Benirrama i Castell de Gallinera 22/05/2021

Sento Berna tenia il·lusió d'anar al Barranc de l'Encantada, però de nou hem hagut d'ajornar-la al no poder acompanyar-nos.

El pla inicial era acabar menjant a Alcalá de la Jovada, per la qual cosa hem buscat una ruta alternativa i pròxima a aquells paratges. A la rematada, optem per una ruta per la Vall de Gallinera.

Hem avançat l'eixida d'Ibi per a poder assegurar-nos arribar a hora de menjar. Després del café de rigor en Plans, hem enfilat per la Vall fins a arribar a Benirrama, on hem aparcat.

La ruta arranca ascendint per una senda escalonada (a l'estil dels 6.000 escalons de Benimaurel), que discorre per la Ombría del Xap i culmina en el Passet de Benirrama, just en el cim i des d'on ja s'albira la Vall d'Alcalá.

Ens ha cridat l'atenció, com en altres ocasions, l'abundància de plantes i flors silvestres, fins i tot alguna orquídia rara de trobar i, sobretot, la Herba de Sant Jordi (valeriana roja) a l'esquerra i dreta de la senda.

La sort que hem tingut és que estava ennuvolat i en aqueixa primera part de la ruta, més exigent, hem evitat el sol. No obstant això, en estar ennuvolades les antenes del repetidor de Miserat, hem desistit de pujar, perquè no hauríem pogut gaudir de les vistes.

La senda ens condueix entre margallons fins al Camí de l'Atzúbia, una pista asfaltada que ve des de la Vall d'Alcalá. Veient l'hora que era, hem decidit parar a esmorzar i reposar forces. Res d'aqueixos opípars esmorzars tan habituals, sinó una cosa lleugera.

Un poc més a baix del lloc de l'esmorzar, abandonem la pista asfaltada i agafem una senda a l'esquerra que ens permet envoltar la mola muntanyenca de Miserat i iniciar un suau descens per l'empinat vessant, travessant algunes pedreres fins a arribar al Castell de Gallinera.

Els accessos al castell estan complicats i ens hem acostat a la base de les muralles. No hi ha dubte que aquest castell està alçat en el millor punt d'observació, ja que es controla visualment des de la costa fins al castell de Benisili, l'altra entrada a la Vall.

Des del castell de Gallinera continuem baixant per un camí que travessa alguns barrancs replets de plantes i flors silvestres, així com camps de cirerers. Quedaven poques cireres, però alguna hem pogut enxampar.

Hem agafat els cotxes i tornat de nou per la carretera que recorre la Vall, parant en Benissivà per a comprar unes quantes caixes de cireres. Segons ens han comentat, la temporada no ha sigut bona.

Eren les 14 hores quan arribàvem a Alcalà de la Jovada. Havíem reservat taula en Ca Vicent de la Tona, on ens han atés estupendament. Hem provat l'"olla de blat picat" (deliciosa) i l'arròs al forn (espectacular). Una excel·lent relació qualitat-preu, tot cal dir-ho.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu afegirà alguna de les seues).

Powered by Wikiloc

 

Sardinada en casa de Tere i Ramón 15/05/2021

L'any passat, l'1 de maig va caure en ple confinament i no vam poder celebrar la nostra tradicional sardinada. Enguany, l'alçament de l'estat d'alarma ens ha permés ajuntar-nos, encara que amb uns dies de retard,

Per a no cridar molt l'atenció, els nostres amics Tere i Ramón van pensar a oferir-nos la seua casa per a tan magne esdeveniment i vam acceptar tots encantats.

La vespra, com sempre, llista en mà per a fer la compra, tasca de la qual es van encarregar Ramón i Pastu, perquè Sento estava ocupat amb la seua pericana.

De bon matí, ens hem concentrat al costat de l'antena de Villalobos per a fer una passejada per la serra. Al principi hem pres un camí privat que conduïa a una casa amb signes d'estar abandonada i des d'allí no podíem seguir.

Ens hem donat la volta i ens hem anat en direcció al Cabeçó Cuartel, amb una empinada pujada però amb el premi de les fantàstiques vistes que hi ha sobre tota la Foia de Castalla, des de la Penya Migjorn, al Menejador, passant pel Maigmó i el Reconco.

El descens ha sigut pel costat oposat a la pujada, en direcció a Villalobos, encara que hem hagut de baixar fins a un barranc i tornar a pujar per l'altre costat. Però a l'hora prevista arribàvem a la casa, on ens esperaven les nostres xiques.

Hem muntat 2 taules de 6 comensals cadascuna, en compliment del protocol i hem preparat el menú habitual: aperitius, pericana de Sento, gambes fregides, ous caiguts i pimentons verds amb sardines salades.

Les postres ha tingut tres fases: sandia, saginosa de Tere i tiramisú de Berna, tot per a xuplar-se els dits.

La sobretaula ha sigut dispar: mentre nosaltres xarràvem del diví i de l'humà, elles, pressionades per Maje, han tret la baralla i han fet dues partides de "continental".

Un dia meravellós i que esperem poder repetir molts anys. Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (a l'espera que Berna afija les seues).

Powered by Wikiloc

 

 

ELS ESCALONS - LA CATEDRAL DEL SENDERISME 08-05-2021

 

Fea tems que teniem penden esta ruta, crec que desde el any 2018, pues en el 2019, un día pel altre no la vam fer i el any pasat, darrere el Covit este de la porra, no la vam poder fer.

Al final numes hem pugut anar Ramon, Toni, Berna y Pastu, acompañats per Mariu,  representant del sector femeni de la Penya.

Com esta algo llun, hem ixit de Ibi a les 6 y mitja y com es tradisio, hem parat en la localitat de Bensissa, aon sabem que ia un  lloc, aon podem comprar el pa, grasies a lo que mos va dir un home  de esta localitat, en una de los voltes que hem anat.

Despues dels cafenets de rigor, hem amplegat a la localitat de Benimaurell, pero per una carretera que desconeixiem y que Sant Google, anaba dienmos.

Hem desidit deixar un coche en Fleix i el altre, en Benimaurell, perque creiem que anaem adelantar algo, pero no ha segut aixina, pero mos ha vengut be a la hora de dinar.

Bueno anem a lo que anaem, hem comensat la ruta aon sempre, en el llavador de Fleix i ya veiem que hui sería un día mol concurrit, pues iavien mols grups como mosatros que anaen a fer “Els Escalons”; y aisina ha segut, un peregrinar de gent, uns   davant de mosatros  y  altres  darrere,  als quels  deixavem pasar, pues teniem mes presa que mosatros.

Com es costum, hem ascomensat a contar escalons, pero al que fa trenta o coranta y pico, ya mos hem descontat y no era plan de tornar a escomensar.

La entrá es fa per una cova foradá en la que ia instalá una pasarela, que mos  introdruix dins la ruta y yá es pot vore la inmensitat del vall que anem a travesar. La llástima es que la caiguda de aigua, que vam poder contemplar un any, ia fa tems que no la vegem.

Mariu y Berna estaen maravillats del lloc aon estavem y de lo curios que son els escalons, anque después ya no pareixien tan bonics, pues cuan em portaem 3.000 o 4.000, ya no eren tan bonics.

Hem acomensat la primera muntá, y a Pastu, li ha agarrat una “pajara”, que aunque fora de 25 anys, no podía ferse en ella, pero poc a poc, hem arribat a un Pou, aon sacaba la senda y agarrem un tros de asfalt, hasta aplegar al mas de “Juvees D’Enmig”, aon hem almorsat  y hem agarrat forses, pa escomensar la segon baixa. Mentres estaem almorsan, hem vist gent de Ibi, que també estaba fen la ruta, pero anaen mes rápits que mosatros y mos han adelantat. Dien que estaen hospedats en el Hotel ALHAUAR, y que tenien el dinar allí. Esta opsió tendriem que vorela  pa un altre any, si volem tornarla a fer.

Pasat el mas de “Juvees D’Enmig”, ya es pot vore la espectacularitat del Barranc del Infern y el trayecte de la senda.

Es pasa per la “Font de Reinos”, pero no hem pugut ni fermos fotos, pues estaba ocupa per un grup de senderistes de unes 10 persones, pero lo si que hem pugut fer, es refrescarmos algo y plenar les cantimplores de aigua.

Em baixat hasta el mateix llit del riu, pa escomenzar la segon  pugá y que es   la mes forta de totes, per lo empina que esta. Pastu encara estaba en la “pájara” y anaba mol poco a poc, hasta que em arribat  a unes construccions derrocaes aon en el seu dia iavia un pou que ara esta sec.

La ruta seguix per amun fins arribar a “Juvees de Dalt”, tambe en construccions derrocaes y  alguns pous, aon si que es veia algo de aigua, pero sense poder acsedir. Mos hem mengat un poc de fruta y barritas energeticas y…. a continuar.

 Mariu esta feta una campeona y el resto hem recuperat forses y escomensem la tercera part. Novament apareixen el escalons y ha divisaem la ultima pugá, que es prou fotuta y també escomensa a pegar el sol de calen y hem desidit pugar cadascu a un ritme, Toni, Mochi y Berna, san adelantat y Pastu (algo mes recuperat) y Mariu, an  anan al seu ritme.

Hem arribat a les tres y mitga, hem tret les cadires y les taules y em cumplimentat la segona part del lema de la nostra penya, la “gastronómica”, Mariu había preparat una fiambrera de “magre en salsa”, que estaba pa chuplarse els dits y sa finalisat, como no, en la saginosa de Berna, café, herbero y carajillo.

Ha segut una ruta pa repetirla, aunque Mariu diu que no, pero me imagine que en un altre plantejament, crec que aseptará acompañamos de nou, aixina com un altra componen.

Com voreu, cuan Pastu escriu  la crónica, la escriu en Iberut, peganli unes cuantes pataes al Diccsionari, pero espere que la entengau.

Els enllasos de les fotos, estan en el Wasapp: Fotos de Sento Berna i fotos de Pastu.

Bocairent i Mariola 01/05/2021

Ha sigut una pena que Rafa no ens haja acompanyat, perquè haguérem fet un ple total i, a més, amb tres components femenines. La pena és que, a causa de les restriccions per la pandèmia de COVID-19, no hem pogut celebrar la nostra tradicional sardinada encara.

Toni va dir la setmana passada que era el moment d'anar a Mariola i no li faltava raó. Les recents pluges de primavera han ajudat al fet que la serra i els camps lluïsquen amb la màxima esplendor.

Hem arribat a Bocairent i hem aparcat en l'antiga Estació, des d'on ens hem dirigit per un camí asfaltat fins a l'Ermita de Sant Jaume. Hui se celebrava allí la tradicional romeria, encara que aquesta any, per la pandèmia, només es feia una missa en l'exterior de l'ermita.

Crida l'atenció l'abundància de lliris de diversos colors (blaus, blancs, morats), així com la gran quantitat de flors que trobem per les sendes i els camins.

Des d'allí, ja per senda, hem anat ascendint mentre les vistes sobre Bocairent anaven guanyant en altura i en espectacularitat. La senda ens he portat fins a la Font de Teular, de la qual rajava un generós cabal.

Encara faltava pujar a l'alt de Sant Jaume, cota màxima de la nostra ruta. Hem trobat allí a un grup de gent de Banyeres i, mentre preníem fotos, ens ha sobrevolat una avioneta.

A continuació ens hem dirigit al sud fins a trobar una pista que baixa entre pinedes i cases de camp i que prompte deixem per l'esquerra per a anar per una preciosa senda fins a arribar a l'Ermita de Santa Bàrbara.

Ja era hora d'esmorzar i hem muntat tres (3!) taules, crec que tot un rècord. La llista de menjars excedeix la normal extensió d'aquestes cròniques i millor ho deixem en què ha sigut un esmorzar "de categoria".

Després de l'esmorzar, i mig "xispats", ens hem dirigit al nord per camí i després per una bonica senda que ens permet arribar a un punt en el qual, quasi de sobte, se'ns apareixen unes vistes precioses a la Valleta d'Agres, des d'on albirem el turó on està la cova Bolumini i, al lluny, el Benicadell.

Des d'allí tot és senda de baixada suau per a tornar a Bocairent (aquesta vegada no ens hem anat a buscar el Oratori de Sant Blai). Conforme ens acostem al poble, van apareixent precioses cases de camp envoltades de verds camps i abundants flors silvestres.

El camí ens porta fins a l'antic traçat ferroviari i una altra vegada a l'antiga Estació. Ens abellia prendre una cervesa, però allí no ens podien atendre, així que ens ens hem pujat en els cotxes i hem parat en la Venda del Borrego.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos al qual els altres pujaran les que vulguen.

 

Powered by Wikiloc