sábado, 18 de diciembre de 2021

Fuente la Dueña i Font de la Simeta 18/12/2021

Feia prou temps que no visitàvem la Replana de Beneixama (des d'abans del fatídic incendi de l'estiu de 2019) i ens abellia portar al nostre amic Sento a visitar la zona.

Hem arribat a Beneixama i hem pres un café en la gasolinera, abans de creuar el poble i eixir per la carretera que passa al costat del cementeri i ascendeix paral·lela al Barranquet dels Coves. A mà dreta s'aprecia la zona cremada, encara que ja apareixen brots verds.

Deixem la carretera per una pista forestal que ix a la dreta i ens endinsem a la Replana, buscant l'entrada a l'Alberg de Rita. L'espessa boira ens ha dificultat l'orientació però finalment hem arribat.

Hem iniciat la marxa en direcció al Barranc del Xarco Blanc, amb intenció de desviar-nos més endavant per a arribar a la Font de La Dueña, però ens hem despitat i ens hem ficat per una rambla que ens ha retornat a la pista forestal.

En lloc de desfer el camí, hem seguit per la pista. Hi havia molta boira i plovisquejava i hem pensat que el lloc per a esmorzar a cobert seria la Font de la Dueña i així ha sigut. De camí hem vist una extraordinaria calera molt ben conservada.

Hem esmorzat al costat de la font, en uns abrics que forma la muntanya que ens protegien de la pluja. El menú, com ja és tradicional, incloïa el "torró blanc" i els pastisets de Pastu, la saginosa de Berna i el torró de Basseta.

Després de l'esmorzar ens hem anat a la recerca de la Font de la Simeta. Berna no volia baixar però ens ha vist tan decidits que ha entrat també per la boca escalonada que condueix a la coveta on encara existeix la xicoteta pila amb aigua cristal·lina.

Des d'allí hem descendit en direcció al Refugi Caseta de Castelló. Des d'allí teníem l'alternativa de tornar per la pista (amb les costes que ja coneixem) o tornar pel mateix barranc del del Xarco Blanc. Hem optat pel segon i hem arribat sense problema a l'Alberg de Rita.

Sento Berna ho ha passat en gran fent fotos de les plantes, flors, bolets, arbres i tot el que trobava, aprofitant aqueixa preciosa llum difusa a causa de la boira.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc, que té algunes fotos que he pres amb el mòbil. Berna i Pastu han pujat les seues a un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc
 


 

jueves, 9 de diciembre de 2021

08-12-2021 IBI - SANT ANTONI - "Bac, Rebac y casi casi Sant Viçent"

 Encara que  no fora Disapte, vam proposar fer una ruta este dimecres día de la  Purisima. Rafa y Pastu es van anjuntar y van comentar de anar a Sant Antoni, van  pregutar qui podia anar y casi fem un "completo", pues menos El Presi y Baseta que estaen de viatge, ens vam  apuntar Rafa, Monchi, Berna, Pastu y Mariu.  Aprofitan que era festa,  vam desidir anar a dinar  en les dones, a Beniali, al Restaurat el "Jabali", aon ya vam esmorsar este estiu y mos va agradar el condumio que posaen.

Como voreu, el nom de la ruta, té un afegit que ara despues vols esplicaré. 

Pa poder fer la ruta, teniem que dixar un coche en Sant Antoni, i de allí a dinar. Van anar Pastu, Monchi y Berna y van dixar el coche de Berna y despues sen van tornar en el de Pastu. 

Les dones van quedar en que Tere pasaría per Rosario y Maje y mos esperaen en Sant Antoni.

A les huit y mitja,  vam inisiar la ruta, pugan per la Senda del Canyo. Al prinsipi, pareixia que faria un día de fret, pero agradable, pues no es veia ningun nugol y el solet s'agraia, pero..... collets, conforme anaem pugan, anaba fen mes aire, mes fret y es veien en el alts, algun que altre nugol.

A mitad de camí, aon parem sempre,  vam  pegar un moset ligeret  i casi mos quedem "polos", fea un fret i  un aire que no mos sentiem ni  les mans ni els peus. 

Inisiem de nou la ruta que estaem seguin de Wikilok, aplegan a la desviasio de anar per la senda que va bordejan la serra i a Pastu se li ocurrix la "brillan idea", de fer la ruta per la cresta, perque es un poc mes curta.

Al prinsipi  anaem bé, pero por a poc anaba acabanse la senda i era tot penya, desnivells y un aire que mos tiraba y escomensaen a caure algunes gotetes. Per mol que avasaem, no veiem el final y la Ermita no apareixia. Les gotetes es van convertir en puga i ara vé lo del afegit del nom de la Ruta, "Bac, Rebac y casi un San Viçent", el terreno estaba bañat, costera pac avall, i de cuan en cuan...., asvaro.

Asi vos deixe la proba, del "Bac y del Rebac" y  menos mal que no va aplegar el "San Viçent", perque a Pastu el linchen



Cuan vam arribar a Sant Antoni, ya estaba el coche de apoyo y vam recuperar la calor, perque estaem "gelaets". Una volta vam arribar a Beniali, ya se ens  va olvidar tot y vam pasar una jorná mol agradable. 


Asi vos deixe el enllaç de les fotos:  https://photos.google.com/share/AF1QipMwVnsMIngneDELy5xKxHFVv4pqqnoQb4nkh3uKtjfx_1m4ONY_-qOSPPpPeEGbMg

Y la ruta https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/font-roja-per-el-canyo-90108018




sábado, 4 de diciembre de 2021

CAMINADA i ESMORZAR A LA FONT ROJA 04-12-2021 Hui era un dia difícil per a reunir-nos molts components de la Penya; ens trobem en ple super-pont de desembre; ja sabem… Dia de la Constitució, Dia de la Puríssima i, damunt, a continuació de cap de setmana. En definitiva, components de la Penya de viatge i d'altres compromisos ineludibles. El resultat ha sigut que hem pogut comptar amb tres components estepequeros (Pastu, Paula i Sento). L'hora de partida ha sigut, com de costum, les huit del matí i el punt de trobada en la Glorieta del Plantiu. Hem eixit per la Costera de Samper, fins al Pou del Canyo i d'allí a la Font Roja, passant pel Pou del Simarro, el Pou de l’Anouer, ascens fins al Menejador i baixada per la frondosa senda que arriba a la pista forestal de la Font Roja. En el Menejador ens hem trobat amb un grup d'iberuts (asíduos a aquest excepcional paratge) que ens han advertit del fred que feia a la Font Roja -tota ella situada en ombría- i que ells, en aqueix moment, i malgrat el fort aire que allí bufava, agraïen el sol que rebíem en el Menejador. Hem dubtat si buscar un cara-sol millor per a esmorzar però, finalment, ens hem decidit a baixar i esmorzar enfront dels antics xalets, hui en ruïnes. De l'esmorzar gens destacable més que el fiasco que hem tingut amb el “carajillo-llimonada” preparat per Sento volent imitar als preparats pel Presi. El resultat ha sigut un beuratge que, després de provar-lo Pastu, ha anat directament a regar els castanyers que ens donen ombra a l'estiu. Per sort el bar estava obert i hem pogut prendre café, carajillo etc. en aquest. Ens feia falta perquè en l'esmorzar, malgrat estar al sol, el fred ens havia deixat les mans insensibles. Allí hem donat compte dels pastissets de moniato de Pastu que, eixos sí, estaven tant ensertats com sempre. Després d'això hem pres el camí de tornada, aconsellant a uns madrilenys -que ens han preguntat- que anaren a menjar al Mas de la Safranera perquè créiem que els agradaria. Seguint la pujada hem pogut veure planejar alguns voltors que aprofitaven les fortes ratxes de vent per a no esforçar-se en el vol. Arribats al Mas del Serrallo, Paula volia conéixer la senda que envolta “La Mamella” i per ací que hem anat; i hem trobat poc després un grup de tres arruíes als quals, encara que poc, hem pogut fotografiar. No ens han fet massa cas i, després de mirar-nos, han pujat serra a dalt. Una vegada envoltada la base d'aquest turó hem arribat a l'encreuament del PR i del GR7 i hem seguit pel Barranc dels Molíns fins a Ibi. Un matí, a estones ventós i fred però, majorment, molt agradable per a caminar. Fins a la pròxima, que sembla que tampoc serem molts perquè hi ha esdeveniments socials als quals alguns no poden faltar. Vos deixem l'enllaç a un album de fotos al que Pastu afegirá les seves. https://photos.app.goo.gl/jMHghjpyvUNBTiMN6, així còm el perfil de la ruta realitzada.
Powered by Wikiloc

sábado, 27 de noviembre de 2021

Per les serres d'Onil 27/11/2021

Per a hui ens tenia reservada Toni una ruta inèdita en part, perquè encara que la zona la tenim bastant trepitjada (Camp de Tir d'Onil, Coto Tauenca, etc), es tractava de fer una variant desconeguda.

Feia un matí fresquita, amb 3,5°, però amb un cel buid i clar que augurava un bon estar a l'aire lliure.

Hem deixat el cotxe al costat del lloc on estava la Font de l'Arcà, ara tristament enterrada. Des d'allí hem pujat pel camí de l'Arcà, passant pel punt on estava un vell pont de pedra, també desaparegut.

Ens hem desviat per la dreta per una senda que passa al costat de la Capona i voreja la Solana de Montbari per a anar a parar al Barranc del Canalis, un salvatge racó de pins i carrasques pel qual remuntem fins a arribar a la carretera CV-803.

A dreta i esquerra de la senda abunden els pins partits per la meitad o tombats per les famoses tempestes Gloria i Filomena, però també mates de petorrera en flor, sabines, bellotes i bolets.

Eixim immediatament de la carretera per la dreta per a prendre una senda que ens condueix en ascens a una cresta, amb la Ombría del Puig a l'esquerra, amb vistes a la Creu de la Fenososa, i en direcció a Lloma Chover, encara que abans d'arribar torcem de nou a la dreta i descendim de nou al Barranc del Canalís.

Des de la part de dalt sorprenen les vistes, perquè observem la Penya Migjorn, el Maigmó, el Carche, el Reconco de Biar, Montcabrer, la Valleta de Polop, la Teixereta i, molt més lluny, s'albiren clarament La Serreta, la Serrella i el Puig Campana

Hi ha hagut un moment en el qual hem escoltat sons d'ocells i es tractava d'un esbart de gruids (grulla?) que ens han sobrevolat en el seu camí al sud.

Pràcticament pel mateix traçat que a l'anada, tornem fins on hem deixat el cotxe i ens pugem al Camp de Tir d'Onil, on ens esperava un bon plat d'orella adobada a la planxa i altres delicatessens.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

 

Powered by Wikiloc
 
 
 

sábado, 13 de noviembre de 2021

Per fi ... Barranc de l'Encantada 13/11/2021


Des que Sento Berna va proposar per primera vegada anar al Barranc de l'Encantada, fins hui, han sigut diversos els plans i els intents fallits, cadascun per una causa més o menys inesperada. Però ja tocava.

Hem eixit d'Ibi Rafa, Sento i Basseta, en direcció a Planes, on hem pres el café de rigor abans de baixar a aparcar el cotxe prop del safareig.

La ruta arranca per un camí asfaltat, a la dreta de l'Ermita, que ascendeix entre bancals d'oliveres fins al Collado, un punt elevat que suposa la part que més esforç requereix.

A partir d'allí, descendim també pel Assagador de Benicapsell fins a quasi tocar la carretera CV-700, però girant a l'esquerra pel camí que discorre paral·lel al Barranc de l'Encantada.

En passar pel Gorg del Salt ens devisamos per a baixar les escales i contemplar el preciós espectacle de la cascada i el llac que es forma, encara que baixava poca aigua.

Per la mateixa pista seguim en direcció al Toll de Pau, parant per a esmorzar en un bancal on tocava el sol. Al costat de nosaltres hi havia unes mates de ginesta amb diversos nusos. Vaig pensar que havia de tindre un sentit i el vaig buscar en Internet: és un mitjà perquè es complisquen els nostres desitjos.

Després de l'esmorzar, hem seguit la senda que porta fins al Molí de l'Encantada, al costat del Toll de l'Estret, un punt en el qual el riu salva un fort desnivell entre impressionants parets de pedra.

A partir d'aquest punt, la senda contínua en sentit ascendent, entre pins, carrasques,
arboços, llentiscles,  cirerers de pastor, tapaculs, petorrera i una llarga sèrie d'espècies pròpies d'aquesta temporada de tardor.

Cal dir que ens ha fet un dia molt bo. Es notava que havia plogut, perquè hi havia fang en la senda, però hem gaudit d'un matí assolellat i molt agradable.

Deixant el Barranc de l'Encantada a la dreta, la senda ens condueix fins a una casa de camp en un paratge anomenat Tormos, desembocant en una pista asfaltada des d'on comencem a contemplar unes extraordinàries vistes al pantà de Beniarrés, al Benicadell, al Montcabrer i al castell de Cocentaina.

Aquesta pista descendeix entre camps de cirerers, ametlers i oliveres fins a Planes, amb unes precioses vistes per la dreta al pantà, a Gaianes i a Beniarrés.

Arribats a Planes, encara hem tingut temps per a tornar a parar en el mateix bar i prendre una cervesa mentre xarràvem amigablement de tot el diví i l'humà.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (on Sento afegirà les seues).

