Tots els cims de la comarca estan encara blanques de neu, resultat del pas de la borrasca "Gloria", un temporal històric que ha batut rècords de precipitacions, de vent i d'onatge.
Però per als de la Penya, la serra mítica per a trepitjar neu és l'Aitana i, tal com vam prometre la setmana passada, hui hem tornat a visitar-la Pastu, Ramón, Sento i Basseta, .
Hem eixit d'Ibi en direcció a Alcoleja, per a pujar al port de Tudons i desviar-nos per una pista forestal a l'esquerra, just per damunt de l'antiga base militar, aparcant en un clar. Ens hem calçat les polaines i hem iniciat la marxa.
La pista estava completament coberta d'una capa de neu de 30 centímetres (bruta de terra), però havia passat algun vehicle tot terreny i hem aprofitat els solcs de les rodadures per a avançar, no amb certa dificultat.
Hem arribat a la Font de l'Arbre, on baixava aigua per tots els costats. Des d'allí, caminar per la pista es feia més complicat perquè la capa de neu no suportava el nostre pes i ens afonàvem constantment. Havíem d'aprofitar les petjades del qual anava davant i resultava esgotador avançar.
Abans d'arribar a la Font de la Forata hem decidit parar i esmorzar en un pla al qual arribava una mica de sol. El més complicat ha sigut evitar que els tamborets s'afonaren en la neu. No han faltat els "pastisets" de Pastu i el herbero de Basseta, encara que la novetat ha sigut la "saginosa" i el café de Sento.
El camí de tornada ha sigut encara més complicat, perquè la neu estava més solta i se'ns ha fet etern arribar fins al cotxe. Hem caminat poc més de 10 km, però que valen per 20 si s'ha de jutjar pel mal de cames.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos, al qual aniran afegint les seues Pastu i Sento (serà per fotos!).
Hui era un dia assenyalat: després de molts mesos de baixa, el nostre amic Ramón ha tornat a compartir una caminada amb la Penya. La pena és no haver pogut fer-li una rebuda com es mereix (ni Toni ni Rafa ens han acompanyat).
Pel fet que Basseta tenia dinar familiar, hem decidit fer una ruta que ens permetia estar a Ibi a l'hora. Hem pujat a la Teixereta.
Des de l'Ajuntament, a les 8 del matí, hem iniciat la marxa en direcció al primer pont, prenent la senda per la dreta i pujant pels bancals fins a arribar a la dura roca.
En constant ascensió, hem fet una parada en el Descansador (pocs noms tenen tant sentit com aquest). A poc a poc hem arribat fins al Mas de Foiaderetes i, seguint per la pista, al Mas del Serrallo.
Agafant la senda per la dreta, hem pujat una mica més per a arribar fins a les creus de la Teixereta, on està el Belem que munta el Centre Excursionista Amics dels Muntanyes. Allí hem coincidit amb Claudio "Corneta", que pujava a esmorzar.
Des d'allí hi ha unes vistes espectaculars, tant als pobles de la Foia, com a la Valleta de Polop. S'albira el Maigmó, la Penya Migjorn, el Cabeçó d'Or, el Puig Campana, l'Aitana, el Menjador i el Montcabrer.
Hem optat per baixar a esmorzar a les taules de fusta del Mas del Serrallo (o Mes de Tetuan per als alcoians), però feia un aire gèlid que ens ha obligat a buscar refugi al costat d'un dels murs de la casa.
Al llarg de la ruta ens ha cridat l'atenció el color ocre de les baies dels ginebres, en contrast amb el verd de les fulles, així com la floració dels romers.
La tornada fins a Foiaderetes ha sigut per la mateixa pista que de pujada, però des d'allí hem pres el camí que baixa fins a Santa María i després pel Barranc dels Molins, passant pel naixement d'aigua, la Trompa de l'Elefant, el Molí de la Penya, el de la Tia Roseta i el de Llapisera. Una meravella!
En eixir del barranc, hem pres la direcció al Molí de Paper, per a veure com avancen les obres de restauració. Ens ha cridat l'atenció la bona pinta que se li està quedant a aqueixa casona tan emblemàtica per als iberuts. I el llavador, tan bonico com sempre!
