Benexama, el Salze i Sanxet 30/11/2019

Pensant en la recuperació de Ramón, vaig proposar fa un parell de setmanes una ruta per l'entorn rural de Beneixama, per ser quasi plana i sense dificultat, però Ramón està més interessat en la creuà que en altres coses, així que ens hem decidit a fer-la hui. A més, este matí ens acompanyava Sento Berna, que té necessitat de caminar però li espanta no estar a l'altura del nostre nivell, per la qual cosa aquesta proposta li venia a tomb.

Hem aparcat el cotxe al costat de l'Ajuntament de Beneixama i hem començat en direcció a Banyeres, passant per l'impressionant Saló Mariola i pel Molí Lluna, fins a arribar a la pedania del Salze, un conjunt de cases de camp al costat de l'ermita de Sant Vicent Ferrer, encara habitades moltes d'elles, envoltades de camps de cultiu i plantacions.

Abans de travessar el riu Vinalopó hem vist una senyal que indicava el traçat del Tren Xitxarra i ens hem desviat de la ruta prevista, passant al costat d'uns immensos embassaments d'aigua per a reg i tornant a girar per a trobar-nos de nou amb el llit del riu i hem parat per a esmorzar a la vora de la Sèquia Major i Bassa Vella del Reg.

Teníem pa i companage de sobres, però Sento està a règim  i no ens ha pogut acompanyar. És admirable l'esforç que ha fet per a no catar ni pernil, ni formatge, ni res. La màxima temptació ha arribat quan Pastu ha tret els pastissets de moniato, però Sento ha resistit estoic.

Després de l'esmorzar hem seguit el llit fins a tornar al Salze i reprendre la ruta prevista. Sempre per camí, entre immensos bancals d'oliveres, perfectament aplanats, hem arribat fins a les cases de Sanxet, un altre deliciós conjunt de casetes de camp que convidaven a quedar-se. Però Rafa tenia compromís d'estar a les 2 a Ibi i calia accelerar el pas. Si al final ens hem retardat uns minuts és per causes alienes a la nostra voluntat (ací els culpables).

Us deixe la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu afegirà les seues).

Powered by Wikiloc

Font Roja a la tardor 23/11/2019

Hui hem posat a prova un dels mantres de la Penya: la Font Roja no decep mai. Ja pots anar vegades, sempre està igual però cada matí és diferent; res canvia, però cada dia ens ofereix una cosa diferent.

Hem eixit d'Ibi a les 8 del matí i hem deixat el cotxe en la Venteta. Feia un matí molt ventós i hem optat per no pujar a la Mamella (el Cabeçó Ras) sinó per la senda de la dreta, per a arribar fins al Serrallo. Des d'allí, passant per la Cava Coloma, per la ombría de la Teixereta, hem arribat a la base del Menejador.

És difícil captar amb la cambra la bellesa de l'entorn, el rugir de les ratxes de vent, els colors de la tardor, l'atmosfera neta que ens permet veure fins al Cap de Santa Pola, etc.

Des d'allí hem seguit per l'esquerra per a baixar per la meravellosa Senda del Menejador fins al Santuari. La pluja caiguda ahir li ha donat al sòl i a la vegetació aqueix típic color i olor a mullat, ha tret el verd virolat a la molsa i ha netejat de pols les fulles dels arbres. Hi ha pocs llocs amb tant d'encant.

En el bar de la Font Roja ens han atés com sempre (és a dir, ni bé ni mal), però mp ens hem quedat amb fam, per descomptat, entre altres coses perquè Pastu havia comprat la seua tradicional dotzena de pastelitos de moniato.

L'única cosa dolenta que té aquesta caminada és que després cal remuntar tot el desnivell per la pista i es fa dur. Abans d'arribar al Serrallo hem torçat a la dret per a baixar fins a la zona de la font i des d'allí, per la pista, hem enllaçat per la mateixa senda per la qual  hem vingut. Les vistes per la dreta a la Valleta de Polop, la Mariola, Montcabrer, ... espectaculars.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos en el qual Pastu afegirà les seues.

Powered by Wikiloc

16-11-2019 - Serra d'Onil - Font del Xorro

Hui hem pugut ixir a  caminar Rafa, Toni y Pastu, pues Baseta tenía un compromis y Ramón encara continua asporregat, pero ha comentat que en breu, escomensará a tornar a ixir.
La idea era fer una ruta mes bé planeta, pos encara mon recordem de la pugá de la semana pasa, al Pla de la Casa.
Hem desidit mamprende la Serra de Onil y fer la ruta que en el Febrer del 2014, mos va enseñar Quico, el cuñat de Baseta.
Be, anem alla, L'escomensament mol bé y anaem recordan per  on vam anar aquella volta, pero....., hem vist a uns corredors i el Presi ha dit ¿de aon vendran?. Pos nada, cambit de plans, hem tallat la ruta y mos em desviat per una pista que despues sa convertit en senda, i com no....., cap amunt.

Ia que reconeixe que el nou recorregut ha sigut un exit, pues em  descubert un paisage que desconeixiem y mol xulo.
Seguin per la senda, hem arribat a la pista que ve de "La Creu",  em seguit en direcsio a la Font del Xorro, pero de nou el Presi ha dit, podriem anar per un altre lloc. Rafa y Pastu hem dit, pero... arribarem segur?, Que si, que si, que ell eu habia somiat y que si anem per asi, despues per alla, mos ix una pista a esquerra y despues una altra volta a la esquerra y arribem.
Pos nada, a per la pista. Al final y com sempre, "el Presi te rao" y hem arribat a la font i a les 10,30 estaem almorsan.

Pa tornar, tambe  hem cambiat y em pasat per un tros de serra que es va cremar fa dos añs. El pins, si que estan secs, pero les carrasques, grasies a deu, estan tornan a rebrotar.

Ruta nova y mol xula,  en unes vistes espectaculars de la Foia i que repetirem cuan estigam tots de nou disponibles.

P.D. El album, espere que el puge Baseta, per que yo no ting ni dea.

I Basseta diu ... ací tens el álbum en Google Fotos.

Pla de la Casa des de Fageca 9/11/2019

Feia setmanes que volíem fer aquesta pujada, sobretot perquè Rafa no la coneixia i sabíem que li anava a impressionar (potser li ha impressionat massa).

Hem eixit d'Ibi a les 8, direcció a Fageca, on hem aparcat i, passant per un xicotet "llavador" a la Font de l'Espirit Sant, ens hem endinsat pel camí que porta a l'entrada del Barranc del Moro, on comencem a seguir una senda que ascendeix contínuament.

Fem la parada de rigor en la Font de Cuquero, prenem una mica d'aire i aprofitem per a fer-nos una foto.

Des d'allí la senda continua ascendint fins a l'encreuament de senderes on tornem a trobar un pal indicador. Cal girar a la dreta per a començar l'últim tram de pujada, per una senda pedregosa i difícil de transitar, que ens obliga a anar parant de tant en tant per a prendre aire.

Arribats a la planícia en la qual es troba el pou de neu. Les vistes són precioses i el lloc convidava a asseure's i esmorzar, però corria un vent gèlid i molest. 

Hem decidit baixar de nou fins al pal indicador i esmorzar allí, sense risc a constipar-nos.
 
El dia era assolellat i el cel clar, la qual cosa ens ha permés gaudir de les vistes als pics que ja coneixem, com la Mallà del Llop o La Serrella, a més d'impressionants vistes a la Serra d'Aitana i la costa d'Altea al fons.

En l'esmorzar, el nostre amic Pastu s'ha lluït. Volia celebrar les noces de Paula i hem menjat i begut fins a assaciar-nos.

Contents i relaxats hem seguit el descens, passant de nou per la citada Font de Cuquero i, a poc a poc, hem arribat a Fageca.

L'anècdota del dia ha sigut que hi havia anuncis de talls de carretera a conseqüència d'unes proves de rally, la qual cosa ens ha entorpit una mica el retorn per carretera a causa de l'abundant trànsit i el temerari d'alguns conductors.

Hem fet una parada en Benillba per a prendre una cervesa i a les 15,00 hores estàvem a Ibi.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al que Pastu afegirà les seues).

Powered by Wikiloc