sábado, 22 de diciembre de 2018

Cinc pous 22/12/2018

El nostre President no es troba bé i no ha pogut acompanyar-nos a aquesta clàssica ruta dels cinc pous.

Hem eixit de bon matí, amb una temperatura fresquita, en direcció a la partida de Campos, per a pujar per la senda fins al Canyo, on hem visitat el primer dels pous.


Una mica més amunt, trobem el monumental Pou del Simarro i alguna cosa més endavant el Pou de la Noguera, amb unes vistes a la Foia de Castalla extraordinàries.

Després d'una empinada costa, arribem a la base del cim del Menejador, on hem parat per a esmorzar. Feia un sol esplèndid i una temperatura molt agradable, quasi primaveral.

Després de visitar la Cava Coloma, hem pujat a la Teixereta per a visitar el Belém del CEAM, i després hem descendit fins al Mas del Serrallo i des d'allí, per la senda que baixa per l'esquerra del Cabeçonet Ras ("la mamella"), fins al Pou del Barber.

Per a tornar a Ibi hem optat per baixar pel camí al costat de Santa María en direcció al Barranc dels Molins, travessant la plantació d'oliveres que ha envaït el traçat històric d'aquest camí.



Ja a Ibi hem pogut comprovar que, una vegada més i com era d'esperar, no ens ha tocat la Loteria (però tenim salut que és l'important).

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i l'àlbum de fotos en Google Fotos.




Powered by Wikiloc





sábado, 15 de diciembre de 2018

Esmorzar en La Torre de les Maçanes 15/12/2018

Teníem pendent un esmorzar a La Torre de les Maçanes i no volíem esperar més. No obstant això, a l'hora d'eixir Toni ens avisava d'un problema que li impedia unir-se a la caminada. Li desitgem una ràpida recuperació, se li tira molt de menys.

Hem deixat aparcats els cotxes al costat del Pou del Surdo i hem pujat en direcció a les antenes. Un poquet més endavant, en el punt on hi ha un pal indicador, hem decidit anar per la ruta de la dreta (que feia temps que no usàvem), el PR-CV 232, que baixa per una bonica senda amb vistes al mar i al Puig Campana.

La senda, molt ben senyalitzada i mantinguda, ens deixa en una pista asfaltada que ens porta directament al centre del poble.

L'esmorzar, com sempre, magnífic, encara que el bar estava de gom a gom i hi havia una cridòria bastant molesta. Hem fet la prova del patxarán i del torró casolà de Basseta per a rematar la faena.

La volta l'hem feta pel lloc de costum, pujant la llarga pista asfaltada que ens condueix a la masia envoltada de corrals on hi ha burros, porcs, cabres, gats, ...

El temps ens ha acompanyat, encara que en la part alta de la muntanya corria un fort i gelat vent.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (per algun motiu només s'ha gravat l'anada) i un grapat de fotos en Google Fotos.




Powered by Wikiloc






domingo, 9 de diciembre de 2018

Montanejos: Castell i Alqueríes 7/12/2018

En el nostre segon dia a Montanejos vam tornar a eixir de ruta, aquesta vegada just en la direcció contrària.

Feia un matí molt fred i es notava que havia gelat a la nit. L'aigua del Millars, que brolla a 25 graus, en contrast amb el fred, es convertia en vapor, donant un aspecte tenebrós al llit del riu.

Travessem pel pont de San José, que creua el riu Montan (a uns centenars de metres del punt on s'uneix al Millars) per a eixir del casc urbà per una pista asfaltada que va ascendint en direcció al Castell de la Alquería, del que solament queden les restes d'una torre i un aljub. El castell corona un turó des d'on tenim unes vistes espectaculars.

En descendir del turó seguim per una senda que ens retorna a una pista forestal que va girant a l'esquerra, creuant l'impressionant Barranc de la Alquería, passant pel "Prado de los Baratos", el "Corral del Manco", alguna font i altres vàries restes de cases totalment en ruïnes.

Des de la pista, per una xicoteta senda, arribem a la carretera CV-20, que passa al costat de Alquerías de Montanejos, poblet que travessarem per a baixar entre horts al riu. Tornem pel mateix camí fins a la carretera per a tornar a Montanejos amb temps per a dutxar-nos i dinar en el asador Gil.

Us deixe la ruta en Wikiloc i algunes fotos en un àlbum de Google Fotos.




Powered by Wikiloc




Montanejos: Embalse de Arenoso 6/12/2018

Aprofitant el pont festiu, els de la Penya i les seues respectives parelles ens hem desplaçat fins a Montanejos, prop de Terol, per a gaudir d'un meravellós entorn d'aigua i muntanya. 

Ens hem allotjat en l'hotel Rosaleda, molt prop del riu i amb unes boniques vistes a la muntanya. Des d'allí hem anat fent passejos i excursions per l'entorn. 

El dijous dia 6, vam fer una ruta en adreça Nord-oest, remuntant el riu Millars, per una carretera amb un túnel des d'on traiem el cap a uns impressionants canons que formen l'Embassament de Cirat. Pel camí ens creuem amb alguns animals salvatges. Més endavant ens trobem amb un impressionant doll d'aigua a pressió que ix de l'Embassament de Arenso a través d'una paret de pedra. 

La volta a Montanejos la vam fer per una senda la que condueix fins al Colladico i descendeix fins a trobar-se amb la carretera de nou. 

Encara vam tenir temps de fer una passejada pel riu i prendre fotos de Villa Purificación, una antiga casa pairal preciosa que està en fase de restauració.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i algunes fotos en aquest àlbum de Google Fotos.



Powered by Wikiloc





sábado, 17 de noviembre de 2018

Esmorzar al Camp de Tir d'Onil 17/11/2018

Avui ha sigut un dia rar. Ha clarejat plovent. Havíem quedat tres i un s'ha dormit, així que hem començat malament. 

Però ho hem arreglat i ben arreglat. Hem anat amb cotxe fins a l'Arcaeta i ens hem ajuntat a esmorzar en el Camp de Tir d'Onil. 

Cal reconèixer l'excel·lent tracte que ens han dispensat i la qualitat de tot el que ens han posat en la taula. I tot açò a un preu més que acceptable. 

A les 12 del matí, amb la panxa plena hem pensat tornar a peu a Ibi, per a arreplegar els cotxes després. Pensat i fet!

Ens hem ficat pel barranc de l'Arcada, que baixa des de l'Arcaeta, on hem trobat gran quantitat de bolets a dreta i esquerra. En lloc de seguir pel barranc fins a trobar el camí vell d'Onil, ens hem desviat a l'esquerra per a intentar anar en línia recta a Ibi. 

Però en un moment donat Toni ens ha proposat desviar-nos encara més a l'esquerra i visitar el Mas del Pla d'Onil, una casa abandonada en la qual hi ha un pi monumental, al costat d'una era de batre, com en molts masets antics. 

A través de la Lloma del Barber, d'una zona de pinedes i bancals de secà, hem anat descendint, amb la Penya Migjorn enfront, fins a econtrar el camí vell d'Onil a l'altura de l'embassament d'aigua de La Donzella. Ja per asfalt hem arribat a Ibi. 

Avui no hem gravat la ruta, així que solament tenim un grapat de fotos que us deixe en aquest àlbum de Google.





sábado, 10 de noviembre de 2018

A Rabosa per la Rambla de la Pusa 10/11/2018

Avui ha sigut un dia especial per molts motius. Hem eixit el grup en ple, amb el nostre amic Rafa Palacios ja recuperat de la seua lesió i, per si no fos poc, hem anat a Rabosa, on sempre ens atenen esplèndidament. 

Rafa tenia ganes de repetir la ruta que vam fer fa mesos, des de Petrer fins a Rabosa, per a tornar per la Rambla de la Pusa. El desnivell fort ho salvem al principi, però l'avantatge és que després d'esmorzar, amb l'estómac ple, quasi tot el trajecte és de baixada. 

Malgrat que no hi havia cap avís de pluja, gens més començar ens han caigut algunes gotes i el cel estava totalment gris i encapotat. Conforme avançava el matí, el sol anava fent aparició i podem dir que hem gaudit d'un matí estupend. 


Una vegada més, l'exuberant naturalesa ens ha oferit estampes inoblidables: la ginesta, amb fruits de diverses tonalitats; els diversos "quercus", amb gles de tota forma i grandària; els bolets, la petorrera, els arboços ... 

Contràriament al que va ocórrer fa mesos, avui no hi ha hagut contratemps i podem dir amb orgull que el 100% de l'expedició ha tornat a casa sana i estàlvia. 

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i les fotos en un àlbum de Google Fotos (al que espere que Toni afija les seues).



Powered by Wikiloc






sábado, 3 de noviembre de 2018

Vall de Gallinera 3/11/2018

Intentant aprofitar la tardor per a visitar paisatges amb arbres canviant de color, se'ns va ocórrer que tornar a la Vall de Gallinera podia ser una bona opció. No vam caure en el compte que els Mossàrabs celebraven la seua creuà i calia estar a Ibi a una hora prudencial.

L'amic Ramón es va lesionar el divendres i no podia acompanyar-nos, però va prometre acudir al bar i esmorzar amb nosaltres, tot un detall.

Arribàvem a Alpatró a les 9 del matí aproximadament. Aparquem i enfilem ràpidament la ruta per la senda que baixa fins al llit del riu. És la ruta senyalitzada que ens porta fins a  Benitaia, concretament al Bar Restaurant La Font, on havíem reservat taula.

Feia un dia assolellat esplèndid i ens hem quedat en la terrassa, a la semisombra d'un gessamí impressionant. Poc després d'arribar han aparegut Ramón i Tere, que s'han unit a l'esmorzar. Ens han atès de meravella i hem promès tornar.

Però el cas és que, sense adonar-nos eren les 12 del matí i qualsevol intent de fer una ruta circular impedia a Pastu arribar a temps per a la creuà, així que ha proposat tornar a Ibi amb Ramón i deixar a Toni i a Basseta que completaren la ruta.

Alliberats de qualsevol compromís, hem decidit atacar la pujada a les muntanyes de la ombría, encara que en lloc de pujar fins a La Foradà, hem optat per cercar la sendera que, imaginàvem, ens portaria fins a la que baixa i així ha sigut.

Hem travessat unes zones selvátiques, plenes d'humitat, amb una extensa varietat de flors i arbres, amb abrics de roca i alguna fontetaa. En definitiva, que hem gaudit com a nans.

Al final, hem baixat per un camí que ens ha retornat a La Carroja, des d'on hem tornat al llit del riu fins a arribar a Alpatró i agafar el cotxe per a tornar a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.


Powered by Wikiloc




sábado, 27 de octubre de 2018

Tardor a la Font Roja 27/10/2018

Feia uns quants mesos que no teníem una eixida en grup, però sembla que els compromisos socials ens van permetent recuperar la marxa habitual. No obstant açò, ens ha faltat Rafa, que segueix convalescent de la seua lesió i esperant rebre l'alta. 

L'estació tardorenca convidava a un passeig per alguna zona amb arbres de fulla caduca i gens millor que acostar-nos a la Font Roja. La decisió ha sigut la correcta, doncs hem pogut gaudir d'un paisatge amb abundància de colors grocs, ocres i vermells en la seua àmplia gamma de matisos. 

El temps anava regirat i, ara i adés, ens queia una feble pluja, però no hem necessitat proteccions especials. Ens ha cridat molt l'atenció la quantitat de bolets que hi havia a un costat i un altre del camí. Bolets de totes classes, colors i grandàries. Sorprenent naturalesa efímera. 

L'esmorzar ha estat genial. Ens han preparat una parrillada de carn i embotit, amb creïlles i ous fregits. I per a acabar, unes postres excel·lents. Crec que repetirem. 

Però en acabar i preparar-nos per a la volta, queia una copiosa pluja. Hem pensat que el millor era cridar a Rafa perquè vinguera a per nosaltres. En arribar ens ha confessat que era el seu primer rescat i que se sentia com si anara de la UME. 😜

Us deixe el perfil de la ruta d'anada en Wikiloc i un enllaç a l'àlbum de Google Fotos.




sábado, 13 de octubre de 2018

Caminata de Xorret de Catí a Rabosa 13/10/2018

Les noces i els esdeveniments socials varis estan fent estralls en la Penya. Portem massa dissabtes sense fer una eixida de grup, de les que fan afició.

Avui Toni i Basseta han mantingut el pavelló amb una caminada de quasi 13 quilòmetres a Rabosa, a manera d'estrena oficiosa de la temporada.

No per conegut el paratge deixa de ser encantador, es notava que les últimes pluges havien netejat l'aire i els pins brillaven de forma especial.

Com sempre, hem esmorzat en Rabosa, on la nova adreça va agafant experiència i ens han atès de meravella.

Per al camí de tornada hem optat per agafar la ruta del Barranc de Badallet, que discorre paral·lel a la Crestería fins a arribar a la Casa de l'Administrador (que ha sigut derruïda i no existeix ja ni rastre).

Ens hem passat tot el camí parlant del diví i de l'humà. De la vida i de la mort. De pares, fills i néts. De germans, cunyades, gendres i nores. Del nacionalisme català i de l'espanyol, d'economia i fiscalitat. D'on ens agradaria viure i morir. De tantes coses hem parlat que ja no me'n recorde.

Per cert, que del Xorret eixia un xicotet fil d'aigua i de vida.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i algunes fotos en Google.



Powered by Wikiloc