S'han apuntat algunes xiques, així que ens hem ajuntat set. Hem aparcat en la Venteta i ens hem dirigit al camí que passa pel Palomaret, fins a desviar-nos a la dreta per una senda que travessa una pineda amb la meitat dels pins tombats o partits per la tempesta Gloria.
Ens ha cridat l'atenció la gran quantitat de bolets que trobem a dreta i esquerra. Evidentment, no es tracta de bolets comestibles, però no hi ha dubte que són molt fotogèniques.
La senda arriba a fins a uns bancals pròxims a la Casa del Xocolater i des de la qual prenem el camí per a pujar al turó on està la casa. Hem torçat per un camí que no solem recórrer i al final ens ha tocat trepitjar els bancals per a arribar.
Ens ha passat com en una altra ocasió: la taula estava ocupada. Però ha donat la causalitat que era un grup d'iberuts coneguts per nosaltres i que, a més, estaven acabant. Els hem saludats i ens hem assegut a esmorzar.
Per a la volta ens hem dirigit per una senda que condueix a la Menora Vella i poc després arribàvem a la carretera del Canalís. Recorrem a penes 100 metres per la carretera i dobleguem a l'esquerra per a entrar en la zona de Coto Tauenga i pasar per el Mas de la Ferrereta. Per allí trobem molta pebrella, sajolida, safrà bord i molt timonet en flor.
El camí ens condueix en direcció a Onil, però ens desviem a l'esquerra per a ascendir al Mes de Tauenga i, un poc més amunt, reprendre la senda inicial que ens retorna al camí del Palomaret.
Hem gaudit d'un matí esplèndid. Feia sol, però no hem passat calor. De tant en tant bufava una agradable brisa que ens refrescava.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu i Berna faran les seues aportacions).
2 comentarios:
Bona ruta,bon esmorsar y com no.., mol bona compañía
Si senyor!
Publicar un comentario