El nostre President no es troba bé i no ha pogut acompanyar-nos a aquesta clàssica ruta dels cinc pous.
Hem eixit de bon matí, amb una temperatura fresquita, en direcció a la partida de Campos, per a pujar per la senda fins al Canyo, on hem visitat el primer dels pous.
Una mica més amunt, trobem el monumental Pou del Simarro i alguna cosa més endavant el Pou de la Noguera, amb unes vistes a la Foia de Castalla extraordinàries.
Després d'una empinada costa, arribem a la base del cim del Menejador, on hem parat per a esmorzar. Feia un sol esplèndid i una temperatura molt agradable, quasi primaveral.
Després de visitar la Cava Coloma, hem pujat a la Teixereta per a visitar el Belém del CEAM, i després hem descendit fins al Mas del Serrallo i des d'allí, per la senda que baixa per l'esquerra del Cabeçonet Ras ("la mamella"), fins al Pou del Barber.
Per a tornar a Ibi hem optat per baixar pel camí al costat de Santa María en direcció al Barranc dels Molins, travessant la plantació d'oliveres que ha envaït el traçat històric d'aquest camí.
Ja a Ibi hem pogut comprovar que, una vegada més i com era d'esperar, no ens ha tocat la Loteria (però tenim salut que és l'important).
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i l'àlbum de fotos en Google Fotos.
Teníem pendent un esmorzar a La Torre de les Maçanes i no volíem esperar més. No obstant això, a l'hora d'eixir Toni ens avisava d'un problema que li impedia unir-se a la caminada. Li desitgem una ràpida recuperació, se li tira molt de menys.
Hem deixat aparcats els cotxes al costat del Pou del Surdo i hem pujat en direcció a les antenes. Un poquet més endavant, en el punt on hi ha un pal indicador, hem decidit anar per la ruta de la dreta (que feia temps que no usàvem), el PR-CV 232, que baixa per una bonica senda amb vistes al mar i al Puig Campana.
La senda, molt ben senyalitzada i mantinguda, ens deixa en una pista asfaltada que ens porta directament al centre del poble.
L'esmorzar, com sempre, magnífic, encara que el bar estava de gom a gom i hi havia una cridòria bastant molesta. Hem fet la prova del patxarán i del torró casolà de Basseta per a rematar la faena.
La volta l'hem feta pel lloc de costum, pujant la llarga pista asfaltada que ens condueix a la masia envoltada de corrals on hi ha burros, porcs, cabres, gats, ...
El temps ens ha acompanyat, encara que en la part alta de la muntanya corria un fort i gelat vent.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (per algun motiu només s'ha gravat l'anada) i un grapat de fotos en Google Fotos.
En el nostre segon dia a Montanejos vam tornar a eixir de ruta, aquesta vegada just en la direcció contrària.
Feia un matí molt fred i es notava que havia gelat a la nit. L'aigua del Millars, que brolla a 25 graus, en contrast amb el fred, es convertia en vapor, donant un aspecte tenebrós al llit del riu.
Travessem pel pont de San José, que creua el riu Montan (a uns centenars de metres del punt on s'uneix al Millars) per a eixir del casc urbà per una pista asfaltada que va ascendint en direcció al Castell de la Alquería, del que solament queden les restes d'una torre i un aljub. El castell corona un turó des d'on tenim unes vistes espectaculars.
En descendir del turó seguim per una senda que ens retorna a una pista forestal que va girant a l'esquerra, creuant l'impressionant Barranc de la Alquería, passant pel "Prado de los Baratos", el "Corral del Manco", alguna font i altres vàries restes de cases totalment en ruïnes.
Des de la pista, per una xicoteta senda, arribem a la carretera CV-20, que passa al costat de Alquerías de Montanejos, poblet que travessarem per a baixar entre horts al riu. Tornem pel mateix camí fins a la carretera per a tornar a Montanejos amb temps per a dutxar-nos i dinar en el asador Gil.
Us deixe la ruta en Wikiloc i algunes fotos en un àlbum de Google Fotos.
Aprofitant el pont festiu, els de la Penya i les seues respectives parelles ens hem desplaçat fins a Montanejos, prop de Terol, per a gaudir d'un meravellós entorn d'aigua i muntanya.
Ens hem allotjat en l'hotel Rosaleda, molt prop del riu i amb unes boniques vistes a la muntanya. Des d'allí hem anat fent passejos i excursions per l'entorn.
El dijous dia 6, vam fer una ruta en adreça Nord-oest, remuntant el riu Millars, per una carretera amb un túnel des d'on traiem el cap a uns impressionants canons que formen l'Embassament de Cirat. Pel camí ens creuem amb alguns animals salvatges. Més endavant ens trobem amb un impressionant doll d'aigua a pressió que ix de l'Embassament de Arenso a través d'una paret de pedra.
La volta a Montanejos la vam fer per una senda la que condueix fins al Colladico i descendeix fins a trobar-se amb la carretera de nou.
Encara vam tenir temps de fer una passejada pel riu i prendre fotos de Villa Purificación, una antiga casa pairal preciosa que està en fase de restauració.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i algunes fotos en aquest àlbum de Google Fotos.
