Margarida, Beniaia i Racó del Condoig 29/02/2020

Hui ens atrevíem amb una ruta inèdita i amb un restaurant desconegut, però crec que ha valgut la pena arriscar-se.

Erem 5 a les 8 del matí (faltava Ramón, que tenia festa) i hem eixit en direcció a Plans, on hem pres el café de rigor.

Una mica més endavant entràvem en Margarida, el poble on arrancava la ruta, a penes 3 o 4 carrers solitaris, netes, decorades, com només ho saben fer en aquests pobles de l'interior d'Alacant.

La ruta ens porta per un camí en descens fins a creuar el Barranc de l'Encantada, al costat d'una resclosa amb un llac preciós.

Poc més endavant la senda puja per la falta d'una muntanya i entre barrancs, fins a arribar al despoblat morisc de la Queirola, des d'on ja veiem l'inici de la sendera que porta al Racó del Condoig. 

Però a nosaltres ens interessa més anar fins a Beniaia, passant per la seua font i safareig, on hem reservat taula en "El Llogaret" per a esmorzar. Ens hem assegut en unes taules a l'aire lliure, gaudint d'un sol generós, però que no arribava a molestar.

Ens han atés molt bé, hem menjat i hem begut a un preu molt raonable. Tornarem.

Reprenem la ruta tornant a la Queirola per a prendre la senda que baixa al Racó del Condoig, que està al fons d'un barranc cobert d'abundant vegetació. Gràcies a que s'ha netejat la senda es pot arribar fins allí. És un lloc recòndit, humit, fred, amb l'atractiu de la paret de roca calcària plena de buits i molsa.
 
Tornem per la mateixa senda i de nou pugem a la Queirola per a tornar pel mateix camí fins a Margarida.

Jo seguisc amb problemes en el meu Wikiloc, però Pastu ha gravat la ruta. Us deixe un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Pou de Canonge 22/2/2020

Per segona setmana consecutiva, la Penya ha fet una eixida en ple: Toni, Pastu, Sento, Rafa, Ramón i Basseta.

La idea era fer una ruta local per a poder arribar a temps que Ramón menjara amb la seua mare. Però el nostre amic no es va conformar amb menjar amb la seua familia i va voler convidar-nos a tots. Un detall.

A les 8 del matí ens hem concentrat en l'aparcament del Camp de Tir d'Ibi, per a arrancar pujant a Torretes i agafar la senda que ens porta a Catifa.

El problema que hem trobat és que hi ha més de la meitat dels pins trencats o desarrelats, obstaculitzant la senda i obligant-nos a donar infinitat de voltes per a avançar. La veritat es que fa por!

Ha sigut la tònica durant bona part de la ruta, fins i tot per dins del Barranc de la Sevillana hem hagut de grimpar per a salvar els obstacles arboris.

A empentes i rodolons hem arribat fins al Pou del Canonge, una meravella arquitectònica que ens parla de altres temps, de treballs i prioritats dels nostres avantpassats. Malgrat el seu estat ruïnós, encara podem apreciar l'esforç que va suposar la seua construcció.

Eixim de la pineda buscant la pista assolellada per a fer l'obligada parada de l'esmorzar. Hem passat una bona estona, com sempre, encara que cal destacar que Sento Berna ens està viciant amb la seua pericana i la seua saginosa (s'està arriscant molt!).

Després de l'esmorzar hem hagut de remuntar per la pista fins a arribar a la senda que ve del Canyo en direcció a Sant Antoni. Torcem a l'esquerra i ens encaminem en direcció al Canyo, deixant el Pou del Simarro a la dreta.

Hem torçat una mica més endavant a l'esquerra per a buscar la senda que baixa per la Penya de l'Heura, pel Barranc de Sant Pasqual i per Torretes, on vam veure una visita en el Narcisari i entrem a fotografiar les primeres flors. Finalment, arribem de nou al Camp de Tir.

Allí ens esperaven les nostres famílies impacients per a asseure'ns a menjar. Hem gaudit d'una bona estona i hem agraït la invitació a l'amic Ramón.

