Fuente la Dueña i Font de la Simeta 18/12/2021

Feia prou temps que no visitàvem la Replana de Beneixama (des d'abans del fatídic incendi de l'estiu de 2019) i ens abellia portar al nostre amic Sento a visitar la zona.

Hem arribat a Beneixama i hem pres un café en la gasolinera, abans de creuar el poble i eixir per la carretera que passa al costat del cementeri i ascendeix paral·lela al Barranquet dels Coves. A mà dreta s'aprecia la zona cremada, encara que ja apareixen brots verds.

Deixem la carretera per una pista forestal que ix a la dreta i ens endinsem a la Replana, buscant l'entrada a l'Alberg de Rita. L'espessa boira ens ha dificultat l'orientació però finalment hem arribat.

Hem iniciat la marxa en direcció al Barranc del Xarco Blanc, amb intenció de desviar-nos més endavant per a arribar a la Font de La Dueña, però ens hem despitat i ens hem ficat per una rambla que ens ha retornat a la pista forestal.

En lloc de desfer el camí, hem seguit per la pista. Hi havia molta boira i plovisquejava i hem pensat que el lloc per a esmorzar a cobert seria la Font de la Dueña i així ha sigut. De camí hem vist una extraordinaria calera molt ben conservada.

Hem esmorzat al costat de la font, en uns abrics que forma la muntanya que ens protegien de la pluja. El menú, com ja és tradicional, incloïa el "torró blanc" i els pastisets de Pastu, la saginosa de Berna i el torró de Basseta.

Després de l'esmorzar ens hem anat a la recerca de la Font de la Simeta. Berna no volia baixar però ens ha vist tan decidits que ha entrat també per la boca escalonada que condueix a la coveta on encara existeix la xicoteta pila amb aigua cristal·lina.

Des d'allí hem descendit en direcció al Refugi Caseta de Castelló. Des d'allí teníem l'alternativa de tornar per la pista (amb les costes que ja coneixem) o tornar pel mateix barranc del del Xarco Blanc. Hem optat pel segon i hem arribat sense problema a l'Alberg de Rita.

Sento Berna ho ha passat en gran fent fotos de les plantes, flors, bolets, arbres i tot el que trobava, aprofitant aqueixa preciosa llum difusa a causa de la boira.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc, que té algunes fotos que he pres amb el mòbil. Berna i Pastu han pujat les seues a un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 

 

08-12-2021 IBI - SANT ANTONI - "Bac, Rebac y casi casi Sant Viçent"

 Encara que  no fora Disapte, vam proposar fer una ruta este dimecres día de la  Purisima. Rafa y Pastu es van anjuntar y van comentar de anar a Sant Antoni, van  pregutar qui podia anar y casi fem un "completo", pues menos El Presi y Baseta que estaen de viatge, ens vam  apuntar Rafa, Monchi, Berna, Pastu y Mariu.  Aprofitan que era festa,  vam desidir anar a dinar  en les dones, a Beniali, al Restaurat el "Jabali", aon ya vam esmorsar este estiu y mos va agradar el condumio que posaen.

Como voreu, el nom de la ruta, té un afegit que ara despues vols esplicaré. 

Pa poder fer la ruta, teniem que dixar un coche en Sant Antoni, i de allí a dinar. Van anar Pastu, Monchi y Berna y van dixar el coche de Berna y despues sen van tornar en el de Pastu. 

Les dones van quedar en que Tere pasaría per Rosario y Maje y mos esperaen en Sant Antoni.

A les huit y mitja,  vam inisiar la ruta, pugan per la Senda del Canyo. Al prinsipi, pareixia que faria un día de fret, pero agradable, pues no es veia ningun nugol y el solet s'agraia, pero..... collets, conforme anaem pugan, anaba fen mes aire, mes fret y es veien en el alts, algun que altre nugol.

A mitad de camí, aon parem sempre,  vam  pegar un moset ligeret  i casi mos quedem "polos", fea un fret i  un aire que no mos sentiem ni  les mans ni els peus. 

Inisiem de nou la ruta que estaem seguin de Wikilok, aplegan a la desviasio de anar per la senda que va bordejan la serra i a Pastu se li ocurrix la "brillan idea", de fer la ruta per la cresta, perque es un poc mes curta.

Al prinsipi  anaem bé, pero por a poc anaba acabanse la senda i era tot penya, desnivells y un aire que mos tiraba y escomensaen a caure algunes gotetes. Per mol que avasaem, no veiem el final y la Ermita no apareixia. Les gotetes es van convertir en puga i ara vé lo del afegit del nom de la Ruta, "Bac, Rebac y casi un San Viçent", el terreno estaba bañat, costera pac avall, i de cuan en cuan...., asvaro.

Asi vos deixe la proba, del "Bac y del Rebac" y  menos mal que no va aplegar el "San Viçent", perque a Pastu el linchen

Cuan vam arribar a Sant Antoni, ya estaba el coche de apoyo y vam recuperar la calor, perque estaem "gelaets". Una volta vam arribar a Beniali, ya se ens  va olvidar tot y vam pasar una jorná mol agradable. 

Asi vos deixe el enllaç de les fotos:  https://photos.google.com/share/AF1QipMwVnsMIngneDELy5xKxHFVv4pqqnoQb4nkh3uKtjfx_1m4ONY_-qOSPPpPeEGbMg

Y la ruta https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/font-roja-per-el-canyo-90108018

CAMINADA i ESMORZAR A LA FONT ROJA 04-12-2021 Hui era un dia difícil per a reunir-nos molts components de la Penya; ens trobem en ple super-pont de desembre; ja sabem… Dia de la Constitució, Dia de la Puríssima i, damunt, a continuació de cap de setmana. En definitiva, components de la Penya de viatge i d'altres compromisos ineludibles. El resultat ha sigut que hem pogut comptar amb tres components estepequeros (Pastu, Paula i Sento). L'hora de partida ha sigut, com de costum, les huit del matí i el punt de trobada en la Glorieta del Plantiu. Hem eixit per la Costera de Samper, fins al Pou del Canyo i d'allí a la Font Roja, passant pel Pou del Simarro, el Pou de l’Anouer, ascens fins al Menejador i baixada per la frondosa senda que arriba a la pista forestal de la Font Roja. En el Menejador ens hem trobat amb un grup d'iberuts (asíduos a aquest excepcional paratge) que ens han advertit del fred que feia a la Font Roja -tota ella situada en ombría- i que ells, en aqueix moment, i malgrat el fort aire que allí bufava, agraïen el sol que rebíem en el Menejador. Hem dubtat si buscar un cara-sol millor per a esmorzar però, finalment, ens hem decidit a baixar i esmorzar enfront dels antics xalets, hui en ruïnes. De l'esmorzar gens destacable més que el fiasco que hem tingut amb el “carajillo-llimonada” preparat per Sento volent imitar als preparats pel Presi. El resultat ha sigut un beuratge que, després de provar-lo Pastu, ha anat directament a regar els castanyers que ens donen ombra a l'estiu. Per sort el bar estava obert i hem pogut prendre café, carajillo etc. en aquest. Ens feia falta perquè en l'esmorzar, malgrat estar al sol, el fred ens havia deixat les mans insensibles. Allí hem donat compte dels pastissets de moniato de Pastu que, eixos sí, estaven tant ensertats com sempre. Després d'això hem pres el camí de tornada, aconsellant a uns madrilenys -que ens han preguntat- que anaren a menjar al Mas de la Safranera perquè créiem que els agradaria. Seguint la pujada hem pogut veure planejar alguns voltors que aprofitaven les fortes ratxes de vent per a no esforçar-se en el vol. Arribats al Mas del Serrallo, Paula volia conéixer la senda que envolta “La Mamella” i per ací que hem anat; i hem trobat poc després un grup de tres arruíes als quals, encara que poc, hem pogut fotografiar. No ens han fet massa cas i, després de mirar-nos, han pujat serra a dalt. Una vegada envoltada la base d'aquest turó hem arribat a l'encreuament del PR i del GR7 i hem seguit pel Barranc dels Molíns fins a Ibi. Un matí, a estones ventós i fred però, majorment, molt agradable per a caminar. Fins a la pròxima, que sembla que tampoc serem molts perquè hi ha esdeveniments socials als quals alguns no poden faltar. Vos deixem l'enllaç a un album de fotos al que Pastu afegirá les seves. https://photos.app.goo.gl/jMHghjpyvUNBTiMN6, així còm el perfil de la ruta realitzada.

Powered by Wikiloc