CAMINADA DEL MOLINAR Al POBLAT IBER PUJANT LA SERRETA 7/11/2020

Hui, per diferents motius, només hem pogut realitzar la ruta la meitat de la quadrilla. Es tractava d'un itinerari que Sento havia vist en Wikiloc i que, en principi, semblava interessant perquè prevéiem tornar prompte a casa (11 Km), finalment i després d'alguns “tropesóns” han resultat una mica més de 13 Km. i una volta a Ibi passades les 4 de la vesprada. 

A l'hora prevista (7.45) estàvem Toni i Sento a casa del Presi i hem passat per Rafa. Poc abans de l'eixida d'Ibi estava plovisquejant, i abans ho havia fet amb major intensitat amb el que les sendes i camins estaven mullats i amb algunes zones de fang esvarós. A conseqüència d'això hem hagut de “besar sòl” Rafa en una ocasió i Sento en altres dues. La veritat és que ha sigut una llàstima que Basseta, Pastu i Ramón no hagen pogut vindre, perquè la ruta és realment bonica i el oratge del dia convidava a aquesta interessant eixida. La penya ja havia realitzat part de l'itinerari encara que amb eixida i meta diferents. 

Hem deixat el cotxe enfront de la Venta Saltera i pel voral de la carretera en sentit a Ibi hem caminat uns 100 m. agafant el camí que baixa directament a l'aqüífer del Molinar. Uns metres més a baix hem agafat una senda a la dreta (enfront d'un pont de fusta) i, vorejant en elevació el cau del riu hem anat desplaçant-nos cap a l'encreuament de la carretera a Benilloba per a deixar-la per una senda a l'esquerra passant per la porta d’un conegut restaurant alcoià. Hem vorejat la carretera passant un pont i, desviant-nos poc després per un camí a la dreta, iniciem una pujada per senda i arribant a la Font de la Salut. 

Després de visitar aquesta zona d'esplai i recreo seguim senda a dalt fins a travessar la carretera de Benilloba i endinsar-nos en el camí i sendes de la Serreta que ens portaràn a uns paisatges indescriptibles plagats de xicotets pobles de la muntanya alacantina. Amplis horitzons sol interromputs per les altes muntanyes de la llunyania. Des de la cresta aquesta Serreta es pot veure la mar al lluny. 

Arribada l'hora de l'esmorzar, hem muntat la taula i les cadires en un replà assolellat que hi havia al costat de la senda i hem donat bon compte de les viandes transportades en les motxilles, si bé és cert que no hem tingut ni “pastisets de moniato” ni “herbero casolà”; no obstant això no han faltat –per a rematar l'esmorzar- ni la saginosa ni el “carajillo” de rom. Hem estat envoltats de les muntanyes d'Aitana, el Montcabrer, Pas de la Casa…fins al Puig Campana benidormí. 

Fins al poblat iber hem pogut seguir la ruta senyalada en Wikiloc però just en aqueix moment se li ha acabat la bateria al mòbil de Sento i, casualment, és on es perd la senda entre roques de la torre d'albirament de la guerra civil i el punt geodèsic. No trobàvem la baixada. Hem vist a unes persones en el punt geodèsic i ens hem acostat a preguntar-los si sabien per on seguia la senda de baixada. Afortunadament es tractava de tres iberuts als quals coneixíem i que coneixien el paratge, que ens han aconsellat tornar sobre els nostres passos perquè la baixada tenía trams d'una certa dificultat màximament si es té fòbia a les altures com és el cas d'un dels quals formàvem l'expedició. No obstant això ens han indicat una variant per a la nostra tornada per una senda que travessa un espés bosc de pins que és realment sensacional. 

En definitiva, una ruta que sorprén molt gratament, que discorre en plena naturalesa ascendint amb vista espectaculars i que a pesar de no seguir l’itinerari previst, el bonic descens per el desviament que ens han aconsellat aquests paisans, completa un molt grat matí de senderisme. La ruta no la podem incloure perquè, com ja he dit, es va esgotar la bateria del mòbil i ens va deixar tirats a la meitat sense poder gravar la volta i l'extens reportatge fotogràfic el podeu veure clicant en el següent enllaç