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
AVÍS: S'anuncien nevades per als pròxims dies, així que, probablement, el dissabte que ve ens anirem a l'Aitana a trepitjar-la.
Hui havia de ser un dia gran. Volíem fer una ruta des de Xixona, pels barrancs que porten a la Martina i a Vivens. També esperàvem a Monchi després d'un llarg període de baixa. Basseta havia quedat amb l'amic Jorge García Polop, de Gandia, que venia amb un amic a recórrer les serres de la zona.
Ens havíem de veure a les 8 enmig de la serra, en la Font del Roset, on no havíem estat mai. Doncs bé, quasi res ha eixit com pensàvem. Ja sabeu que la Llei de Murphy diu que si alguna cosa pot eixir mal, eixirà mal.
Per a començar, Monchi ens diu que no pot vindre, que a la següent (jo ja comence a pensar mal). Després Rafa diu que ha passat mala nit i avisa a Pastu que no pot vindre. Basseta, seguint la ruta del Google Maps, arriba per Tibi, es fica en una torrentera i es queda amb el cotxe embarrancat. I sense cobertura. Encara sort que ha pogut eixir a la carretera.
El següent ha sigut un rosari de trucades de mòbil, entre nosaltres, amb el de Gandia (per a que no ens esperaren), amb l'assistència en carretera, amb la grua per a traure el cotxe, ... en fi, la qual cosa es diu una "trapisonda".
Però el cas és que Pastu i Basseta, a les 10, ja havien solucionat tots els problemes i han decidit que podien caminar una mica. Des de la mateixa Font del Roset, han emprés la marxa pel Barranc de Castalla en direcció a la Martina.
En arribar a la pista, prop de l'encreuament per on baixem als Plantadets, hem parat a esmorzar. Hi havia una mica de cobertura i hem trucat a l'amic Jorge, però uns minuts després ens els hem vist arribar (venien de completar la ruta prevista). Així que hem tornat pel mateix barranc fins on teníem els cotxes, comentant les incidències de la jornada.
En fi, ja hem una anècdota més de comptar als nostres néts.
Us deixe el perfil en Wikiloc de la ruta que hem fet i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
Aquests dies de festes són estranys i cadascun té les seues prioritats. El divendres van quedar Toni i Rafa per a anar-se de caminada per Agres (alguna foto ens van enviar) i el dissabte quedarem Toni, Basseta i Sento Berna per a fer una nova ruta per la Vall d'Alcalà que no ens ha deixat indiferents.
Per a poder arribar a hora d'esmorzar a Alcalà de la Jovada, hem aparcat el cotxe uns quilòmetres abans d'arribar, iniciant des d'allí la ruta un camí de la Foia de Gràcia, que ix a l'esquerra de la carretera.
Encara no havia pujat el sol prou com per a desfer el gebre i ens hem entretingut una estona fent fotos de les flors i plantes gelades.
Sempre per pista asfaltada, hem anat vorejant la muntanya (just a dalt estan les serres que ens separen de la Vall de Gallinera), passant per successives ruïnes d'alqueries morisques (La Roca, L'Atzuvieta), fins a arribar a Ca Vicent de la Tona, on hem donat compte d'un espectacular esmorzar.
Després de la visita de rigor a la plaça de l'Ajuntament, hem eixit d'Alcalà de la Jovada en direcció a Beniaia, per un camí rural pel qual no ens hem creuat ni un sol cotxe.
Baixant i pujant barrancs, passan per el despoblat morisc de El Benialí, hem arribat a Beniaia, visitant la Font de Beniaia i pujant una empinada senda fins al despoblat de La Queirola, des d'on s'albiren unes impressionants vistes de tota la vall, amb el Benicadell al fons.
Desfent la senda hem tornat a Beniaia i hem recorregut una dels seus pocs carrers, primorosament decorat amb motius nadalencs. Són huit habitants, però tenen el poble molt ben cuidat.
Des d'allí fins on teníem el cotxe hem travessat el llit d'un riuet al Barranc de les Ronxes i després hem hagut de fer un tram camp a través que ens ha retardat una mica, però hem arribat sense major problema. Per a ser la primera eixida de l'any no ha estat gens malament.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna aportarà alguna de les quals ha fet amb el mòbil).
