Hem arribat a Beneixama i hem pres un café en la gasolinera, abans de creuar el poble i eixir per la carretera que passa al costat del cementeri i ascendeix paral·lela al Barranquet dels Coves. A mà dreta s'aprecia la zona cremada, encara que ja apareixen brots verds.
Deixem la carretera per una pista forestal que ix a la dreta i ens endinsem a la Replana, buscant l'entrada a l'Alberg de Rita. L'espessa boira ens ha dificultat l'orientació però finalment hem arribat.
Hem iniciat la marxa en direcció al Barranc del Xarco Blanc, amb intenció de desviar-nos més endavant per a arribar a la Font de La Dueña, però ens hem despitat i ens hem ficat per una rambla que ens ha retornat a la pista forestal.
En lloc de desfer el camí, hem seguit per la pista. Hi havia molta boira i plovisquejava i hem pensat que el lloc per a esmorzar a cobert seria la Font de la Dueña i així ha sigut. De camí hem vist una extraordinaria calera molt ben conservada.
Hem esmorzat al costat de la font, en uns abrics que forma la muntanya que ens protegien de la pluja. El menú, com ja és tradicional, incloïa el "torró blanc" i els pastisets de Pastu, la saginosa de Berna i el torró de Basseta.
Després de l'esmorzar ens hem anat a la recerca de la Font de la Simeta. Berna no volia baixar però ens ha vist tan decidits que ha entrat també per la boca escalonada que condueix a la coveta on encara existeix la xicoteta pila amb aigua cristal·lina.
Des d'allí hem descendit en direcció al Refugi Caseta de Castelló. Des d'allí teníem l'alternativa de tornar per la pista (amb les costes que ja coneixem) o tornar pel mateix barranc del del Xarco Blanc. Hem optat pel segon i hem arribat sense problema a l'Alberg de Rita.
Sento Berna ho ha passat en gran fent fotos de les plantes, flors, bolets, arbres i tot el que trobava, aprofitant aqueixa preciosa llum difusa a causa de la boira.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc, que té algunes fotos que he pres amb el mòbil. Berna i Pastu han pujat les seues a un àlbum de Google Fotos.
Powered by Wikiloc
2 comentarios:
La boira ha segut una gran compañera y ha fet que la ruta fora mes jaugereta y mes bonica que la última volta que vam anar, pos estaba tot verd y donaba gust vore les arbres y les plantes en ixes gotetes de aigua.
Efectivament, recorde la volta que vam anar en estiu i la calor que vam passar.
Per cert, Sento ha fet unes fotos magnífiques.
Publicar un comentario