Hem eixit d'Ibi per a deixar el cotxe en la Venteta i prendre el camí que es dirigeix al Pou del Barber i després es converteix en senda per a pujar a la Mamella (Cabeçonet ras), una pujada inèdita per a Rafa. Les vistes des de dalt a la Valleta de Polop justifiquen l'esforç que es fa per a ascendir.
Després ens hem dirigit al Mas del Serrallo, cada vegada més desbaratat, encara que el teix sembla que aguanta bé.
Des d'allí hem pres la pista que puja en direcció al Menejador, jalonada de cirerers de pastor i aurons amb un intens color groc, taronja i roig. Passem per la Cava Coloma i seguim en direcció al Menejador, però no pugem fins a la caseta de vigilància.
Prenem la senda que baixa al Santuari, recorregut que també era inèdit per a Rafa i del qual hem gaudit, encara que trobant a faltar una mica d'humitat en la terra.
La senda ens deixa de nou en la pista de terra que condueix immediatament a la zona de taules i bancs de pedra que hi ha abans d'arribar al santuari.
A la vora de la Font hem trobat unes taules preparades amb beguda i fruita que ens ha cridat l'atenció. Es tracta de l'avituallament dels participants en una marxa de cadires joelette que han començat a arribar poc després.
Hem esmorzat en un banc de fusta prop de la font, al costat d'un arboç i davall d'un lledoner, i ens hem pres un café de la màquina que hi ha instal·lada en l'edifici, ja que el bar està tancat des de fa temps.
No feia fred, però tampoc calor. A estones lluïa un poc el sol, però de tant en tant el vent molestava un poc. El cas és que la volta, per la pista, ha sigut dura per l'empinada, però amena per gaudir l'extraordinari paisatge.
Ens hem desviat pel camí que ix per la dreta per a baixar fins a la Font del Mes de Tetuan, tornant a eixir a la pista abans d'agafar la senda que, deixant la Mamella a la dreta, baixa entre pinedes.
Ens hem desviat uns metres per a pujar a veure el Pou del Barber, per a anar acostumant-nos a l'aspecte que té des de la seua recent restauració.
Us deixe el perfil de la ruta en Wikiloc i un grapat de fotos en un àlbum de Google Fotos.
2 comentarios:
Sempre dic que anar a la Font Roja, no defrauda. És com apostar a cavall guanyador.
Aixina es Sento, no ens cansem d'anar per allí.
La llàstima es que estiga el bar tancat.
Publicar un comentario