Circular per la Covalta 20/04/2024

Hem tornat a ajuntar-nos Toni, Rafa i Basseta per a fer una ruta suggerida per Toni i que feia molts anys que la vam fer: la Covalta.

Hem arribat amb cotxe pel port d'Albaida, baixant fins a la rotonda davant d'Atzeneta d'Albaida per a agafar una via de servei i arribar fins a l'alberg de "Cau de la Trompa", on hem aparcat.

Hem pres el Camí de la Covalta, primer per pista i després desaviant-nos per la Senda dels Enginyers que ix a l'esquerra, fins a arribar a l'altura del Pla del Montsó, on la senda torna a girar a l'esquerra per a pujar ha la Foieta dels Carros.

En un principi, la idea era esmorzar allí, però era prompte encara i ens quedava una llarga pujada fins a la creu, així que Basseta va proposar seguir la marxa fins a arribar a la part més elevada de la ruta, per a esmorzar al costat de la Creu de la Covalta

La pista prompte es converteix en empinada i pedregosa senda i la pujada es fa una mica pesada. Coronem en primer lloc el Collado de Santa Ana i la veritat és que a les 11 estàvem en la part més elevada del trajecte.

No feia vent i el sol estava una mica cobert de núvols, així que hem tret la taula i les cadires i hem esmorzat allí mateix, al sol, 

Després d'esmorzar hem coronat el vèrtex geodèsic del Cim de la Covalta, amb precioses vistes a Agres i Bocairent, i hem començat el descens per una senda que ens ha conduït fins a una pista de terra, bastant pedregosa, que descendeix empinada per la zona de "Els Bolcadors".

Es nota la falta de pluja en totes les plantes en general i la serra no té el color verd que correspon a aquesta època de l'any. Ens crida l'atenció les poques flors de les estepes (tant les de color rosa com les blanques), que en altres primaveres han inundat de color la serra. 

Prenent de nou la pista a l'esquerra, travessem la Ombria del Tormo Gord i per la pista forestal de la Ombría de la Covalta arribem al lloc on hem deixat el cotxe.

Com no era molt tard, a la volta a Ibi hem passat per l'Alqueria i hem parat a prendre una cervesa.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Barranc dels Tarongers 13/04/2024

Per a hui Rafa va proposar tornar al Barranc dels Tarongers, una ruta que fa anys que no repetim. Pensat i fet!

A les 7,30 ens hem reunit en La Tartana Rafa, Toni, Ramón i Basseta, per a prendre un café i eixir en direcció a Bocairent, on hem aparcat en l'Av. d'Espanya, abans de dirigir-nos a la Plaça de l'Ajuntament i des d'allí anar baixant al Pont del Santíssim Crist.

Passat el pont, s'inicia el recorregut per les 14 estacions del via crucis, encara que ens ha cridat l'atenció el vol de dos globus que solcaven el cel en direcció a Banyeres.

La primera pujada de la ruta acaba en l'Ermita del Sant Crist, amb un rellotge de sol, una creu i unes vistes impressionants al poble i a les muntanyes de l'entorn.

La següent fita en la ruta és la creu de ferro que recorda la fossa comuna on van ser enterrades 22 persones després de la batalla de Pla de Camorra, amb una inscripció en pedra que diu: "62 víctimas, de sus ideales unos, de la disciplina otros yacen aquí. Honor y gloria a los que murieron en el cuumplimiento de su deber el día 22 de Diciembre de 1873. R.I.P." 

Poc metres més endavant trobem una cova que va ser ocupada per la Beata Piedat de la Creu, una jove de Bocairent que va ser beatificada en 2004. Ens ha cridat l'atenció l'enorme gripau que hi havia als peus d'una imatge.

La ruta baixa fins a una xicoteta rambla i després torna a pujar, per a seguir per una pista molt pedregosa que baixa empinada en direcció a Ontinyent, fins a arribar a un punt en el qual nosaltres torcem a la dreta.

Baixem per una senda pedregosa i incòmoda fins a arribar al la Font dels Tarongers, on teníem previst esmorzar, però hem canviant de plans a la vista de la gran quantitat de cotxes que allí hi havia aparcats al costat de la font.

Hem decidit seguir la ruta per a buscar un lloc més tranquil i pla, Hem passat al costat del Moli de Patiras, la zona d'escalada i el Moli de Lluna, fins a arribar al Moli de Farina d'Eduardo Juan. A la meitat del camí, al costat del llit del riu, hem muntat la taula i les cadires per a esmorzar, més tard de l'habitual.

