El voraç incendi ocorregut l'any 2019 va arrasar gran part d'aquesta bella muntanya i els efectes encara són ben visibles.
Eixim a les 8 d'Ibi en direcció a Biar, per a entrar per Camp de Mirra i arribar a Beneixama, deixant el cotxe al costat del mateix corral que altres vegades. Els globus ens donen la benvinguda abans de començar el primer repit.
Sembla que fa 6 anys estàvem més en forma que ara, perquè se'ns ha fet llarga la costera. De tant en tant paràvem i admiràvem la vista o féiem alguna foto a l'estepa en flor.
Hem passat pel Refugi de Rita i ens hem endinsat en el barranc del Xarco Blanc, totalment sec, com tot l'entorn, a causa de la falta de pluja. No obstant això, abundaven les flors de jonça (Aphyllanthes monspeliensis) i de lli blau (Linum usitatissimum).
Pel barranc teníem una semiombra que ens protegia del sol i de la calor. En un encreuament pel qual baixa una altra rambla hem torçat a l'esquerra, al costat d'uns bells roures valencians, per a recórrer una curta distància fins a la Font de la Duenya, a la qual arribem faltant-nos l'aire.
En una de les taules de pedra hem esmorzat tranquil·lament mentre escoltàvem el raucar de les granotes que habiten una basseta pròxima.
Tenint en compte el dia calorós que feia hem optat per no pujar fins a la Font de la Simeta i tornar sobre els nostres passos fins al Barranc del Xarco Blanc i arribar fins al camí de tornada.
No recordada aquesta grimpada tan potent. Les pedres, la calor, la falta d'aigua, ... ha sigut un calvari arribar fins a la pista superior. A partir d'ací ja la senda canvia, comença planejant, arriba a l'Alt de Rita i acaba descendint per un barranc fins al pouet de la neu de Beneixama.
Tota aquesta part final de baixada la fem per una senda que travessa una zona totalment calcinada per l'incendi de ... basta veure les fotos de llavors i d'ara per a entendre el que hem perdut.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
