Al Benicadell des del Port d'Albaida 25/02/2023

La idea original era pujar al Montcabrer des de Cocentaina, per la ruta de les Huit Piletes, però mentre anàvem de camí ens plantegem fer una altra menys coneguda. Sabíem que hi havia senda des del Port d'Albaida, la busquem en el Wikiloc i vam veure una ruta que semblava assequible.

Aparquem al costat d'un camí de servei de l'autovia, just en el Port d'Albaida i comencem una pujada suau però constant per una senda bastant pedregosa que ens va portar pel Barranc dels Fontanars fins a un pou de neu anomenat Cava de Son Miguel, al costat del qual hi ha les ruïnes del que anomenen el "fals corral de Diego".

Des d'allí agafem el Camí del Corral de Diego, una pista una mica més còmoda de transitar que ens condueix fins a l'inici d'una senda que discorre per la ombría de l'Alt del Morral en direcció al Benicadell.

Des de la senda hi ha unes vistes precioses a tota la ombría del Benicadell en primer pla i a les poblacions de la Vall d'Albaida (Bèlgida, Otos, Beniatjar, Ràfol de Salem, ...), fins al Pantà de Bellús.

Hi ha punts de la senda pels quals dona vertigen passar, perquè el desnivell que tenim a l'esquerra és empinat i rocós, però poc després arribem a la Cava del Benicadell, on ens plantegem esmorzar dau l'avançat de l'hora.

Però si esmorzàvem sabíem que no anàvem a completar la pujada, així que ens hem armat de valor i hem continuat per la senda per a pujar l'últim tram de costera fins a arribar al punt on esmorzem habitualment.

Un any més (i van uns quants), hem localitzat la colònia de narcisos blancs que habita en aquest punt tan inhòspit. Tampoc ha de ser mal lloc perquè visquen els ocells i els rapinyaires que solquen els aires.

Hem tornat pel mateix traçat, més còmode i amb més llum, la qual cosa ens ha permés fer algunes fotos de plantes i flors que anuncien la proximitat de la primavera, amb especial interés per el romer.

Amb les cames bastant carregades hem completat el trajecte i ens hem tornat a Ibi, contents d'haver descobert una interessant ruta al Benicadell que sens dubte repetirem.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos que ha creat Berna amb les seues.

Powered by Wikiloc

 

Esmorzar en Fontanars dels Alforins 11/02/2023

La setmana passada es va comentar que teníem pendent una visita a casa Julio, de Fontanars, i vam decidir que hui ens aniríem allí.

Poc abans de les 8,30 hores ja estàvem a la porta, però ... estava tancat per vacances! No passa res, ens hem anat al restaurant La Cova, en la mateixa cantonada, enfront de l'Església i allí hem pres un café i hem reservat una taula per a esmorzar.

Amb el cel completament encapotat i una temperatura realment baixa, hem iniciat la primera part de la ruta, eixint en direcció a la Rambla de Fontanars (que a penes porta aigua) i continuant pel Camí de Missa (també dit carrer Rei Alfons XIII), fins a arribar a "Ca Ventura", una casona abandonada que sens dubte va viure temps millors.

Continuem per una pista de terra que travessa la Foia de l'Agüela, grans camps de vinya, ametlers i cereal, fins a arribar a "Ca Micó", una altra cada de camp envoltada de vinyes.

El camí empalma amb el Assagador de Guerola i pode després travessa la carretera CV-660 i passa al costat del "El Balcó", una altra gran mansió amb tres edificis de diverses plantes en ruïnes .

Ens desviem del assagador per l'esquerra i ens endinsem en una zona de pins en la qual han dut a terme una bona tala, deixant únicament alguns exemplars. Hem trobat una calera, de les moltes que hi ha documentades i senyalitzades en aquesta zona.

En arribar a la zona del Pla de Mallaura anem girant de nou a l'esquerra per a buscar una senda que passa prop del Camp de Tir i enllaça amb una pista asfaltada que ens porta fins a la carretera de La Rambla (CV-654y torna a creuar la Rambla de Fontanars.

Per la carretera asfaltada entrem al nucli urbà de Fontanars, on trobem una preciosa recol·lectora antiga, construïda en ferro i fusta, que decora una de les entrades al poble.

Hem arribat al bar quan eren les 11 del matí i havíem fet 8 km. L'esmorzar ha estat bé (bocates, plats combinats, dues racions de creïlles fregides, cacauets, carabassa al forn, cremaets, ...). El cambrer, molt peculiar, ens ha explicat el truc per a fer un cremaet de rom deliciós.

Després de l'esmorzar ens hem acostat a la fleca a comprar panquemaos i els hem deixats en el cotxe. La idea era fer una altra ruta circular pel costat oposat, com van fer en el seu moment Toni i Basseta.

Quan encara estàvem prop del poble, Sento s'ha retirat, perquè tenia fred i no estava a gust. Els altres hem pujat fins a una impressionant carrasca situada en un encreuament de senderes i hem acurtat la ruta per a tornar sense tardar molta estona.

El que ha ocorregut és que baixant per la carretera que porta a Beneixama (CV-657), hem passat al costat del celler de Daniel Belda i hem volgut entrar a comprar vi. Estava per allí el propietari i ens han convidat a catar el "Ice Wine" o va vin gelat que fan, amb tota l'explicació del procés de congelació del raïm i el seu posterior processament.

Després de carregar amb unes botelles de vi, havent fet a penes 3,5 km més, hem tornat on ens esperava Sento dins del cotxe i hem donat per acabada la ruta.

Us deixe els perfils de les dues rutes (1ª part i 2ª part) i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc

Powered by Wikiloc

 

05-02-2023 - IBI - LA TORRE

 

En la última ixida a Rabosa,  que vam fer tots els components de la Penya, vam comentar de fer una ruta a peu desde Ibi hasta la Torre. Alguns ya la habien fet i altres no,  i tenien ilusio en ferla.

Dit i fet, vam reservar Taula en el “Bar Amber” pa fer un dinar de tots i totes les componens de la Penya i tambe es va afegir el nostre amic Monti y la seua filla.

A les huit en punt hem quedat en el “Farina”, Toni, Pastu, Monchi, Berna i hui també mos ha acompañat Paula, una component que fa temps que no venia en nosaltres i que volia  fer esta ruta.

 Per diversos motius, Basseta y Rafa no han pugut anar a peu, pero mos esperaen en la Torre, juntament en Mari, Rosario, Maje, Xeli, Tere i Mariu, aixi com  Monti y Carmen.

El prinsipi de la ruta, mos porta hasta el Refugi dels Alberserets, aon em encontrat un grup de xiques que també pugaen desde Ibi hasta el Refugi.

En este primer tramo,  Berna dia, que dins de lo que cabia, s’encontraba bé, pues mos ha comentat que no eu tenia clar el acomparñanos, pues había pasat una mala nit.

Despres de baixar el Refugi, casi arriban a la carretera de la Carrasqueta, hem esmorsat en un lloc aon fea un solet de categoría i mos em plantegat el quedarmos allí i que vingueren a arreplegarmos, pero “lo prometido es deuda” i ia que seguir hasta la Torre.

Numes escomensar la pugada al Pou del Surdo, Pastu s’apegat una sardiná que ha besat terra, la llastima es que no ha quedad testimoni grafic com en altres ocasions, pues uno del fotógrafos de la ruta era ell. Si pasem al percentaje de bacs,  ha caigut un 20% de la expedisió.

Paula ha comentat que en el Hotel del Pou del Surdo, ia un banc que posa “de así al nugols”, pero al estar tancat, no hem pugut vore este banc, ni fermos les fotos que sempre mos fem allí.

Seguim pujan per la ruta y Berna ia anaba dien “¿ian mes costeres?” i le hem dit, que encara quedaba algo, pero que mos esperaba una costera prou fotuda y que Basseta la va batejar como la “Escala de Mathausen”, per la cantidat de pedra solat que ia.

Al cada munt, mos hem encontrat un grup prou numerós de caminans de Ibi,  i que estaen fen la ruta desde el Pou del Surdo, hasta els “Plans”.

A partir de ahí, ia comensaba la costera cap a vall, Toni ha desidit seguir una ruta que acurtaba prou y el resto hem baixat per una altra ruta, pero aon arribem a un Mas propet de la Torre,  aon antes,  iavien Cavalls, Cabres, Cerdos Vietnamites, Burros, etc. , pero esta volta, numes hem vist y de  llun, als Cavalls i als Burros,  del reste de espesies, res de res.

Cuan hem arribat a la part asfaltá, hem agrait el camvi del terreno, pues la senda que vaixavem, estaba plena de pedra solta i ya estaem hasta el moño de la ruta.

Toni estaba esperanmos a la entrá de la Torre y hem arribat tots junts al “Bar Amber”, aon estaba la expedisio que han anat en coche.

Com sempre que anem a este Bar, les viandes están bonisimes, combinan,  Carn, Embutit de la Torre y Caldo en fasedura.

Pa fin de la Festa, Berna mos ha sorpres en un “champañet” celebran aixi, el seu 64 aniversari,

“Moltes Felisitats Berna” i que cumplas muchos más.

Despues de dinar y grasies als expedisionaris de coches, hem  fet la torná  en estos mitjos, perque tornar a peu, aguera segut imposible.

Li pasaré la Ruta a Basseta, pa que penge les fotos y la ruta, pa que quede constansia