Fea tems que teniem penden esta ruta, crec
que desde el any 2018, pues en el 2019, un día pel altre no la vam fer i el any
pasat, darrere el Covit este de la porra, no la vam poder fer.
Al final numes hem pugut anar Ramon, Toni, Berna y Pastu, acompañats per Mariu, representant del sector femeni de la Penya.
Com esta algo llun, hem ixit de Ibi a les 6 y
mitja y com es tradisio, hem parat en la localitat de Bensissa, aon sabem que ia un lloc, aon podem comprar el pa, grasies a lo que mos va dir un home de esta localitat, en una de los voltes que
hem anat.
Despues dels cafenets de rigor, hem amplegat a la
localitat de Benimaurell, pero per una carretera que desconeixiem y que Sant
Google, anaba dienmos.
Hem desidit deixar un coche en Fleix i el
altre, en Benimaurell, perque creiem que anaem adelantar algo, pero no ha segut
aixina, pero mos ha vengut be a la hora de dinar.
Bueno anem a lo que anaem, hem comensat la ruta
aon sempre, en el llavador de Fleix i ya veiem que hui sería un día mol concurrit,
pues iavien mols grups como mosatros que anaen a fer “Els Escalons”; y aisina
ha segut, un peregrinar de gent, uns davant de mosatros y altres
darrere, als quels
deixavem pasar, pues teniem mes presa que mosatros.
Com es costum, hem ascomensat a contar escalons,
pero al que fa trenta o coranta y pico, ya mos hem descontat y no era
plan de tornar a escomensar.
La entrá es fa per una cova foradá en la que ia
instalá una pasarela, que mos introdruix
dins la ruta y yá es pot vore la inmensitat del vall que anem a travesar. La
llástima es que la caiguda de aigua, que vam poder contemplar un any, ia fa
tems que no la vegem.
Mariu y Berna estaen maravillats del lloc aon estavem y de lo curios que son els escalons, anque después ya no pareixien tan bonics, pues cuan em portaem 3.000 o 4.000, ya no eren tan bonics.
Hem acomensat la primera muntá, y a Pastu, li ha agarrat una “pajara”, que aunque fora de 25 anys, no podía ferse en ella, pero poc a poc, hem arribat a un Pou, aon sacaba la senda y agarrem un tros de asfalt, hasta aplegar al mas de “Juvees D’Enmig”, aon hem almorsat y hem agarrat forses, pa escomensar la segon baixa. Mentres estaem almorsan, hem vist gent de Ibi, que també estaba fen la ruta, pero anaen mes rápits que mosatros y mos han adelantat. Dien que estaen hospedats en el Hotel ALHAUAR, y que tenien el dinar allí. Esta opsió tendriem que vorela pa un altre any, si volem tornarla a fer.
Pasat el mas de “Juvees D’Enmig”, ya es pot vore
la espectacularitat del Barranc del Infern y el trayecte de la senda.
Em baixat hasta el mateix llit del riu, pa
escomenzar la segon pugá y que es la mes forta de totes, per lo empina que
esta. Pastu encara estaba en la “pájara” y anaba mol poco a poc, hasta que em
arribat a unes construccions derrocaes
aon en el seu dia iavia un pou que ara esta sec.
La ruta seguix per amun fins arribar a “Juvees de
Dalt”, tambe en construccions derrocaes y
alguns pous, aon si que es veia algo de aigua, pero sense poder acsedir.
Mos hem mengat un poc de fruta y barritas energeticas y…. a continuar.
Mariu esta feta una campeona y el resto hem recuperat forses y escomensem la tercera part. Novament apareixen el escalons y ha divisaem la ultima pugá, que es prou fotuta y també escomensa a pegar el sol de calen y hem desidit pugar cadascu a un ritme, Toni, Mochi y Berna, san adelantat y Pastu (algo mes recuperat) y Mariu, an anan al seu ritme.
Hem arribat a les tres y mitga, hem tret les
cadires y les taules y em cumplimentat la segona part del lema de la nostra
penya, la “gastronómica”, Mariu había preparat una fiambrera de “magre en
salsa”, que estaba pa chuplarse els dits y sa finalisat, como no, en la
saginosa de Berna, café, herbero y carajillo.
Ha segut una ruta pa repetirla, aunque Mariu diu
que no, pero me imagine que en un altre plantejament, crec que aseptará
acompañamos de nou, aixina com un altra componen.
Com voreu, cuan Pastu escriu la crónica, la escriu en Iberut, peganli unes cuantes pataes al Diccsionari, pero espere que la entengau.
Els enllasos de les fotos, estan en el Wasapp: Fotos de Sento Berna i fotos de Pastu.
4 comentarios:
Ruta presiosa y que dir de la compañia. Pa repetir...... O no jejeje
Tindrem que pensar en fer una part de la ruta i tornar a l'hora de dinar al hotel. He sentit parlar molt bé de la seua cuina.
Molt bé Pastu el Iberut.
Faríes un BON ENFARINAT.
LA COMPAÑIA COMO LA RUTA MUY CHULA, GRASIES A TOTS ELS COMPANYS PER ESTE MATI TAN AGRADABLE...
Publicar un comentario