Powered by Wikiloc





.

sábado, 30 de octubre de 2021

Carrícola-Otos-Carrícola 30/10/2021

Les prediccions meteorològiques donaven alts percentatges de probabilitat de precipitacions, així que descartem pujar al Benicadell. A més, Rafa no tenia clar que poguérem fer cap caminada, a causa del risc de pluja. Però com no era pla de quedar-se a casa, hem decidit fer una ruta que ens permetera refugi en cas de xàfec.

Ens hem anat de bon matí a Carrícola, on hem deixat el cotxe, prenent la costera que puja a l'Ermita del Crist del Calvari, en direcció al castell. Passem per algun dels monuments que hi ha en el barranc, però ens desviem per una senda a l'esquerra que ens condueix a la pista que recorre tota la falda del Benicadell.


Una vegada en el camí, el passeig és còmode. Les vistes a la Vall d'Albaida i al pantà de Bellús són precioses i no ens cau ni una gota. Passegem enfront de l'impressionant Benicadell, entre romer i petorrera en flor, garroferes (mascles i femelles) i alguns bolets, fins a arribar al depòsit d'aigua d'Otos.

El camí baixa en direcció a Otos, passant per la Nevera de Tormo (S. XVIII), les dimensions del qual no podem contemplar pel fet que una immensa figuera ha crescut dins.

Continuem descendint entre cuidades explotacions de taronges, mandarines i tot tipus de fruiters. Ens desviem a l'esquerra per a visitar una antiga masia, el Mas de Suagres, trobant a la porta a un senyor major, que es va criar allí, que ens compta nostàlgic detalls de la casa i de la vida en ella.

De camí a Otos travessem nombroses plantacions de caquis (Diospyros kaki), amb els arbres a vessar de fruita quasi madura, mentre el camí descendeix fins a la Font de Baix i el safareig que allí trobem, al costat d'uns enormes xops les fulles dels quals estan prenent tons groguencs.

El camí torna a ascendir al costat del barranc fins a deixar-nos en les mateixes escales de l'entrada posterior a Ca les Senyoretes, on hem esmorzat uns bons bocates. Tots coincidim que pot resultar complicat qualificar aquest establiment, especialment pel caràcter peculiar de la cambrera que ens ha atés.

Vagaregem per Otos, comprem uns panquemaos en el forn i seguim la ruta, no sense abans acostar-nos a uns magraners replets de fruits i agafar algunes magranes madures. Passem de nou per la Font de Baix i prenem direcció a Bèlgida per un camí rural que travessa cuidats bancals de fruita, vinya i olivars.

Arribem al que es coneix com a Horta Nova de Bèlgida i torcem per a pujar per un camí al costat del Barranc del Castellet que, de nou entre preciosos ben treballats bancals, puja en direcció a Carrícola, on entrem pel safareig.

Recorrem els escassos carrers de la localitat, contemplant alguna de les creacions artístiques que les decoren, ens fem una foto en la Font dels caragols i arribem al cotxe donant per finalitzat el passeig.

Durant tot el matí hem tingut un cel una mica cobert, però sense amenaça de pluja, algunes ratxes de vent i una agradable temperatura. Ens apuntem la ruta per a repetir-la més endavant.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 


 

 

sábado, 23 de octubre de 2021

Circular per 5 pobles: Ares del Bosc, Benasau, Penàguila, Alcoleja i Beniafé 23/10/2021


Tot apuntava a que la ruta de hui l'anàvem a fer Rafa i Basseta mà a mà, però a última hora s'ha apuntat Sento. La idea era fer una ruta nova per algun lloc no gaire apartat d'Ibi, i hem triat una que semblava tindre bona pinta.

La predicció meteorològica apuntava pluja, així que ens hem proveït de paraigua i ens hem anat fins a Ares del Bosc, punt d'inici.. Una pista asfaltada ens he portat, entre oliveres i carrasques, fins a Benasau, on hem pres un café al Nou Serrella.

Des de Benasau, passant per la vora de la Creu Blanca, hem baixat pel Camí Vell de Penàguila fins al llit del riu Frainós (també anomenat riu Penàguila) i després, passant al costat del Molí dels Pereres, hem ascendit entre bancals d'hortes per a arribar al bar on hem esmorzat, amb unes precioses vistes al Arc de Santa Lucia.

Després de l'esmorzar, hem recorregut els carrers de Penàguila mentre comptàvem diferents experiències viscudes o narrades entorn d'aquelles cases. És un lloc amb molta història i val la pena passejar per tot el poble.

Creuem el Barranc de la Muralla per la carretera per a desviar-nos per un camí a la dreta que ens porta al Pont de l'Arcada, on el camí comença a empinar-se i a deteriorar-se, encara que no és res que puguem superar mentre xarrem amigablement, gaudim de la floració de la petorrera i ens mengem algun arboç.

Passem la Caseta de Sari del Quinto i entre bancals erms i serres poblades de pins i carrasques ens acostem a la Caseta d'Ivanyes, al costat de la carretera per la qual accedim a Alcoleja, sense deixar de contemplar les meravelloses vistes a la Serrella.

No entrem en el nucli urbà, perquè ens desviem pel primer carrer a l'esquerra que baixa de nou, pel Camí de Beniafé, fins al riu Frainós, creuat per un bell pont de pedra.

Aquest camí ens permet ascendir fins a Beniafé, un grapat de casetes humils entorn d'una ermita i envoltada d'hortes regades amb l'aigua de la Font de Beniafé i al peu de la Serrella. Fins ací podem dir que la ruta ha sigut bastant còmoda.

Però prompte es complicarà, perquè abandonem una pista asfaltada (que ens haguera portat fins a Ares sense major problema) i ens endinsem per una senda enfangada que ens allunyava del poble. Al final, hem arribat de nou a una altra pista asfaltada, el Camí Vell de la Marina, que desemboca en Ares per un xicotet safareig.

Al llarg de la caminada s'ha anat buidant bastant el cel i hem tingut una mica de sol.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna afegirà les seues).

Powered by Wikiloc
 
 
 


sábado, 16 de octubre de 2021

Esmorzar en la Menora Nova 16/10/2021

Hui tocava fer una ruta de proximitat i triem anar a la Menora i esmorzar en aqueixa taula amb vista que tant ens agrada.

S'han apuntat algunes xiques, així que ens hem ajuntat set. Hem aparcat en la Venteta i ens hem dirigit al camí que passa pel Palomaret, fins a desviar-nos a la dreta per una senda que travessa una pineda amb la meitat dels pins tombats o partits per la tempesta Gloria.

Ens ha cridat l'atenció la gran quantitat de bolets que trobem a dreta i esquerra. Evidentment, no es tracta de bolets comestibles, però no hi ha dubte que són molt fotogèniques.

La senda arriba a fins a uns bancals pròxims a la Casa del Xocolater i des de la qual prenem el camí per a pujar al turó on està la casa. Hem torçat per un camí que no solem recórrer i al final ens ha tocat trepitjar els bancals per a arribar.

Ens ha passat com en una altra ocasió: la taula estava ocupada. Però ha donat la causalitat que era un grup d'iberuts coneguts per nosaltres i que, a més, estaven acabant. Els hem saludats i ens hem assegut a esmorzar.

Per a la volta ens hem dirigit per una senda que condueix a la Menora Vella i poc després arribàvem a la carretera del Canalís. Recorrem a penes 100 metres per la carretera i dobleguem a l'esquerra per a entrar en la zona de Coto Tauenga i pasar per el Mas de la Ferrereta. Per allí trobem molta pebrella, sajolida, safrà bord i molt timonet en flor.

El camí ens condueix en direcció a Onil, però ens desviem a l'esquerra per a ascendir al Mes de Tauenga i, un poc més amunt, reprendre la senda inicial que ens retorna al camí del Palomaret.

Hem gaudit d'un matí esplèndid. Feia sol, però no hem passat calor. De tant en tant bufava una agradable brisa que ens refrescava.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu i Berna faran les seues aportacions)
.

 

Powered by Wikiloc



 

 

 

domingo, 10 de octubre de 2021

Circular per la Serra de Bernia 9/10/2021

Mariu i Pastu tenen el costum d'anar a la Serra de Bernia acompanyats de Laura i Sandi, i ens van convidar a apuntar-nos per a fer la ruta circular que passa pel Fotat de Bernia i, en acabar, dinar a Xaló. Ens apuntem Basseta i Rafa, així que érem 6 persones.

A les 9 del matí estàvem aparcant en els Cases de Bernia. El pronòstic del temps donava un 60% de probabilitat de pluja, així que vam agafar paraigües i impermeables per si de cas.

La primera part de la ruta és ascendent (salvem més de 250 metres de desnivell en tot just 1,5 km), amb alguns punts en els quals cal grimpar per les roques. Les vistes a la mar i a les muntanyes circumdants compensen l'esforç.

Passar pel Forat, com sempre, és una experiència. Quasi de quatre grapes salvem el curt túnel i davant nosaltres s'obri aqueixa espectacular finestra a la Serra Gelada, amb les torres de Benidorm a la dreta i Altea a l'esquerra.

