Esmorzar en Millena 25/11/2023

Fa unes setmanes Toni i Basseta van fer una ruta des de Balones a Millena i Gorga que els va agradar molt. A més, l'esmorzar en el bar de Millena va ser molt agradable també i van prometre tornar.

Hem eixit d'Ibi en direcció a Cocentaina, per a prendre la carretera CV-706 i aparcar en un recolze per a iniciar la ruta en direcció al Mas dels Capellans.

En la primera baixada al llit hem trobat un interessant aqüeducte de pedra i rajola una poc derruïd, al costat del qual hi ha un magraner plenet de bells fruits rojos, algun dels quals hem carregat en la motxilla.

Un poc més endavant ens ha sorprés trobar el Pantanet dels Capellans, del qual han eixit volant mitja dotzena de pardalots que no hem sabut identificar.

La ruta segueix per una senda que creua el llit del barranc per a iniciar una llarga costera pedregosa que ens condueix fins a una zona de cases de camp entre bancals d'oliveres carregades de fruit.Des d'allí hi ha unes vistes fins a Alcoi i la Font Roja d'una banda, Montcabrer per un altra i l'Aitana per un altra.

Poc després arribem a Millena i ens asseiem a esmorzar. Uns bons plats combinats i uns bons bocates que han valgut la pena. Ens han fallat en les postres i han tardat bastant amb els cafés, però el preu ha sigut molt assequible.

Hem eixit del bar i ens hem anat a recórrer els carrers de Millena, entrant a l'Església de Sant Josep aprofitant que estava la porta oberta.

Eixim de Millena per la rotonda i ens dirigim als bancals d'oliveres on està l'olivera bimilenaria que ja vam visitar fa unes setmanes.

El matí havia començat un poc fred, però a aquesta hora lluïa el sol i feia una temperatura molt agradable, ideal per a caminar entre camps d'oliveres exquisidament cuidades, en els quals s'alternen alguns fruiters (caquis, cirerers, ametlers, figueres, ...).

Sense perdre la vista a La Serrella el camí torna a enllaçar amb el d'anada, però fem un xicotet bucle i baixem una altra empinada i pedregosa costa per a tornar al riu Seta i tornar a passar pel Pantanet dels Capellans, arribar al aqüeducte, carregar més granades en la motxilla i acabar la ruta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en la Font Freda 18/11/2023

Hui hem estat a punt de fer un ple, però ens ha fallat Sento (per motius més que justificats). Fins Basseta, que havia avisat de que no podria vindre, al final s'ha apuntat.

Pastu va proposar anar a la Font Freda, però en lloc d'entrar per Ull de Canals i recórrer el Vinalopó fins a la Font de la Coveta, ha decidit anar pel Sotarroni, per un altra ruta que també coneixem.

Hem aparcat en el camí d'accés, a pocs metres de la carretera CV-795 i hem començat l'ascens per una empinada pista en la qual ens ha cridat l'atenció al quantitat de cotxes tot terreny que hem trobat. I és que estem en temporada de caça i es nota, perquè en la zona hi ha diversos vedats privats.

Feia un matí clar i l'aire estava net, per la qual cosa s'apreciaven les vistes a la Serrella, Aitana i Puig Campana.

Un senyal ens indica el punt pel qual cal doblegar i abandonar la pista per a prendre un altre camí en direcció al Pla dels Carboneres i, abans de baixar a la Font Freda per una empinada i pedregosa costa, ens acostem al punt geodèsic de l'alt de l'Eixarc. Des d'allí s'albira una vista panoràmica en la qual destaca el Montcabrer. 

Arribem finalment a la Font Freda al mateix temps que arribava un caçador amb un remolc de gossos preparats per a caçar senglars, segons ens diu.

Ens asseiem prop de la font, de la que mana un xorret d'aigua malgrat la sequera que patim, i al costat d'uns freixes amb unes fulles roges precioses i donem compte de l'esmorzar, mentre discutim la manera de tornar sense haver d'ascendir per eixa incòmoda costera.

Decidim prendre el assagador de la Fonteta a la Font Freda, torçar a la dreta pel camí de Guillella a l'Escorial i després, pel assagador de Mariola, fins al Mas del Somet, mentre gaudim d'una panoràmica increïble fins al castell de Banyeres de Mariola.

Per camins pedregosos que discorren entre carrasques i xicotets camps de cultiu anem ascendint fins a prendre de nou la pista que ens retorna fins al punt d'inici de la ruta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

Passeig per la Font Roja 11/11/2023

Cada cert temps ens agrada visitar la Font Roja i si hi ha una temporada en la qual la visita és obligada és la tardor, quan l'abundant fulla caduca comença a canviar del verd al groc, ocre o roig.

