Font de la Carrasca, Replana de Castalla i Serra de L'Arguenya 21/10/2023

Hui ha sigut Rafa el que ha proposat una ruta per la zona de La Replana de Castalla que, en principi, semblava bastant assequible.

Hem eixit d'Ibi Rafa, Toni i Basseta, en direcció a Castalla, després per la CV-811 i al final per un camí de terra que ens ha portat al punt d'aparcament, poc abans d'arribar a la Font de la Carrasca.

Una vegada en la Font, hem dubtat a l'hora de prendre el traçat proposat, però finalment hem pres el Camí de la Font de Carrascal en direcció al Mas del Carrascal, que ens ha rebut amb els seus bells arboços jalonant el mur de pedra que l'envolta.

Després hem pujat un poc per a visitar el Pou del Carrascal, una impressionant cava primorosament restaurada per la propietat.

Feia un matí assolellat, però bufava un fort vent que ens refrescava en excés. Però res que els membres d'esta Penya no puguen suportar.

La ruta ha seguit per la Pineda de la Ombría fins a aconseguir el Collado dels Fermoses. Les vistes a la Foia de Castalla son impressionants (Onil, Ibi i Castalla).

Des d'allí, en lloc de seguir la ruta prevista (que no remuntava tant), hem torçat a la dreta per a pujar per l'empinat traçat que ens deixa en el cim de La Replana, on hem parat per a esmorzar. Per cert, hem descobert que Toni es menja els kiwis sense pelar.

Hem trobat a un grup de senderistes que venia des del costat oposat i que ens han dit que hi havia senda per a baixar. Així que, després de l'esmorzar, hem seguit per la senda que discorre per la part superior de L'Arguenya, amb vistes a Villena i Sax per la dreta, i al Cid i el mar per l'esquerra, fins a arribar a les Penyes del Quixal.

En este punt, la serra és travessada per una línia de pals d'alta tensió, sota la qual discorre una empinada senda de baixada en la qual el més fàcil és esvarar o caure.

Una vegada en la part de baix de la serra, ha sigut fàcil prendre algun dels camins que discorren entre els pins i els bancals d'ametlers que ens porta de nou al Mas del Carrascal. Hem trobat una colonia de plantes de Galatella sedifolia (manzanilla de pastor), amb unes boniques flors.

Hem pres una variant diferent per a tornar fins al cotxe sense majors dificultats. Tots hem coincidit que ha sigut una ruta bonica i caldrà repetir-la.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i les fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Passeig per les Caves de Mariola 15/10/2023

El dissabte quasi ens quedem sense caminada, però Pastu, Mariu i Basseta estaven lliures i van decidir pegar una volteta per la Mariola. La idea inicial era pujar a la Cava Arquejada i esmorzar al costat del Refugi de Montcabrer, però Basseta va proposar afegir la Cava del Buitre i la de Don Miquel.

Deixem aparcat el cotxe al costat de la cadena que talla el pas, just al costat de la Font del Mas dels Arbres. Des d'allí, per la pista, al costat de rosers i mores, avancem en direcció al Mas del Corb i després a l'entrada a la Foia Ampla.

Continuem per la pista, en un prolongat i empinat ascens, mentre anem agafant perspectiva als valls inferiors d'una banda i al Montcabrer per altra.

Arribem a la Cava Gran o Cava Arquejada, imponent i preciosa després de la restauració. De la font que hi ha al costat de la figuera raja un xicotet fil d'aigua, suficient per a calmar la set d'algun caminant. Prenem fotos i continuem el nostre camí fins a arribar al refugi.

Ens acostem a la Cava de la Habitació, des de la qual hi ha unes vistes magnífiques a la Vall d'Albaida. Allí, en un banc de pedra, traiem l'esmorzar, però no l'allarguem perquè corria un vent fred que molestava.

Tornem fins a la Cava Gran per a prendre el Sender Botànic dels Teixos, un agradable trajecte per la ombría fins a arribar a la Cava del Buitre. Des d'allí tornem a la pista i baixem fins al punt on es creua amb el SLCV 168, a 2,5 Km de la Cava de Don Miquel.

Fem tot el trajecte per la senda pedregosa, menyspreant el tram que baixa per camí i que evita una part bastant dificultosa. Ens ho prenem amb calma, prenem fotos dels montons de pedra que jalonen el recorregut i sabem que anem en la bona direcció.

Trobem unes formes estranyes i gràcies a les xarxes socials sabem que es tracta d'un fong conegut com la reixa del diable, cresta de gallina, geneta, gita, múrgara pudent, ou de bruixa, esquitxamerdes o tripes del dimoni (Clathrus ruber).

Arribem a la Cava de Don Miquel, amb el seu imponent aspecte, a mode de fortalesa medieval semiderruida. Des d'allí, per una empinada senda amb una vegetació espessa, descendim de nou fins a la pista que ens retorna al punt de partida.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Arrancadora de la temporada 2023-24 al Camp de Tir d'Onil 7/10/2023

No volíem esperar molt per a fer la "arrancadora" oficial de la temporada i, mancant Ramón, hem decidit celebrar-la en el Camp de Tir d'Onil. El pla inicial era deixar els cotxes en la bassa de La Donzella, en el camí vell d'Onil i que Toni ens guiara fins al Camp de Tir.

Però deixar aquestes coses en mans de Toni té els seus riscos. El Presi s'ha posat al capdavant del grup i ens ha dirigit per La Canyada en direcció a Castalla, no sense abans fer algun tirabuixó de propina.

A punt d'arribar a la carretera per la zona de "las tinajas", hem torçat en direcció a una altra masia bastant deteriorada, la Casa del Pla. Després ens hem ficat en una rambla per la qual, a poc a poc, ens hem acostat al Mas de l'Arcada, lloc on solem aparcar en ocasions quan recorrem aquelles senderes.

Des d'allí, mentre Toni intentava explicar-li a Rafa per on cal pujar al restaurant, ens hem encaminat al punt de destí, fent un total de 8 km abans d'esmorzar.

L'esmorzar, com sempre,de categoria (orella inclosa). A més, Toni ha tingut el detall de convidar-nos pel seu pròxim aniversari, així que més ben impossible. 

Per al retorn teníem clar que no volíem fer altres 8 km i Toni ens tranquilitza: anàvem a anar rectes. Sobre el mapa, el trajecte era clar, però Toni sempre es guarda alguna sorpresa i ens ha portat per unes sendes i barrancs totalment desconeguts per a nosaltres.

Hem gaudit d'un matí radiant i d'una naturalesa que ens ofereix algunes perles, com aqueixes mates de pebrella en flor, o la petorrera, els bolets i les oliveres carregades de fruits.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Esmorzar a la Font del Teular 30/09/2023

Després d'un llarg període estival d'inactivitat, la Penya necessitava posar-se en marxa, però teníem algunes baixes, per la qual cosa no podíem fer una "arrancadora" tal com Déu mana. Així que ens hem ajuntat Toni, Rafa i Basseta per a començar la temporada i deixarem per a setmanes posteriors la celebració amb la resta de components.

Per a ser la primera no era qüestió de castigar molt les cames. A suggeriment de Toni i Basseta, decidim anar a esmorzar a la Font del Teular, en plena Sierra de Mariola.

Hem eixit d'Ibi a les 8, parant en la "Venta dels Patos" per a prendre un café. Després hem pujat a la Font de Mariola, on hem aparcat per a iniciar la ruta.

Ens hem dirigit pel camí que puja en direcció al Mas del Parral i hem torçat a l'esquerra per a dirigir-nos fins al Càmping de Mariola.

La ruta continua pel Assagador de Santa Bàrbera, una sèrie de pistes forestals en les quals s'aprecia una neteja potent recentment executada. Ens hem topat amb un grup de ciclistes iberuts als quals hem saludat abans de seguir la nostra marxa.

La pista passa al costat del Mas de Mingolet i algun gorg d'aigua, i ens condueix fins a l'Ermita de Santa Bàrbera, situada al costat de la Font del Pla, on també apreciem l'immens xop centenari que li dona ombra.

Seguim per una senda que desemboca a la Font del Teular, de la qual raja una generosa fila d'aigua fresca. És un lloc encantador, amb unes precioses vistes a la localitat de Bocairent. A més, gaudíem d'un matí assolellat, per la qual cosa el paisatge es podia admirar en tota la seua esplendor.

Hem esmorzat a l'ombra, al costat de la font, prenent-nos el nostre temps, com és habitual. Després hem iniciat el retorn prenent la variant de la senda que passa al costat del Mas del Teularet (en ruïnes).

Poc després de passar de nou per l'Ermita, hem torçat a l'esquerra per a passar al costat del Mes de Tollos, en les jardineres del qual hem trobat una preciosa mata de Marialluïsa que ens ha refrescat amb la seua aroma.

Sota un sol de justícia, propi del "Veranillo de San Miguel", hem arribat fins al cotxe donant per acabada la primera caminada de la temporada 2023-2024.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (totes fetes amb el mòvil i sense editar ni miqueta).

Powered by Wikiloc