Atés que el meu Wikiloc continua fallant més que una escopeta de fira, us deixe l'enllaç a la ruta gravada per Sento Berna, així com un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Pleno de 6 15/02/2020

Hui hem fet ple. Ens hem ajuntat 6 espetequeros, la qual cosa ja és tot un èxit. Ho hem celebrat fent una ruta local, però pel motiu que diversos de nosaltres teníem compromisos familiars per a menjar.

Ens hem reunit en la cafeteria de l'Hotel del Joguet i, després de prendre un café, ens hem dirigit a la partida de Campos, per a pujar pel "descansador". Berna estava espantat, perquè segons ell feia més de 30 anys que no pujava per allí. 

Es fa llarg, i a dreta i esquerra de la senda hi ha centenars de pins fets fallida després del pas de la borrasca Gloria, però prompte arribem a la casa de Foiaderetes (és una pena que estiga en l'estat ruïnós que presenta).

Per la pista, excepte el "trenca-sendes", hem seguit pujant fins a arribar a la casa del Serrallo, on ens esperaven unes estupendes taules de fusta on esmorzar. 

El que havia de ser un esmorzar lleuger s'ha convertit en el banquet de les "Bodas de Camacho" (pa, companage, aladrocs fregits, pastissos de moniato, dolç de codony, torró, saginosa, café, cigaló, ...). En fi, fent gala del nostre gastrosenderisme particular.

Després de l'esmorzar hem tornat a Foiaderetes, i entre bancals amb preciosos ametlers en flor, hem seguit pel camí fins a Foiaderes, on hem trobat alguns bancals totalment entollats.

Des d'allí, per la senda que ix al barranc de les Raboses, entre precioses mates de romer en flor, hem empalmat amb la senda que puja al Canyo, per a baixar fins a Ibi gaudint d'unes vistes precioses als bancals plens d'ametlers en flor.

Ens ha fet un matí fantàstic, amb un sol i una temperatura molt agradable, potser excessiva per a l'època que estem.

Hem acordat que el dissabte que ve anirem al Pou de Canonge. I després, Ramón ens convidarà a menjar en el Camp de Tir, ...què més es pot demanar?

No us podía deixar el perfil de la ruta perquè Wikiloc ha fallat en l'enregistrament, però Berna me l'ha passada. Fotos hi ha un grapat en l'àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc

Passeig per Barret i Barberà 8/02/2020

Per diverses circumstàncies, hui hem quedat Toni i Basseta per a fer una passejada d'una banda del terme d'Ibi que no coneixem molt: els masos que hi ha a partir del Sopalmo, a l'esquerra de Foies Blanques.

Hem arrancat des de la rotonda de D. Bosco per la via verda que discorre pel traçat de l'antic ferrocarril, fins a arribar a la rotonda del Sopalmo, seguint per la via de servei fins a torçar a la dreta per a baixar al punt on el camí creua la rambla de la Gabarrera.

Pujant el camí asfaltat a Foies Blanques, ix un altre de terra a l'esquerra que, paral·lel al Barranc del Esbarceret, ens condueix fins a la casa de Barret. Ens crida l'atenció la quantitat d'arbres derrocats per la borrasca Gloria. Pins, carrasques, xops, ametlers, àlbers, tots de gran port, partits per la meitat o amb les seues arrels a l'aire.

Creuant bancals d'ametlers, molts d'ells en flor, ens dirigim a l'est, passant per damunt de la casa de Campofrío i per la casa de Barberà, gaudint d'unes vistes a Ibi inèdites per a nosaltres.

El camí d'entrada a Barberá, en sentit descendent, ens porta a la zona del Barranc de l'Ermita, per on veiem baixar una bona fila d'aigua. Decidim esmorzar allí mateix, en un bancal d'oliveres, sota un sol molt agradable.

Per a tornar a Ibi prenem sentit oest, per on discorre l'antiga via, fins a arribar de nou al Sopalmo. Baixem per la rambla de la Gavarrera i observem un despreniment de terra en el primer dels túnels. 

No obstant això, no podem seguir a causa de l'aigua i als esbarzers i grimpem per l'esquerra per a pujar als bancals de dalt i buscar un camí que ens condueix fins a la Font de la Devesa i el Pantanet.

Seguim pel camí asfaltat, passem pel Cementeri d'Ibi i tornem al punt de partida.

Ací us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i les fotos en un àlbum de Google Fotos.

Powered by Wikiloc