Les males llengües diuen que la ruta d'avui no mereix ser reflectida en aquest blog, imagine que pel curta i facileta, però no estic d'acord.
Vaig proposar recórrer la Ruta de l'Aigua de Sella, després de conèixer que fa uns dies s'havia celebrat l'esdeveniment Hidrogeodia2018.
En ser una ruta molt assequible, aconseguim enrolar a Mariu i Xeli, a veure si es van animant poc a poc.
Arribem a Sella a les 9 i deixem el cotxe en l'aparcament municipal. No hi havia cobertura telefònica i no vaig poder activar el seguiment per Wikiloc, així que iniciem la primera part de la Ruta de l'Aigua sense una orientació correcta, ficant-nos en un barranc pel qual baixava un xicotet corrent d'aigua.
De tornada a Sella esmorzem en La Ferrería, molt bé atesos i, com sempre, donant bon compte de plats i begudes de tot tipus.
Aprofitem la wifi del bar per a descarregar la ruta, de manera que la segona part del nostre passeig la vam fer totalment orientats.
El dia ha sigut magnífic, una mica de sol a primera hora i una mica ennuvolat després, però amb una temperatura molt agradable. A Sella, tan prop del mar, la primavera està bastant avançada i hem gaudit molt d'un paisatge format per bancals estrets sobre murs de pedra seca, alguns molt bé cuidats i conservats.
Us deixe la segona part de la ruta en Wikiloc i una selecció de les fotos en un àlbum de Google Fotos.
La proposta per a aquesta setmana venia de Rafa, que tenia interès a repetir una ruta que va fer fa temps a Oriola. En principi, era una circular que consistia a pujar a la "Cruz de la Muela" per a passar després pel Pas del Gat i tornar al punt de partida.
Hem aparcat en l'Ermita Montepinar i hem travessat una urbanització una miqueta ruïnosa fins a arribar al peu de una concurrida senda, molt bé senyalitzada, que ascendeix fins a la creu, amb un fort desnivell que ens ha fet suar de valent.
M'ha cridat l'atenció trobar en aquesta senda gran quantitat d'espècies vegetals que també trobem pujant al Benicadell (narcíss, asphodelus, romaní, timó, ...). Es nota que per aquestes latituds la primavera està avançada.
Després de visitar la creu i contemplar les magnífiques vistes a tots els pobles de la comarca, hem baixat per a asseure'ns a esmorzar.
En aqueix moment, i després dels informes d'alguns senderistes, hem decidit evitar el Pas del Gat i tornar per on havíem vingut, evitant situacions delicades.
Ens ha fet un dia magnífic, amb un cel net, sense vent i amb una temperatura primaveral.
M'he posat les botes fent fotos de les plantes que hem anat trobant al nostre pas, així que us les deixe en un àlbum de Google Fotos.
Una vegada més hem hagut d'ajornar la tan desitjada caminada a la Serrella. L'aniversari de Tere ha deixat a Ramón en dic sec, mentre que Rafa Palacios es negava a ficar-se en els fanguers que sens dubte s'havien format aquests dies de pluja.
El cas és que Toni, Pastu i Basseta hem decidit que valia la pena cercar un bon lloc per a esmorzar després d'una ruta lleugera. Toni ha proposat anar amb cotxe a Onil i pujar pel barranc de Tauenca fins a donar amb la carretera del Canalís. Tal dit tal fet.
En el primer tram hem passat al costat del barranc que separa el camí de L'Arcaeta, amb la sorpresa de veure que havia desaparegut un vell pont de pedra que ho travessava. Estava en desús, però tenia la seua gràcia.
Tal com Rafa sospitava, els camins eren autèntics fanguers, especialment pel tràfec de camions i maquinària pesada que aquests dies estan treballant en la "neteja" d'aquelles serres. S'han tallat centenars de pins, els troncs dels quals obstaculitzaven el pas per les sendes.
Quasi sense adonar-nos ens hem ficat en una pujada a cota 1.000 metres al costat de la carretera, fins al Alt de Teulada. Uns metres més endavant hem doblegat a la dreta per a tornar pel barranc de Canalis, per una senda de ombría molt agradable, abundant la molsa que ha reverdid amb la pluja, el romer, la pebrella, ...
Quasi sense adonar-nos hem fet més de 8 km abans d'adonar d'un merescut esmorzar en el bar del Camp de Tir d'Onil, on ens han atès de meravella. El millor, com sempre, la tertúlia sense presses.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en Google Fotos.
