sábado, 30 de octubre de 2021

Carrícola-Otos-Carrícola 30/10/2021

Les prediccions meteorològiques donaven alts percentatges de probabilitat de precipitacions, així que descartem pujar al Benicadell. A més, Rafa no tenia clar que poguérem fer cap caminada, a causa del risc de pluja. Però com no era pla de quedar-se a casa, hem decidit fer una ruta que ens permetera refugi en cas de xàfec.

Ens hem anat de bon matí a Carrícola, on hem deixat el cotxe, prenent la costera que puja a l'Ermita del Crist del Calvari, en direcció al castell. Passem per algun dels monuments que hi ha en el barranc, però ens desviem per una senda a l'esquerra que ens condueix a la pista que recorre tota la falda del Benicadell.


Una vegada en el camí, el passeig és còmode. Les vistes a la Vall d'Albaida i al pantà de Bellús són precioses i no ens cau ni una gota. Passegem enfront de l'impressionant Benicadell, entre romer i petorrera en flor, garroferes (mascles i femelles) i alguns bolets, fins a arribar al depòsit d'aigua d'Otos.

El camí baixa en direcció a Otos, passant per la Nevera de Tormo (S. XVIII), les dimensions del qual no podem contemplar pel fet que una immensa figuera ha crescut dins.

Continuem descendint entre cuidades explotacions de taronges, mandarines i tot tipus de fruiters. Ens desviem a l'esquerra per a visitar una antiga masia, el Mas de Suagres, trobant a la porta a un senyor major, que es va criar allí, que ens compta nostàlgic detalls de la casa i de la vida en ella.

De camí a Otos travessem nombroses plantacions de caquis (Diospyros kaki), amb els arbres a vessar de fruita quasi madura, mentre el camí descendeix fins a la Font de Baix i el safareig que allí trobem, al costat d'uns enormes xops les fulles dels quals estan prenent tons groguencs.

El camí torna a ascendir al costat del barranc fins a deixar-nos en les mateixes escales de l'entrada posterior a Ca les Senyoretes, on hem esmorzat uns bons bocates. Tots coincidim que pot resultar complicat qualificar aquest establiment, especialment pel caràcter peculiar de la cambrera que ens ha atés.

Vagaregem per Otos, comprem uns panquemaos en el forn i seguim la ruta, no sense abans acostar-nos a uns magraners replets de fruits i agafar algunes magranes madures. Passem de nou per la Font de Baix i prenem direcció a Bèlgida per un camí rural que travessa cuidats bancals de fruita, vinya i olivars.

Arribem al que es coneix com a Horta Nova de Bèlgida i torcem per a pujar per un camí al costat del Barranc del Castellet que, de nou entre preciosos ben treballats bancals, puja en direcció a Carrícola, on entrem pel safareig.

Recorrem els escassos carrers de la localitat, contemplant alguna de les creacions artístiques que les decoren, ens fem una foto en la Font dels caragols i arribem al cotxe donant per finalitzat el passeig.

Durant tot el matí hem tingut un cel una mica cobert, però sense amenaça de pluja, algunes ratxes de vent i una agradable temperatura. Ens apuntem la ruta per a repetir-la més endavant.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

 


 

 

sábado, 23 de octubre de 2021

Circular per 5 pobles: Ares del Bosc, Benasau, Penàguila, Alcoleja i Beniafé 23/10/2021


Tot apuntava a que la ruta de hui l'anàvem a fer Rafa i Basseta mà a mà, però a última hora s'ha apuntat Sento. La idea era fer una ruta nova per algun lloc no gaire apartat d'Ibi, i hem triat una que semblava tindre bona pinta.

La predicció meteorològica apuntava pluja, així que ens hem proveït de paraigua i ens hem anat fins a Ares del Bosc, punt d'inici.. Una pista asfaltada ens he portat, entre oliveres i carrasques, fins a Benasau, on hem pres un café al Nou Serrella.

Des de Benasau, passant per la vora de la Creu Blanca, hem baixat pel Camí Vell de Penàguila fins al llit del riu Frainós (també anomenat riu Penàguila) i després, passant al costat del Molí dels Pereres, hem ascendit entre bancals d'hortes per a arribar al bar on hem esmorzat, amb unes precioses vistes al Arc de Santa Lucia.

Després de l'esmorzar, hem recorregut els carrers de Penàguila mentre comptàvem diferents experiències viscudes o narrades entorn d'aquelles cases. És un lloc amb molta història i val la pena passejar per tot el poble.

Creuem el Barranc de la Muralla per la carretera per a desviar-nos per un camí a la dreta que ens porta al Pont de l'Arcada, on el camí comença a empinar-se i a deteriorar-se, encara que no és res que puguem superar mentre xarrem amigablement, gaudim de la floració de la petorrera i ens mengem algun arboç.

Passem la Caseta de Sari del Quinto i entre bancals erms i serres poblades de pins i carrasques ens acostem a la Caseta d'Ivanyes, al costat de la carretera per la qual accedim a Alcoleja, sense deixar de contemplar les meravelloses vistes a la Serrella.

No entrem en el nucli urbà, perquè ens desviem pel primer carrer a l'esquerra que baixa de nou, pel Camí de Beniafé, fins al riu Frainós, creuat per un bell pont de pedra.

Aquest camí ens permet ascendir fins a Beniafé, un grapat de casetes humils entorn d'una ermita i envoltada d'hortes regades amb l'aigua de la Font de Beniafé i al peu de la Serrella. Fins ací podem dir que la ruta ha sigut bastant còmoda.

Però prompte es complicarà, perquè abandonem una pista asfaltada (que ens haguera portat fins a Ares sense major problema) i ens endinsem per una senda enfangada que ens allunyava del poble. Al final, hem arribat de nou a una altra pista asfaltada, el Camí Vell de la Marina, que desemboca en Ares per un xicotet safareig.

Al llarg de la caminada s'ha anat buidant bastant el cel i hem tingut una mica de sol.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna afegirà les seues).

Powered by Wikiloc
 
 
 


sábado, 16 de octubre de 2021

Esmorzar en la Menora Nova 16/10/2021

Hui tocava fer una ruta de proximitat i triem anar a la Menora i esmorzar en aqueixa taula amb vista que tant ens agrada.

S'han apuntat algunes xiques, així que ens hem ajuntat set. Hem aparcat en la Venteta i ens hem dirigit al camí que passa pel Palomaret, fins a desviar-nos a la dreta per una senda que travessa una pineda amb la meitat dels pins tombats o partits per la tempesta Gloria.

Ens ha cridat l'atenció la gran quantitat de bolets que trobem a dreta i esquerra. Evidentment, no es tracta de bolets comestibles, però no hi ha dubte que són molt fotogèniques.

La senda arriba a fins a uns bancals pròxims a la Casa del Xocolater i des de la qual prenem el camí per a pujar al turó on està la casa. Hem torçat per un camí que no solem recórrer i al final ens ha tocat trepitjar els bancals per a arribar.

Ens ha passat com en una altra ocasió: la taula estava ocupada. Però ha donat la causalitat que era un grup d'iberuts coneguts per nosaltres i que, a més, estaven acabant. Els hem saludats i ens hem assegut a esmorzar.

Per a la volta ens hem dirigit per una senda que condueix a la Menora Vella i poc després arribàvem a la carretera del Canalís. Recorrem a penes 100 metres per la carretera i dobleguem a l'esquerra per a entrar en la zona de Coto Tauenga i pasar per el Mas de la Ferrereta. Per allí trobem molta pebrella, sajolida, safrà bord i molt timonet en flor.

El camí ens condueix en direcció a Onil, però ens desviem a l'esquerra per a ascendir al Mes de Tauenga i, un poc més amunt, reprendre la senda inicial que ens retorna al camí del Palomaret.

Hem gaudit d'un matí esplèndid. Feia sol, però no hem passat calor. De tant en tant bufava una agradable brisa que ens refrescava.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu i Berna faran les seues aportacions)
.

 

Powered by Wikiloc



 

 

 

domingo, 10 de octubre de 2021

Circular per la Serra de Bernia 9/10/2021

Mariu i Pastu tenen el costum d'anar a la Serra de Bernia acompanyats de Laura i Sandi, i ens van convidar a apuntar-nos per a fer la ruta circular que passa pel Fotat de Bernia i, en acabar, dinar a Xaló. Ens apuntem Basseta i Rafa, així que érem 6 persones.

A les 9 del matí estàvem aparcant en els Cases de Bernia. El pronòstic del temps donava un 60% de probabilitat de pluja, així que vam agafar paraigües i impermeables per si de cas.

La primera part de la ruta és ascendent (salvem més de 250 metres de desnivell en tot just 1,5 km), amb alguns punts en els quals cal grimpar per les roques. Les vistes a la mar i a les muntanyes circumdants compensen l'esforç.

Passar pel Forat, com sempre, és una experiència. Quasi de quatre grapes salvem el curt túnel i davant nosaltres s'obri aqueixa espectacular finestra a la Serra Gelada, amb les torres de Benidorm a la dreta i Altea a l'esquerra.

Esmorzem allí mateix, gaudint de les vistes fins que un espés núvol ho cobreix tot en qüestió de minuts. Alguns senderistes arribaven i quedaven decebuts al no poder gaudir d'aqueixa vista.

Reprenem la marxa per una senda que discorre entre pedreres i margallons, amb la inaccessible mola muntanyenca a la dreta i la vall plagada d'hivernacles a l'esquerra. Al poc, comença a ploure i hem de desplegar els paraigües, encara que va ser per poc temps.

La senda és pedregosa, amb constants escalons irregulars i alguna pujada incòmoda de superar, mentres un ganao de cabres monteses ens vigilen des de les penyes. A més, eren moltes les persones que feien la ruta en tots dos sentits i, en alguns punts, es formava tapó.

Arribem al Fort de Bernia amb el cel un poquet més buid de boira i des d'allí ja tot és una còmoda baixada fins a l'aparcament que permet gaudir d'unes magnífiques vistes a la Vall de Tàrbena.

Durant la ruta hem trobat algunes espècies vegetals amb fruit (margallons i Osyris lanceolata) i amb flor, com el safrà bord, la Centaurea, el timó o la Dittrichia viscosa, però ens crida especialment l'atenció una eruga que devorava les fulles de les lleteroles. Buscant en Internet, crec que es tracta de l'"Esfinge de las Lechetreznas".

Queda per comentar l'extraordinari menjar en el Bar Rull, situat en la Plaça de Xaló: bon gènere, atent servei i preu assequible.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos, al qual Pastu afegirà alguna més.

 

Powered by Wikiloc
 
 


 

domingo, 3 de octubre de 2021

Esmorzar en Benialí 1/10/2021

És costum en la Penya allargar el període estival, quan descansem de fer les rutes setmanals, i no arrancar fins a passar les Festes de Setembre. Enguany ho hem allargat fins al primer dissabte d'Octubre, quan hem fet l'"arrancadora".

Rafa Palacios va quedar encarregat de buscar una ruta amb bar i ens va proposar esmorzar en Benialí, per a caminar fins allí des d'Al Patró, és a dir, recórrer la Vall de Gallinera, esmorzar en "El Jabalí" i tornar.

Finalment ens van fallar Toni i Ramón per diferents causes, però per a compensar es van apuntar Mariu i Maje. A les 8 eixíem d'Ibi, pararem en Planes a prendre un café i poc després estàvem aparcant en Al Patró.

La ruta ja és coneguda per algun de nosaltres, no així per a Berna i Maje, que van gaudir del paisatge atés que feia un dia molt bó, amb algun núvol que, de tant en tant, tapava el sol.

Passem per la Carroja, on vam conéixer a un anglés que ha restaurat una preciosa casa ("Casa Lola") i més endavant passem per Benissivà i Benitaia, fins a desembocar en Benialí.

Eren les 11 del matí quan arribàvem al restaurant, on ens van atendre molt bé, com sol ser habitual en aquests pobles. Vam esmorzar molt bé i a un preu que ens va semblar molt correcte. Caldrà tornar per allí.

Per a la volta havíem previst pujar pel vessant de bancals de cirerers per a baixar més endavant, però feia molt de sol i era tard, així que vam optar per tornar pel mateix traçat que a l'anada. Ja no hi havia núvols que taparen el sol i vam suar molt.

Malgrat que ja ha entrat la tardor, hem trobat gran quantitat de flors pel camí, fins i tot alguns cirerers amb una segona floració.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc, un àlbum amb les meues fotos i un altre àlbum amb les fotos de Sento.

 

Powered by Wikiloc