A la vista dels dies de calor que arriben, havíem previst deixar de fer rutes llargues i caminar únicament abans de l'esmorzar. Per a això, pensàvem que la millor fórmula era anar als llocs on hi ha bar o restaurant.
Però l'home proposa, Déu disposa i el Presi descomponsa. Després d'una seqüència de missatges una miqueta contradictoris (crec que cadascun de nosaltres tenia un pla diferent), decidim anar a la Font Roja. Però el bar està tancat, així que calia emportar-se el "avío".
Rafa va decidir a última hora no vindre i Basseta probablement hauria fet el mateix si arriba a endevinar els plans de Toni per a aquesta caminada.
Hem deixat el cotxe en la Venteta i ens hem endinsat pel camí que condueix al Pou del Barber i des d'allí ens hem desviat a l'esquerra per a arribar a la Penya Foradà, per a baixar per la senda i desviar-nos per bancals fins a arribar a Pardinetes.
Des d'allí, per les costes que pugen i baixen en direcció a les faldes de la Font Roja, hem arribat a l'encreuament pel qual pugem fins a prendre la senda del Barranc del Infern, que ens condueix fins a la Font del Rossinyol i, una mica més amunt, a la Font Roja.
Allí hem esmorzat en una de les taules de fusta, a l'ombra d'uns magnífics castanyers i gaudint d'un clima perfecte, perquè feia sol però corria un aire fresc que ens ha anat refrigerant tot el matí.
La part menys agradable ve després, quan cal eixir d'allí costa amunt, sota el sol. Ens hem desviat a la dreta per a prendre el camí que baixa a la Font del Merlenchero i des d'allí, per la senda de l'esquerra de la Mamella, hem anat baixant fins al cotxe. Total, més de 14 km i casi 600 metres de desnivell!
Deixaré el perfil de la ruta que ha gravat Sento, que està complet. I us deixe un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
Hui hem eixit un grup reduït. Toni tenia ganes de tornar a la Font del Teular i Rafa i Basseta han volgut acompanyar-li.
En lloc d'anar a la Font de Mariola, com vam fer fa uns anys, hem anat a Bocairent i hem seguit una ruta de Wikiloc que ens prometia visitar alguns paratges singulars.
Deixem el cotxe en l'aparcament de l'Hotel de l'Estació de Bocairent i iniciem una pujada fins a l'Ermita de Sant Jaume, una àrea recreativa amb molt bona pinta. Més amunt ens esperava l'abundant aigua rajant de la Font del Teular, amb aqueixes magnífiques vistes a Bocairent que tant ens van agradar.
Seguim en direcció a la masia del mateix nom i la ruta ens dirigeix a l'Alt de Sant Jaume, on hi ha una gran creu de ferro dominant l'horitzó. Alguna cosa més endavant iniciem una baixada a través de pista i posterior senda que ens condueix fins a l'Ermita de Santa Bàrbara, on parim per a esmorzar.
Poc després de ser allí ha arribat Pepi, la sagristana de l'ermita, una dona nascuda en plena Sierra de Mariola i que ha passat mitja vida pasturant cabres i ovelles per aquells paratges. Ens ha explicat que el primer diumenge de desembre se celebra allí la festa de Santa Bàrbara i que acudeix gent de tots els pobles.
Seguim la ruta a través d'una pista entre cases de camp i algun gorg d'aigua, per a prendre després una senda per la qual intentem arribar a l'Oratori de Sant Blas, una xicoteta ermita antiga i molt desbaratada, però que ha resultada bastant impactant.
La pujada fins a la senda ha sigut dura, però hem enfilat la baixada fins a Bocairent, fent l'últim tram pel traçat de l'antic ferrocarril, fins a arribar a l'Estació, on ens hem refrescat abans de tornar a Ibi.
Hui he aconseguit gravar la ruta en Wikiloc i us deixe el perfil a baix. He pres moltes fotos i un grapat les he pujades a un àlbum de Google Fotos.
Se suposava que hui seria una ruta curta, amb esmorzar reduït, per a estar de tornada a Ibi abans del que sol ser habitual. El motiu era que Pastu i Mariu ens volien convidar a gaspatxos en la seua caseta de camp.
Hui ens ha acompanyat Ramón, que s'ha deslliurat d'un expedient sancionador per les seues reiterades faltes amb un argument inapel·lable, com més a baix comptaré. No obstant això, ens ha fallat Sento, que té a la seua mare delicada i ha optat per quedar-se amb ella.
Hem deixat el cotxe en la Venteta i hem agafat el camí que passa per Montbari, per a torçar per la senda de la dreta en direcció a Tauenga. Ens ha cridat l'atenció la gran quantitat de pins trencats i secs, que obstaculitzen el camí.
Hem arribat a Tauenga i hem buscat un lloc per a esmorzar en el que no donara el molest vent que s'havia alçat. Com a postres, Ramón ens ha donat una madalena casolana a cadascun i hem acordat, per unanimitat, arxivar el seu expedient sancionador.
Toni ha proposat allargar una mica la tornada i hem arribat fins a la carretera del Canalís, per a prendre un camí que ens ha portat a la Menora Baixa i després a la Menora Alta. Des d'allí, entre sembrats, hem arribat a la Casa del Xocolater.
La idea era tornar pel Serrat de la Torre Redona, però una distracció ens ha obligat a desfer part del caminat, per la qual cosa la ruta, a la rematada, ha sigut més llarga del normal.
Però hem arribat a temps de prendre'ns unes bones cerveses fredes i degustar uns magnífics caragols preparats per Mari. A més dels gaspatxos de Mariu, Sento ens ha manat vi i una caixa de cireres. Tere ha fet una saginosa impressionant. Basseta ha posat el patxaràn i el herbero. I Rafa ha comprat gelat de mantecao. No es pot demanar més.
Cap de nosaltres ha gravat la ruta en Wikiloc, però us deixe algunes fotos en un àlbum de Google Fotos.
La ruta de de hui ha sigut una proposta de Rafa Palacios, que la va trobar en Wikiloc i li va semblar interessant i assequible. No estava equivocat.
A les 7 del matí estàvem tots a casa de Toni (excepte Ramón, que tenia tasques de desinfecció) i hem eixit en direcció a Biar, encara que una mica abans d'arribar ens hem desviat a la dreta per a anar directes al Santuari de la Mare de Deu de Gràcia, on hem aparcat.
La ruta s'inicia pel PRCV-55 Biar-Fontanella-Onil-Biar, prenent el camí asfaltat de Benassat cap al Barranc de la Pineda de Camús , amb vistes al Castell de Biar i passant per les ruïnes del Molí de Comaro.
Creuem el barranc a l'esquerra per a pujar al Area Recreativa de "Lomas de Jara", temporalment tancada.
Pugem per senda fins a enllaçar amb el PRV-55 i ens desviem per a visitar la Cova Negra.
Tornem a la sendera i continuem pujant fins a coronar la Serra de la Fontanella i localitzem un lloc en semisombra ideal per a posar les taules i les cadires per a l'esmorzar. Berna ens te viciads a la pericana i a la saginosa, pero tampoc han faltat els pastissets de boniato de Pastu, ni el carajillo de Toni ni l'herbero de Basseta.
Després pràcticament tot és descens pel Barranc de Casa Marco, el Barranc de la Sàlvia i el Camí de Cosí. Ens despistem una mica, però tornem a la ruta després de trobar a un gos amb aspecte d'haver-se perdut.
Més endavant, en un barranc, ens aconsegueix Angelita, una simpàtica biaruda que ve la Font del Xorro i ens acompanya per la Senda del Herberet fins a reprendre el Corriol dels Molins, on apreciem les ruïnes de diversos molins d'aigua. La xica s'adelanta i el gos s'en va darrere d'ella.
Després d'una xicoteta costera per la pista asfaltada inicial arribem de nou al Santuari, satisfets per l'entretingut de la ruta, els preciosos paisatges i el bon dia que hem tingut. Caldrà tornar.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos al qual Berna afegirà alguna de les seues.
