jueves, 31 de marzo de 2016

sábado, 26 de marzo de 2016

25-03-2016 - RUTA DE LA "SERRA GELA" - BENIDORM

En esta eixida, hem contat en la companyia de MARIU, que volia estudiar l'incorporacio a la PENYA, pero l'experiencia no ha segut molt bona i mos diu que s'ho pensarà, puix despres de l'etapa, no ho te molt clar.
Lo dit hem iniciat l'etapa, Momchi, Sergio, Paula, Mariu i Pastu, eixint d'IBI a les 7.30 hores, aplegant a l'inici  a les 9 hores.
En les primeres rampes, ya hem vist que seria un dia caluros i per a nostra desgracia, no contavem en molta aigua i al final de l'etapa PASTU ha pagat les conseqüencies, agarrant una "PAJARA" de molt cuidat, pero que en el dinar sa solucionat en cervesa i dos GIN-TONICS, despres.
La ruta hui estava molt transitada, en gent que venia de L'Albir , i gent que hem eixit de Benidorm
Com sempre, hem disfrutat de les vistes dels Acantilats que te la "Serra Gela" i...... a  patir  les rampes que de volta en quan apareixen en la ruta, i que en algunes ocasions fan que tingues que utilisar fins les mans per a poder pujar-les, i Mariu hasta  els genolls.
La baixada des de les antenes, com sempre,  es la puntilla que te trenca les cames i es lo que ha fet que Mariu hi haja retirat la seua solicitut d'inscripcio a la Penya (Una llastima, pero espere que se li passe pronte).
Una volta en L'Albir, mos esperaven Tere, Mari, Toni i Monti, y que segons mos contaen en les cridades de telefon que rebiem en ruta, s'ho estaven passant bomba.
Una volta tots en grup, mos hem dirigit al Kactus Hotel, per a menjar i prendre-mos cerveses, puix estavem secs.
Bo com BASETA no ha vingut hui, m'ha tocat fer de croniste i de fotograf, en la nova cambra que m'han regalat les meues filles.
I per a que veges que mos acordavem de tu, he fet fotos a la fauna que mos hem trobat en la ruta.
En FLICKR, he pugat les fotos, lo que no se com es fa, es fer el pase de diapositives.



sábado, 12 de marzo de 2016

Pujada al Benicadell 12/03/2016

Teníem una assignatura pendent en la Penya: pujar al Benicadell. Avui era el dia apropiat per a aquesta ascensió de vertigen, a través d'una ruta que Sergio s'havia encarregat de verificar.

Hem eixit a les 8 d'Ibi en direcció a Beniatjar, en la Vall d'Albaida. En lloc de deixar el cotxe en el poble i començar a pujar, hem optat per anar fins a la casa dels guardes forestals, amb el que hem salvat un important desnivell inicial.

Primer per pista forestal i després per senda, hem anat cobrint la ruta fins a arribar al cim, a 1.104 metres d'altura. Aquesta serra és la frontera natural entre la província d'Alacant i la de València, per la qual cosa les vistes a un costat són a la comarca de L'Alcoià i a l'altre costat són a la Vall d'Albaida.

Després del cim, hem baixat per a esmorzar al costat d'un antic pou i una figuera centenària, acompanyats d'alguns ocells anellats poc fugissers.

A la baixada ens hem desviat a l'esquerra per a visitar la Cava del Benicadell, un pou de neu impressionant. Les vistes durant tota la ruta són espectaculars i hem tingut sort amb el temps tan bé que hem gaudit tot el matí. No menys interessant és l'abundància d'espècies vegetals que trobem en la cara nord de la pujada (falgueres, lentiscles, marfull, llteroles, romer, lligabosc, timó, ...).

Us deixe la ruta en Wikiloc i l'enllaç de les fotos en Flickr (originals) i en Google+ (amb retocs).



Powered by Wikiloc




sábado, 5 de marzo de 2016

Montcabrer i els pous de neu 5/03/2016

Avui ens hem decantat per una ruta clàssica. Teníem intenció de fer una pel Benicadell, però finalment hem optat per pujar al Montcabrer des de la Font de Mariola.

Feia un matí fresquet, però lluïa un sol esplèndid i, excepte algunes ratxes de vent gèlid en el cim del Montcabrer, la resta del dia ha sigut magnífic. A més, l'atmosfera estava molt neta i les vistes s'estenien a 100 kms a la redona.

Des de la Font de l'Arbre, on hem aparcat, hem pujat per la pista fins a la masia de la Foia Ampla, per on prenem una senda que ascendeix en pendent pronunciada fins al cim. Amb prou faenes hem pogut fer alguna foto, doncs el vent era tan fort que no podíem mantenir-nos en peus.

Hem cercat un abric de roques una mica més a baix, on hem esmorzat les viandes típiques que portem per a aquests casos (anxoves de La Castreña, embotit i formatge d'Andrés, uns adobats, l'impressionant "carajillo" que fa el nostre Presi, els pastisets de moniato que Pastu encarrega cada setmana, la meua pacharán casolà, ...). Igual que ens va passar en una altra ocasió, hem rebut la visita d'un grup de cabres molt gracioses que cercaven alguna resta de pa o fruita per a menjar.

Després de l'esmorzar, reprenem la marxa donant la volta al massís rocós i enfilar en direcció a la Cava Arquejada d'Agres, recentment restaurada. Pensàvem que podríem accedir a l'interior per l'escala que han habilitat, però encara no està obert al públic.

En lloc de baixar per la pista fins a l'aparcament, hem decidit allargar el passeig fins a la impressionant Cava de Don Miguel, una obra d'enginyeria que val la pena visitar. Després, hem baixat per la senda fins a arribar de nou al punt de partida, la Font de l'Arbre.

Deixe a continuació el perfil de la ruta en Wikiloc. Les fotos originals en Flickr i les retocades en Google+




Powered by Wikiloc