BENICADELL ? - NO COVA ALTA - ALBAIDA 30-12-2020

Bueno, al no poder vindre el Cronista, hui també faré la cronica de la ixida en Iberut.

Haviem desidit fe hui la ruta del Benicadell, pero no saviem quí podiem anar, per lo que vam posar en el wasap que a las huit en la Tartana y una volta allí ya voriem. Al final els unics que han pugut ixir hui, han segut El Presi, Rafa y Pastu.

 Bueno ya estem en la Tartana, que fem? Per una part mos apetia pugar el Benicadell, inclus a Toni. Pos nada,  cap al Benicadell.  Pero mentres anaem cap alla, eu hem pensat millor y em dit, pa que volem fer patí al President y hem recordat que en el any 2018, vam fer una ruta propet de allí. Aixina que lem buscat en el Wikiloc y em trobat la Ruta de la Cova Alta.

Hem anat seguit la ruta que escomensa en una area recreativa ubica en una antiga Casa de Forestals,  que ara esta  reabilita per un us didactic, La ruta va per una pista forestal que, segun les indicasions,  aplega hasta Ontinyent, pero aplega un moment que tens que desviarte per una senda que puga a la "Solana de la Cova Alta". Senda maravillosa y ben cuida que va portamos poc a poc casi fins al cap amun.

Mo sa fet hora de almorsar y com diu Rafa "El wikiloc propone y el Presi dispone". Pues vamos por esta pista y a ver que pasa, pos nada por esa Pista.  Hem arriban a un mas mol xulo que es diu "La Foieta Els carros".

Despues hem seguit per la nova pista que mos portaba a la que vam fer en el año 2018, pero cuan anaem a pugar a la creu, novament el "Wikiloc propone y El Presi dispone",....., para qué queremos subir, si vamos por aqui y luego por alla, vamos llaneando. Llaneando...., de achavo costeres iavien, pero es veu que El Presi té un sexto sentido, pues al final hem conectat de nou en la Ruta marcá y hem aplegat sense problemes aon teniem el coche.

Fins el any que ve. Que tingau una bona entrá de any noy 2021.

fotos caminata

Acomiadant l'any en Catamarruc i Beniaia 19/12/2020

Volíem acomiadar-nos per a Nadal i, com sol ser tradició, organitzar un dinar. No obstant això, per les limitacions imposades a conseqüència de la pandèmia de COVID-19, decidim fer el dinar sense les nostres benvolgudes esposes.

Intentem reservar taula en Ca Vicent de la Tona, a Alcalá de la Jovada, però ho tenien complet. Contactem amb El Llogaret de Beniaia i ens van donar taula. Així que busquem una ruta pròxima i Basseta va triar una que semblava tindre bona pinta i no era molt llarga.

Eixim d'Ibi més tard del normal, confiats que ens sobrava temps i aparquem en Catamarruc, un poble amb un únic carrer, per a iniciar la ruta, però errem d'entrada i comencem al revés (el que a la rematada va ser la nostra sort), remuntant a poc a poc per camí entre camps d'oliveres i ametlers.

Feia un matí preciós, amb un cel lliure de núvols i una temperatura agradable. A mesura que ascendíem, les vistes a Catamarruc i Planes, a Margarida, a la Plana de Muro, anaven guanyant en bellesa i ens unflem a fer fotografies.

Vam fer un breu alt en el camí per a esmorzar, però de manera lleugera, i reprenem la marxa, observant que la ruta marcava ficar-nos camp a través per una zona boscosa i amb molta mala herba, sense senda traçada. A la vista de que se'ns complicava la duració prevista de la ruta, optem per seguir només per pista, renunciant a pujar molt més.

Va ser una decisió encertada, perquè la tornada a Catamarruc discorre per un camí amb forta pendent de baixada (ací ens vam adonar de la sort que havíem tingut començant la ruta al revés).

Així les coses, ens va donar temps a fer un volt al xicotet grup de cases de poble i arribar al restaurant de Beniaia a temps d'asseure'ns a la taula.

El menjar i el servei en la taberna El Llogaret, a càrrec del nostre amic David, va ser excel·lent, com sempre que hem anat. Degustem diverses especialitats de la casa i gaudim d'una animada sobretaula, arriscant-nos a parlar de política (encara que no va arribar la sang al riu).

Acaba així, de manera oficial, l'exercici 2020, any que no oblidarem en tota la nostra pròxima vida. Esperem i desitgem que el 2021 ens permeta fer tot el que ens ha privat aquesta maleïda pandèmia. 

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

Sant Antoni, el Puig i els túnels 12/12/2020

No és habitual que ens ajuntem un grup nombrós com hui, que érem 6 (al límit del permés per la normativa antiCovid-19).

Hem aparcat en la zona de la Venda Saltera amb intenció d'entrar pel barranc de la Batalla, pujar al Puig i tornar per l'ermita de Sant Antoni. Feia un parell de setmanes que volíem fer aquesta ruta que havia seleccionat Rafa d'entre les que Pepe Roca té penjades en el seu Wikiloc.

No obstant això, hem decidit fer alguns canvis sobre la marxa, invertint l'ordre i pujant en primer lloc a l'ermita per una senda empinada que ens ha deixat sense aire.

Des de l'ermita, per la pista, hem baixat fins a arribar al carril de servei de l'autovia, creuant-la per un passatge i girant en direcció a la boca dels túnels de l'antic traçat del ferrocarril. 

Allí hem esmorzat passant una mica de fred, ja que feia vent i el sol no es decidia a eixir del tot.

Després de l'esmorzar ens hem dirigit a l'entrada de la Urbanització del Estepar, ascendint per una pista asfaltada en direcció al Puig.

La visita a les restes del poblat iber ha sigut molt interessant, però el més impressionant són les vistes que s'albiren (360 graus, d'esquerra a dreta: Barranc del Cint, Montcabrer, castell de Cocentaina, Benicadell, la Serreta, la Serrella, l'Aitana, la Serra dels Plans, la Carrasqueta, el Maigmó i el Menejador).

Hem desfet camí fins a tornar a la boca dels túnels, recorrent tres d'ells, entre el traçat de l'antiga carretera a la dreta i el de l'autovia a l'esquerra, fins a enllaçar amb la senda que ens ha retornat a l'aparcament.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 

 

 

Passeig per les sendes de Villalobos 6/12/2020

El temporal de fred no ens ha impedit fer una passejada per algunes de les nostres sendes pròximes. El pla era pegar una volteta i estar a les 11 a casa de Monchi per a esmorzar.

Tere tenia previst preparar unes coquetes fregides per a tots. A més, s'apuntaven també les nostres parelles. Estàvem tots excepte Rafa i Maje.

El cas és que a les 8 del matí, amb una temperatura de 3°, hem deixat els cotxes a Villalobos i ens hem anat a la recerca d'una senda que Toni assegura que ens portarà fins al Refugi dels Esbarzerets.

No ha sigut complicat trobar la senda que ens ha dut primer pel pou d'aigua i després travessant un espectacular barranc superpoblat de pins. Hem trobat una calera bastant ben conservada, en la qual ha niat un bell pi.

Hem ascendit per una torrentera fins a guanyar altura, fins a acabar en el camí d'entrada a les cases de fusta que hi ha al costat de les ruïnes del Mes de Concha Sello, amb visita obligada al monumental pi que vigila el paratge.

En vista de l'hora i que arribar al Refugi era missió impossible (si volíem estar a l'hora prevista per a esmorzar), hem decidit baixar per la pista de la Boquera, torçant a l'esquerra pel Pla de Bornay i tornar a la mateixa senda de l'inici.

És cert que feia fred i un vent bastant molest a vegades, però a canvi teníem un cel buidat i sol que compensava. En definitiva, un matí perfecte per a estar en el camp.

Quan hem arribat, Rosario, Tere, Mariu i Mari ja havien preparat les taules. Hem esmorzat per separat, per a complir amb la normativa COVID-19, donant bon compte de les exquisides "coquetes".

Us deixe el perfil de la ruta de Wikiloc i unes quantes fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc