Benirrama i Castell de Gallinera 22/05/2021

Sento Berna tenia il·lusió d'anar al Barranc de l'Encantada, però de nou hem hagut d'ajornar-la al no poder acompanyar-nos.

El pla inicial era acabar menjant a Alcalá de la Jovada, per la qual cosa hem buscat una ruta alternativa i pròxima a aquells paratges. A la rematada, optem per una ruta per la Vall de Gallinera.

Hem avançat l'eixida d'Ibi per a poder assegurar-nos arribar a hora de menjar. Després del café de rigor en Plans, hem enfilat per la Vall fins a arribar a Benirrama, on hem aparcat.

La ruta arranca ascendint per una senda escalonada (a l'estil dels 6.000 escalons de Benimaurel), que discorre per la Ombría del Xap i culmina en el Passet de Benirrama, just en el cim i des d'on ja s'albira la Vall d'Alcalá.

Ens ha cridat l'atenció, com en altres ocasions, l'abundància de plantes i flors silvestres, fins i tot alguna orquídia rara de trobar i, sobretot, la Herba de Sant Jordi (valeriana roja) a l'esquerra i dreta de la senda.

La sort que hem tingut és que estava ennuvolat i en aqueixa primera part de la ruta, més exigent, hem evitat el sol. No obstant això, en estar ennuvolades les antenes del repetidor de Miserat, hem desistit de pujar, perquè no hauríem pogut gaudir de les vistes.

La senda ens condueix entre margallons fins al Camí de l'Atzúbia, una pista asfaltada que ve des de la Vall d'Alcalá. Veient l'hora que era, hem decidit parar a esmorzar i reposar forces. Res d'aqueixos opípars esmorzars tan habituals, sinó una cosa lleugera.

Un poc més a baix del lloc de l'esmorzar, abandonem la pista asfaltada i agafem una senda a l'esquerra que ens permet envoltar la mola muntanyenca de Miserat i iniciar un suau descens per l'empinat vessant, travessant algunes pedreres fins a arribar al Castell de Gallinera.

Els accessos al castell estan complicats i ens hem acostat a la base de les muralles. No hi ha dubte que aquest castell està alçat en el millor punt d'observació, ja que es controla visualment des de la costa fins al castell de Benisili, l'altra entrada a la Vall.

Des del castell de Gallinera continuem baixant per un camí que travessa alguns barrancs replets de plantes i flors silvestres, així com camps de cirerers. Quedaven poques cireres, però alguna hem pogut enxampar.

Hem agafat els cotxes i tornat de nou per la carretera que recorre la Vall, parant en Benissivà per a comprar unes quantes caixes de cireres. Segons ens han comentat, la temporada no ha sigut bona.

Eren les 14 hores quan arribàvem a Alcalà de la Jovada. Havíem reservat taula en Ca Vicent de la Tona, on ens han atés estupendament. Hem provat l'"olla de blat picat" (deliciosa) i l'arròs al forn (espectacular). Una excel·lent relació qualitat-preu, tot cal dir-ho.

Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Pastu afegirà alguna de les seues).

Powered by Wikiloc