PENYA L´ESTEPEC

CAMINADA i ESMORZAR A LA FONT ROJA 04-12-2021 Hui era un dia difícil per a reunir-nos molts components de la Penya; ens trobem en ple super-pont de desembre; ja sabem… Dia de la Constitució, Dia de la Puríssima i, damunt, a continuació de cap de setmana. En definitiva, components de la Penya de viatge i d'altres compromisos ineludibles. El resultat ha sigut que hem pogut comptar amb tres components estepequeros (Pastu, Paula i Sento). L'hora de partida ha sigut, com de costum, les huit del matí i el punt de trobada en la Glorieta del Plantiu. Hem eixit per la Costera de Samper, fins al Pou del Canyo i d'allí a la Font Roja, passant pel Pou del Simarro, el Pou de l’Anouer, ascens fins al Menejador i baixada per la frondosa senda que arriba a la pista forestal de la Font Roja. En el Menejador ens hem trobat amb un grup d'iberuts (asíduos a aquest excepcional paratge) que ens han advertit del fred que feia a la Font Roja -tota ella situada en ombría- i que ells, en aqueix moment, i malgrat el fort aire que allí bufava, agraïen el sol que rebíem en el Menejador. Hem dubtat si buscar un cara-sol millor per a esmorzar però, finalment, ens hem decidit a baixar i esmorzar enfront dels antics xalets, hui en ruïnes. De l'esmorzar gens destacable més que el fiasco que hem tingut amb el “carajillo-llimonada” preparat per Sento volent imitar als preparats pel Presi. El resultat ha sigut un beuratge que, després de provar-lo Pastu, ha anat directament a regar els castanyers que ens donen ombra a l'estiu. Per sort el bar estava obert i hem pogut prendre café, carajillo etc. en aquest. Ens feia falta perquè en l'esmorzar, malgrat estar al sol, el fred ens havia deixat les mans insensibles. Allí hem donat compte dels pastissets de moniato de Pastu que, eixos sí, estaven tant ensertats com sempre. Després d'això hem pres el camí de tornada, aconsellant a uns madrilenys -que ens han preguntat- que anaren a menjar al Mas de la Safranera perquè créiem que els agradaria. Seguint la pujada hem pogut veure planejar alguns voltors que aprofitaven les fortes ratxes de vent per a no esforçar-se en el vol. Arribats al Mas del Serrallo, Paula volia conéixer la senda que envolta “La Mamella” i per ací que hem anat; i hem trobat poc després un grup de tres arruíes als quals, encara que poc, hem pogut fotografiar. No ens han fet massa cas i, després de mirar-nos, han pujat serra a dalt. Una vegada envoltada la base d'aquest turó hem arribat a l'encreuament del PR i del GR7 i hem seguit pel Barranc dels Molíns fins a Ibi. Un matí, a estones ventós i fred però, majorment, molt agradable per a caminar. Fins a la pròxima, que sembla que tampoc serem molts perquè hi ha esdeveniments socials als quals alguns no poden faltar. Vos deixem l'enllaç a un album de fotos al que Pastu afegirá les seves. https://photos.app.goo.gl/jMHghjpyvUNBTiMN6, així còm el perfil de la ruta realitzada.

Powered by Wikiloc