Després de l'esmorzar, la ruta continua passant al costat de les ruïnes d'alguns enormes molins que apareixen envoltats d'enormes xops amb una verdor que ens esglaia. La costa arriba fins a la Tanca del Bou, un pas excavat en la pedra i, poc més endavant, coronem el cim albirant de nou l'Ermita del Sant Crist.

Arribem a la Font d'en Ferris, al costat del safareig del mateix nom, on trobem a Vicente Cabanes, el pastisser de Bocairent, un trialero de 70 anys que en un moment ens ha contat la seua vida, però també ens ha fet una foto per a emmarcar.

La part final de la ruta consisteix a tornar a pujar fins a la Plaça de l'Ajuntament. Sort que hem trobat una font pública on refrescar-nos abans de l'últim repit. El premi ha sigut prendre una cervesa en una de les animades terrasses de la Plaça.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

La Sarga, Serra dels Plans i La Carrasqueta 6/04/2024

Uns de viatge, uns altres de trasllat, el cas és que hem quedat Sento, Rafa i Basseta. Rafa va proposar tornar a recórrer una ruta que vam fer fa uns anys, eixint des de La Sarga, pujant la Serra dels Plans, baixant a La Carrasqueta i tornant a La Sarga per una senda que baixa paral·lela a la carretera.

Hem eixit a les 8 i hem aparcat en La Sarga i immediatament hem recorregut el tram de pista asfaltada que puja fins al Mas de la Cova. Des d'allí, el camí segueix per a aproximar-se a l'accés a les pintures rupestres, però nosaltres hem pres un altre camí a la dreta, que ascendeix pel Barranc de la Cova Foradada fins a la casa del Plans de Baix.

El camí continua ascendint a poc a poc entre immensos camps de cultiu, alguns sembrats i a l'espera de l'anhelada pluja. En agafar altura albirem una mar de boira que cobreix tota la zona d'Alcoi, que s'albira al lluny entre la boira.

Fa un dia bo, però el cel està molt térbol per la calitja i no podem gaudir de les magnífiques vistes que té aquesta ruta, així que ens conformem amb prendre fotos de les lleteroles (Euphorbia characias) i dels romers (Salvia rosmarinus).

Finalment, arribem al Turó del Racó de Xomarra, el punt més elevat de la ruta (1.220 metres), des d'on a penes albirem La Torre de les Maçanes (en altres dies des d'allí mateix hem albirat fins al Puig Campana i l'Aitana).

Iniciem el descens en direcció a les antenes, passant per una zona amb algunes mates de coixinet de monja (Erinacea anthyllis) amb una preciosa floració i, en arribar a un pla al costat d'uns pins, hem parat per a esmorzar.

Hem seguit la marxa fins a arribar a les antenes i, poc després, al Pou del Surdo (amb l'hotel tancat, així que no hem pogut prendre'ns una cervesa en aquell balcó incomparable).

Per la senda hem anat baixant fins a la zona del Port de la Carrasqueta que han condicionat amb bancs i jardins, per a gaudi de senderistes, moteros, acampadors, ciclistes i altra gent de mal viure.

Des d'allí, la senda baixa quasi paral·lela a la carretera CV-800, per la qual no paren de pujar i baixar tot tipus de motos. Entre camps de labor, la senda es transforma en camí i arriba fins al mateix punt on hem deixat el cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Passeig per el Mas de Roc 23/03/2024

Aquest matí, Sento, Rafa i Basseta hem fet una ruta de proximitat, amb l'única intenció d'acostar-nos a fotografiar la floració dels cirerers en el Mas de Roc.

Per a acurtar un poc la distància, hem deixat el cotxe a l'altura del Sopalmo i hem pres el camí que discorre paral·lel a la via de servei de l'autovia, i que passa per baix de La Ermita fins a arribar a l'altura del Malany, per on hem creuat a l'altra part, just on està la casa de l'Assagador de Baix.

Per la via de servei hem recorregut un tram fins a doblegar a l'esquerra per la rampa d'entrada a L'Alted, però una vegada dins dels bancals, ens hem dirigit al Mas de Cardenal (un lloc que q Basseta li porta records de la seua infància, quan passava setmanes d'estiu amb els seus oncles en eixa mateixa casa).

Un poc per damunt de Cardenal, baix de les Clapisses, està una de les basses d'aigua per al reg de la finca del Mas de Roc i allí hem muntat la taula per a esmorzar, gaudint d'unes vistes precioses a La Canal, encara que cal dir que l'ambient estava térbol per l'abundant pols en suspensió (la calitja).

Després de l'esmorzar hem anat baixant entre bancals de cirerers en flor, a esquerra i dreta, fins a arribar a la casa de Mas de Roc, on ens esperava el propietari, Alex, amb la seua esposa Mireia i els dos nets de Sento.

El retorn l'hem fet per la via de servei fins a tornar a creuar pel mateix pont i prendre la mateixa ruta de l'anada.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en La Safranera 9/03/2024

Per a ahir dissabte s'anunciava pluja i era qüestió de buscar una ruta que ens permetera ficar-nos a cobert arribat el moment. Pensem a anar a la Font dels Patos, deixar el cotxe i, a la vista del oratge, decidir.

Arribem i, encara que estava ennuvolat, ens dirigim per el Castell de Barxell amb intenció d'arribar fins a La Safranera i esmorzar allí.

Baixem per la llarga costera pedregosa que ens condueix fins al llit del riu Polop, prop de la zona dels Canalons, el creuem i comencem a pujar en direcció al Mas del Gelat, al costat de la carretera de les LLacunes, que creuem.

Les indicacions del camí marquen la ruta fins a la Font Roja, però nosaltres volíem desviar-nos a la dreta i, per intuïció, anar buscant algun camí o senda que ens acostara a La Safranera. Era qüestió d'improvisar, però ens va eixir bé.

La ruta ens va portar per una zona que teníem totalment desconeguda, amb bancals d'ametlers i oliveres que porten temps sense cuidar-se i, molt a prop, la falda muntanyenca amb les pinedes que ens separen del Santuari de la Font Roja, que albirem en alt de tros en tros.

Mentres buscàvem la forma de creuar el Barranc de l'Infern, trobarem algunes mates de Marfull en flor i alguns arços blancs les primeres fulles dels quals verds comencen a apuntar. Alguns camps estan acabats de sembrar i esperen ansiosos que ploga alguna cosa.

Arribem a La Safranera i érem els únics clients, així que vam poder triar taula. Optem per asseure'ns a la vora d'una ximenera amb un bon foc, al costat de les velles botes del que sens dubte va ser un celler.

I a l'hora de tornar va començar la pluja. Al principi no era molta quantitat, però vam traure els impermeables i paraigües per a fer la ruta de retorn pel mateix traçat.

Arribem a Baxell amb les botes plenes d'eixe fang que tant odia Rafa, però amb temps per a arribar a Ibi abans de l'hora de menjar.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Passeig per Les Traveseres i Les Barraques 2/02/2024

El divendres algú va preguntar si teníem algun destí per a la caminada setmanal i Basseta va proposar recórrer la zona del sud d'Ibi, per les masies entre les carreteres d'Alacant i Tibi.

Ens ajuntem 5 components (només va faltar Pastu) i aparquem al costat del Safareig Nou, per a agafar un camí asfaltat que voreja alguns camps de cultiu (Les Traveseres) i vinyes fins a l'hivernacle de roses, per on dobleguem a l'esquerra. 

Passem per uns bancals amb un tipus d'arbre plantat que no sabem identificar, però que segons Rafa són per a producció de flors ornamentals.

Seguim per un camí de terra travessant camps d'ametlers que encara mantenen la floració, per a arribar a la CV-816, que creuem. Anem mirant els bancals i identificant algun dels llocs on està previst instal·lar una planta fotovoltaica.

Seguim per camí de terra amb vista a Castalla i a Castalla Internacional, però no entrem a La Ballestera, perquè per a això cal travessar un camp sense camí i se'ns va passar l'entroncament.

El camí arriba fins a la CV-805. just a l'entrada de la masia "El Forcall". En estar el reixat tancat, voregem la tanca i entrem per un lateral, com hem fet en altres ocasions. Allí decidim esmorzar.

La casa presenta el mateix aspecte descurat i ruïnós que té des de fa anys, encara que s'aprecia el que va poder ser en el seu moment un esplèndid lloc de retir i descans (barbacoa, piscina, saló d'esdeveniments, ...).

