domingo, 20 de noviembre de 2022

Ombría del Benicadell 19/11/2022

Fa un parell d'anys vam fer una ruta per la ombría del Benicadell, però no va vindre Pastu, motiu pel qual ell va proposar repetir-la. Hem anat Pastu, Rafa, Sento i Basseta.

Hem aparcat a Atzeneta d'Albaida i hem iniciat el pendent de pujada més pronunciada de tota la ruta, per un camí que de tant en tant és senda pedregosa, entre brucs, romers i llentiscles.

Hem vist un senyal que ens indicava que a 100 metres hi havia una font i ens hem desviat: és la Font de l'Anohueret, però està sense aigua.

De tornada a la pista, hem anat passant per diversos "corrals". En un d'ells hem trobat, com fa dos anys, uns arboços replets de fruits i de flors. Després hem passat pel Corral de Penalba, amb un bonic colomer restaurat. I després per les ruïnes del Corral de Diego, on també hi ha un pou de neu.

La pista ens col·loca en un punt en el qual les vistes a la Vall d'Albaida són impressionants. A més, l'ambient estava molt net i el cel quasi buid, la qual cosa ens permetia albirar perfectament tots els pobles de la Vall i fins i tot més lluny.

Després de vore la punta del Benicadell i passar per una creu de ferro en un encreuament de camins, hem arribat a la Font Freda, el lloc on teníem previst esmorzar. Una vegada més, hem portat menjar per a dotze persones.

Després de l'esmorzar hem baixat fins a un mirador que hi ha prop de la Font (baix he deixat un video), però no hem seguit el descens. Hem tornat a la Font i hem baixat per una altra pista que, amb un pendent molt més suau, ens ha portat al mateix punt (ens hem perdut passar més prop del castell de Carrícola).

L'últim tram fins a Atzeneta els hem fets per una bonica senda que baixa entre pinedes i que passa al costat dels depòsits d'aigua.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al que Sento i Pastu afegiran les seues).

Powered by Wikiloc
 

 



sábado, 12 de noviembre de 2022

Benimassot 12/11/2022

Hui ens hem ajuntat tres per a la caminada, tot un èxit vist com està sent l'arrancada de la temporada. Pensant on anar, Basseta ha proposat una ruta que arranca a Benimassot (Vall de Seta).

Hem eixit d'Ibi a les 8 i hem parat a Gorga per a prendre un café. A pocs quilòmetres més endavant hem deixat el cotxe, a l'entrada de Benimassot.

Hem iniciat la ruta passant per alguna dels solitaris carrers del poble, passant per la Font del Raval i les basses del seu safareig, el trinquet i el Balcó de la Serrella, un mirador extraordinari a tot el massís de la Serrella.

Per camí pavimentat hem anat ascendint, passant per la Font de Baix, creuant barrancs amb belles xopades de color de l'or brillant.

El camí ascendeix fins al Calvari i acaba en el Corral de la Penya, per a convertir-se en una pedregosa senda morisca que ascendeix per terrasses de bancals amb ribassos de pedra seca que van ser pastura de l'incendi del passat estiu.

Amb una olor de cendra i carbó surant en l'aire arribem al Corral del Terrer Roig, des d'on la senda dona un gir a la dreta i, entre carrasques i pins cremats, arribem a una pista asfaltada. Ens crida l'atenció el rebrot verd d'herbes i, sobretot, de les carrasques cremades.

Per la pista asfaltada ens dirigim en direcció a la Font de Frau, gaudint d'unes precioses vistes a la Vall d'Alcalá i La Foradà. Entre les serres cremades ens sorprén trobar zones d'oliveres i fruiteres que van aconseguir salvar-se del foc.

Hem esmorzat en unes taules de fusta al costat de la Font de Frau, un encantador lloc on ens agradaria tornar algun dia.

La tornada ha sigut per la pìsta asfaltada que ens condueix de nou al poble salvant un fort desnivell. Hem parat a prendre unes fotos a la Font de Baix i després hem passat pel centre del poble, on està l'Ajuntament, l'Església i la piscina municipal.

No ha sigut una caminada llarga i ens hem permés el luxe de prendre una cervesa en el bar del poble i una altra en el de Gorga.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.


Powered by Wikiloc



domingo, 6 de noviembre de 2022

La Sarga i Serra dels Plans 06/11/2022

La temporada de caminates ha començat però no sembla que hi haja molts ànims. Hui estàvem únicament Rafa i Basseta, trobant a faltar a la resta de la Penya.

Volíem estar a Ibi a l'hora de dinar, així que hem pensat a fer una ruta de proximitat i no gaire llarga. Al final ha resultat ser el que Pastu diria "ruta de nenazas", però és el que hi ha.

Hem anat fins a La Sarga i aparcat al costat del Mes de la Cova. Des d'allí hem anat, passant pel Mas dels Ginerets, en direcció al Estepar, fins a trobar lel Camí dels Plans, per on hem torçat a la dreta i hem pujat per les cases que hi ha a les faldes de la Serra dels Plans.

Aquelles cases formen part d'un projecte de Colònia Agrícola que es va impulsar a principis de segle XX en tota Espanya amb la finalitat de crear xicotetes explotacions amb les quals cultives camps erms i servir de manteniment a un grup reduït de famílies.

Hem arribat a la casa dels Plans de Dalt, on hem trobat a 4 xiques iberudes esmorzant. Les hem acompanyades a visitar el depòsit voltat d'aigua que hi ha uns metres més amunt i ens hem pres unes fotos.

Elles han continuat la marxa i nosaltres ens hem quedat esmorzant. Després del refrigeri hem seguit en direcció a la casa dels Plans de Baix, torçant a la dreta per a baixar directament de nou al Mas dels Ginerets i des d'allí direcció a La Sarga.

En passar pels cartells informatius de les pintures rupestres, hem vist que arribàvem a hora de fer una visita guiada. Teníem temps i ens hem acostat. Ha valgut la pena, perquè ens han explicat bastants detalls de les pintures.

Després de la visita, hem arribat al cotxe i ens hem tornat a Ibi, on hem arribat a una hora molt decent.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc




domingo, 23 de octubre de 2022

Pujada a La Serrella 22/10/2022

Aquesta temporada està començant d'una forma una miqueta atípica. No hem tingut una "arrancadora" com a tal en la qual haja estat tot el grup. Hem anat arrancant per fases i el dissabte li tocava incorporar-se a Sento.

Ni Sento ni Rafa havien pujat a la Serrella i Basseta els va proposar aquesta ruta, que és una de les de major desnivell de totes les que hem fet. Van acceptar .... però potser perquè no sabien bé on es ficaven.

Eixim més primerenc que de costum, prenem un café a Gorga i deixem el cotxe en l'aparcament que hi ha a l'entrada de Quatretondeta (mala idea). Iniciem la pujada i ens adonem que anem mal i que per a agafar la ruta cal grimpar per un terraplé, però res ni ningú ens anava a parar en la nostra obstinació.

L'inici de la pujada discorre per camins de terra que a poc a poc es converteixen en sendes i més endavant en pedreres, fent que l'ascens siga lent i esgotador. Passem per la Font del Espinar, però a penes cauen unes gotes de la seua canella.

Sorprén la gran quantitat de plantes i arbres que trobem pel camí (ginebre, cireres de pastor, tapaculs, matapoll i l'omnipresent timó en flor). Conforme pugem trobem aurons, llentiscles i aladern).

El desnivell de la senda se suavitza conforme ens acostem a la Font Roja, amb el seu abeurador a vessar i una aixeta lateral que serveix per a omplir les botelles d'aigua. Després de la breu parada continuem pujant, encara que ja per pista forestal que ens acosta a la falda del cim, encara que per a arribar encara cal passar un tram de pista de ciment que es fa etern.

Hem guanyat tanta altura que ja s'albira sense problemes la Serra d'Aitana i el Puig Campana. La sàlvia, la estepa i el safrà bord jalonen la senda que condueix fins a la base de La Serrella. Decidim pujar fins a la casa del vigilant forestal abans d'esmorzar.

Després de les fotos de rigor en el cim, ens baixem per a esmorzar en un clar al costat de la pista que puja des de Benasau. Ens prenem el nostre temps i iniciem el descens. Ja sabem que una de les Lleis Fonamentals de la Penya és: “Tot el que es puja cal baixar-ho (i viceversa)”, i ho constatem en el descens.

Amb les cames tremolant anem fent parades, de nou a la Font Roja i més endavant a la Font del Espinar. Els trams de pedrera ens donen més d'un esglai i a Rafa li costa un pal. Però no portem pressa i anem gaudint de les vistes, dels roures, de les sabines, del marfull, de les figueres, de les oliveres, de les nogueres, de les carrasques i, sobretot, de les vista als Frares.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc



sábado, 15 de octubre de 2022

Muro, Setla de Nunyes i Turballos 15/10/2022

Aquesta vegada ens hem quedat Rafa i Basseta mà a mà. Però això no ens ha impedit carregar la motxilla amb un bon esmorzar, matinar una mica i eixir en direcció a Muro d'Alcoi, amb la intenció de repetir una ruta que vam fer a primers d'any però en un dia que Rafa no venia.

Hem arribat a Muro i hem aparcat a l'entrada, al costat d'uns metres d'on comença i acaba la ruta. Ens hem endinsat en el barranc per on discorre el riu Agres avant de juntarse al Serpis, quan encara quedava abundant rosada de la nit anterior.

El sol es filtrava entre les fulles dels preciosos xops i àlbers que creixen al costat del llit d'aigua, mentre avançàvem en direcció a Setla de Nunyes. Hem creuat per l'interior del poble i hem passat per la plaça i la seua Església dedicada a Sant Joaquim.

De nou en la pista asfaltada, hem pres direcció a Turballos, passant entre bells camps d'oliveres i ametlers, alguns dels quals ja presenta signes d'abandó. L'èxode rural és una realitat.

En Turballos també hem fet una passejada pels seus escassos carrers, però no hem trobat a ningú. Ens hem desviat de la ruta per a acostar-nos a una bassa que s'alimentava del llit d'una preciosa font, però ens hem portat una decepció, perquè la bassa està buida i no raja aigua de la font.

Hem tornat a Turballos per a reprendre la ruta i un poc més endavant hem trobat la taula i els bancs de pedra on ja esmorzarem en l'anterior visita.

Després de pegar un moset hem remuntat per a travessar l'antiga carretera del port d'Albaida i, alguna cosa més endavant, hem travessat l'autovia per un pas inferior, seguint fins al depòsit d'aigua i baixant fins a la Font del Baladre.

De nou ens trobem amb un llit d'aigua que baixa entre xops i caminem entre ombres per una senda que el voreja, respirant aromes de plantes i flors que no apreciem a distingir.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

 




domingo, 9 de octubre de 2022

Arrancadora en La Menora 8/10/2022

 


El nostre període de descans estiuenc sol allargar-se fins a passar Festes de Moros i Cristians, però enguany ho hem sobrepassat amb escreix.

El cas és que cal començar aqueixa meravellosa rutina en la qual ens ajuntem el dissabte al matí i caminem, mengem, bevem, parlem i discutim com si fora a les nostres mans arreglar el món.

Per uns motius i per uns altres, només hem arrancat la temporada Pastu, Rafa i Basseta. La proposta de Pastu era esmorzar en La Menora, en aqueixa taula amb vista que tant ens agrada.

En el seu pensament estava eixir des d'Ibi o, com a molt, des de La Venteta, però li hem discutit el pla i hem arribat amb cotxe fins al mateix encreuament de l'Ermita de Polop. No volíem forçar les cames el primer dia (je, je, je).

Hem anat per la pista de terra desviant-nos a la dreta en direcció a la Casa Don Pedro, finca que ens ofereix una imatge molt senyorial amb l'empaquetatge de la seua cancel·la i reixes volades, una torre que remata balaustrada, estil renaixement, al costat la façana típica de masia amb rellotge de sol i un bell pòrtic neoclàssic.

Hi havia una espera boira que ens impedia albirar amb claredat la direcció correcta, així que deambulant per aquells camins arribem a La Menora Nova, situada en un punt elevat, és la masia mes alta del seu entorn, des de la qual s'albira tota l'amplitud de la Vall.

Aquesta finca va pertànyer en el seu moment a Don Agustín Gisbert, fabricant alcoià, fundador de la fàbrica de mistos “La Mistera”, La seua filla s e va casar amb el pintor alcoià Fernando Cabrera Cantó (1866-1937), els qui la van heretar juntament amb la casa del Pavo, a Alcoi.

Abans d'esmorzar baixem a visitar La Menora Vella, una casa de cultiu menys senyorial. Per les sendes abunden tot tipus de bolets, encara que no trobem cap comestible i vam haver de menjar-nos el que portàvem en la motxilla.

Després de l'esmorzar baixem en direcció a La Servereta Alta i passem per la Casa del Xocolater, cada dia més desbaratada.

Des d'allí per pista en direcció al cotxe, encara que se'ns va ocórrer torçar a la dreta per un camí que es veia bastant arreglat, però ens va portar fins a una finca en la qual la propietària ens va dir que no hi havia continuïtat i que havíem de tornar. No vam voler discutir i vam donar la volta.

Poc abans d'acabar el recorregut passem per l'Alqueria Nova, on s'estava preparant un esdeveniment. Per descomptat, el lloc és ideal per a organitzar qualsevol celebració. 

Basseta es va emportar la càmera de fotos ... però sense targeta de memòria (!), així que les fotos que prenem van ser amb el mòbil i estan en aquest àlbum de Google Fotos.

La ruta en Wikilooc si que es va gravar bé.

Nota: La informació sobre les cases està extractada d'aquest blog.

 

Powered by Wikiloc

 



 

sábado, 28 de mayo de 2022

A la recerca de les cireres perdudes 28/05/2022

Tercer dissabte consecutiu en el qual el pavelló de la Penya segueix enlaire amb Toni i Basseta mà a mà, encara que siga excursió de "nenazas" i esmorzar en bar (que ja som majors).

Hem optat per anar a Planes, aparcar al costat de la Cooperativa, prendre un café i marxar en direcció a Almudaina, pel camí de Benisaidó, jalonat de flors de xicoira, conillets i centaura groga.

El camí és empinat, però ens alegra la vista els cirerers amb els seus fruits madurs, les oliveres plenes de mostra, els rosers en flor i les nombroses mates de borratja borda i trèvol pudent.

Arribant a l'Almudaina trobem el xicotet safareig de la Font de la Teulada a l'ombra d'unes precioses nogueres. Ja al poble visitem la bella Font de Baix que alimenta a un altre dels safaretjos i vagaregem pels seus racons.

Passem al costat de la Torre almohade i caminm sense presa fins a l'eixida del poble per l'altra punta, on trobem una creu de pedra i la Font de Dalt a la vora d'un altre safareig.

Esmorzem en el Bar Ric Bros, on ens preparen uns bocates molt especials. Passem una bona estona asseguts en una taula a la terrassa, a l'ombra dels tendals, amb vista a la muntanya, mentre van arribant moteros i ciclistes.

Després de l'esmorzar hem tornat a la Torre, perquè havíem concertat visita. Trobem la porta oberta i a Enrique, un vilatà que fa les vegades de guia (a més de cultivar oliveres, ametlers i cirerers). Pugem per una escala metàl·lica interior que ens permet accedir als pisos superiors, amb unes finestretes amb vista al Benicadell i al Montcabrer. No eren ximples aquests almohades!

