PENYA L´ESTEPEC

 CAMINADA  i ESMORZAR A LA FONT ROJA - 17/02/2024

Rafa ens va deixar ben clar que fins que, la setmana que ve, no passe la boda del seu fill Javi, les seues eixides es limitaran a caminades per pista o camí sense perill, que no es pot arriscar a tindre qualsevol xicotet contratemps que enterbolisca el bon desenvolupament d'eixe esdeveniment. Tota la penya ho vam entendre a la perfecció així que preparem, amb el seu vistiplau, una caminada a la Font Roja. Este és un lloc que, sempre ho diem, mai defrauda (ni encara no havent-hi bar-restaurant des de fa quasi dos anys).

Amb les faltes conegudes per endavant de Basseta, Pastu i Mariu totes per motius personals; Rafa, Ramón, Toni i Sento ens hem trobat a les 7.30 h prenent café en el Bar Colón.

Després de decidir si començàvem la caminada per l'Av. Joaquín Vilanova o per la pujada al safareig, el fem per este segon recorregut.

Com hem dit al principi, teníem ja prevista la pujada pel barranc per la pista fins a Foiaderetes i des d'allí al Mas del Serrallo. Aconseguida este cim ens deixem caure (és un dir) costa avall fins al santuari, on hem triat una de les taules -en la qual més sol donava- i hem tret les viandes per a reposar forces-. Una baixada que ha permès que Toni s'adonara que als pantalons de Rafa li faltaven mig pam per a arribar a les sabatilles, la qual cosa ha sigut motiu de broma per part nostra i d'aclariment de Rafa en el sentit que som uns carques i no ens assabentem que ara és moda portar els pantalons com si anàrem a regar l'horta (alguna cosa així com unes bermudes llargues).

Mentres en la pujada fins al Serrallo no hem trobat més que a una parella d'iberuts que ens ha avançat, en la baixada des d'allí al santuari ens hem creuat amb nombroses persones que, quasi totes, anaven acompanyades de la seua mascota canina.

Hem esmorzat tranquil·lament sota un sol que s'agraïa, acabant l'avituallament amb uns dolços com ara unes oblies yeclanes farcides de mel, unes galetes napolitanes i xocolatines farcides de menta (after-eight) i uns trossets de saginosa -maleïda la falta que ens feia tot això-.

Mancant bar, el café ho ha sigut de la màquina que hi ha en l'entrada del Centre d'Interpretació de la Font Roja que, dit siga de pas, no té res a envejar al que haguérem pres d'estar obert el restaurant.

Després de l'esmorzar, hem tret el cap a la passarel·la, hem gaudit del paisatge que des d'allí s'albira i tornada a casa.

El temps ens ha acompanyat i la volta no ha sigut massa “pesada”. Entre riures i bromes hem arribat a Ibi, hem pres un refrigeri en el Bar Pirates mentres esperàvem el pas de les ciclistes participants en la Volta Ciclista Femenina a la Comunitat Valenciana, la meta de la qual estava situada en l'Alt de Catí. Les hem vistes passar amb la impressió que hi havia més motos -incloent les de la Guàrdia Civil- i cotxes de l'organització, que ciclistes pròpiament dites.

Bé, si m'aclarisc us deixe l'enllaç a l'àlbum de Google Fotos així com  el perfil de la ruta en Wikiloc.

La setmana que ve serà molt diferent i, de segur, més divertida.