Esmorzem allí mateix, gaudint de les vistes fins que un espés núvol ho cobreix tot en qüestió de minuts. Alguns senderistes arribaven i quedaven decebuts al no poder gaudir d'aqueixa vista.

Reprenem la marxa per una senda que discorre entre pedreres i margallons, amb la inaccessible mola muntanyenca a la dreta i la vall plagada d'hivernacles a l'esquerra. Al poc, comença a ploure i hem de desplegar els paraigües, encara que va ser per poc temps.

La senda és pedregosa, amb constants escalons irregulars i alguna pujada incòmoda de superar, mentres un ganao de cabres monteses ens vigilen des de les penyes. A més, eren moltes les persones que feien la ruta en tots dos sentits i, en alguns punts, es formava tapó.

Arribem al Fort de Bernia amb el cel un poquet més buid de boira i des d'allí ja tot és una còmoda baixada fins a l'aparcament que permet gaudir d'unes magnífiques vistes a la Vall de Tàrbena.

Durant la ruta hem trobat algunes espècies vegetals amb fruit (margallons i Osyris lanceolata) i amb flor, com el safrà bord, la Centaurea, el timó o la Dittrichia viscosa, però ens crida especialment l'atenció una eruga que devorava les fulles de les lleteroles. Buscant en Internet, crec que es tracta de l'"Esfinge de las Lechetreznas".

Queda per comentar l'extraordinari menjar en el Bar Rull, situat en la Plaça de Xaló: bon gènere, atent servei i preu assequible.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos, al qual Pastu afegirà alguna més.

 

Powered by Wikiloc
 
 


 

domingo, 3 de octubre de 2021

Esmorzar en Benialí 1/10/2021

És costum en la Penya allargar el període estival, quan descansem de fer les rutes setmanals, i no arrancar fins a passar les Festes de Setembre. Enguany ho hem allargat fins al primer dissabte d'Octubre, quan hem fet l'"arrancadora".

Rafa Palacios va quedar encarregat de buscar una ruta amb bar i ens va proposar esmorzar en Benialí, per a caminar fins allí des d'Al Patró, és a dir, recórrer la Vall de Gallinera, esmorzar en "El Jabalí" i tornar.

Finalment ens van fallar Toni i Ramón per diferents causes, però per a compensar es van apuntar Mariu i Maje. A les 8 eixíem d'Ibi, pararem en Planes a prendre un café i poc després estàvem aparcant en Al Patró.

La ruta ja és coneguda per algun de nosaltres, no així per a Berna i Maje, que van gaudir del paisatge atés que feia un dia molt bó, amb algun núvol que, de tant en tant, tapava el sol.

Passem per la Carroja, on vam conéixer a un anglés que ha restaurat una preciosa casa ("Casa Lola") i més endavant passem per Benissivà i Benitaia, fins a desembocar en Benialí.

Eren les 11 del matí quan arribàvem al restaurant, on ens van atendre molt bé, com sol ser habitual en aquests pobles. Vam esmorzar molt bé i a un preu que ens va semblar molt correcte. Caldrà tornar per allí.

Per a la volta havíem previst pujar pel vessant de bancals de cirerers per a baixar més endavant, però feia molt de sol i era tard, així que vam optar per tornar pel mateix traçat que a l'anada. Ja no hi havia núvols que taparen el sol i vam suar molt.

Malgrat que ja ha entrat la tardor, hem trobat gran quantitat de flors pel camí, fins i tot alguns cirerers amb una segona floració.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc, un àlbum amb les meues fotos i un altre àlbum amb les fotos de Sento.

 

Powered by Wikiloc
 
 


sábado, 22 de mayo de 2021

Benirrama i Castell de Gallinera 22/05/2021

Sento Berna tenia il·lusió d'anar al Barranc de l'Encantada, però de nou hem hagut d'ajornar-la al no poder acompanyar-nos.

El pla inicial era acabar menjant a Alcalá de la Jovada, per la qual cosa hem buscat una ruta alternativa i pròxima a aquells paratges. A la rematada, optem per una ruta per la Vall de Gallinera.

Hem avançat l'eixida d'Ibi per a poder assegurar-nos arribar a hora de menjar. Després del café de rigor en Plans, hem enfilat per la Vall fins a arribar a Benirrama, on hem aparcat.

La ruta arranca ascendint per una senda escalonada (a l'estil dels 6.000 escalons de Benimaurel), que discorre per la Ombría del Xap i culmina en el Passet de Benirrama, just en el cim i des d'on ja s'albira la Vall d'Alcalá.

Ens ha cridat l'atenció, com en altres ocasions, l'abundància de plantes i flors silvestres, fins i tot alguna orquídia rara de trobar i, sobretot, la Herba de Sant Jordi (valeriana roja) a l'esquerra i dreta de la senda.

La sort que hem tingut és que estava ennuvolat i en aqueixa primera part de la ruta, més exigent, hem evitat el sol. No obstant això, en estar ennuvolades les antenes del repetidor de Miserat, hem desistit de pujar, perquè no hauríem pogut gaudir de les vistes.

La senda ens condueix entre margallons fins al Camí de l'Atzúbia, una pista asfaltada que ve des de la Vall d'Alcalá. Veient l'hora que era, hem decidit parar a esmorzar i reposar forces. Res d'aqueixos opípars esmorzars tan habituals, sinó una cosa lleugera.

Un poc més a baix del lloc de l'esmorzar, abandonem la pista asfaltada i agafem una senda a l'esquerra que ens permet envoltar la mola muntanyenca de Miserat i iniciar un suau descens per l'empinat vessant, travessant algunes pedreres fins a arribar al Castell de Gallinera.

Els accessos al castell estan complicats i ens hem acostat a la base de les muralles. No hi ha dubte que aquest castell està alçat en el millor punt d'observació, ja que es controla visualment des de la costa fins al castell de Benisili, l'altra entrada a la Vall.

Des del castell de Gallinera continuem baixant per un camí que travessa alguns barrancs replets de plantes i flors silvestres, així com camps de cirerers. Quedaven poques cireres, però alguna hem pogut enxampar.

Hem agafat els cotxes i tornat de nou per la carretera que recorre la Vall, parant en Benissivà per a comprar unes quantes caixes de cireres. Segons ens han comentat, la temporada no ha sigut bona.

Eren les 14 hores quan arribàvem a Alcalà de la Jovada. Havíem reservat taula en Ca Vicent de la Tona, on ens han atés estupendament. Hem provat l'"olla de blat picat" (deliciosa) i l'arròs al forn (espectacular). Una excel·lent relació qualitat-preu, tot cal dir-ho.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu afegirà alguna de les seues)
.

Powered by Wikiloc

 

sábado, 15 de mayo de 2021

Sardinada en casa de Tere i Ramón 15/05/2021


L'any passat, l'1 de maig va caure en ple confinament i no vam poder celebrar la nostra tradicional sardinada. Enguany, l'alçament de l'estat d'alarma ens ha permés ajuntar-nos, encara que amb uns dies de retard,

Per a no cridar molt l'atenció, els nostres amics Tere i Ramón van pensar a oferir-nos la seua casa per a tan magne esdeveniment i vam acceptar tots encantats.

La vespra, com sempre, llista en mà per a fer la compra, tasca de la qual es van encarregar Ramón i Pastu, perquè Sento estava ocupat amb la seua pericana.

De bon matí, ens hem concentrat al costat de l'antena de Villalobos per a fer una passejada per la serra. Al principi hem pres un camí privat que conduïa a una casa amb signes d'estar abandonada i des d'allí no podíem seguir.

Ens hem donat la volta i ens hem anat en direcció al Cabeçó Cuartel, amb una empinada pujada però amb el premi de les fantàstiques vistes que hi ha sobre tota la Foia de Castalla, des de la Penya Migjorn, al Menejador, passant pel Maigmó i el Reconco.

El descens ha sigut pel costat oposat a la pujada, en direcció a Villalobos, encara que hem hagut de baixar fins a un barranc i tornar a pujar per l'altre costat. Però a l'hora prevista arribàvem a la casa, on ens esperaven les nostres xiques.

Hem muntat 2 taules de 6 comensals cadascuna, en compliment del protocol i hem preparat el menú habitual: aperitius, pericana de Sento, gambes fregides, ous caiguts i pimentons verds amb sardines salades.

Les postres ha tingut tres fases: sandia, saginosa de Tere i tiramisú de Berna, tot per a xuplar-se els dits.

La sobretaula ha sigut dispar: mentre nosaltres xarràvem del diví i de l'humà, elles, pressionades per Maje, han tret la baralla i han fet dues partides de "continental".

Un dia meravellós i que esperem poder repetir molts anys. Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (a l'espera que Berna afija les seues).

Powered by Wikiloc
 
 



martes, 11 de mayo de 2021

ELS ESCALONS - LA CATEDRAL DEL SENDERISME 08-05-2021

 

Fea tems que teniem penden esta ruta, crec que desde el any 2018, pues en el 2019, un día pel altre no la vam fer i el any pasat, darrere el Covit este de la porra, no la vam poder fer.

Al final numes hem pugut anar Ramon, Toni, Berna y Pastu, acompañats per Mariu,  representant del sector femeni de la Penya.


Com esta algo llun, hem ixit de Ibi a les 6 y mitja y com es tradisio, hem parat en la localitat de Bensissa, aon sabem que ia un  lloc, aon podem comprar el pa, grasies a lo que mos va dir un home  de esta localitat, en una de los voltes que hem anat.

Despues dels cafenets de rigor, hem amplegat a la localitat de Benimaurell, pero per una carretera que desconeixiem y que Sant Google, anaba dienmos.

Hem desidit deixar un coche en Fleix i el altre, en Benimaurell, perque creiem que anaem adelantar algo, pero no ha segut aixina, pero mos ha vengut be a la hora de dinar.

Bueno anem a lo que anaem, hem comensat la ruta aon sempre, en el llavador de Fleix i ya veiem que hui sería un día mol concurrit, pues iavien mols grups como mosatros que anaen a fer “Els Escalons”; y aisina ha segut, un peregrinar de gent, uns   davant de mosatros  y  altres  darrere,  als quels  deixavem pasar, pues teniem mes presa que mosatros.

Com es costum, hem ascomensat a contar escalons, pero al que fa trenta o coranta y pico, ya mos hem descontat y no era plan de tornar a escomensar.

La entrá es fa per una cova foradá en la que ia instalá una pasarela, que mos  introdruix dins la ruta y yá es pot vore la inmensitat del vall que anem a travesar. La llástima es que la caiguda de aigua, que vam poder contemplar un any, ia fa tems que no la vegem.

Mariu y Berna estaen maravillats del lloc aon estavem y de lo curios que son els escalons, anque después ya no pareixien tan bonics, pues cuan em portaem 3.000 o 4.000, ya no eren tan bonics.

Hem acomensat la primera muntá, y a Pastu, li ha agarrat una “pajara”, que aunque fora de 25 anys, no podía ferse en ella, pero poc a poc, hem arribat a un Pou, aon sacaba la senda y agarrem un tros de asfalt, hasta aplegar al mas de “Juvees D’Enmig”, aon hem almorsat  y hem agarrat forses, pa escomensar la segon baixa. Mentres estaem almorsan, hem vist gent de Ibi, que també estaba fen la ruta, pero anaen mes rápits que mosatros y mos han adelantat. Dien que estaen hospedats en el Hotel ALHAUAR, y que tenien el dinar allí. Esta opsió tendriem que vorela  pa un altre any, si volem tornarla a fer.



Pasat el mas de “Juvees D’Enmig”, ya es pot vore la espectacularitat del Barranc del Infern y el trayecte de la senda.


Es pasa per la “Font de Reinos”, pero no hem pugut ni fermos fotos, pues estaba ocupa per un grup de senderistes de unes 10 persones, pero lo si que hem pugut fer, es refrescarmos algo y plenar les cantimplores de aigua.

Em baixat hasta el mateix llit del riu, pa escomenzar la segon  pugá y que es   la mes forta de totes, per lo empina que esta. Pastu encara estaba en la “pájara” y anaba mol poco a poc, hasta que em arribat  a unes construccions derrocaes aon en el seu dia iavia un pou que ara esta sec.

La ruta seguix per amun fins arribar a “Juvees de Dalt”, tambe en construccions derrocaes y  alguns pous, aon si que es veia algo de aigua, pero sense poder acsedir. Mos hem mengat un poc de fruta y barritas energeticas y…. a continuar.


 
Mariu esta feta una campeona y el resto hem recuperat forses y escomensem la tercera part. Novament apareixen el escalons y ha divisaem la ultima pugá, que es prou fotuta y també escomensa a pegar el sol de calen y hem desidit pugar cadascu a un ritme, Toni, Mochi y Berna, san adelantat y Pastu (algo mes recuperat) y Mariu, an  anan al seu ritme.

Hem arribat a les tres y mitga, hem tret les cadires y les taules y em cumplimentat la segona part del lema de la nostra penya, la “gastronómica”, Mariu había preparat una fiambrera de “magre en salsa”, que estaba pa chuplarse els dits y sa finalisat, como no, en la saginosa de Berna, café, herbero y carajillo.

Ha segut una ruta pa repetirla, aunque Mariu diu que no, pero me imagine que en un altre plantejament, crec que aseptará acompañamos de nou, aixina com un altra componen.

Com voreu, cuan Pastu escriu  la crónica, la escriu en Iberut, peganli unes cuantes pataes al Diccsionari, pero espere que la entengau.

Els enllasos de les fotos, estan en el Wasapp: Fotos de Sento Berna i fotos de Pastu.