sábado, 22 de noviembre de 2014

Ple a La Torre de les Maçanes

Cuesta que ens ajuntem tots. Compromisos familiars, treball i altres motius de força major ho impedeixen. Però avui ha sigut un d'aqueixos dies excepcionals, ha vingut fins i tot "Sendra", la gossa del Presi.

Eixíem a les 8 d'Ibi en direcció a La Carrasqueta, per a aparcar el cotxe a l'entrada a l'Hotel que hi ha al costat del Pou del Surdo. Per un camí pedregós que es transforma en senda hem baixat fins a la Torre sense massa dificultat.

L'esmorzar ha sigut, per a variar, pantagruélic. Una mitjana de dues bocates per persona, la qual cosa no deixa de sorprendre a l'amable cambrer que ens atén. Hem degustat una ampolleta de vi "El Califato", d'els "Castellets" de Quico Pastor, al que tots volen felicitar per tan bon brou, però no hem tingut pastissets (Batiste, allí on estiga, descanse en pau).

I com ens temíem, la volta ha sigut dura. Una ascensió que marca les diferències entre la forma física dels uns i els altres. Però l'important és l'humor i la bona companyia.

Us deixe l'enllaç a una selecció de fotos en un àlbum de Google+ i en Flickr, el perfil de la ruta en Endomondo, un mapa en Google Maps i una passada de diapositives.






sábado, 15 de noviembre de 2014

Serra Aitana 15-11-2014

Una setmana més (encara que és l'última), el grup queda reduït a tres participants: Monchi, Pastu i Basseta. Paco i Toni tenen demà la gran marató de València per a la qual porten mesos entrenant. Des d'ací els desitgem tota la sort del món, encara que han de saber que se'ls tira molt de menys, especialment en caminades com la d'avui.

Hem eixit a les 8 del matí d'Ibi en direcció a Alcoleja, per a pujar en direcció al Port de Tudons. Poc abans d'arribar a la part més alta, trobem un camí a l'esquerra que ens porta a un descampat, un poc per damunt dels edificis de l'antiga base militar.

Des d'allí hem seguit un camí forestal que ens ha portat en direcció a la Font de l'Arbre, des d'on hem seguit ascendint a la recerca de la faldilla del massís de l'Aitana, per la seua zona d'ombría. Amb prou faenes ens tocava el sol i bufava un fort vent, la qual cosa produïa una sensació tèrmica quasi hivernal. Hem hagut de cercar un abric de roca per a esmorzar sense congelar-nos.

Després de caminar una mica per la zona, aproximar-nos al Passet de la Rabosa i veure uns quants pous de neu, hem tornat per la mateixa ruta, encara que amb una mica més de sol i millor temperatura. Després d'agafar el cotxe per a tornar per la mateixa carretera, ens hem desviat per a curiosejar en una casa rural que tenia bona pinta (Riola Sant Gabriel). Encara que estava tancada, el vigilant ens ha obert i ens ha ensenyat els jardins i part de les instalacions. Ha sigut una gaudida i un esplèndid colofó a un matí deliciós.

Seguint amb el costum, us deixe el perfil de la ruta en Endomondo, l'àlbum de fotos en Google+ i en Flickr, el mapa sobre la nova versió de Google Maps i una passada de diapositives amb les fotos que he seleccionat.




sábado, 8 de noviembre de 2014

Pujada al Montcabrer 8/11/2014

Mentre els Paticortos segueixen amb el seu pla d'entrenament per a la carrera de València, Pastu, Ramón i Basseta ens hem anat a pujar al Montcabrer.

 A les 8 del matí hem eixit en direcció a la Font de Mariola, deixant el cotxe en la Font dels Arbres i seguint a peu per la pista forestal recentment reparada. Pel Mas de la Foia Ampla es desvia del camí per la dreta una senda que ascendeix fins al Montcabrer.

Des del cim la vista és espectacular en totes adreces. L'anècdota ha sigut trobar-nos amb un ramat de cabres que s'acostaven a nosaltres sense cap por. En asseure'ns a esmorzar, una d'elles, amb tota la descaradura, s'ha portat un tros de pa. Algú ha dit que la cabra venia cercant al Presi, però no està confirmat.

Acabant d'esmorzar ha començat a caure un plugim que ens ha acompanyat una bona estona, encara que no ha arribat a calar-nos. Hem optat per seguir la senda que dóna la volta al turó i dirigir-nos a la Cava Gran o Cava Arquejada, per a reprendre la pista forestal que baixa fins al lloc on hem deixat el vehicle.

 Seguint amb el costum, he pujat una selecció de les meues fotos a Google+ i a Flickr, i us deixe la ruta en Endomondo, el mapa de Google Maps (nova versió, amb la qual encara no m'aclarisc molt) i la passada de diapositives. Ens veiem la setmana que ve per a fer una passejada per la Serra d'Aitana.






MONCABRER 8/11/2014

Como tenemos un Presidente que ha sido "Caballero Legionario", esta mañana se nos ha acercado esta elementa, solicitando su inmediata incorporación como "mascota oficial" de la Penya, 
Encima a venido con hambre, se ha sentado con nosotros en la mesa y nos ha chorizado un trozo de pan y si nos descuidamos, se come hasta els "Pastisets", pues ha reclamado los que le corresponden, como nueva socia de la Penya
Asi que ahora  esta  la cabra de la Legión, y  la cabra de la "Penya L'estepec".


Luego ha venido su amigo, pero ya le hemos dicho que ya no quedaba


El Presi se ha quedado pasmado con las novedades y para celebrarlo, se ha gincado una botella de "Ramon Bilbao"

sábado, 1 de noviembre de 2014

D'Ibi a Onil per "El Paradís"

Avui tocava eixida relaxada. Alguns teníem interès a estar de tornada a mig dia i hem optat per una solució mixta: fer una caminada al camp de tir d'Onil, on ens esperava Toni amb el cotxe per a agilitar la volta.

Per tant, en la ruta hem participat Pastu, Ramón i Basseta, (l'amic Berna, que va prometre venir, ens ha fallat). Hem arrancat a les 8 des de l'Ajuntament, pujant pel "Llavador" i el "Barranc dels Molins", desviant-nos a l'esquerra en la zona de Santa María per a cercar la carretera de Banyeres i la "Venteta dels Cuernos". Per la zona de la ombría, que coneixem com "El Paradís", hem arribat a "Monvari" i al barranc que baixa des de "Coto Tauenca" fins a la "Arcaeta" (per "La Capona"), pujant després a mà dreta per la pista asfaltada que porta al camp de tir.

Hem de dir que ens hem portat una sorpresa en observar nombroses mates de Erica multiflora (bruc, petorrera o "brezo") en plena floració, potser a causa de les pluges de les passades setmanes.

Després d'un esmorzar en el qual el colesterol desbordava del plat, i els tradicionals "pastisets" i herbero, ens hem tornat a casa, excepte Pastu, que no tenia pressa i ha optat per tornar caminant.

Com sempre, us deixe l'enllaç a l'àlbum de fotos en Google+ i en Flickr, així com el perfil de la ruta en Endomondo, el mapa en Google Maps i una presentació de diapositives amb alguna de les fotos que hem pres.

Nota: la setmana que ve toca pujar al Montcabrer.





Ver D'Ibi a Onil per "El Paradís" en un mapa más grande