Passeig per les caves de Mariola 29/01/2022

Si haguera vingut Ramón podríem dir que hui hauríem fet una caminada perfecta. Al principi, la idea era pujar a Montcabrer, però se'ns ha fet l'hora d'esmorzar i ens faltava molt, així que hem decidit improvisar.

Hem aparcat a la Font de Mariola i, deixant el Castell de Mariola a l'esquerra, ens hem dirigit pel camí del Mas de Mariola en direcció al Mas de Prats, però en un moment donat (potser despistats mirant els globus aerostàtics) ens hem desviat i hem tardat una mica a arribar.

Una vegada allí hem vist que havien unes taules de fusta davall de la immensa carrasca, que feia un sol estupend i que el Montcabrer encara estava lluny, així que ens hem assegut a esmorzar.

Amb la panxa plena no ens abellia grimpar al cim i hem optat per desviar-nos en direcció al Mas de la Foia Ampla pel Barranc de Paradets, seguint per la dreta en direcció a la Cava Arquejada.

Cal salvar un important desnivell, però la senda és còmoda i les vistes al pantà de Bellús són immillorables. Amb això, amb els voltors sobrevolant i una animada xarrada polític-social, quasi sense adonar-nos estàvem al costat de la bella Cava Arquejada.

En lloc de baixar per la pista, que haguera sigut més còmode, hem optat per agafar el Sender Botànic dels Teixos per a anar a la Cava del Buitre passant pel Clot de la Vila; i després a la Cava de Don Miquel, travessant tota la ombría de la serra i amb unes vistes per la dreta a tota la Vallleta d'Agres, Alfafara, Bocairent, ... una meravella. Fins a hem vist un ramat de arruits que s'han espantat en escoltar les nostres veus.

Per a evitar anar per la cresta pedregosa i incomoda, hem baixat per l'Assagador de Mariola i després hem hagut de tornar a pujar per l'Assagador d'Almarx, per a entrar a la Cava de Don Miquel per la part posterior. Aquesta Cava, com sempre, ens impressiona.

Des de la Cava hem agafat la senda que baixa amagada entre carrasques fins a enllaçar amb la pista principal que ens condueix a la Font del Mes de l'Arbre, on ens hem refrescat i omplit les botelles d'aigua.

Des d'allí, per la pista que passa al costat dels antics paellers, amb bastant cansament als peus, hem arribat a l'aparcament. Hem fet una parada a la Font dels Patos per a prendre una cervesa abans de tornar a Ibi.

Encara que de bon matí feia una temperatura bastant baixa, el cel estava ras i a poc a poc el sol ens ha ajudat a entrar en calor. Podem dir que hem tingut un matí estupend.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu i Sento afegiran les seues).

 

Powered by Wikiloc

Barrancs i pedanies de Muro d'Alcoi 22/01/2022

La vespra encara no era clar el pla per a aquest dissabte i Toni suggeria anar a un bar. Pastu no vindria i Rafa tampoc, així que a les 8 a casa de Toni estàvem pensant on anar. Hem optat per fer la ruta proposada per Basseta per les pedanies de Muro d'Alcoi.

Hem deixat el cotxe a l'entrada de Muro i ens hem dirigit a Setla per un barranc ple de xops i pel qual discorre un escàs llit d'aigua.

La senda arriba a un lloc on queden les pilastres de blocs de pedra que van suportar en uns altres temps un pont de ferro del traçat del Tren Xitxarra,

Seguim avançat per la mateixa senda, trobant al nostre pas alguns narcisos en flor i un esquirol rondant entre els xops, arribant a Setla de Nunyes, un modest nucli de cases agrupades entorn d'una xicoteta església, en el qual a penes ens detenim per a fer una foto al seu llavador.

La ruta ens porta per un camí paral·lel a l'autovia, en direcció a un pas elevat. Des d'aquest punt trobem unes espectaculars vistes a la muntanya del Montcabrer. El camí segueix a l'altre costat de l'autovia, passant al costat de la zona de la Font de la Carrasca.