Després de l'esmorzar, seguim per un lateral del Barranc d'Ibi, en direcció Nord, fins a arribar a un gual pel qual creuem (no sense la corresponent relliscada i refita de Basseta), per a seguir per una camí de terra en direcció a Sarganella, trobant algunes pomeres en flor.

El camí de terra contínua en direcció a un altre gual pel qual creuem per a acostar-nos a Les Barraques, on saludem a un dels quals habita allí durant tot l'any, que ens ensenya el seu hort i ens obsequia amb unes faves tendres.

Després de saludar a la imatge de La Nostra Senyora, eixim de Les Barraques i arribem a l'encreuament entre les dues carreteres (la CV-816 amb la CV-805) i recorrem un tram pel voral fins a tornar a torçar a la dreta pel mateix camí de l'anada.

Arribem de nou al Safareig, al lloc on havíem aparcat, amb temps per a anar-nos a prendre una cervesa abans d'acabar el matí.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 CAMINADA  i ESMORZAR A LA FONT ROJA - 17/02/2024

Rafa ens va deixar ben clar que fins que, la setmana que ve, no passe la boda del seu fill Javi, les seues eixides es limitaran a caminades per pista o camí sense perill, que no es pot arriscar a tindre qualsevol xicotet contratemps que enterbolisca el bon desenvolupament d'eixe esdeveniment. Tota la penya ho vam entendre a la perfecció així que preparem, amb el seu vistiplau, una caminada a la Font Roja. Este és un lloc que, sempre ho diem, mai defrauda (ni encara no havent-hi bar-restaurant des de fa quasi dos anys).

Amb les faltes conegudes per endavant de Basseta, Pastu i Mariu totes per motius personals; Rafa, Ramón, Toni i Sento ens hem trobat a les 7.30 h prenent café en el Bar Colón.

Després de decidir si començàvem la caminada per l'Av. Joaquín Vilanova o per la pujada al safareig, el fem per este segon recorregut.

Com hem dit al principi, teníem ja prevista la pujada pel barranc per la pista fins a Foiaderetes i des d'allí al Mas del Serrallo. Aconseguida este cim ens deixem caure (és un dir) costa avall fins al santuari, on hem triat una de les taules -en la qual més sol donava- i hem tret les viandes per a reposar forces-. Una baixada que ha permès que Toni s'adonara que als pantalons de Rafa li faltaven mig pam per a arribar a les sabatilles, la qual cosa ha sigut motiu de broma per part nostra i d'aclariment de Rafa en el sentit que som uns carques i no ens assabentem que ara és moda portar els pantalons com si anàrem a regar l'horta (alguna cosa així com unes bermudes llargues).

Mentres en la pujada fins al Serrallo no hem trobat més que a una parella d'iberuts que ens ha avançat, en la baixada des d'allí al santuari ens hem creuat amb nombroses persones que, quasi totes, anaven acompanyades de la seua mascota canina.

Hem esmorzat tranquil·lament sota un sol que s'agraïa, acabant l'avituallament amb uns dolços com ara unes oblies yeclanes farcides de mel, unes galetes napolitanes i xocolatines farcides de menta (after-eight) i uns trossets de saginosa -maleïda la falta que ens feia tot això-.

Mancant bar, el café ho ha sigut de la màquina que hi ha en l'entrada del Centre d'Interpretació de la Font Roja que, dit siga de pas, no té res a envejar al que haguérem pres d'estar obert el restaurant.

Després de l'esmorzar, hem tret el cap a la passarel·la, hem gaudit del paisatge que des d'allí s'albira i tornada a casa.

El temps ens ha acompanyat i la volta no ha sigut massa “pesada”. Entre riures i bromes hem arribat a Ibi, hem pres un refrigeri en el Bar Pirates mentres esperàvem el pas de les ciclistes participants en la Volta Ciclista Femenina a la Comunitat Valenciana, la meta de la qual estava situada en l'Alt de Catí. Les hem vistes passar amb la impressió que hi havia més motos -incloent les de la Guàrdia Civil- i cotxes de l'organització, que ciclistes pròpiament dites.

Bé, si m'aclarisc us deixe l'enllaç a l'àlbum de Google Fotos així com  el perfil de la ruta en Wikiloc.

La setmana que ve serà molt diferent i, de segur, més divertida.

Circular pel Puigcampana 10/92/2024

Feia molt de temps que no ens acostàvem al Puigcampana i Pastu va proposar fer la ruta circular, sense pujar al cim (no estem per a eixos trots), ja que per a Berna era una ruta desconeguda.

Eixim mitja hora abans del normal, ja que cal desplaçar-se fins a la Vila, des d'on vam agafar un camí rural que ens va portar fins a Finestrat (és a dir, no va fer falta arribar fins a Benidorm, com una altra vegades hem fet. Coses del Google Maps). Aparquem on sempre, al aparcament de la Font del Molí.

Feia un matí fresc, però el pitjor era el fort vent que ens va acompanyar durant tota la ruta. Gaudim d'unes magnífiques vistes a la mar i a les muntanyes, albirant al lluny les antenes de la base d'Aitana. Més prop per la dreta nostra, l'imponent Puigcampana, una muntanya mítica. 

Vam ascendir durant els primers quilòmetres fins a arribar al refugi de José Vera, que és un calaix de xapa a mode de contenidor, però en el seu interior trobem una taula de fusta perfecta per a esmorzar. Donat el vent que feia fora, pensem que no trobaríem millor lloc per a esmorzar ben abrigats.

Després de l'esmorzar encara quedava un bon tros fins al Coll del Pouet que és on hem errat i, en lloc de seguir la ruta prevista, hem iniciat un descens molt pronunciat que no semblava normal, fins que ens hem adonat de l'error i hem hagut de desfer la costa amb la llengua fora.

Des del Coll del Pouet encara queda un tram fins a arribar a la Font de la Solsida, des d'on la ruta ja es torna descendent. En la font, per descomptat, ni una gota d'aigua.

Conforme la senda va girant a la dreta, comencen a aparéixer les vistes a la mar, distingint-se perfectament el Penyal d'Ifac, Altea, la Serra Gelada de Benidorm i els torres de l'edifici Tempo, la Serra de Bernia. Arribem a albirar en l'horitzó l'illa d'Eivissa. Pel sud, la vista arriba fins a Múrcia.

Els últims quilòmetres són una autèntica tortura, una senda pedregosa, esvarosa, escalonada, empinada, ... en fi, una tortura fins que, al final, trobem l'últim tram de pista que ens condueix fins a l'aparcament.

Ens fem unes fotos en la Font de Moli i ens tornem per a casa, convençuts que, potser, no repetirem aquesta ruta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (Sento i Pastu afegiran les seues).

Powered by Wikiloc

Passeig per Almudaina i Catamarruc 3/02/2024

El dissabte vam tornar a recórrer una ruta que ja coneixem i que ens agrada especialment: Almudaina i els pobles veïns (Planes, Benialfaquí i Catamarruc).

Eixim d'Ibi després de prendre un café en El Retrato i arribem prompte a Planes. Sabent que hi havia una prova ciclista, vam anar amb compte de deixar el cotxe aparcat en un lloc del qual poguérem eixir sense problemes.

Des d'allí fins a Almudaina van ser a penes 4 km per una pista recentment asfaltada. Teníem guardada una taula en el bar de costum (l'únic del poble) que ens esperava amb l'estufa de llenya encesa.

L'esmorzar va ser a càrrec de Sento, que volia celebrar el seu 65 aniversari i fins va tindre els seus ciris i tot.

Després de l'esmorzar iniciem el recorregut pels camins que, eixint d'Almudaina i amb unes vistes precioses a la vall i al Benicadell, vam anar acostant-nos a Benialfaquí, però en lloc de travessar-los, prenem un altre camí a la dreta, per a anar en direcció a Catamarruc.

Conforme anem caminant, les vistes a aquest xicotet poble es fan més espectaculars. Tots pensem el plaent que pot ser viure en un lloc com aquest.

Els esforçats habitants d'aquestes terres malden per podar els abundants cirerers, amb l'esperança d'una bona collita. No obstant això, alguns opinen que aquests arbres necessiten moltes més hores de fred.

A més, hem tingut sort amb el temps, a primera hora feia fred i hi havia gebre, però després hem gaudit d'un dia assolellat i una temperatura primaveral.

Des de Catamarruc prenem un camí que ens porta fins a Planes. No veiem ni rastre dels ciclistes, per la qual cosa no tenim cap problema per a eixir d'allí i tornar a casa.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos, a l'espera que Pastura afija alguna de les seues).

Powered by Wikiloc

Esmorzar en La Menora 13/01/2024

El nostre amic Sento està començant a eixir per a tornar a les seues rutines senderistes i ens va passar una ruta des de La Venteta fins a La Menora que ens va agradar i la vam proposar per al dissabte.

Quedem a les 8 en el Bar de Pina per a prendre un café i pujar amb el cotxe fins a l'encreuament de la carretera de Banyeres amb l'Onil, poc abans d'arribar a La Venteta.

Feia un matí bastant fred, els camps tenien un fort gebre i els pocs tolls que trobem estaven congelats. Però al llarg del matí ha anat pujant la temperatura i no hem passat fred.

Comencem prenent el camí habitual que ens condueix al Palomaret i, poc abans d'arribar a La Capona, agafem la senda a la dreta per a travessar una espessa pineda que passa per la zona de Tauenca. Ens ha cridat l'atenció la important saca de pins que estan realitzant en aquella serra, utilitzant potent maquinària que deixa un fort impacte en el sòl (esperem que la naturalesa, sempre sàvia, acabe eliminant aquestes petjades).

Per la senda habitual arribem a la carrasca que hi ha prop del Mas del Xocolater i, en passar aquesta casona, dobleguem a l'esquerra per a pujar entre bancals amb sembrats fins a La Menora Nova, on tenim la millor taula d'esmorzar de tota la comarca. Les vistes arriben fins al castell de Banyeres.

Com "hasta San Antón fiestas son", Pastu va encarregar una dotzena de pastisets de moniato com a colofó de l'esmorzar.

La volta la vam fer baixant fins a La Menora Vella, arribant fins a la carretera CV-803 i desviant-nos després en direcció al Mas de La Ferrera i les ruïnes del Mas del Fondo de Baix, prenent el camí que baixa paral·lel al Barranc de Tauenca i, per senda i camins oberts pels taladors de pins, arribar al Mas de Tauenca, també en estat ruïnós.

La part final de la ruta segueix el mateix traçat que a l'inici, passa pel Palomaret i desemboca en La Venteta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google al qual Pastu afegirà les seues.

Powered by Wikiloc

Improvisant per L'Orxa 6/01/2024

Volíem començar prompte la temporada 2024 i començar a rebaixar les panxes després de tants excessos nadalencs. Hem quedat Rafa, Toni i Basseta per a fer una ruta senzilla i amb esmorzar en bar.

Basseta va proposar anar a esmorzar a Les Columnes, a L'Orxa, sabent que és un lloc que els agrada molt a Toni, així que a les 8 del matí ens hem anat en direcció a Beniarrés per a buscar el punt d'inici de la ruta, prop de la Font de Bernabeu.

Hem baixat per un camí rural entre oliveres i fruiteres, amb vistes al Benicadell i al Castell de Perputxent, fins a arribar a la carretera CV-701 i passar a l'altre costat, en direcció al riu.

Basseta havia dissenyat una ruta per una xopera que travessava el Serpis, però en arribar al punt en el qual se suposa que es podia superar ens hem trobat amb un cabal important que impedia el pas a l'altre costat.

A partir d'eixe moment, tot ha sigut improvisar. Hem tornat a la carretera i hem agafat un camí que puja fins a enllaçar amb el traçat de l'antic ferrocarril, per on hem anat passejant fins a arribar a l'estació. Des d'allí, hem baixat per on està la antiga Fàbrica de Raduan amb la seua ximenera, fins al nucli urbà de L'Orxa a la recerca del bar.

No obstant això, en arribar ens hem trobat el local tancat. I no sols eixe bar, sinó el de davant també. A punt hem estat de tornar-nos sense esmorzar, però uns obrers ens han indicat que el bar de la piscina estava obert i allí hem anat a parar.

Després d'un bon bocata i una animada xarrada, ens hem posat en marxa per a desfer camí, pegar una volteta per el poble (amb el seu belem en la plaça), tornar a travessar per el Pont de Sant Blai i agafar per la mateixa ruta, pasar per la Font de Bernabeu (fins ací arriben les propietats de Sento) fins on teniem el cotxe.

Ens ha fet un dia molt bo, fresc i assolellat, però ens quedem amb les ganes d'esmorzar en Les Columnes.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (encara que hi ha un tram afegit amb cotxe per no haver finalitzat a temps la ruta) i unes fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc