El pla inicial era pujar a Pla de la Casa, però Basseta havia de complir amb la seua mare i no podia arribar més tard de l'hora de dinar.
Sobre la marxa hem improvisat un passeig per la serra de Cuartel, Vivens, Barranc de Castalla, ... d'anada i tornar.
La ruta és coneguda: pujar i baixar, pujar i baixar, ... i en lloc d'anar-nos a la Martina o als Plantadets, hem optat per seguir la pista, molt condicionada i agradable de transitar, en direcció a la Penya Mitjorn.
Les vistes per la dreta arriben fins a la serra del Reconco de Biar, amb Castalla Internacional a la vista, mentre que per l'esquerra es veu La Martina, els barrancs que baixen a Xixona i, al fons, la mar per la zona del Campello.
Però quan ja es feia l'hora d'esmorzar, a l'altura del Cabeçó Redó, després d'una corba en el camí, se'ns han obert unes vistes al Maigmó, al Ventós, al camp d'Alacant i la costa fins a Santa Pola. Era el moment i el lloc perfectes per a esmorzar (menú clàssic: pa i companage, raïm per a postres, pastisets de moniato, cigaló i herbero).
I ha sigut al final de l'esmorzar quan s'han produït els fenòmens estranys. De sobte, els nostres rostres han patit una mutació i durant uns instants no ens reconeixíem.
Alguna cosa ha d'haver passat, perquè el GPS s'ha tornat boig i ha transportat a Basseta fins a Tibi. Però sens dubte només ha viatjat l'esperit, doncs al cos no li han perdut de vista en cap moment i està clar que 26 quilòmetres no ha fet.
El retorn, una cosa més lleugera, ens ha dut a Ibi sans i estalvis, encara que ens haguera vingut bé una altra teletransportació de debò.
En fi, que us deixe el perfil de la ruta per als incrèduls (a veure quina explicació li doneu!) i les fotos, algunes de les quals reflecteixen la misteriosa transmutació de rostres.
Per a què després diguen que això d'Halloween són bobaes!
Powered by Wikiloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario