ESMORSAR EN RABOSA 23-12-2023

Hui Pastu va proposar que podríem anar a vore l'ametler de Cati, que tots els anys ens rep amb flor en les seues branques i de pas, per què no, esmorzar en Rabosa.

Al final només hem pugut acudir a la cita Toni i Pastu. Hem eixit d'Ibi a les 8 amb direcció a Cati i cuan hem comensat  la ruta, fea a un poc de fred, perquè estem en l'ombra de les muntanyes i es nota la gelor, encara que es preveia un dia assolellat.

Hem iniciat la ruta cap a Rabosa arriban a l'ametler, però enguany no ens rep amb flor, va un poc retardat, però ja despunten les gemmes i possiblement per a la setmana que ve, ja tindrà la floració.

Com sempre, el Presi innova rutes i hem començat una ruta passant pel Castanyer d'Índies, ara despoblat de fulles i després hem passat pel "Pou de Cati." Hem seguit una senda, però ténia un terraplé i no hem pogut continuar per esta, retrocedint i tornant a seguir la ruta normal que passa per l'Ermita.

Conforme anàvem acostant-nos a Rabosa, quasi entrem en pànic, perquè no sabíem si estaria obert o no el Restaurant, perque no véiem ni senderistes, ni ciclistes i ni el fum que veu en la baixada fins a Rabosa, però em  arribat allí  i hem pogut complir amb la segona activitat de la Penya, la “Gastronomica”, amb els seus respectius ous, xulles, creïlles fregides i com no "Cremaet".

Despues, es complix la llei d'esta Penya, "tot el que baixa...... puja", i amb la panxa plena, hem començat el retorn per on el fem habitualment, però novament hem innovat, tornant a baixar a la tolla que sempre hem vist des de la senda habitual, sorprenent-nos que sent les 12 del matí encara encara era un bloc de gel.

Arribant a Cati, ens ha sorprés que corria l'aigua per la canalització construïda des de la font fins a la xarca que existix als voltants d'Hotel i per això hem seguit el seu curs fins a la font, pensant que eixiria aigua, però em arribat al "alcabo", a penes eixia aigua.

Hem acabat la ruta sobre la una i mitja i amb en un dia espectacular, per a tornar quan tota la Penya este al complet.

Les fotos estan penjades en el album de "Google Fotos" y la ruta en el Wikilok

Powered by Wikiloc

Pantà de Beniarrés i Benimarfull 16/12/2023

Toni i Basseta han sigut els únics que estaven lliures aquest dissabte (es nota la proximitat del Nadal, de la Dansa, etc) i han buscat un lloc poc conegut per a caminar: l'entorn del Pantà de Beniarrés.

Hem eixit d'Ibi en direcció a Benimarfull i hem trobat obert el forn de Daniel Blasco, per la qual cosa el primer que hem fet ha sigut comprar alguna de les seues delicioses especialitats, abans d'arribar al bar de la Cooperativa, prendre un café i encarregar una taula per a esmorzar.

Després ens hem acostat amb el cotxe fins a quasi arribar a la vora del pantà (que està al 30% de capacitat), per a arrancar una ruta circular començant per un camí que ens ha portat fins a la línia de pedres que marca el nivell màxim d'aigua que ha pogut aconseguir el pantà.

Feia bastant fred, estava eixint el sol i el Benicadell començava a estar il·luminat, mentre que sobre la superfície de l'aigua surava una fina boirina. Al fons s'apreciava la silueta de Gaianes i de Beniarrés, amb la seua característica ermita blanca sobre un turó.

Hem caminat remuntant el llit del pantà fins a arribar a un punt en el qual hem trobat una espècie d'embarcador. Un camí de terra ens permet eixir del barranc i ascendir entre camps d'oliveres i fruiteres fins al nucli urbà de Benimarfull.

En el bar de la Cooperativa ens han atés com si fórem família i hem esmorzat de categoria, no es pot dir més. A les 11 del matí ja estàvem en marxa en direcció al safareig i hem passat per la depuradora per a agafar un camí rural i tornar a buscar el cotxe.

Per a allargar un poc la caminada i intentar veure una altra zona del pantà, ens hem desviat per un camí que entre bancals d'oliveres ens ha acostat a un punt en el qual s'albirava un impressionant meandre situat en el llit del Barranc del Sofre (que baixa des de la serra d'Almudaina). A l'interior de la corba s'aprecia un illot redó amb alguns pins i sembla que l'aigua no ha arribat a cobrir-lo mai.

El nostre intent de baixar fins a la làmina d'aigua ha sigut inútil, el desnivell era massa pronunciat i no teníem la seguretat de poder eixir de la mala herba per la qual havíem de travessar, així que hem optat per tornar al camí principal.

Hem arribat fins al cotxe, però era prompte i hem tornat a intentar una aproximació a la vora del pantà. Aquesta vegada ho hem aconseguit i hem vist un bon esbart d'ànecs nadant a la vora, amb unes vistes espectaculars al aigua, mentre que en la riba oposada hi havia bastants persones prenent el sol i pescant.

Ens ha esglaiat la imatge del Benicadell reflectit en la làmina d'aigua i les vistes fins a la paret de la presa. Hem eixit a buscar el camí pel qual hem iniciat la ruta i hem arribat al cotxe a una hora prudencial.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Fontanars dels Alforins 2/12/2023

Feia unes setmanes que comentàvem la possibilitat de fer una passeig per Fontanars i els seus voltants, sobretot amb la idea d'esmorzar a Casa Julio, eixe gran temple de la gastronomía al qual cal visitar de tant en tant.

Eixíem d'Ibi més prompte del normal, amb Toni al volant. Va decidir anar a Fontanars per la carretera de Banyeres fins a Beneixama, però no arribem al centre del poble sinó que ens desplacem per a aparcar al costat del Pou de Cal Rull, un punt que ens enxampava a la meitat, més o menys, de la ruta que havíem previst fer.

Encara no havia eixit el sol totalment i feia un matí bastant fresc en arrancar desde "Ca San Eduardo". Però conforme anava alçant el sol, la temperatura es va fer bastant suportable.

Creuant camps de vinya, passem la Rambla de Fontanars i arribem a Cals Colaus, un celler xicotet molt bonica. Alguna cosa més amunt trobem un forn de calç denominat "Forn Cals Colaus Oest". Més endavant trobem un altre denominat "Forn de Cals Colaus".

Caminant entre belles pinedes, arribem a la casa del Pla de la Mallaura. Poc després trobem una fita de pedra que marca el km. 38 de la Ruta 1 de la Vall d'Albaida (?).

Seguim a través d'una zona en la qual es desforestat una àmplia zona, a mode de tallafocs i passem al costat d'un altre forn de calç, denominat "Forn Arenal de Ca Traver". Un poc més endavant està "Ca Traver" i el punt pel qual, a la nostra dreta, prenem el Assagador de Guerola.

Passem per la finca de "El Balcó", en la qual s'aprecia treballs d'esplanació. Més endavant, just on hi ha una molineta, el Assagador travessa la carretera CV-660 i passem per "Ca Micó", situada entre immensos camps de vinya.

Doblegant de nou a la nostra dreta, el camí passa junt la casa coneguda com a l'Alforí i descendeix per a creuar la Rambla de Fontanars i endinsar-nos al nucli urbà a la recerca del bar.

Arribats a Casa Juliol ens trobem una taula amb 15-20 moteros iberuds i ens saludem efusivament abans d'asseure'ns a esmorzar. Quan vam anar a pagar ens va dir Julio que ens havia convidat Navarro (ja és la segona vegada que ens ocorre).

Eren les 12 i volíem comprar panquemaos i acostar-nos al celler de Daniel Belda, però volíem acabar el recorregut, així que estrenyem per a agafar camí que arriba a la casa i Celler "Els Pins", 

Deixem a la dreta una casa anomenada "Boscà" i arribem a la zona de la Penya del  onçalet, on es troben les ruïnes del Corral dels Micons. Des d'allí, el Assagador de Cal Rull ens condueix recte fins al cotxe.

Encara arribem a temps de comprar en el forn de Fontanars, que fa olor que alimenta, així com comprar unes botelles de vi en el celler de Daniel Belda, amb el qual xarrem una estona comentant com ha anat la verema d'enguany (ens diu que ha sigut de molta qualitat degut, curiosament, a l'absència de pluja).

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en Millena 25/11/2023

Fa unes setmanes Toni i Basseta van fer una ruta des de Balones a Millena i Gorga que els va agradar molt. A més, l'esmorzar en el bar de Millena va ser molt agradable també i van prometre tornar.

Hem eixit d'Ibi en direcció a Cocentaina, per a prendre la carretera CV-706 i aparcar en un recolze per a iniciar la ruta en direcció al Mas dels Capellans.

En la primera baixada al llit hem trobat un interessant aqüeducte de pedra i rajola una poc derruïd, al costat del qual hi ha un magraner plenet de bells fruits rojos, algun dels quals hem carregat en la motxilla.

Un poc més endavant ens ha sorprés trobar el Pantanet dels Capellans, del qual han eixit volant mitja dotzena de pardalots que no hem sabut identificar.

La ruta segueix per una senda que creua el llit del barranc per a iniciar una llarga costera pedregosa que ens condueix fins a una zona de cases de camp entre bancals d'oliveres carregades de fruit.Des d'allí hi ha unes vistes fins a Alcoi i la Font Roja d'una banda, Montcabrer per un altra i l'Aitana per un altra.

Poc després arribem a Millena i ens asseiem a esmorzar. Uns bons plats combinats i uns bons bocates que han valgut la pena. Ens han fallat en les postres i han tardat bastant amb els cafés, però el preu ha sigut molt assequible.

Hem eixit del bar i ens hem anat a recórrer els carrers de Millena, entrant a l'Església de Sant Josep aprofitant que estava la porta oberta.

Eixim de Millena per la rotonda i ens dirigim als bancals d'oliveres on està l'olivera bimilenaria que ja vam visitar fa unes setmanes.

El matí havia començat un poc fred, però a aquesta hora lluïa el sol i feia una temperatura molt agradable, ideal per a caminar entre camps d'oliveres exquisidament cuidades, en els quals s'alternen alguns fruiters (caquis, cirerers, ametlers, figueres, ...).

Sense perdre la vista a La Serrella el camí torna a enllaçar amb el d'anada, però fem un xicotet bucle i baixem una altra empinada i pedregosa costa per a tornar al riu Seta i tornar a passar pel Pantanet dels Capellans, arribar al aqüeducte, carregar més granades en la motxilla i acabar la ruta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar en la Font Freda 18/11/2023

Hui hem estat a punt de fer un ple, però ens ha fallat Sento (per motius més que justificats). Fins Basseta, que havia avisat de que no podria vindre, al final s'ha apuntat.

Pastu va proposar anar a la Font Freda, però en lloc d'entrar per Ull de Canals i recórrer el Vinalopó fins a la Font de la Coveta, ha decidit anar pel Sotarroni, per un altra ruta que també coneixem.

Hem aparcat en el camí d'accés, a pocs metres de la carretera CV-795 i hem començat l'ascens per una empinada pista en la qual ens ha cridat l'atenció al quantitat de cotxes tot terreny que hem trobat. I és que estem en temporada de caça i es nota, perquè en la zona hi ha diversos vedats privats.

Feia un matí clar i l'aire estava net, per la qual cosa s'apreciaven les vistes a la Serrella, Aitana i Puig Campana.

Un senyal ens indica el punt pel qual cal doblegar i abandonar la pista per a prendre un altre camí en direcció al Pla dels Carboneres i, abans de baixar a la Font Freda per una empinada i pedregosa costa, ens acostem al punt geodèsic de l'alt de l'Eixarc. Des d'allí s'albira una vista panoràmica en la qual destaca el Montcabrer. 

Arribem finalment a la Font Freda al mateix temps que arribava un caçador amb un remolc de gossos preparats per a caçar senglars, segons ens diu.

Ens asseiem prop de la font, de la que mana un xorret d'aigua malgrat la sequera que patim, i al costat d'uns freixes amb unes fulles roges precioses i donem compte de l'esmorzar, mentre discutim la manera de tornar sense haver d'ascendir per eixa incòmoda costera.

Decidim prendre el assagador de la Fonteta a la Font Freda, torçar a la dreta pel camí de Guillella a l'Escorial i després, pel assagador de Mariola, fins al Mas del Somet, mentre gaudim d'una panoràmica increïble fins al castell de Banyeres de Mariola.

Per camins pedregosos que discorren entre carrasques i xicotets camps de cultiu anem ascendint fins a prendre de nou la pista que ens retorna fins al punt d'inici de la ruta.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

Passeig per la Font Roja 11/11/2023

Cada cert temps ens agrada visitar la Font Roja i si hi ha una temporada en la qual la visita és obligada és la tardor, quan l'abundant fulla caduca comença a canviar del verd al groc, ocre o roig.

Hem eixit d'Ibi per a deixar el cotxe en la Venteta i prendre el camí que es dirigeix al Pou del Barber i després es converteix en senda per a pujar a la Mamella (Cabeçonet ras), una pujada inèdita per a Rafa. Les vistes des de dalt a la Valleta de Polop justifiquen l'esforç que es fa per a ascendir.

Després ens hem dirigit al Mas del Serrallo, cada vegada més desbaratat, encara que el teix sembla que aguanta bé.

Des d'allí hem pres la pista que puja en direcció al Menejador, jalonada de cirerers de pastor i aurons amb un intens color groc, taronja i roig. Passem per la Cava Coloma i seguim en direcció al Menejador, però no pugem fins a la caseta de vigilància.

Prenem la senda que baixa al Santuari, recorregut que també era inèdit per a Rafa i del qual hem gaudit, encara que trobant a faltar una mica d'humitat en la terra.

La senda ens deixa de nou en la pista de terra que condueix immediatament a la zona de taules i bancs de pedra que hi ha abans d'arribar al santuari.

A la vora de la Font hem trobat unes taules preparades amb beguda i fruita que ens ha cridat l'atenció. Es tracta de l'avituallament dels participants en una marxa de cadires joelette que han començat a arribar poc després.

Hem esmorzat en un banc de fusta prop de la font, al costat d'un arboç i davall d'un lledoner, i ens hem pres un café de la màquina que hi ha instal·lada en l'edifici, ja que el bar està tancat des de fa temps.

No feia fred, però tampoc calor. A estones lluïa un poc el sol, però de tant en tant el vent molestava un poc. El cas és que la volta, per la pista, ha sigut dura per l'empinada, però amena per gaudir l'extraordinari paisatge.

Ens hem desviat pel camí que ix per la dreta per a baixar fins a la Font del Mes de Tetuan, tornant a eixir a la pista abans d'agafar la senda que, deixant la Mamella a la dreta, baixa entre pinedes.

Ens hem desviat uns metres per a pujar a veure el Pou del Barber, per a anar acostumant-nos a l'aspecte que té des de la seua recent restauració.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Balones, Gorga i Millena 4/11/2023

A vegades ocorre que, uns per una cosa i altres per una altra, ens quedem sense tropa. Però Toni i Basseta no havien una altra cosa millor que fer d'eixir a descobrir nous paratges.

Eixim d'Ibi a les 8 del matí en direcció a Gorga, on hem parat per a prendre el café de rigor. Després hem seguit per la CV-720 fins a arribar a Balones, on hem aparcat.

Balones és com un gran balcó enfront de la Serrella. No és un poble gran, però tots els seus carrers són costes empinades. Per una d'elles hem arrancat la ruta, passant per l'Església de Sant Francesc d'Assís i eixint del poble per una empinada senda que ens porta a la llometa de les Serretes, on hi ha una creu de pedra i des d'on albirem una vista panoràmica que arriba fins a la Font Roja.

A partir d'allí ja hem agafat una pista pavimentada que va descendint entre bancals d'oliveres i barrancs pels quals no cau ni una gota d'aigua. Trobem uns exemplars molt grans de cirerers de pastor i ens hem menjat un grapat.

La pista ens porta fins a l'entrada de Millena. Ens desviem uns metres per a visitar el safareig, però no té aigua i presenta un estat bastant lamentable. Seguim pel poble i passem al costat del olm monumental que hi ha enfront de l'Església i ens fem la foto de rigor.

Arribem a un bar en el qual mai havíem estat els de la Penya i, la veritat, ha sigut una agradable experiència. Bon servei, bon gènere, bon ambient i gens car, no es pot demanar més.

Seguim la ruta travessant la carretera CV-710 per a prendre una pista que descendeix entre bancals d'oliveres, amb unes vistes que arriben fins al la buitrera d'Alcoi.

A part de trobar un parell de codonyers i de magraners, hem localitzat una olivera (sembla ser que "bimilenaria"), en l'interior de la qual hi ha bancs per a asseure's 6-8 persones.

Mes avant trobem un xicotet monticle amb un Calvari i les seues corresponents estacions de via crucis. Fem una visita i seguim fins a Gorga, els carrers de la qual travessem per a prendre la CV-754 i fer un quilòmetre pel voral fins a prendre un camí a l'esquerra que ens torna a ficar en una zona de cuidats olivars i meravelloses vistes als Frares de Quatretondeta.

La pista ascendeix fins a una casa pairal anomenada "La Pará de Don Paco", on trobem tot tipus d'arbres (kakis, arboços, nispros, vinyes, ametlers, pins, ...).

Finalment, per un xicotet repit, feliços i contents d'haver gaudit de tan agradable matí, arribem on havíem aparcat el cotxe.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Font de la Carrasca, Replana de Castalla i Serra de L'Arguenya 21/10/2023

Hui ha sigut Rafa el que ha proposat una ruta per la zona de La Replana de Castalla que, en principi, semblava bastant assequible.

Hem eixit d'Ibi Rafa, Toni i Basseta, en direcció a Castalla, després per la CV-811 i al final per un camí de terra que ens ha portat al punt d'aparcament, poc abans d'arribar a la Font de la Carrasca.

Una vegada en la Font, hem dubtat a l'hora de prendre el traçat proposat, però finalment hem pres el Camí de la Font de Carrascal en direcció al Mas del Carrascal, que ens ha rebut amb els seus bells arboços jalonant el mur de pedra que l'envolta.

Després hem pujat un poc per a visitar el Pou del Carrascal, una impressionant cava primorosament restaurada per la propietat.

Feia un matí assolellat, però bufava un fort vent que ens refrescava en excés. Però res que els membres d'esta Penya no puguen suportar.

La ruta ha seguit per la Pineda de la Ombría fins a aconseguir el Collado dels Fermoses. Les vistes a la Foia de Castalla son impressionants (Onil, Ibi i Castalla).

Des d'allí, en lloc de seguir la ruta prevista (que no remuntava tant), hem torçat a la dreta per a pujar per l'empinat traçat que ens deixa en el cim de La Replana, on hem parat per a esmorzar. Per cert, hem descobert que Toni es menja els kiwis sense pelar.

Hem trobat a un grup de senderistes que venia des del costat oposat i que ens han dit que hi havia senda per a baixar. Així que, després de l'esmorzar, hem seguit per la senda que discorre per la part superior de L'Arguenya, amb vistes a Villena i Sax per la dreta, i al Cid i el mar per l'esquerra, fins a arribar a les Penyes del Quixal.

En este punt, la serra és travessada per una línia de pals d'alta tensió, sota la qual discorre una empinada senda de baixada en la qual el més fàcil és esvarar o caure.

Una vegada en la part de baix de la serra, ha sigut fàcil prendre algun dels camins que discorren entre els pins i els bancals d'ametlers que ens porta de nou al Mas del Carrascal. Hem trobat una colonia de plantes de Galatella sedifolia (manzanilla de pastor), amb unes boniques flors.

Hem pres una variant diferent per a tornar fins al cotxe sense majors dificultats. Tots hem coincidit que ha sigut una ruta bonica i caldrà repetir-la.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i les fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Passeig per les Caves de Mariola 15/10/2023

El dissabte quasi ens quedem sense caminada, però Pastu, Mariu i Basseta estaven lliures i van decidir pegar una volteta per la Mariola. La idea inicial era pujar a la Cava Arquejada i esmorzar al costat del Refugi de Montcabrer, però Basseta va proposar afegir la Cava del Buitre i la de Don Miquel.

Deixem aparcat el cotxe al costat de la cadena que talla el pas, just al costat de la Font del Mas dels Arbres. Des d'allí, per la pista, al costat de rosers i mores, avancem en direcció al Mas del Corb i després a l'entrada a la Foia Ampla.

Continuem per la pista, en un prolongat i empinat ascens, mentre anem agafant perspectiva als valls inferiors d'una banda i al Montcabrer per altra.

Arribem a la Cava Gran o Cava Arquejada, imponent i preciosa després de la restauració. De la font que hi ha al costat de la figuera raja un xicotet fil d'aigua, suficient per a calmar la set d'algun caminant. Prenem fotos i continuem el nostre camí fins a arribar al refugi.

Ens acostem a la Cava de la Habitació, des de la qual hi ha unes vistes magnífiques a la Vall d'Albaida. Allí, en un banc de pedra, traiem l'esmorzar, però no l'allarguem perquè corria un vent fred que molestava.

Tornem fins a la Cava Gran per a prendre el Sender Botànic dels Teixos, un agradable trajecte per la ombría fins a arribar a la Cava del Buitre. Des d'allí tornem a la pista i baixem fins al punt on es creua amb el SLCV 168, a 2,5 Km de la Cava de Don Miquel.

Fem tot el trajecte per la senda pedregosa, menyspreant el tram que baixa per camí i que evita una part bastant dificultosa. Ens ho prenem amb calma, prenem fotos dels montons de pedra que jalonen el recorregut i sabem que anem en la bona direcció.

Trobem unes formes estranyes i gràcies a les xarxes socials sabem que es tracta d'un fong conegut com la reixa del diable, cresta de gallina, geneta, gita, múrgara pudent, ou de bruixa, esquitxamerdes o tripes del dimoni (Clathrus ruber).

Arribem a la Cava de Don Miquel, amb el seu imponent aspecte, a mode de fortalesa medieval semiderruida. Des d'allí, per una empinada senda amb una vegetació espessa, descendim de nou fins a la pista que ens retorna al punt de partida.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Arrancadora de la temporada 2023-24 al Camp de Tir d'Onil 7/10/2023

No volíem esperar molt per a fer la "arrancadora" oficial de la temporada i, mancant Ramón, hem decidit celebrar-la en el Camp de Tir d'Onil. El pla inicial era deixar els cotxes en la bassa de La Donzella, en el camí vell d'Onil i que Toni ens guiara fins al Camp de Tir.

Però deixar aquestes coses en mans de Toni té els seus riscos. El Presi s'ha posat al capdavant del grup i ens ha dirigit per La Canyada en direcció a Castalla, no sense abans fer algun tirabuixó de propina.

A punt d'arribar a la carretera per la zona de "las tinajas", hem torçat en direcció a una altra masia bastant deteriorada, la Casa del Pla. Després ens hem ficat en una rambla per la qual, a poc a poc, ens hem acostat al Mas de l'Arcada, lloc on solem aparcar en ocasions quan recorrem aquelles senderes.

Des d'allí, mentre Toni intentava explicar-li a Rafa per on cal pujar al restaurant, ens hem encaminat al punt de destí, fent un total de 8 km abans d'esmorzar.

L'esmorzar, com sempre,de categoria (orella inclosa). A més, Toni ha tingut el detall de convidar-nos pel seu pròxim aniversari, així que més ben impossible. 

Per al retorn teníem clar que no volíem fer altres 8 km i Toni ens tranquilitza: anàvem a anar rectes. Sobre el mapa, el trajecte era clar, però Toni sempre es guarda alguna sorpresa i ens ha portat per unes sendes i barrancs totalment desconeguts per a nosaltres.

Hem gaudit d'un matí radiant i d'una naturalesa que ens ofereix algunes perles, com aqueixes mates de pebrella en flor, o la petorrera, els bolets i les oliveres carregades de fruits.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar a la Font del Teular 30/09/2023

Després d'un llarg període estival d'inactivitat, la Penya necessitava posar-se en marxa, però teníem algunes baixes, per la qual cosa no podíem fer una "arrancadora" tal com Déu mana. Així que ens hem ajuntat Toni, Rafa i Basseta per a començar la temporada i deixarem per a setmanes posteriors la celebració amb la resta de components.

Per a ser la primera no era qüestió de castigar molt les cames. A suggeriment de Toni i Basseta, decidim anar a esmorzar a la Font del Teular, en plena Sierra de Mariola.

Hem eixit d'Ibi a les 8, parant en la "Venta dels Patos" per a prendre un café. Després hem pujat a la Font de Mariola, on hem aparcat per a iniciar la ruta.

Ens hem dirigit pel camí que puja en direcció al Mas del Parral i hem torçat a l'esquerra per a dirigir-nos fins al Càmping de Mariola.

La ruta continua pel Assagador de Santa Bàrbera, una sèrie de pistes forestals en les quals s'aprecia una neteja potent recentment executada. Ens hem topat amb un grup de ciclistes iberuts als quals hem saludat abans de seguir la nostra marxa.

La pista passa al costat del Mas de Mingolet i algun gorg d'aigua, i ens condueix fins a l'Ermita de Santa Bàrbera, situada al costat de la Font del Pla, on també apreciem l'immens xop centenari que li dona ombra.

Seguim per una senda que desemboca a la Font del Teular, de la qual raja una generosa fila d'aigua fresca. És un lloc encantador, amb unes precioses vistes a la localitat de Bocairent. A més, gaudíem d'un matí assolellat, per la qual cosa el paisatge es podia admirar en tota la seua esplendor.

Hem esmorzat a l'ombra, al costat de la font, prenent-nos el nostre temps, com és habitual. Després hem iniciat el retorn prenent la variant de la senda que passa al costat del Mas del Teularet (en ruïnes).

Poc després de passar de nou per l'Ermita, hem torçat a l'esquerra per a passar al costat del Mes de Tollos, en les jardineres del qual hem trobat una preciosa mata de Marialluïsa que ens ha refrescat amb la seua aroma.

Sota un sol de justícia, propi del "Veranillo de San Miguel", hem arribat fins al cotxe donant per acabada la primera caminada de la temporada 2023-2024.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (totes fetes amb el mòvil i sense editar ni miqueta).

Powered by Wikiloc