¿Truco o trato? 26/10/2019

Aquest matí hem sigut testimonis d'una sèrie d'esdeveniments misteriosos als quals no trobem explicació. Narrarem els fets tal com van esdevindre i que el lector traga les seues pròpies conclusions.

El pla inicial era pujar a Pla de la Casa, però Basseta havia de complir amb la seua mare i no podia arribar més tard de l'hora de dinar.

Sobre la marxa hem improvisat un passeig per la serra de Cuartel, Vivens, Barranc de Castalla, ... d'anada i tornar.

La ruta és coneguda: pujar i baixar, pujar i baixar, ... i en lloc d'anar-nos a la Martina o als Plantadets, hem optat per seguir la pista, molt condicionada i agradable de transitar, en direcció a la Penya Mitjorn.

Les vistes per la dreta arriben fins a la serra del Reconco de Biar, amb Castalla Internacional a la vista, mentre que per l'esquerra es veu La Martina, els barrancs que baixen a Xixona i, al fons, la mar per la zona del Campello.

Però quan ja es feia l'hora d'esmorzar, a l'altura del Cabeçó Redó, després d'una corba en el camí, se'ns han obert unes vistes al Maigmó, al Ventós, al camp d'Alacant i la costa fins a Santa Pola. Era el moment i el lloc perfectes per a esmorzar (menú clàssic: pa i companage, raïm per a postres, pastisets de moniato, cigaló i herbero).

I ha sigut al final de l'esmorzar quan s'han produït els fenòmens estranys. De sobte, els nostres rostres han patit una mutació i durant uns instants no ens reconeixíem. 

Alguna cosa ha d'haver passat, perquè el GPS s'ha tornat boig i ha transportat a Basseta fins a Tibi. Però sens dubte només ha viatjat l'esperit, doncs al cos no li han perdut de vista en cap moment i està clar que 26 quilòmetres no ha fet.

El retorn, una cosa més lleugera, ens ha dut a Ibi sans i estalvis, encara que ens haguera vingut bé una altra teletransportació de debò.

En fi, que us deixe el perfil de la ruta per als incrèduls (a veure quina explicació li doneu!) i les fotos, algunes de les quals reflecteixen la misteriosa transmutació de rostres.

Per a què després diguen que això d'Halloween són bobaes!

Powered by Wikiloc

Alcalà de la Jovada 19/10/2019

Per fi!

Portàvem ajornant fer la ruta per la Vall d'Alcalá des que ho vam intentar el dia que ens va ploure. Hui estàvem els quatre (Toni, Rafa, Pastu i Basseta) i no volíem deixar-ho per a un altre dia.

Hem eixit d'Ibi a les 7,30 en direcció a Plans, on hem parat per a prendre un café en el bar on es reuneixen tots els caçadors del poble.

Poc després hem arribat a la pista forestal on hem deixat el cotxe, però a la part de dalt, per a allargar més la primera part de la ruta fins al bar i perquè, al tornar, el trobàrem abans.

El primer bar estava tancat i ens hem anat al de la piscina, arribant a les 10 en punt. Hem esmorzat molt bé i a molt bon preu (ens ha convidat Rafa per a celebrar el naixment de Carlota), encara que el servei ha tingut notes peculiars.

Travessant el poble i creuant un pont de pedra, hem eixit a la pista que ascendeix a la muntanya i passa pel despoblat de Saltes (amb vistes al Montcabrer i al Benicadell per un costat, i per un altre a la Serrella), i arriba fins als masos de Capaimona, on ens crida l'atenció la monumental figuera que hi ha al costat d'un dels edificis en ruïnes.

Per una zona de camp arribem de nou a la pista i, amb espectaculars vistes a la serra de la Foradà, seguim en direcció a a el Font del Pouet, encara que atallem per una empinada senda que ens estalvia un parell de quilòmetres de pista.

Jalonen el camí a dreta i esquerra flors de safrà bord, plantes joves de guardalobs i mates de timó i romer florits sobre un mantell d'herba amb un preciós color verd (l'aigua és el que té).

Des de la font, seguim pel camí forestal fins a la pista d'aterratge d'avionetes que hi ha en la part superior de la muntanya, al costat de la Nevera de Dalt (un pou de neu que conserva la coberta) i des d'allí, junt quan apareix el tossal de Xillibre o Almiserà, a l'entrada de la Vall de Gallinera per l'est, comença la baixada definitiva fins on hem deixat el cotxe.

Baixant per la pista, abans d'arribar a la carretera, trobem de nou a la Foradà, imponent enfront de nosaltres.

Ací us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

La Teixera i les Caves d'Agres 12/10/2019

Hui ens hem quedat Toni i Basseta llestos per a fer una ruta d'aqueixes que fan afició. Ens hem desplaçat fins a Agres i hem pujat al Santuari, on hem aparcat.

Per la sendera botànica PR-CV-27 i embolicats en la boira hem iniciat un pronunciat ascens entre pinedes, fins que ens hem creuat amb una pista i hem girat a l'esquerra. 

Aquesta pista acaba convertida en senda a l'inici de la "teixera", un conjunt de 33 teixos supervivents de l'incendi de 1980, i conviuen en aquesta zona de fort pendent amb aurons, sabines i cirerers de pastor.

La senda no presenta més dificultat que l'escarpat del terreny i el nostre President ha hagut de fer un esforç sobrehumà per a no donar-se la volta.

Després de passar per la teixera, la senda gira a la dreta i puja fins al pic Teix (1264 metres). Des de la caseta de vigilància del pic Teix es pot baixar a veure dos dels exemplars de teix més vells que hi ha en la part alta de la tejera, però hi havia molta boira i no hem baixat.

La pista ens ha conduït al costat de la Cava de l'Habitació i una mica més endavant al refugi, on hem esmorzat  (Toni es va tornar boig en el Consum i ja us podeu imaginar l'àgape).

Després de l'esmorzar hem baixat a la Cava Gran i des d'allí fins a la Cava del Buitre, a través d'un camí en el qual hem trobat bastants bolets. A continuació hem buscat una pista forestal per a acostar-nos fins a la base de la Cava de Don Miguel, un dels nostres llocs emblemàtics.

Des d'allí la volta al Santuari ha sigut tota per pista forestal, gaudint d'unes vistes precioses. Hem descobert una Cava que no coneixíem, la de Joan Despuig, del Segle XVII.

Hem arribat al Santuari i abans de pujar al cotxe ens hem pres una cervesa que feia gust de glòria.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en l'àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

ESMORSAR EN LA TORRE 05-10-2019

Hui vaig a ver la cronica a la vieja usanza, pos el cronista no ha pugut vindre a caminar, pero si a almorsar, jejeje.
Teniem previst anar al Benicadell, pero el "Presi" encara no les te totes de fer ixa ruta i hem desidit anar a la Torre,perque saben que ixe almorsar es "exit"segur.
Cuan hem escomensat en el Pou del Surdo, hem dit, "la primera volta que no fa fret en esta etapa", perque sempre ha fet un aire i un fret de hívern.
Cuan hem arribat al lloc, aon sempre mos hem desviat a La Torre, hem dit... "prodriem fer la ruta que pasa per el Pou de Neu", i axi eu hem fet, y como sempre que fem esta ruta, mos engañem y casi arribem, pero a vallgut la pena. Ya  creem que  eu tenim clar para la proxima volta que vullgem anar.
Hem encontrat una xicona que tambe estaba caminan en un gosset y grasies a ella, hem pugut
completar la ruta, i anaba dienmos per aon teniem que anar y mos ha encantat pues hem pasat per el mig de una piná que mos ha portat a la entra de la Torre.
Hem arribat a les 11 y mitga y Basaeta estaba esperamos desde les 10 y cuart, pero mos ha sabut disculpa, per la modificasio de esta ruta, i que ell ya la habia fet.
Hem almorsat  com "deu mana", i mos hem alsat de taula casi a la una i mitga.
...... lo que mos esperaba......., tambe hem desidit cambiar la torná per un altre lloc, a vore si evitaem alguna rampa de pugar y aunque si que iavien rampes, hem conseguit evitar una que sempre mos fa pols.
Mireum com estaem Rafa y yo, y Toni mes fresquet que una rosa. La ruta ha segut de 16 Km. pero no se com pugarla, ni fe el enllaç en Google., pero vos les envie.


Link a les fotos ací