Desplaçar-nos fins a Fleix per a recórrer la ruta dels 6000 Ecalons és quasi una cita obligada per a la nostra Penya.
Aquesta vegada no ens ha pogut acompanyar Ramón, que tenia obligacions i ens hem anat Toni, Pastu, Rafa i Basseta.
La Vall de Laguar, en la comarca de la Marina Alta, és una vall travessada pel riu Girona, que excava una profunda gola coneguda com el Barranc de l'Infern. En la vall trobem els pobles de Fleix, Benimaurell i Campell, dedicats al cultiu de la cirera.
Després de la parada obligatòria a Benissa per a comprar pa i prendre un cafè, hem arribat a Fleix passades les 8 i mitja del matí. Com en anteriors ocasions, hem fet la ruta (PR-CV 147) en sentit invers a les agulles del rellotge, encara que Toni està obstinat que a l'inrevés és més suportable.
L'esmorzar sota la carrasca en les Juvees d'Enmig, acompanyats d'un gos que ja quasi ens reconeix, ha sigut una delícia. D'altra banda, el temps ens ha respectat: estava buidat i feia sol, però corria un vent fresc que ens alleujava bastant.
Després d'esmorzar, reprenem la sendera fins a arribar a la Font de Reinós, un bon lloc per a descansar.
La sendera continua fins al barranc i torna a pujar en direcció a les Juvees de Dalt.
En l'últim tram abans d'arribar a Fleix, els bancals de cirerers a dreta i esquerra del camí són una temptació massa forta. I ha sigut arribar al cotxe i començar a beure tot el que portàvem.
Us deixe el perfil de la ruta i les fotos repartides en dos àlbums: un de persones i paisatges, i un altre de flors i plantes.
A causa d'un oblit col·lectiu, se'ns va passar celebrar la tradicional "sardinada" en la Font de Mariola el dia 1 de maig. Encara que amb una mica de retard, Pastu es va encarregar de reservar taula i finalment acudim 6 comensals (Pastu, Toni i Basseta amb les seues respectives esposes).
Basseta va proposar aventurar-nos a cercar un pou de neu quasi desconegut, que existeix en les entranyes poc transitades de la serra de Mariola: la Cava de Xàtiva. La localitzem gràcies al Wikiloc i a causa que Mari està encara convalescent de la seua operació, vam decidir per no seguir a la recerca d'un altre pou de neu que existeix en l'Alt de la Codolla.
Optem per fer una passejada fins a la Font del Mas dels Arbres abans de tornar a lloc on havíem deixat els cotxes i el menjar.
Era mig matí quan ens hem posat a la faena: mentre uns posaven la taula uns altres fregien les gambes arrosseres i, després de l'aperitiu, les tradicionals sardines salades amb pebrots i ous fregits "in situ". Tot regat amb abundant cervesa i vi ... es pot demanar més?
Per a la sobretaula, alguns han optat per tombar-se a la migdiada mentre uns altres xarraven o passejaven. La vesprada convidava a tot, doncs feia un dia esplèndid, amb un cel semicubert que no donava ni fred ni calor.
Us deixe el perfil de la "ruteta" en Wikiloc i un grapat d'imatges en un àlbum de Google Fotos.
