RABOSA 28-12-2019

Hui em desidit ixir a la ruta, es que vegeu asi al costat,
Ramon seguix convalesient, pero mos diu que pa añ nou, ya mos acompañara.
Baseta y Xeli estaen de Aniversari y desde asi volem donarlis la "enhorabona".
Bueno anem a la ruta. Com ya han pasat tres dies de Nochebuena y dos de Nadal, em dit, tenim que seguir omplin el buche, a on podem anar, pos a "Rabosa".
A les huit en casa del Presi, pa pillar el coche i ana cap el Xorret de Cati, on l'em dixat y em escomensat la ruta.
Numes baixar del coche, em notat la frescoreta que fa per estos parages y la gela que iavia per tot el cami.
Com tots el anys, hem arribat al almerler que, per  estes feches, sempre te ya la flor oberta. Alguna volta tendrem que tornar en el estiu, a vore si te almerles o els gelen.
Hem continuat per la ruta i estaem pensan quina ruta pillar, i em disidit que la mes curta per arriba cuan antes.
Em arribat a Rabosa y com ya fa temps, ya no ian "vipres", ara numes ian "vipros", pero donaba igual, lo que voliem era un bon almorsar. I axina a segut, i pa acabarlo de completar, mos em sampat unes torrijes que estan de muerte.
Com sempre, no mon recordem que la ixida de Rabosa es de "cota cero" a " cota mil" i en la panxa plena y el Presi diu, ting una nova ruta. L'em fet, pero res, sempre cap a mun.
La ruta ha segut de uns 12 km. i al tonar, la temperatura ya era mes bona.

Les fotos estan en el Album. Cuan puga Baseta, les penjara pa que les vegam tots.

Benexama, el Salze i Sanxet 30/11/2019

Pensant en la recuperació de Ramón, vaig proposar fa un parell de setmanes una ruta per l'entorn rural de Beneixama, per ser quasi plana i sense dificultat, però Ramón està més interessat en la creuà que en altres coses, així que ens hem decidit a fer-la hui. A més, este matí ens acompanyava Sento Berna, que té necessitat de caminar però li espanta no estar a l'altura del nostre nivell, per la qual cosa aquesta proposta li venia a tomb.

Hem aparcat el cotxe al costat de l'Ajuntament de Beneixama i hem començat en direcció a Banyeres, passant per l'impressionant Saló Mariola i pel Molí Lluna, fins a arribar a la pedania del Salze, un conjunt de cases de camp al costat de l'ermita de Sant Vicent Ferrer, encara habitades moltes d'elles, envoltades de camps de cultiu i plantacions.

Abans de travessar el riu Vinalopó hem vist una senyal que indicava el traçat del Tren Xitxarra i ens hem desviat de la ruta prevista, passant al costat d'uns immensos embassaments d'aigua per a reg i tornant a girar per a trobar-nos de nou amb el llit del riu i hem parat per a esmorzar a la vora de la Sèquia Major i Bassa Vella del Reg.

Teníem pa i companage de sobres, però Sento està a règim  i no ens ha pogut acompanyar. És admirable l'esforç que ha fet per a no catar ni pernil, ni formatge, ni res. La màxima temptació ha arribat quan Pastu ha tret els pastissets de moniato, però Sento ha resistit estoic.

Després de l'esmorzar hem seguit el llit fins a tornar al Salze i reprendre la ruta prevista. Sempre per camí, entre immensos bancals d'oliveres, perfectament aplanats, hem arribat fins a les cases de Sanxet, un altre deliciós conjunt de casetes de camp que convidaven a quedar-se. Però Rafa tenia compromís d'estar a les 2 a Ibi i calia accelerar el pas. Si al final ens hem retardat uns minuts és per causes alienes a la nostra voluntat (ací els culpables).

Us deixe la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

Font Roja a la tardor 23/11/2019

Hui hem posat a prova un dels mantres de la Penya: la Font Roja no decep mai. Ja pots anar vegades, sempre està igual però cada matí és diferent; res canvia, però cada dia ens ofereix una cosa diferent.

Hem eixit d'Ibi a les 8 del matí i hem deixat el cotxe en la Venteta. Feia un matí molt ventós i hem optat per no pujar a la Mamella (el Cabeçó Ras) sinó per la senda de la dreta, per a arribar fins al Serrallo. Des d'allí, passant per la Cava Coloma, per la ombría de la Teixereta, hem arribat a la base del Menejador.

És difícil captar amb la cambra la bellesa de l'entorn, el rugir de les ratxes de vent, els colors de la tardor, l'atmosfera neta que ens permet veure fins al Cap de Santa Pola, etc.

Des d'allí hem seguit per l'esquerra per a baixar per la meravellosa Senda del Menejador fins al Santuari. La pluja caiguda ahir li ha donat al sòl i a la vegetació aqueix típic color i olor a mullat, ha tret el verd virolat a la molsa i ha netejat de pols les fulles dels arbres. Hi ha pocs llocs amb tant d'encant.

En el bar de la Font Roja ens han atés com sempre (és a dir, ni bé ni mal), però mp ens hem quedat amb fam, per descomptat, entre altres coses perquè Pastu havia comprat la seua tradicional dotzena de pastelitos de moniato.

L'única cosa dolenta que té aquesta caminada és que després cal remuntar tot el desnivell per la pista i es fa dur. Abans d'arribar al Serrallo hem torçat a la dret per a baixar fins a la zona de la font i des d'allí, per la pista, hem enllaçat per la mateixa senda per la qual  hem vingut. Les vistes per la dreta a la Valleta de Polop, la Mariola, Montcabrer, ... espectaculars.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos en el qual Pastu afegirà les seues.

Powered by Wikiloc

16-11-2019 - Serra d'Onil - Font del Xorro

Hui hem pugut ixir a  caminar Rafa, Toni y Pastu, pues Baseta tenía un compromis y Ramón encara continua asporregat, pero ha comentat que en breu, escomensará a tornar a ixir.
La idea era fer una ruta mes bé planeta, pos encara mon recordem de la pugá de la semana pasa, al Pla de la Casa.
Hem desidit mamprende la Serra de Onil y fer la ruta que en el Febrer del 2014, mos va enseñar Quico, el cuñat de Baseta.
Be, anem alla, L'escomensament mol bé y anaem recordan per  on vam anar aquella volta, pero....., hem vist a uns corredors i el Presi ha dit ¿de aon vendran?. Pos nada, cambit de plans, hem tallat la ruta y mos em desviat per una pista que despues sa convertit en senda, i com no....., cap amunt.

Ia que reconeixe que el nou recorregut ha sigut un exit, pues em  descubert un paisage que desconeixiem y mol xulo.
Seguin per la senda, hem arribat a la pista que ve de "La Creu",  em seguit en direcsio a la Font del Xorro, pero de nou el Presi ha dit, podriem anar per un altre lloc. Rafa y Pastu hem dit, pero... arribarem segur?, Que si, que si, que ell eu habia somiat y que si anem per asi, despues per alla, mos ix una pista a esquerra y despues una altra volta a la esquerra y arribem.
Pos nada, a per la pista. Al final y com sempre, "el Presi te rao" y hem arribat a la font i a les 10,30 estaem almorsan.

Pa tornar, tambe  hem cambiat y em pasat per un tros de serra que es va cremar fa dos añs. El pins, si que estan secs, pero les carrasques, grasies a deu, estan tornan a rebrotar.

Ruta nova y mol xula,  en unes vistes espectaculars de la Foia i que repetirem cuan estigam tots de nou disponibles.

P.D. El album, espere que el puge Baseta, per que yo no ting ni dea.

I Basseta diu ... ací tens el álbum en Google Fotos.

Pla de la Casa des de Fageca 9/11/2019

Feia setmanes que volíem fer aquesta pujada, sobretot perquè Rafa no la coneixia i sabíem que li anava a impressionar (potser li ha impressionat massa).

Hem eixit d'Ibi a les 8, direcció a Fageca, on hem aparcat i, passant per un xicotet "llavador" a la Font de l'Espirit Sant, ens hem endinsat pel camí que porta a l'entrada del Barranc del Moro, on comencem a seguir una senda que ascendeix contínuament.

Fem la parada de rigor en la Font de Cuquero, prenem una mica d'aire i aprofitem per a fer-nos una foto.

Des d'allí la senda continua ascendint fins a l'encreuament de senderes on tornem a trobar un pal indicador. Cal girar a la dreta per a començar l'últim tram de pujada, per una senda pedregosa i difícil de transitar, que ens obliga a anar parant de tant en tant per a prendre aire.

Arribats a la planícia en la qual es troba el pou de neu. Les vistes són precioses i el lloc convidava a asseure's i esmorzar, però corria un vent gèlid i molest. 

Hem decidit baixar de nou fins al pal indicador i esmorzar allí, sense risc a constipar-nos.
 
El dia era assolellat i el cel clar, la qual cosa ens ha permés gaudir de les vistes als pics que ja coneixem, com la Mallà del Llop o La Serrella, a més d'impressionants vistes a la Serra d'Aitana i la costa d'Altea al fons.

En l'esmorzar, el nostre amic Pastu s'ha lluït. Volia celebrar les noces de Paula i hem menjat i begut fins a assaciar-nos.

Contents i relaxats hem seguit el descens, passant de nou per la citada Font de Cuquero i, a poc a poc, hem arribat a Fageca.

L'anècdota del dia ha sigut que hi havia anuncis de talls de carretera a conseqüència d'unes proves de rally, la qual cosa ens ha entorpit una mica el retorn per carretera a causa de l'abundant trànsit i el temerari d'alguns conductors.

Hem fet una parada en Benillba per a prendre una cervesa i a les 15,00 hores estàvem a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al que Pastu afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

¿Truco o trato? 26/10/2019

Aquest matí hem sigut testimonis d'una sèrie d'esdeveniments misteriosos als quals no trobem explicació. Narrarem els fets tal com van esdevindre i que el lector traga les seues pròpies conclusions.

El pla inicial era pujar a Pla de la Casa, però Basseta havia de complir amb la seua mare i no podia arribar més tard de l'hora de dinar.

Sobre la marxa hem improvisat un passeig per la serra de Cuartel, Vivens, Barranc de Castalla, ... d'anada i tornar.

La ruta és coneguda: pujar i baixar, pujar i baixar, ... i en lloc d'anar-nos a la Martina o als Plantadets, hem optat per seguir la pista, molt condicionada i agradable de transitar, en direcció a la Penya Mitjorn.

Les vistes per la dreta arriben fins a la serra del Reconco de Biar, amb Castalla Internacional a la vista, mentre que per l'esquerra es veu La Martina, els barrancs que baixen a Xixona i, al fons, la mar per la zona del Campello.

Però quan ja es feia l'hora d'esmorzar, a l'altura del Cabeçó Redó, després d'una corba en el camí, se'ns han obert unes vistes al Maigmó, al Ventós, al camp d'Alacant i la costa fins a Santa Pola. Era el moment i el lloc perfectes per a esmorzar (menú clàssic: pa i companage, raïm per a postres, pastisets de moniato, cigaló i herbero).

I ha sigut al final de l'esmorzar quan s'han produït els fenòmens estranys. De sobte, els nostres rostres han patit una mutació i durant uns instants no ens reconeixíem. 

Alguna cosa ha d'haver passat, perquè el GPS s'ha tornat boig i ha transportat a Basseta fins a Tibi. Però sens dubte només ha viatjat l'esperit, doncs al cos no li han perdut de vista en cap moment i està clar que 26 quilòmetres no ha fet.

El retorn, una cosa més lleugera, ens ha dut a Ibi sans i estalvis, encara que ens haguera vingut bé una altra teletransportació de debò.

En fi, que us deixe el perfil de la ruta per als incrèduls (a veure quina explicació li doneu!) i les fotos, algunes de les quals reflecteixen la misteriosa transmutació de rostres.

Per a què després diguen que això d'Halloween són bobaes!

Powered by Wikiloc

Alcalà de la Jovada 19/10/2019

Per fi!

Portàvem ajornant fer la ruta per la Vall d'Alcalá des que ho vam intentar el dia que ens va ploure. Hui estàvem els quatre (Toni, Rafa, Pastu i Basseta) i no volíem deixar-ho per a un altre dia.

Hem eixit d'Ibi a les 7,30 en direcció a Plans, on hem parat per a prendre un café en el bar on es reuneixen tots els caçadors del poble.

Poc després hem arribat a la pista forestal on hem deixat el cotxe, però a la part de dalt, per a allargar més la primera part de la ruta fins al bar i perquè, al tornar, el trobàrem abans.

El primer bar estava tancat i ens hem anat al de la piscina, arribant a les 10 en punt. Hem esmorzat molt bé i a molt bon preu (ens ha convidat Rafa per a celebrar el naixment de Carlota), encara que el servei ha tingut notes peculiars.

Travessant el poble i creuant un pont de pedra, hem eixit a la pista que ascendeix a la muntanya i passa pel despoblat de Saltes (amb vistes al Montcabrer i al Benicadell per un costat, i per un altre a la Serrella), i arriba fins als masos de Capaimona, on ens crida l'atenció la monumental figuera que hi ha al costat d'un dels edificis en ruïnes.

Per una zona de camp arribem de nou a la pista i, amb espectaculars vistes a la serra de la Foradà, seguim en direcció a a el Font del Pouet, encara que atallem per una empinada senda que ens estalvia un parell de quilòmetres de pista.

Jalonen el camí a dreta i esquerra flors de safrà bord, plantes joves de guardalobs i mates de timó i romer florits sobre un mantell d'herba amb un preciós color verd (l'aigua és el que té).

Des de la font, seguim pel camí forestal fins a la pista d'aterratge d'avionetes que hi ha en la part superior de la muntanya, al costat de la Nevera de Dalt (un pou de neu que conserva la coberta) i des d'allí, junt quan apareix el tossal de Xillibre o Almiserà, a l'entrada de la Vall de Gallinera per l'est, comença la baixada definitiva fins on hem deixat el cotxe.

Baixant per la pista, abans d'arribar a la carretera, trobem de nou a la Foradà, imponent enfront de nosaltres.

Ací us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

La Teixera i les Caves d'Agres 12/10/2019

Hui ens hem quedat Toni i Basseta llestos per a fer una ruta d'aqueixes que fan afició. Ens hem desplaçat fins a Agres i hem pujat al Santuari, on hem aparcat.

Per la sendera botànica PR-CV-27 i embolicats en la boira hem iniciat un pronunciat ascens entre pinedes, fins que ens hem creuat amb una pista i hem girat a l'esquerra. 

Aquesta pista acaba convertida en senda a l'inici de la "teixera", un conjunt de 33 teixos supervivents de l'incendi de 1980, i conviuen en aquesta zona de fort pendent amb aurons, sabines i cirerers de pastor.

La senda no presenta més dificultat que l'escarpat del terreny i el nostre President ha hagut de fer un esforç sobrehumà per a no donar-se la volta.

Després de passar per la teixera, la senda gira a la dreta i puja fins al pic Teix (1264 metres). Des de la caseta de vigilància del pic Teix es pot baixar a veure dos dels exemplars de teix més vells que hi ha en la part alta de la tejera, però hi havia molta boira i no hem baixat.

La pista ens ha conduït al costat de la Cava de l'Habitació i una mica més endavant al refugi, on hem esmorzat  (Toni es va tornar boig en el Consum i ja us podeu imaginar l'àgape).

Després de l'esmorzar hem baixat a la Cava Gran i des d'allí fins a la Cava del Buitre, a través d'un camí en el qual hem trobat bastants bolets. A continuació hem buscat una pista forestal per a acostar-nos fins a la base de la Cava de Don Miguel, un dels nostres llocs emblemàtics.

Des d'allí la volta al Santuari ha sigut tota per pista forestal, gaudint d'unes vistes precioses. Hem descobert una Cava que no coneixíem, la de Joan Despuig, del Segle XVII.

Hem arribat al Santuari i abans de pujar al cotxe ens hem pres una cervesa que feia gust de glòria.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en l'àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc