Basseta va proposar fer una ruta per la la Vall de Gallinera, on fa molt temps que no anem. La ruta proposada és la mateixa que fa uns anys va fer ell amb Toni i que inclou esmorzar en el bar La Font de Benitaia.
Hem sortit d'Ibi a les 7,30 en direcció a Planes, on hem parat a prendre un cafè i a comprar pa. Immediatament hem sortit direcció a la la Vall de Gallinera, per a aparcar els cotxes en Alpatró.
La ruta a seguir inicialment és la marcada com "Huit pobles", que discorre d'una punta a una altra de la Vall, sortint per la Rambla de Gallinera (o la Garriga, com indiquen alguns cartells).
Seguint la ruta ben senyalitzada arribem a l'entrada de La Carroja, on trobem uns bons exemplars de garrofer, d'olivera i uns preciosos llimoners.
Més endavant, al costat de la carretera, trobem la font i una bassa que reflecteix la torre de l'Església del poble.
Sortim del poble per una senda paral·lela a la carretera i comencem a trobar nombrosos exemplars de Herba de Sant Jordi (Centranthus ruber) i garrofers amb el fruit encara verd.
Després de passar per la piscina de La Carroja, aviat arribem a la bassa que hi ha al costat del restaurant La Font, de Benitaia, on havíem reservat una taula per a esmorzar.
Hem gaudit d'un esmorzar esplèndid, on no ha faltat de res i, a més, ens ha convidat Sento que encara tenia pendent celebrar el seu sant. Durant les postres Toni i Rafa han demostrat fins on són capaces.
La ruta proposada per Basseta tenia una pega: que les costeres comencen després d'esmorzar, així que ens ho hem pres amb calma i hem iniciat l'ascensió a poc a poc, travessant unes plantacions de tarongers, en direcció a la Cova Moragues, un abric en la falta de La Foradada on hi ha una font (de la qual avui a penes rajava aigua).
Trobem algunes plantes boniques (sarsaparrella, lligabosc, lli blau, trévol pudenc, ...), pero la serra, en general, acusa la sequera que patim. A penes hi ha flors, no hem vist ni una orquídia i està tota la vegetació molt seca. A sobre, una part de la senda travessa una zona que va ser pastura de les flames en l'últim incendi que va assolar la la Vall d'Alcalà i que gairebé arrasa també la la Vall de Gallinera.
El curiós és que hem trobat molts cirerers que estan a punt de collita (són les varietats més primerenques). La senda va ascendint i les vistes a la muntanya i a la vall són escruixidores.
La senda arriba a un punt en el qual es pot continuar pujant fins a la Foradada, o baixar en direcció a La Carroja, que és el que nosaltres teníem previst. Des d'allí, per la mateixa ruta de l'anada, hem tornat a la rambla o Garriga fins a arribar al poble.
A l'entrada de La Carroja hem trobat obert un Museu Etnogràfic en el qual un amable senyor major ens ha explicat algun dels utensilis que allí s'exposen.
Hem agafat els cotxes, hem parat a la sortida del poble a comprar cireres i ens hem dirigit a Planes, on hem parat a prendre una cervesa i discutir una estona sobre l'organització de la "sardinada" del pròxim dissabte.
Us deixo el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
