alpatró a les 9 del matí aproximadament. Aparquem i enfilem ràpidament la ruta per la senda que baixa fins al llit del riu. És la ruta senyalitzada que ens porta fins a  Benitaia, concretament al Bar Restaurant La Font, on havíem reservat taula.

Feia un dia assolellat esplèndid i ens hem quedat en la terrassa, a la semisombra d'un gessamí impressionant. Poc després d'arribar han aparegut Ramón i Tere, que s'han unit a l'esmorzar. Ens han atès de meravella i hem promès tornar.

Però el cas és que, sense adonar-nos eren les 12 del matí i qualsevol intent de fer una ruta circular impedia a Pastu arribar a temps per a la creuà, així que ha proposat tornar a Ibi amb Ramón i deixar a Toni i a Basseta que completaren la ruta.

Alliberats de qualsevol compromís, hem decidit atacar la pujada a les muntanyes de la ombría, encara que en lloc de pujar fins a La Foradà, hem optat per cercar la sendera que, imaginàvem, ens portaria fins a la que baixa i així ha sigut.

Hem travessat unes zones selvátiques, plenes d'humitat, amb una extensa varietat de flors i arbres, amb abrics de roca i alguna fontetaa. En definitiva, que hem gaudit com a nans.

Al final, hem baixat per un camí que ens ha retornat a La Carroja, des d'on hem tornat al llit del riu fins a arribar a Alpatró i agafar el cotxe per a tornar a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.


Powered by Wikiloc