Enrique ens explica el motiu pel qual la collita de cireres d'enguany s'ha fet malbé: molts dies de pluja en plena floració, fongs, insectes, ... un desastre!

Per a la volta, a ple sol, agafem una carretera que, entre camps de cirerers i rosers, condueix fins a Benialfaquí, un bell poblet amb la coqueta Font del Rall en la part alta.

Cal baixar fins al llit del riu i pujar per la carretera, perquè no veiem clara una alternativa per camí rural ja que els marges del llit estan totalment impracticables a causa dels esbarzers.

Conforme ens anem acostant a Planes recuperem altura i podem tindre unes boniques vistes als dos pobles que hem deixat arrere.

Entrem a Planes pel mateix camí que hem pres per a començar, passant per un encreuament jalonat amb una creu de pedra i abans de marxar entrem en el magatzem de la Cooperativa i comprem una caixa de cireres.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 

 



sábado, 21 de mayo de 2022

Passeig per La Torre de les Maçanes 21/05/2021

Per segona setmana consecutiva ens hem quedat Toni i Basseta (els caminans segueixen entre Euskadi i Cantàbria i la resta amb les seues ocupacions familiars).

Està fent dies de calor i Toni volia una ruta que tinguera ombra i bar (i jo també!). Toni va proposar anar a La Torre de les Maçanes i jo vaig proposar eixir a les 7 del matí i així ho hem fet.

Seguint la tècnica de la setmana passada en Fontanars, hem aparcat a la porta del Amber, on hem pres un café abans de passar pel forn i encarregar panquemaos i altres llepolies.

Hem pujat fins a la torre àrab i per un camí rural ens hem endinsat per una zona de bancals que estan preciosos, amb una gran quantitat de flors silvestres a les vores del camí (cerverina, roselles, didaleres, colitxos, rúcula, jonça, valeriana roja, estepa, frare blau, all de bruixa, trèvol pudent, antillis, romer, citrons, corretjoles, ...).

Hem passat per les restes del que sembla una zona d'acampada que va viure temps millors. Queden les porteries del camp de futbol i diverses cabanyes de fusta que presenten un estat lamentable.

Més endavant hem torçat a l'esquerra per a tornar al poble travessant una pineda preciosa i caminant per una senda que té marcats els laterals amb pedres.

Com sempre, l'esmorzar ha sigut del millor: bocata, postres i cremaet, amb la clàssica foto en la font (que aquesta vegada té alguns dolls d'aigua).

La segona part de la ruta ha consistit a buscar el riu, perquè ens havien dit que baixava bastant aigua i que hi havia unes boniques cascades per la zona de "El Brull".

Efectivament, seguint les indicacions hem arribat a un barranc preciós, trobant les cascades i les impressionants ruïnes d'un molí que es va alimentar del cabal de la rambla.

Pel mateix camí hem tornat al poble, quan ja es notava la calor. Hem recollit l'encàrrec en el forni ens hem tornat per a Ibi, arribant ... a l'hora de dinar!

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (que mesura més del compte perquè no l'he parat abans de pujar al cotxe) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 


 

sábado, 14 de mayo de 2022

Fontanars dels Alforins en dos parts 14/05/2022

Entre que Sento i Rafa estan fent el camí de Sant Jaume i Ramón i Pastu tenien compromisos socials, ens hem quedat Toni i Basseta mà a mà per a fer una caminata per Fontanars dels Alforins i esmorzar a Ca Julio, aprofitant aquests dies en què el camp està amb aqueix verd primaveral que lleva el sentit.

Hem arribat a Fontanars i hem aparcat a la porta del bar. Ens hem pres un café i hem eixit per a fer una ruta circular per camins i cases de camp per la zona de la carretera de ve de Beneixama.

Hem trobat unes enormes carrasques en un encreuament de camins i ens hem fet una foto. El camp està preciós i abunden les típiques espècies de primavera: agulletes, estepa, lli narbonense, orobanche, junquillo, ...

També hem trobat un bell forn de calç, molt ben conservat, en una zona de pinedes amb unes boniques vistes a tota la vall.

