Hem eixit d'Ibi en direcció a Benimarfull i hem trobat obert el forn de Daniel Blasco, per la qual cosa el primer que hem fet ha sigut comprar alguna de les seues delicioses especialitats, abans d'arribar al bar de la Cooperativa, prendre un café i encarregar una taula per a esmorzar.
Després ens hem acostat amb el cotxe fins a quasi arribar a la vora del pantà (que està al 30% de capacitat), per a arrancar una ruta circular començant per un camí que ens ha portat fins a la línia de pedres que marca el nivell màxim d'aigua que ha pogut aconseguir el pantà.
Feia bastant fred, estava eixint el sol i el Benicadell començava a estar il·luminat, mentre que sobre la superfície de l'aigua surava una fina boirina. Al fons s'apreciava la silueta de Gaianes i de Beniarrés, amb la seua característica ermita blanca sobre un turó.
Hem caminat remuntant el llit del pantà fins a arribar a un punt en el qual hem trobat una espècie d'embarcador. Un camí de terra ens permet eixir del barranc i ascendir entre camps d'oliveres i fruiteres fins al nucli urbà de Benimarfull.
En el bar de la Cooperativa ens han atés com si fórem família i hem esmorzat de categoria, no es pot dir més. A les 11 del matí ja estàvem en marxa en direcció al safareig i hem passat per la depuradora per a agafar un camí rural i tornar a buscar el cotxe.
Per a allargar un poc la caminada i intentar veure una altra zona del pantà, ens hem desviat per un camí que entre bancals d'oliveres ens ha acostat a un punt en el qual s'albirava un impressionant meandre situat en el llit del Barranc del Sofre (que baixa des de la serra d'Almudaina). A l'interior de la corba s'aprecia un illot redó amb alguns pins i sembla que l'aigua no ha arribat a cobrir-lo mai.
El nostre intent de baixar fins a la làmina d'aigua ha sigut inútil, el desnivell era massa pronunciat i no teníem la seguretat de poder eixir de la mala herba per la qual havíem de travessar, així que hem optat per tornar al camí principal.
Hem arribat fins al cotxe, però era prompte i hem tornat a intentar una aproximació a la vora del pantà. Aquesta vegada ho hem aconseguit i hem vist un bon esbart d'ànecs nadant a la vora, amb unes vistes espectaculars al aigua, mentre que en la riba oposada hi havia bastants persones prenent el sol i pescant.
Ens ha esglaiat la imatge del Benicadell reflectit en la làmina d'aigua i les vistes fins a la paret de la presa. Hem eixit a buscar el camí pel qual hem iniciat la ruta i hem arribat al cotxe a una hora prudencial.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario