Pastu i Rafa tenien interés a conéixer la Vall d'Alcalà i els vam proposar repetir la ruta que fa unes setmanes vam fer amb els nostres amics Jorge García i Francesc Pellicer.
Matinem una mica més de l'habitual perquè Rafa tenia interés a tornar a Ibi a les 15,00 hores i a les 8 ens endinsàvem en la pista forestal per a deixar el cotxe i iniciar la ruta.
El que va començar sent quatre gotes es va anar formalitzant i conforme avançàvem per la pista estrenyia més la pluja. Excepte Pastu, que sempre porta un impermeable d'urgència, la resta ens vam anar calant a poc a poc fins als ossos. Així que estrenyem la marxa i arribem al poble en un periquete, però en "Vicent de la Tona" estava encara tancat.
Ens refugiem en el safareig fins que calculem que ja estaria obert. La xica que ens va veure arribar xopats, va encendre immediatament una estufa de butà i vam poder posar la roba a assecar mentre anàvem demanant l'esmorzar.
Un senyor veí del poble es va oferir a portar-me fins on havíem deixat el cotxe i acostar-lo fins al poble. Moltes gràcies Eugenio, ens vas fer un gran favor!
Ens van servir un esmorzar de primera categoria, ben regat de cervesa, vi, casolana, cigaló i chupido de herbero. Però continuava plovent, així que ens demanem un gin-tonic mentre allargàvem la sobretaula.
Finalment va deixar de ploure i eixim a fer una passejada pels carrerons i l'entorn del poble, que està preciós. Els vilatans es queixaven que aquesta aigua anava a perjudicar les cireres (en plena campanya). És clar que mai plou a gust de tots.
De tornada, parem en la Cooperativa de Plans i comprem una caixa de cireres. Però estàvem d'acord que aquesta ruta calia intentar-la de nou.
Us deixe només un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos, perquè el perfil de la ruta no està presentable.
El normal és que el dia del Avís no hi haja caminada, Pastu i Ramón estan complint amb el Capità Mossàrab i Toni de banys a Montanejos. Però a última hora encara muntem una eixida Rafa i Basseta, per a visitar el Pantà d'Elx.
Quedem a les 8 en la rotonda dels Bombers i ens vam anar a Elx. Enfilar pel camí que porta al Pantà sol va ser possible gràcies al GPS, doncs cal travessar l'autovia.
Aparquem al costat d'un dels trams d'arcades de la conducció que es va construir en el seu moment per a portar aigua a una Central Elèctrica una mica més a baix del Pantà. Seguíem una ruta que deixava arrere el Pantà per a dirigir-se primer a la serra del Ferriol, una zona de muntanya en la qual hi ha una vella pedrera d'on es recollia pedra per a la reconstrucció de l'Església de Santa María.
Allí hi ha un curiós lloc anomenat "El Cau", on trobem nombroses figures esculpides que representen els monuments més emblemàtics de la ciutat d'Elx. Aquestes figures i moltes altres han sigut creades per Mariano Ros, un antic sabater aficionat a la muntanya. Mariano, en companyia dels seus tres amics Cándido, Vicente i Pere van esculpir figures des de l'any 2000 fins al 2008.
En una taula de pedra, amb una bona ombra, ens asseiem a esmorzar. Després seguim la ruta, baixant fins a una zona de cases de camp i seguint per una pista asfaltada fins a arribar a una zona d'aparcament de cotxes.
Des d'allí, per senda, arribem a la part de baix del Pantà, on està l'edifici que albergava la Central Elèctrica i hi ha una vista completa de la paret desbordant aigua en una espectacular cascada.
Com en el Pantà de Tibi, hi ha una escala de pedra i barana que permet pujar a la part alta, on hi ha col·locat un pantalán que permet passejar al costat de l'aigua i el mar de joncs. Més endavant, el camí segueix al costat d'alguns trams de la conducció que voreja el llit del pantà i al costat de la qual tenim el cotxe.
Ha sigut una excursió divertida i senzilla, sense grans alts i baixos, però amb un sol de justícia.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
Teníem una assignatura pendent amb la Vall d'Alcalà, terreny totalment inexplorat per a nostra Penya però que prometia molt.
Però només estàvem Toni i Basseta disposats per a la caminada, així que quedem amb el nostre amic Jorge García Polop, bon coneixedor de la zona, perquè ens acompanyara en aquesta primera incursió.
Després de prendre un café a Planes, encara ocult entre la boira, a les 9 estàvem en el punt de trobada acordada amb Jorge. Li acompanyava el seu amic Javier Pellicer, persona encantadora on n'hi haja.
El pla era fer 5-6 km per senda des dels Saleretes fins a Alcalà de la Jovada i esmorzar en el bar Vicent de la Tona, on ens han atés de meravella i ens han fet molt bon preu.
Després del tast de herbero i pacharán, hem représ la marxa, passant pel Palau d'Al-Azraq, pel lloc on es va signar el "Tractat del pouet" i per les ruïnes del Corral de Saltes.
Jorge tenia especial interés a passar per les Cases de Capaimona, un lloc que inspira llegendes romàntiques i successos tenebrosos ocorreguts quan allò era un poblat morisc.
En tot moment hem caminat per pista forestal de terra, més o menys pedregosa, però molt còmoda en general. A més, feia un dia esplèndid, amb sol brillant però sense excessiva calor.
Tots els trams de pista estaven sent netejats de pins i mala herba, trobant molts troncs tallats i alguna que una altra màquina.
El Camí de la Retura i de la Font del Pouet ens portava fins a la font del mateix nom, on chorraba un fil d'aigua fresca que convidava a prendre's un descans al costat d'una albercoquer preciós.
Pel llit del Barranc del Pouet hem représ la pista al costat del Corral de la Retura i enllaçant amb el Camí de Saltes que puja fins a arribar a un depòsit d'aigua que hi ha al costat d'una pista d'aterratge d'avionetes.
Caminant per la pista hem pogut veure la Nevera de Dalt i, més endavant, la Cova de Bartolo, en plena Serra de la Jovada.
Després de passar pel Corral dels Conills i el Tossal del Ros, hem arribat al lloc on teníem aparcat el cotxe.
La serra estava plagada de flors de tota mena, des de l'abundant estepa blanca fins a l'Herba de Sant Jordi, passant per una extensa gamma d'espècies, alguna molt cridaneres.
La veritat és que hem gaudit moltíssim durant aquesta caminada i una cosa tenim clara: tornarem!
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un bon grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual possiblement Jorge afig unes quantes).
Tal com fem des de fa anys, una vegada més hem celebrat l'1 de maig a la nostra manera: amb una "sardinada" en Mariola.
Hem arribat de bon matí a la zona de pic-nic, per a prendre possessió d'una bona taula, en la zona de semisombra de la pineda i deixar els cotxes aparcats (amb tot el menjar i la beguda que vam comprar el dia anterior).
Hem plantejat fer una excursió curta, perquè els nostres convidats i convidades conegueren la Cova Bolumini.
Després del conegut reportatge de rigor, hem pujat a la zona superior, on hem trobat a un grup de xavals excavant alguns trams de les antigues muralles que envoltaven la fortificació de l'època dels ibers.
A poc a poc hem anat baixant de tornada, sense presses però amb el cap en les "Coronitas" fresques que ens esperaven.
El menu, com sempre, a base de sardines salades fregides, bajoques, ous i gambes. I per a postres, una "saginosa" que ens ha preparat Mariu.
Cadascun ha triat una forma de passar la sobretaula: la migdiada, la partida de cartes o el debat postelectoral.
Us deixe l'enllaç a l'àlbum de fotos de Google, al qual Pastu afegirà les seues.
Ha sigut un dia espectacular!