El camí ens porta a la casa del Celler dels Pins, d'esplèndid aspecte. I poc després passem per la Font i Pou de Ca Els Pins (seca), i més endavant un lloc amb bonic nom: "Quita Pesares".

A poc a poc, entre malves i vinyes, hem arribat a Fontanars i, abans d'asseure'ns a esmorzar hem comprat en la carnisseria i en el forn. Us deixe el perfil d'aquesta primera part de la ruta:

Powered by Wikiloc


Era tard, però a casa Juliol han sigut comprensius i ens han preparat uns bocates de primera divisió.

Després d'esmorzar hem iniciat una segona ruta circular, però aquesta vegada, desde la plaça de la Esglesia, pel costat oposat del poble, a la vora del llit d'una rambla, agafant de nou camins rurals entre camps de cultiu que encara traspuen aigua pels ribassos.

Hem passat al costat de Ca Ventura, una bella casa que va conéixer temps millors, amb les restes d'un jardí romàntic i altres elements preciosos i deteriorats. Una pena.

Poc més endavant entrem pel Camí de la Ferrería i creuem de nou bancals de vinyes fins a arribar a Ca Micó, poc abans de travessar la carretera CV-660 (que porta a Ontinyent).

Passem per un castanyer d'Índies preciós i poc més amunt trobem una altra casa senyorial en ruïnes: Ca El Balcó. Més amunt passem al costat d'una caseta de caçadors, abans de doblegar a l'esquerra, en direcció a Ca Traver i alguns altres forns de calç al costat del camí.

Des d'allí hem tornat a doblegar a l'esquerra per a prendre un corriol que ens condueix una vegada més a Fontanars, encara que abans de pujar al cotxe ens refresquem de nou a Ca Julio.

Us deixe el perfil d'aquesta segona part de la ruta i també un bon grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc
 
 


 
 

sábado, 23 de abril de 2022

Circular per La Blasca de Banyeres 23/04/2022

Algú va proposar tornar a La Blasca, on vam estar fa uns anys. És una pena que Sento no haja pogut vindre, perquè és una ruta bonica i, sobretot, en aquesta època primaveral.

Hem eixit a les 8 en direcció a Banyeres i, després del café de rigor, hem aparcat en la zona del Molí de la Ombría. No més baixar del cotxe ja ens hem adonat del so que arriba del llit del riu, que baixa de gom a gom d'aigua.

La zona presenta un aspecte molt atractiu, amb un verd preciós en el sòl i els llidoners, els xops i els freixos començant a brollar.

Hem creuat el llit per un pont de fusta i hem recorregut un tros per la dreta, passant per les restes d'una ampla séquia antiga que portava l'aigua al molí. Després ens hem desviat a la dreta per una senda per la qual baixava un bon fil d'aigua.

Poc després hem arribat a un camí asfaltat pel qual hem caminat una estona mentre gaudíem d'unes precioses vistes a la vall.

Arriba un moment en el qual el camí perd l'asfalt i s'endinsa per unes pinedes en les quals s'aprecien encara els efectes de les tempestes de fa un parell d'anys. Els senyals que ens anem trobant eviten que ens desviem de la ruta.

Abandonem el camí per a començar a grimpar per una empinada i pedregosa costera que ens puja quasi fins al cim de La Blasca. Feia molt de vent i no ens ha abellit pujar fins al vèrtex geodèsic.

Poc després hem parat a esmorzar en un paratge pla i assolellat. No obstant això, els núvols prompte han tapat el sol i ens ha tocat esmorzar un poc fresquets.

I com ja sabem en la Penya, "tot el que es puja cal baixar-ho" (Pastu dixit). La costera de baixada per a tornar a Banyeres és llarga, empinada i pedregosa, però amb unes vistes impressionants.

Entre mates de estepa, romer i de timó arribem fins a la casa de Perolit, on hem visitat la seua font, per la qual eixia una canella d'aigua que desbordava.

Per camins més còmodes, entre bancals d'oliveres i ametlers, hem anat acostan-nos Banyeres, encara que no hem pogut recórrer el tram de senda que, paral·lel al riu, arriba fins al Molí de la Ombría, ja que baixa tanta aigua que fer impracticable el recorregut.

No obstant això, hem descarregat les motxilles en el cotxe i ens hem acostat al pont de fusta que hi ha sobre l'aigua del riu, on ens hem fet unes quantes fotos.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 Powered by Wikiloc

 



sábado, 9 de abril de 2022

Ruta per 5 pobles: Ares del Bosc, Benasau, Penàguila, Alcoleja i Beniafé (9/04/2022)

Algú va proposar fer la ruta dels 5 pobles, que fa uns mesos van fer Basseta, Rafa i Sento. Tal dit tal fet, de bon matí eixim en direcció a Ares del Bosc, fent una parada a Benasau per a prendre un café.

Des d'Ares del Bosc baixem en direcció a uns camps d'oliveres i ametlers on alguna llauradora estava cremant poda. Gaudim veient córrer l'aigua per bancals, séquies i barrancs.

Arribem a Benasau i entrem per una dels carrers del poble que passa al costat de l'Església, l'Ajuntament i la Torre del Palau dels Barons de Finestrat, per a tornar a eixir a la carretera i passar per la Creu Blanca que marca l'inici del camí en direcció al riu.

Baixant entre bancals arribem al punt en el qual un pont travessa el riu, que ací es diu Riu Penàguila, amb un abundant cabal.

Passat el pont, el camí s'empina per a portar-nos a Penàguila, travessant de nou molts camps i hortes a dreta i esquerra decorades amb alhelís, narcisos, jacints, roselles, violes, ...

Per a l'esmorzar decidim canviar de restaurant i acudir al de la Penya de l'Àguila, on ens han atés molt bé i hem esmorzat en gran i a bon preu. Per a les postres, el nostre amic Sento ens va obsequiar amb uns bunyols de carabassa exquisits amb els quals, probablement, aconsegueix el seu ingrés definitiu com a membre de ple dret de la Penya.

Abans de reprendre la ruta, ens acostem a la Font del Llavador de Penàguila i trobem que raja aigua per cadascun de les seues 29 canelles. Feia molt de temps que no es veia aquesta font amb aqueix aspecte.

Tornem per la carretera per a entrar a Penàguila de nou, passar per una de les portes de la seua antiga muralla, per la plaça de l'Església i per la senda que condueix al camí del Jardí de Santos, encara que nosaltres ens desviem a la dreta per a entrar pel Barranc de la Muralla.

Passem al costat del Pont de l'Arcada i iniciem una empinada pujada per camí pedregós que va salvant nivells de bancals d'oliveres fins a coronar un serral amb unes vistes espectaculars a La Serrella. Des d'allí, a través d'un paratge conegut com El Viver, baixem en direcció a la carretera a l'altura de la Caseta d'Ivanyes.

En aquest punt, Mariu i Pastu opten per acurtar camí i dirigir-se directes a Ares, mentre la resta continuem en direcció a Alcoleja, visitem breument l'única plaça del poble i ens dirigim de nou, pel Camí de Beniafé, a travessar el riu, que en aquest punt es diu Riu Frainós.

Creuem per un preciós pont de pedra i remuntem en direcció a Beniafé, passant per la porta de l'Ermita de la Verge dels Desemparats i per la bassa situada en la part de dalt, alimentada per un generós doll d'aigua que baixa entre les pedres.

Des de Beniafé agafem una pista asfaltada en direcció a Ares, però ens desviem a la dreta per a creuar un barranc i arribar a una altra pista que ens permet superar un important barranc, entrant en Ares pel costat oposat, per on trobem la Font dels Xorros i el seu safareig.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (no està complet en haver-se acabat la bateria del mòbil) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (a l'espera que Pastu i Sento afigen les seues).

 

Powered by Wikiloc