Finalment arribem a Turballos, la visita del qual era uns dels objectius proposats per Basseta. Hem trobat un quasi solitari, bell i net conjunt de cases de pedra entorn de la xicoteta i modesta església preromànica. Mentre comentàvem llegiem els panels de la història del Pare Vicent i de la comunitat que es va formar, hem trobat a Pilar, una de les persones que forma aquesta comunitat.

Finalment arribem a Turballos, la visita del qual era uns dels objectius proposats per Basseta. Hem trobat un quasi solitari, bell i net conjunt de cases de pedra entorn de la xicoteta i modesta església preromànica. Mentre llegiem els missatges escrits en alguns panells de ceràmica i comentàvem la història del Pare Vicent i de la comunitat que allí va formar, hem trobat a Pilar, una de les persones que forma aquesta comunitat.

En dir-li a Pilar que veníem d'Ibi, ens ha dit que tenia molta amistat amb Paco "El del Carro" i s'ha brindat a ensenyar-nos una antiga almàssera que encara s'utilitza per a fer l'oli, considerat "la sang de la nostra terra" segons resa un retaule ceràmic col·locat en una de les seues parets.

En l'exterior de la casa hi ha diversos elements relacionats amb el cultiu tradicional de la terra, com a carros, corretjams de cavalleria, etc. Ens crida l'atenció una antiga senia usada en uns altres temps per a extraure aigua.

Era hora d'esmorzar i encara faltava un tros fins a l'àrea on teníem previst parar. Hem trobat una estupenda taula i bancs d'obra, perfectes per a asseure'ns i donar bon compte de l'esmorzar.

Reprenem la marxa dirigint-nos a un punt en el qual, a través d'un túnel, creuem les rampes de l'autovia pròximes al port d'Albaida, arribant a la cota més alta de tota la ruta, amb vistes a la serra d'Agres. Per camins i sendes que travessen molts bancals erms arribem a la Font del Baladre.

Des de la font iniciem un tram de senda que discorre pel barranc, paral·lel al rierol d'aigua que baixa en direcció a Muro. Passem per les ruïnes del que va ser el restaurant "Fontanars", poc abans d'arribar al punt on tenim el cotxe.

Durant tota la marxa hem tingut una baixa temperatura. No ens ha plogut en tot el matí, però tampoc ha eixit el sol.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Sento afegirà les seues). 

Powered by Wikiloc

A la Foradà des d'Alcalà de la Jovada 15/01/2022

Teníem clar que volíem anar a la Foradá i que volíem menjar a Alcalà de la Jovada. Així que tal dit tal fet: reserva en Ca Vicent La Tona per a 11 persones (s'han apuntat les xiques).

A les 8 del matí eixim en direcció a Planes, on fem la clàssica parada en el bar per a prendre un café. Després seguim fins a Alcalà de la Jovada, aparcant al costat de la piscina (preciosa, per cert).

Creuem el poble en direcció a la Cava de Baix, a la qual fins i tot es pot accedir a l'interior. Després seguim un tram per la carretera per a, immediatament, doblegar a l'esquerra i dirigir-nos a un barranc que creuem. Encara hi havia un espectacular gebre sobre els bancals i feia bastant fred en la ombría.

Poc més endavant, el camí pedregós i fangós ens acosta a una zona de bosc baix molt buidada i agraïm la calor del sol mentre anem ascendint en direcció al nostre destí.

Poc abans d'iniciar l'últim tram d'ascens, ens detenim a contemplar les vistes a la Vall de Gallinera, albirant la mar al fons, entre Oliva i Pego.

Arribats a la Penya Foradà, ens hem assegut menjar alguna cosa. Volíem fer un esmorzar lleuger, perquè després havíem de menjar en el bar i no era qüestió de zamparnos un dels nostres habituals banquets.

Hem fet unes quantes fotos i ens hem tornat pel mateix camí, encara que ens hem desviat per a anar a visitar la Cova del Moro, un impressionant corral situat en una cavitat tapiada amb un mur de maçoneria amb un parell de finestretes.

Hem agafat una drecera per a, travessant uns bancals bastant llisos i clars, arribar de nou a la pista que ens condueix en direcció al poble.

Pel camí hem trobat alguns ametlers en flor, així com abundant romer i argilagues, alguna Dent de Lleó i una mata de narcisos.

Prenent una xicoteta variant a la dreta ens hem acostat a visitar les restes del Poblat Morisc de l'Adzubieta, l'origen del qual és un poblat islàmic del S. XIII, en els dominis del cabdill musulmà Al-Azraq i d'on van ser expulsats els seus habitants en 1609.

Poc abans de les 14,00 hores arribàvem al restaurant, on ens han atés de manera excel·lent. Xics i xiques hem dinat molt bé, amb un servei molt atent i a un preu molt raonable. Així dona gust.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos, al qual Sento afegirà alguna de les seues.

 

Powered by Wikiloc

 

Monte Arabí 8/01/2022

Hem estrenat l'any amb una ruta inèdita: el "Monument Natural del Monte Arabí". Va ser Toni el que va dir que li havien parlat d'aquesta zona i decidim apuntar-la per a la primera caminada de l'any 2022.

Cal anar fins a Iecla i després una altra mitja hora per carreteres i camins fins a arribar a l'aparcament de la Casa del Guàrdia, on deixem el cotxe.

Iniciem la ruta acostant-nos a l'anomenada "Cueva del Tesoro", que no és una altra cosa que un forat en el sòl, a manera d'entrada a una cavitat amb una galeria subterrània d'entre 50 i 100 metres de llarg. Toni s'ha ficat a inspeccionar-la, però no ha entrat més.

Seguim per un camí que envolta la muntanya per la seua part oest, ascendint a poc a poc entre pinedes mentre començava a clarejar el dia i contemplàvem belles vistes de totes les terres de labor que envolten la muntanya fins on es perd la vista.

Després d'uns trams empinats arribem al piló que marca el vèrtex geodèsic, des d'on hi ha unes vistes espectaculars. Des d'allí s'aprecien també algunes dels buits que hi ha per davall del cim.

Passades les primeres hores fredes, durant la resta del matí hem gaudit d'una temperatura agradable, gràcies al sol i el cel clar i ras.

Continuem la sendera i descendim a poc a poc fins a arribar a la "Mar de Piedras", una zona de roca totalment llisa, Després passem per la "Roca Concha" i arribem a "La Horadada", una immensa cavitat amb un buit en la part superior, a manera de claraboia.

El més cridaner són els fenòmens erosius que han provocat la formació de grans blocs arredonits, buits, coves, abrics, i enormes superfícies de “bresques” o alvèols en les parets rocoses, similars a la Ciutat Encantada de Conca.

Parem a esmorzar prop de la tanca metàl·lica que protegeix un conjunt de pintures rupestres de "Cantos de la Visera", declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1998.

Després de l'esmorzar hem seguit la senda, que està ben senyalitzada. Passem per un magnífic mirador i posteriorment per la "Piedra Corazón". Avancem per la senda mantenint en tot moment la silueta d'Arabí a la nostra dreta, trobant al nostre pas abundants mates d'espart, així com ginebres i alguna savina.

Arribem a una curiosa zona al peu del poblat iber del Arabilejo, on apareix un aflorament calcari i, sobre aquest ,al llarg de 340 m i uns 25 m d'amplària, trobem més de 50 grups de petroglifs de cassoletes hemisfèriques unides amb i sense fins canalons i cercles​ de petroglifos.

Visitem alguns abrics de roca que jalonen la ruta circular que, a poc a poc, ens retorna de nou a la Casa del Guàrdia, on tenim els cotxes aparcats.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Nota: Us he comentat l'existència d'una pàgina web molt interessant (https://www.udeuschle.de) que permet situar-te en un punt qualsevol del mapa i visualitzar la línia de l'horitzó i la panoràmica que s'albira. Us deixe un exemple de la vista que hi ha des del cim de la Muntanya Arabí en direcció al Maigmó.

Powered by Wikiloc