Tot apuntava a que la ruta de hui l'anàvem a fer Rafa i Basseta mà a mà, però a última hora s'ha apuntat Sento. La idea era fer una ruta nova per algun lloc no gaire apartat d'Ibi, i hem triat una que semblava tindre bona pinta.
La predicció meteorològica apuntava pluja, així que ens hem proveït de paraigua i ens hem anat fins a Ares del Bosc, punt d'inici.. Una pista asfaltada ens he portat, entre oliveres i carrasques, fins a Benasau, on hem pres un café al Nou Serrella.
Des de Benasau, passant per la vora de la Creu Blanca, hem baixat pel Camí Vell de Penàguila fins al llit del riu Frainós (també anomenat riu Penàguila) i després, passant al costat del Molí dels Pereres, hem ascendit entre bancals d'hortes per a arribar al bar on hem esmorzat, amb unes precioses vistes al Arc de Santa Lucia.
Després de l'esmorzar, hem recorregut els carrers de Penàguila mentre comptàvem diferents experiències viscudes o narrades entorn d'aquelles cases. És un lloc amb molta història i val la pena passejar per tot el poble.
Creuem el Barranc de la Muralla per la carretera per a desviar-nos per un camí a la dreta que ens porta al Pont de l'Arcada, on el camí comença a empinar-se i a deteriorar-se, encara que no és res que puguem superar mentre xarrem amigablement, gaudim de la floració de la petorrera i ens mengem algun arboç.
Passem la Caseta de Sari del Quinto i entre bancals erms i serres poblades de pins i carrasques ens acostem a la Caseta d'Ivanyes, al costat de la carretera per la qual accedim a Alcoleja, sense deixar de contemplar les meravelloses vistes a la Serrella.
No entrem en el nucli urbà, perquè ens desviem pel primer carrer a l'esquerra que baixa de nou, pel Camí de Beniafé, fins al riu Frainós, creuat per un bell pont de pedra.
Aquest camí ens permet ascendir fins a Beniafé, un grapat de casetes humils entorn d'una ermita i envoltada d'hortes regades amb l'aigua de la Font de Beniafé i al peu de la Serrella. Fins ací podem dir que la ruta ha sigut bastant còmoda.
Però prompte es complicarà, perquè abandonem una pista asfaltada (que ens haguera portat fins a Ares sense major problema) i ens endinsem per una senda enfangada que ens allunyava del poble. Al final, hem arribat de nou a una altra pista asfaltada, el Camí Vell de la Marina, que desemboca en Ares per un xicotet safareig.
Al llarg de la caminada s'ha anat buidant bastant el cel i hem tingut una mica de sol.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos (al qual Berna afegirà les seues).
Powered by Wikiloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario