Per diverses causes, ens havíem quedat a soles Pastu i jo per a aquest dissabte. Pensant a fer una ruta local i curta, per a estar a Ibi a l'hora de dinar, se'm va ocórrer convidar al meu amic Sento Berna i aquest va acceptar.
Eixim d'Ibi a les 8 en direcció a la Font de Mariola. Al arribar vam veure alguns acampadors que havien passat allí la nit i que començaven a preparar-se el desdejuni. Ens va cridar l'atenció que han clausurat definitivament els paelleros on es podia encendre foc.
Aparquem el cotxe en el lloc de costum i ens enfilem pel camí que porta al turó on se situa el poblat ibèric, deixant el càmping a l'esquerra i la masia del Parral a la dreta.
Feia un matí esplèndid, que convidava a gaudir del verd rabiós dels camps, de l'abundant floració del coixinet de monja, del romaní i del timó.
Després d'un passeig per les restes del poblat, baixem a la cova Bolumini que, malgrat conèixer-la d'altres visites, sempre impressiona. La Cova Bolumini se situa en l'Alt de la Cova, en el vessant del Barranc del Cantal de la Vila. Posseeix una entrada d'uns 15 metres d'altura i es troba orientada a l'oest formant un amplie abric d'aproximadament 30 metres de profunditat.
A continuació, seguim la ruta en direcció al Portín, parant per a esmorzar al costat del pou de neu del mateix nom, de 13,90 metres de diàmetre, una de les caves més desconegudes per trobar-se amagada entre abundant vegetació.
Després de l'esmorzar hem continuat en direcció al vèrtex geodèsic del Portín i a través d'una sendera ben marcada fins a la Cava de Don Miguel, situada a 1.050 metres d'altura, amb 14,50 metres de diàmetre, construïda en la primera meitat del segle XVII per la ciutat de Xàtiva.
La ruta circular s'acaba completant en baixar per una senda en direcció a la zona recreativa on havíem aparcat, no sense abans gaudir de l'excel·lent aspecte que presenta la Font de l'Arbre. Atès que havíem complit amb l'horari previst, encara vam tenir temps per a parar en la Font dels Patos i prendre una bona cervesa.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc (però no fer-li molt cas, doncs a algun dels satèl·lits se li va haver de creuar un cable) i un grapat d'imatges en un àlbum de Google Fotos.
Ens venia de gust tornar a la Serrella. Toni i Rafa no havien estat en l'anterior intent de pujar a la Mallada del Llop i els vam proposar tornar-ho a intentar.
Vam avanzar l'eixida d'Ibi a les 7 del matí, en previsió que no ens enxampara sol en ple ascens. No obstant açò, vam tenir un dia agradable, seminugolat i fins i tot fresc quan arribem al cim.
Iniciem l'ascens pel Barranc de la Font, per a passar per la Font de la Noguera i el pou de neu que hi ha una mica més amunt, enfiland el barranc que ascendeix per l'esquerra.
Esmorzem en un replà, amb una mica de vent que, gràcies a la roba d'abric, no ens va deixar tesos.
Després de l'esmorzar, rematem l'ascensió (1.379 metres d'altura) i vam anar per la cresta de dalt, amb impressionants vistes a dreta (al pantá de Guadalest i al mar) i esquerra (Famorca, Fageca, Gorga, ...), passant per una zona de curioses formacions rocoses abans d'iniciar la baixada..
La primavera es feia palesa en la floració de les orquídies i un altre tipus de plantes, però encara es pronte per a veure la catifa blava del "coixinet de monja".
Us deixe el perfil de la ruta a Wikiloc i una selecció de fotos en un àlbum de Google Fotos.
Avui hem gaudit d'una ruta extraordinària. Fa temps que Mariu havia comentat que li venia de gust anar al Vall de Gallinera quan estigueren els cirerers en flor. Era el moment oportú, vam pensar, per a tornar a aqueix extraordinari entorn presidit per la Penya Foradada.
Basseta va triar una ruta que semblava bastant assequible, partint de Alpatró, baixar pel llit del riu i esmorzar en Benissivà, en el bar de la Placeta. Els núvols cobrien la muntanya i plovía un poquet.
L'anècdota del matí s'ha produït quan han entrat en el bar 4 ciclistes amb símptomes d'hipotèrmia. Estaven mullats i freds i no paraven de tremolar. Els hem deixat roba i a poc a poc han tornat en si.
Després de l'esmorzar, la boira s'havia alçat i, sense arribar a eixir el sol, la temperatura era agradable. Hem iniciat l'ascens a la muntanya, primer per pistes que travessaven bancals plantats de cirerers, i després per una sendera preciosa que ens ha portat a la cresta.
Ens ha cridat molt l'atenció la gran quantitat de plantes silvestres en flor que hem trobat, orquídies incloses, així com la potent floració del romer que ho envaïa tot.
Abans d'arribar a la Foradada hem passat pel Corral i Cova del Moro, un curiós aprofitament d'una cavitat natural.
Després de les fotos de rigor en La Foradada, hem descendit per una altra sendera tan bonica com l'anterior, fins a arribar a Alpatró i prendre una merescuda cervesa en el bar Keles.
He fet moltes fotos, més del normal, així que he decidit dividir-les en dues àlbums. En el primer estan les nostres i els paisatges; en el segon, estan les plantes i les flors.
Us deixe també el perfil de la ruta en Wikiloc.