Hem eixit d'Ibi per a deixar el cotxe en la Venteta i prendre el camí que es dirigeix al Pou del Barber i després es converteix en senda per a pujar a la Mamella (Cabeçonet ras), una pujada inèdita per a Rafa. Les vistes des de dalt a la Valleta de Polop justifiquen l'esforç que es fa per a ascendir.

Després ens hem dirigit al Mas del Serrallo, cada vegada més desbaratat, encara que el teix sembla que aguanta bé.

Des d'allí hem pres la pista que puja en direcció al Menejador, jalonada de cirerers de pastor i aurons amb un intens color groc, taronja i roig. Passem per la Cava Coloma i seguim en direcció al Menejador, però no pugem fins a la caseta de vigilància.

Prenem la senda que baixa al Santuari, recorregut que també era inèdit per a Rafa i del qual hem gaudit, encara que trobant a faltar una mica d'humitat en la terra.

La senda ens deixa de nou en la pista de terra que condueix immediatament a la zona de taules i bancs de pedra que hi ha abans d'arribar al santuari.

A la vora de la Font hem trobat unes taules preparades amb beguda i fruita que ens ha cridat l'atenció. Es tracta de l'avituallament dels participants en una marxa de cadires joelette que han començat a arribar poc després.

Hem esmorzat en un banc de fusta prop de la font, al costat d'un arboç i davall d'un lledoner, i ens hem pres un café de la màquina que hi ha instal·lada en l'edifici, ja que el bar està tancat des de fa temps.

No feia fred, però tampoc calor. A estones lluïa un poc el sol, però de tant en tant el vent molestava un poc. El cas és que la volta, per la pista, ha sigut dura per l'empinada, però amena per gaudir l'extraordinari paisatge.

Ens hem desviat pel camí que ix per la dreta per a baixar fins a la Font del Mes de Tetuan, tornant a eixir a la pista abans d'agafar la senda que, deixant la Mamella a la dreta, baixa entre pinedes.

Ens hem desviat uns metres per a pujar a veure el Pou del Barber, per a anar acostumant-nos a l'aspecte que té des de la seua recent restauració.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Balones, Gorga i Millena 4/11/2023

A vegades ocorre que, uns per una cosa i altres per una altra, ens quedem sense tropa. Però Toni i Basseta no havien una altra cosa millor que fer d'eixir a descobrir nous paratges.

Eixim d'Ibi a les 8 del matí en direcció a Gorga, on hem parat per a prendre el café de rigor. Després hem seguit per la CV-720 fins a arribar a Balones, on hem aparcat.

Balones és com un gran balcó enfront de la Serrella. No és un poble gran, però tots els seus carrers són costes empinades. Per una d'elles hem arrancat la ruta, passant per l'Església de Sant Francesc d'Assís i eixint del poble per una empinada senda que ens porta a la llometa de les Serretes, on hi ha una creu de pedra i des d'on albirem una vista panoràmica que arriba fins a la Font Roja.

A partir d'allí ja hem agafat una pista pavimentada que va descendint entre bancals d'oliveres i barrancs pels quals no cau ni una gota d'aigua. Trobem uns exemplars molt grans de cirerers de pastor i ens hem menjat un grapat.

La pista ens porta fins a l'entrada de Millena. Ens desviem uns metres per a visitar el safareig, però no té aigua i presenta un estat bastant lamentable. Seguim pel poble i passem al costat del olm monumental que hi ha enfront de l'Església i ens fem la foto de rigor.

Arribem a un bar en el qual mai havíem estat els de la Penya i, la veritat, ha sigut una agradable experiència. Bon servei, bon gènere, bon ambient i gens car, no es pot demanar més.

Seguim la ruta travessant la carretera CV-710 per a prendre una pista que descendeix entre bancals d'oliveres, amb unes vistes que arriben fins al la buitrera d'Alcoi.

A part de trobar un parell de codonyers i de magraners, hem localitzat una olivera (sembla ser que "bimilenaria"), en l'interior de la qual hi ha bancs per a asseure's 6-8 persones.

Mes avant trobem un xicotet monticle amb un Calvari i les seues corresponents estacions de via crucis. Fem una visita i seguim fins a Gorga, els carrers de la qual travessem per a prendre la CV-754 i fer un quilòmetre pel voral fins a prendre un camí a l'esquerra que ens torna a ficar en una zona de cuidats olivars i meravelloses vistes als Frares de Quatretondeta.

La pista ascendeix fins a una casa pairal anomenada "La Pará de Don Paco", on trobem tot tipus d'arbres (kakis, arboços, nispros, vinyes, ametlers, pins, ...).

Finalment, per un xicotet repit, feliços i contents d'haver gaudit de tan agradable matí, arribem on havíem aparcat el cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc